Carles Puigdemont anirà, si no hi ha cap sorpresa de darrera hora, demà a la tarda al Senat a explicar-se i a demanar per darrer cop diàleg en un intent d'evitar ser acusat de covard per la premsa de la capital i els partits promotors de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució. Veurem si hi ha cara a cara amb Mariano Rajoy.
Al matí, haurà començat al Parlament el ple per avaluar els efectes de la supressió de l'autonomia i acordar com i quan s'implementa el mandat del referèndum de l'1-O. La sessió hauria d'acabar divendres amb la proclamació de la independència, que el Govern és conscient que només es podrà consolidar defensant-la als carrers en un desafiament a l'Estat per defensar la nova legalitat i esperant reconeixements. Ahir es van celebrar desenes d'actes al territori. Roger Tugas us va avançar en exclusiva els arguments dels diputats sobiranistes. I inclouen la declaració d'independència, que s'hauria de votar al ple, i "resistir amb la gent" als carrers.
El pols es preveu curt i s'apunta que si l'Estat troba traves a aplicar el 155 pot consolidar de fet la República. Al debat polític s'hi ha sumat l'econòmic. De moment, i malgrat els canvis de seus socials de les empreses, les previsions s'han refredat més per l'economia espanyola que per la catalana. Veurem com en sortim.
La raó d'unes eleccions. Que Puigdemont convoqui, com li demana l'establishment, eleccions divendres, abans que entri en vigor el 155, no servirà per frenar-lo segons deia ahir el govern espanyol corregint la posició del PSOE, que intenta sufocar l'incendi al PSC. En tot cas les eleccions van ser element de debat ahir a la reunió del consell executiu. Hi ha consellers que voldrien declarar la independència i, d'immediat, convocar-les per ratificar-la evitant, a més, que ho faci Rajoy. Així ho han traslladat. Ara, com s'hi presentaria l'independentisme? Podria fer-ho sense més en un context com el del 155? En cas de victòria i que del maleït 47,8% es passés a superar el 50%, es podria després fer efectiu el mandat independentista si ara no s'ha fet? Canviaria la posició dels agents internacionals i els partits espanyols? Què resoldrien? Són preguntes que en molts casos no tenen tampoc una resposta clara. En tot cas, si hi ha més dificultats de les previstes potser tocava preveure-les abans i parlar clar a la gent, més després de dir que l'1-O seria vinculant.
Els mitjans i els partits interessats en celebrar eleccions per evitar un pols des de la unilateralitat (que en tot aquest procés ha aparegut sempre com l'única opció viable) juguen i jugaran en les properes hores a alimentar el debat amb força, i ahir portaveus dels partits del Govern posaven, sempre escudats en l'off the record, noms i cognoms als consellers que ho haurien demanat. El PDECat deia que alguns d'ERC s'havien afegit als seus i els republicans ho negaven amb vehemència reduint-ho a una qüestió dels socis. Veurem com evoluciona avui el debat que, per ara, ni Puigdemont ni Junqueras abonen, com tampoc la direcció de Junts pel Sí. I els comitès de defensa del referèndum i la CUP pressionen per assegurar el compliment del mandat. Aquesta tarda han convocat una concentració a plaça de Sant Jaume amb el lema "Ni 155 ni eleccions: República ara!".
Colau busca esmorteir el debat. Un debat que s'intenta ajornar és el de la governabilitat de la capital. Barcelona en Comú va xutar ahir la pilota endavant malgrat l'oferta d'estabilitat formulada a Ada Colau pel PDECat i ERC. Governar amb el PSC és més barat per ella, no li crea hipoteques en les seves aspiracions estatals i Alfred Bosch és, segons totes les enquestes, molt més rival que Jaume Collboni. Per tant, poques possibilitats de canvi de parella de ball malgrat el 155, que instaurarà un govern il·legítim que tindrà com a objectiu, durant no se sap quan de temps, minoritzar l'independentisme. Joan Serra Carné i Jordi Bes en fan aquesta informació. Els lectors de NacióDigital sou, segons la nostra enquesta, partidaris de que els pactes que Colau i el PDECat tenen amb els socialistes en grans municipis es trenquin. Encara podeu votar. De tot plegat en fa aquesta opinióJoan Serra Carné.
Vist i llegit
Dos articles significatius ahir a El País, que ha avalat en els seus editorials la mà dura contra el procés. D'una banda el politòleg Víctor Lapuente que, a la columna Mals auguris, deia que contestar només amb repressió pot sortir molt malament. "Amenaçar amb mà dura és una invitació a que provin com n'ets de tou", avisava. De l'altra Rubén Amón, un dels seus columnista estrella. Escrivia l'anàlisi I si no es pogués executar el 155? i es preguntava com s'ho faria el govern del PP, amb poca legitimitat i desplegament al territori, per acabar amb l'autonomia. Coincident en molts aspectes amb el que us explicàvem sobre aquest assumpte el diumenge a NacióDigital.
El passadís
L'expresident del Cercle d'Economia, el catedràtic d'Econòmiques de la UB Antón Costas, treballa fort aquests dies el front "diplomàtic". És un dels abanderats del lema "Ni DUI ni 155" i té una setmana agitada i atapeïda de dinars i sopars amb persones properes al president Carles Puigdemont i a la Moncloa per intentar facilitar acostaments malgrat tot. Costas és, en aquests moments, un dels pocs optimistes dins de l'elit econòmica sobre les possibilitats d'una sortida no traumàtica al conflicte polític en els propers dies. El Cercle va demanar la convocatòria d'eleccions.
L'efemèride
Tal dia com avui de l'any 2005 era detingut a Barcelona l'excapellà i exsenador Lluís María Xirinacs després d'haver-se declarat "amic d'ETA". La seva avançada edat va fer que l'alliberessin al cap de dos dies. Xirinacs, que es va "deixar morir" el 2007 a Ogassa, al Ripollès, era malgrat tot una de les grans figures del pacifisme i la desobediència i es va fer popular al final del franquisme per la seva vaga de fam davant de la presó Model per demanar l'amnistia dels presos polítics. Va inspirar diverses iniciatives polítiques de signe progressista i independentista. Aquí podeu recuperar el concert d'homenatge que diversos grups li van fer al Palau de la Música i el documental Xirinacs, a contracorrent abans que no el despengin de la web de TV3 si la intervenen.
L'aniversari
El 25 d'octubre de 1979 es votaven a Espanya dos estatuts d'autonomia, el català i el basc, que posaven de llarg un estat de les autonomies, consagrat al títol VIII de la Constitució, que l'aplicació de l'article 155 aquesta setmana liquidarà. Les dues nacions van votar en referèndum el nou marc d'autogovern deixant enrere la negra nit franquista. El de Gernika encara és vigent i el català, que va redactar una representació dels diputats electes a les eleccions espanyoles de 1977 al Parador de Sau, va quedar derogat el 2006 amb l'entrada en vigor de l'actual, que seria després retallat al TC. L'estatut de Sau, que va fer que l'Estat delegués importants competències -no les fiscals- a la Generalitat, va ser aprovat pel 88% dels catalans amb una participació de gairebé el 60% del cens. Poc després es celebrarien eleccions al Parlament de Catalunya. Així el van presentar en aquest especial de TVE a Catalunya.
subdirector de NacióDigital
Fes clic aquí per subscriure't-hi