25
d'octubre
del
2017
Actualitzat
el
26
d'octubre
a les
7:30h
Des de l'1-O, Catalunya s'ha convertit en un afer europeu. Els líders de la UE insisteixen que el conflicte entre Catalunya i l'estat espanyol és "un assumpte intern", però la realitat dels fets és que a les cancelleries i a la seu de les institucions comunitàries, el conflicte polític a Espanya és el tema principal. I un dels llocs on això es percep és al Parlament Europeu.
Hi ha a Estrasburg una realitat oficial, la que enuncien els comunicats institucionals i les intervencions dels portaveus dels grans grups. Però per sota d'això, l'Eurocambra segueix amb interès i tensió un procés sobiranista que viu el seu moment crucial. Se'n parla en cercles de conversa, el tema és motiu de comentaris en els ascensors i les cafeteries, i es pregunta als diputats catalans què està passant.
Moscovici, preocupat
El comissari d'Afers Econòmics i Financers, el francès Pierre Moscovici, ha mantingut un seguit de reunions aquest dimarts a l'Eurocambra. Una d'elles ha estat una sessió de treball amb membres del grup liberal, amb presència del diputat català Ramon Tremosa, coordinador d'economia del grup.
Abans de començar la reunió, Moscovici -exministre d'Economia d'un govern socialista- ha preguntat Tremosa per la situació política catalana i l'ha escoltat amb interès. És un dels molts senyals que es produeixen aquests dies i que denoten la inquietud dels cercles europeus pels esdeveniments catalans.
Els intents del ministre Dastis
La diplomàcia espanyola està abocada a fer "lobbisme" per explicar la seva versió del conflicte. Si fa uns dies era el secretari d'Estat per a Afer Europeus, Jorge Toledo, qui volava a Estrasburg per defensar les tesis espanyoles en reunions restringides als poratveus dels principals grups polítics, dilluns i dimarts es va poder veure el ministre d'Exteriors, Alfonso Dastis, recorrent els passadissos de l'Eurocambra.
Dastis coneix la casa ja que abans de ministre va ser representant d'Espanya davant la UE. Malgrat tot, haurà de córrer si vol tenir èxit perquè des de la brutal actuació policial de l'1-O, Espanya està perdent la batalla de la propaganda. Les seves declaracions a la BBC titllant de falses les imatges de l'1-O han ferit el crèdit del ministre d'Espanya.
Dissidència creixent contra Madrid
Espanya "controla" els portaveus dels grups majoritaris, fent valer el pes del seu Estat a la UE. Així es va evidenciar en el debat celebrat el 4 d'octubre per la tarda. Però el debat inicial del matí, que era sobre el procediment i l'ordre del dia de la tarda, va mostrar el que pensen molts parlamentaris, inclosos alguns dels grups majoritaris, populars, socialista i liberal. Fins a 25 diputats van demanar la paraula. I es van escoltar coses sorprenents, com un liberal txec, Pavel Telicka, comparant l'actuació de la policia espanyola amb els russos durant la dominació soviètica de l'est.
Se sap que en el grup socialista, hi ha diputats que rondinen, des d'Eslovènia a Portugal. I en el si del grup popular, democristians i conservadors dels països bàltics es mosseguen la llengua a l'hemicicle però posen a caldo Madrid pels passadissos. Aquesta situació inquieta la diplomàcia espanyola.
Reacció contra Tajani
El discurs del president del Parlament Europeu, Antonio Tajani, divendres passat en el moment de rebre, junt amb Donald Tusk i Jean-Claude Juncker, el premi Princesa d'Astúries a la concòrdia, ha generat incomoditat a l'eurocambra pel seu abrandat suport al govern de Mariano Rajoy. La irritació és evident entre els diputats catalans. Avui, en el debat sobre les conclusions del darrer Consell Europeu, el parlamentari Josep Maria Terricabras (ERC) ha fet una dura intervenció criticant que la qüestió catalana no estigués en l'ordre del dia del Consell i s'ha refeirt als discursos d'Oviedo dient que "entenc que els donessin el premi però no que fos de la concòrdia".
Però la reacció contra Tajani arriba a més sectors. La diputada del PNB (adscrit al grup liberal) Izaskun Bilbao explicava aquesta tarda a un grup de periodistes que "diputats de molts grups han expressat el seu disgust per l'actuació de Tajani, que el 4 d'octubre va apel·lar al diàleg i a Oviedo va donar tot el suport al govern espanyol sense matisos". Bilbao també ha criticat la deriva autoritària que suposaria l'alicació de l'article 155, "que si suposés intervenir els mitjans públics, seria pràcticament un estat d'excepció".
El lobby català també existeix
Aquests dies visita el Parlament Europeu una delegació de la Plataforma per la Llengua, que manté diverses trobades amb eurodiputats de diversos grups. Aquests encontres han permès escenificar el suport i simpatia que té la causa de Catalunya en un ampli sector de l'Eurocambra. Aquest dimarts mateix, han estat rebuts per Helga Stevens, vicepresidenta del Grup de Conservadors i Reformistes Europeus, on s'integra el seu partit, la Nova Aliança Flamenca (N-VA). Stevens és coneguda pel seu suport a les reivindicacions catalanes. Avui mateix, després de rebre la Plataforma, ha declarat que "si finalment l'executiu espanyol acaba intervenint mitjans de comunicació, la UE ha de pronunciar-se". I s'ha deixat fotografiar al costat d'una papereta emmarcada del referèndum de l'1-O. El partit d'Helga Stevens forma part de la coalició de govern a Bèlgica.
Les crítiques més fortes a l'actuació policial espanyola de l'1-O va venir d'aquesta diputada flamenca i de membres del grup dels verds-Aliança Lliure Europea. Aquest dimarts, un eurodiputat que forma part d'aquest grup, l'irlandès Matt Carthy (Sinn Fein), s'ha reunit amb la Plataforma per la Llengua i ha assegurat que se sent "decebut"pel fet que la UE no hagi estat més contundent amb l'actuació del govern espanyol, al qual ha acusat de situar-se "fora de les normes de la democràcia". L'actuació dels grans estats de la UE continua estant basada en la raó d'Estat, però la política repressiva de Madrid està provocant les primeres escletxes en el mur de silenci de les institucions europees.
Hi ha a Estrasburg una realitat oficial, la que enuncien els comunicats institucionals i les intervencions dels portaveus dels grans grups. Però per sota d'això, l'Eurocambra segueix amb interès i tensió un procés sobiranista que viu el seu moment crucial. Se'n parla en cercles de conversa, el tema és motiu de comentaris en els ascensors i les cafeteries, i es pregunta als diputats catalans què està passant.
Pierre Moscovivi, al centre, aquest dimarts abans de reunir-se amb Ramon Tremosa. Foto: @ramontremosa
Moscovici, preocupat
El comissari d'Afers Econòmics i Financers, el francès Pierre Moscovici, ha mantingut un seguit de reunions aquest dimarts a l'Eurocambra. Una d'elles ha estat una sessió de treball amb membres del grup liberal, amb presència del diputat català Ramon Tremosa, coordinador d'economia del grup.
Abans de començar la reunió, Moscovici -exministre d'Economia d'un govern socialista- ha preguntat Tremosa per la situació política catalana i l'ha escoltat amb interès. És un dels molts senyals que es produeixen aquests dies i que denoten la inquietud dels cercles europeus pels esdeveniments catalans.
Els intents del ministre Dastis
La diplomàcia espanyola està abocada a fer "lobbisme" per explicar la seva versió del conflicte. Si fa uns dies era el secretari d'Estat per a Afer Europeus, Jorge Toledo, qui volava a Estrasburg per defensar les tesis espanyoles en reunions restringides als poratveus dels principals grups polítics, dilluns i dimarts es va poder veure el ministre d'Exteriors, Alfonso Dastis, recorrent els passadissos de l'Eurocambra.
Dastis coneix la casa ja que abans de ministre va ser representant d'Espanya davant la UE. Malgrat tot, haurà de córrer si vol tenir èxit perquè des de la brutal actuació policial de l'1-O, Espanya està perdent la batalla de la propaganda. Les seves declaracions a la BBC titllant de falses les imatges de l'1-O han ferit el crèdit del ministre d'Espanya.
Dissidència creixent contra Madrid
Espanya "controla" els portaveus dels grups majoritaris, fent valer el pes del seu Estat a la UE. Així es va evidenciar en el debat celebrat el 4 d'octubre per la tarda. Però el debat inicial del matí, que era sobre el procediment i l'ordre del dia de la tarda, va mostrar el que pensen molts parlamentaris, inclosos alguns dels grups majoritaris, populars, socialista i liberal. Fins a 25 diputats van demanar la paraula. I es van escoltar coses sorprenents, com un liberal txec, Pavel Telicka, comparant l'actuació de la policia espanyola amb els russos durant la dominació soviètica de l'est.
Se sap que en el grup socialista, hi ha diputats que rondinen, des d'Eslovènia a Portugal. I en el si del grup popular, democristians i conservadors dels països bàltics es mosseguen la llengua a l'hemicicle però posen a caldo Madrid pels passadissos. Aquesta situació inquieta la diplomàcia espanyola.
Reacció contra Tajani
El discurs del president del Parlament Europeu, Antonio Tajani, divendres passat en el moment de rebre, junt amb Donald Tusk i Jean-Claude Juncker, el premi Princesa d'Astúries a la concòrdia, ha generat incomoditat a l'eurocambra pel seu abrandat suport al govern de Mariano Rajoy. La irritació és evident entre els diputats catalans. Avui, en el debat sobre les conclusions del darrer Consell Europeu, el parlamentari Josep Maria Terricabras (ERC) ha fet una dura intervenció criticant que la qüestió catalana no estigués en l'ordre del dia del Consell i s'ha refeirt als discursos d'Oviedo dient que "entenc que els donessin el premi però no que fos de la concòrdia".
Però la reacció contra Tajani arriba a més sectors. La diputada del PNB (adscrit al grup liberal) Izaskun Bilbao explicava aquesta tarda a un grup de periodistes que "diputats de molts grups han expressat el seu disgust per l'actuació de Tajani, que el 4 d'octubre va apel·lar al diàleg i a Oviedo va donar tot el suport al govern espanyol sense matisos". Bilbao també ha criticat la deriva autoritària que suposaria l'alicació de l'article 155, "que si suposés intervenir els mitjans públics, seria pràcticament un estat d'excepció".
Helga Stevens mostra una papereta de vot de l'1-O en el seu despatx a Estrasburg. Foto: ACN
El lobby català també existeix
Aquests dies visita el Parlament Europeu una delegació de la Plataforma per la Llengua, que manté diverses trobades amb eurodiputats de diversos grups. Aquests encontres han permès escenificar el suport i simpatia que té la causa de Catalunya en un ampli sector de l'Eurocambra. Aquest dimarts mateix, han estat rebuts per Helga Stevens, vicepresidenta del Grup de Conservadors i Reformistes Europeus, on s'integra el seu partit, la Nova Aliança Flamenca (N-VA). Stevens és coneguda pel seu suport a les reivindicacions catalanes. Avui mateix, després de rebre la Plataforma, ha declarat que "si finalment l'executiu espanyol acaba intervenint mitjans de comunicació, la UE ha de pronunciar-se". I s'ha deixat fotografiar al costat d'una papereta emmarcada del referèndum de l'1-O. El partit d'Helga Stevens forma part de la coalició de govern a Bèlgica.
Les crítiques més fortes a l'actuació policial espanyola de l'1-O va venir d'aquesta diputada flamenca i de membres del grup dels verds-Aliança Lliure Europea. Aquest dimarts, un eurodiputat que forma part d'aquest grup, l'irlandès Matt Carthy (Sinn Fein), s'ha reunit amb la Plataforma per la Llengua i ha assegurat que se sent "decebut"pel fet que la UE no hagi estat més contundent amb l'actuació del govern espanyol, al qual ha acusat de situar-se "fora de les normes de la democràcia". L'actuació dels grans estats de la UE continua estant basada en la raó d'Estat, però la política repressiva de Madrid està provocant les primeres escletxes en el mur de silenci de les institucions europees.