30
d'octubre
del
2017
Actualitzat
el
31
d'octubre
a les
16:37h
El govern espanyol va posar tota la maquinària judicial de l'Estat en funcionament per frenar l'independentisme en la recta final del procés. Des que el Parlament de Catalunya va aprovar les lleis del referèndum i de transitorietat jurídica a principis de setembre, va començar un xoc institucional que ha tingut com a escenari diversos tribunals.
El darrer embat han estat les noves querelles de la Fiscalia que, com a novetat, inclouen el delicte de rebel·lió. Com explica el catedràtic de dret penal de la UOC Josep Maria Tamarit, es tracta d'un il·lícit penal que "exigeix un aixecament públic i violent". La Fiscalia ha intentat argumentar l'existència d'aquest requisit de "violència" recorrent a la jurisprudència del Tribunal Suprem sobre el cop d'Estat del 23-F.
Malgrat tot, Tamarit subratlla que la paraula "violència" per al delicte de rebel·lió va ser introduïda al Codi Penal en la reforma de 1995 precisament perquè "una proclamació d'independència sense violència no es pogués considerar rebel·lió". Tamarit també destaca que la història del delicte de rebel·lió es remunta al segle XIX. El catedràtic relaciona aquest precepte amb els "pronunciamientos" militars habituals en aquella època, supòsits que disten molt de l'actual.
En aquest sentit es va expressar el redactor del delicte de rebel·lió a la cadena SER. L'exparlamentari d'Izquierda Unida (IU) Diego López Garrido va negar que l'article 472 sigui aplicable al Govern de Carles Puigdemont i als membres sobiranistes de la mesa del Parlament per la declaració d'independència de divendres passat.
Un 155 a la carta
Les últimes querelles de la Fiscalia arriben en un context polític marcat per l'aplicació de l'article 155 de la Constitució. El PP ha justificat els seus embats judicials i constitucionals apel·lant a la legalitat i l'estat de dret, però les seves darreres mesures no gaudeixen de consens entre els experts. El professor de dret constitucional de la UAB Joan Lluís Pérez Francesch veu qüestionable que Rajoy pugui cessar el Govern en virtut del 155.
"Que el president central, via decret, cessi el president català trenca el principi d'autonomia de la Constitució", apunta. I subratlla que un decret, encara que convalidat pel Senat, no hauria de poder passar per sobre de la carta magna espanyola i l'Estatut, que per exemple reserva la capacitat de dissoldre el Parlament al president de la Generalitat. Una opinió molt similar a la que ja va expressar a NacióDigital el catedràtic de dret constitucional de la UB, Xavier Arbós, que va assegurar que convocar eleccions via 155 "suposaria modificar l'Estatut per decret".
Pérez Francesch, a més a més, subratlla que la decisió del govern espanyol de dissoldre la cambra catalana pot suposar una violació dels drets dels diputats a "exhaurir el seu mandat democràtic sense interferències". El professor veu que les decisions dels darrers dies "no es mouen per les categories habituals" sinó que l'executiu d'Espanya més aviat ha actuat d'acord amb els seus objectius polítics. "Han fet el que han necessitat", conclou.
Per al professor de la UAB, les institucions catalanes podrien combatre judicialment l'aplicació del 155 malgrat l'autorització del Senat a través d'un recurs contenciós administratiu del decret de Rajoy i a través d'un recurs de competències davant del Tribunal Constitucional (TC), on també es podrien dirigir els diputats del Parlament amb un recurs d'empara. Ara bé, Pérez Francesch admet que aquestes accions judicials es produirien en un "ambient poc favorable".
Excessos de la Fiscalia
Els dubtes entorn a les accions judicials espanyoles no són nous. Tamarit també planteja crítiques cap als procediments penals iniciats després que el Parlament aprovés les lleis del referèndum i de transitorietat, i que el Govern convoqués l'1-O. Des d'aleshores, la Fiscalia, encapçalada pel fiscal general de l'Estat, José Manuel Maza, va iniciar una campanya judicial contra l'independentisme que, per al catedràtic de dret penal de la UOC, ha significat una "extralimitació" en les funcions que la llei atribueix al ministeri públic.
En aquest sentit, critica accions de la Fiscalia com "citar més de 700 alcaldes per un delicte que 'podrien' cometre". El catedràtic considera que aquest tipus de mesures són perjudicials per a la credibilitat de la justícia. "Produeix un impacte en la ciutadania que genera desconfiança en el poder judicial", apunta. Pel que fa a la citació "preventiva" d'alcaldes, considera que va tenir per objectiu "amenaçar" i "intimidar" per haver signat un document de mera "adhesió política" amb el referèndum. "És un excés del poder que li atribueix la llei", subratlla.
Empresonaments preventius dubtosos
Tamarit es mostra especialment crític amb el "judici polític" per sedició contra els presidents de l'ANC i Òmnium, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, i el ja exmajor dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, i la intendent Teresa Laplana. A parer del catedràtic, la investigació iniciada arran de les protestes per les ja qüestionables detencions de la Guàrdia Civil del 20-S presenta una possible irregularitat relacionada amb la competència de l'Audiència Nacional per jutjar el cas.
Com detalla el catedràtic, aquest òrgan judicial té un seguit de delictes "atribuïts per llei i identificats pel nom que li dona el codi penal". En aquest cas, considera que la jutge instructora ha fet una "interpretació creativa" per poder retenir en les seves mans el delicte de sedició, malgrat que segons el codi penal és un delicte d'ordre públic, que no estan atribuïts expressament a l'Audiència Nacional. "El seu raonament és que en aquest cas buscaven alterar la forma de l'Estat", explica. En la seva opinió, seria competent l'Audiència Provincial de Barcelona.
En tot cas, tampoc veu justificat l'existència del delicte de sedició. "Requereix un aixecament tumultuari, que implica desordre, caos, risc", argumenta. Per ell, la mobilització del 20-S va ser un acte de protesta protegit pel dret a manifestació. I destaca que "no es poden imputar als dos convocants el que passa en un lloc on hi ha 40.000 persones". I en cap cas veu justificada la presó preventiva. L'argument de la jutge instructora, Carmen Lamela, és que Sànchez i Cuixart poden fugir, destruir proves o tornar a delinquir.
El catedràtic veu poc fonamentades aquestes al·legacions. Pel que fa al risc de fugida, la jutge només fa referència a l'elevada pena del delicte de sedició, recorda Tamarit. Mentre que la destrucció de proves i la reiteració delictiva no respecten el "principi de necessitat" perquè "hi ha una organització darrera seu" que suposadament podria seguir amb les activitats dels ara empresonats.
El darrer embat han estat les noves querelles de la Fiscalia que, com a novetat, inclouen el delicte de rebel·lió. Com explica el catedràtic de dret penal de la UOC Josep Maria Tamarit, es tracta d'un il·lícit penal que "exigeix un aixecament públic i violent". La Fiscalia ha intentat argumentar l'existència d'aquest requisit de "violència" recorrent a la jurisprudència del Tribunal Suprem sobre el cop d'Estat del 23-F.
Malgrat tot, Tamarit subratlla que la paraula "violència" per al delicte de rebel·lió va ser introduïda al Codi Penal en la reforma de 1995 precisament perquè "una proclamació d'independència sense violència no es pogués considerar rebel·lió". Tamarit també destaca que la història del delicte de rebel·lió es remunta al segle XIX. El catedràtic relaciona aquest precepte amb els "pronunciamientos" militars habituals en aquella època, supòsits que disten molt de l'actual.
El redactor de l'article sobre el delicte de rebel·lió ha negat que aquest pugui ser aplicable al Govern i a la mesa del Parlament
En aquest sentit es va expressar el redactor del delicte de rebel·lió a la cadena SER. L'exparlamentari d'Izquierda Unida (IU) Diego López Garrido va negar que l'article 472 sigui aplicable al Govern de Carles Puigdemont i als membres sobiranistes de la mesa del Parlament per la declaració d'independència de divendres passat.
Un 155 a la carta
Les últimes querelles de la Fiscalia arriben en un context polític marcat per l'aplicació de l'article 155 de la Constitució. El PP ha justificat els seus embats judicials i constitucionals apel·lant a la legalitat i l'estat de dret, però les seves darreres mesures no gaudeixen de consens entre els experts. El professor de dret constitucional de la UAB Joan Lluís Pérez Francesch veu qüestionable que Rajoy pugui cessar el Govern en virtut del 155.
"Que el president central, via decret, cessi el president català trenca el principi d'autonomia de la Constitució", apunta. I subratlla que un decret, encara que convalidat pel Senat, no hauria de poder passar per sobre de la carta magna espanyola i l'Estatut, que per exemple reserva la capacitat de dissoldre el Parlament al president de la Generalitat. Una opinió molt similar a la que ja va expressar a NacióDigital el catedràtic de dret constitucional de la UB, Xavier Arbós, que va assegurar que convocar eleccions via 155 "suposaria modificar l'Estatut per decret".
El 155 podria suposar una modificació de "l'Estatut per decret", ja que només el prsident català pot dissoldre el Parlament
Pérez Francesch, a més a més, subratlla que la decisió del govern espanyol de dissoldre la cambra catalana pot suposar una violació dels drets dels diputats a "exhaurir el seu mandat democràtic sense interferències". El professor veu que les decisions dels darrers dies "no es mouen per les categories habituals" sinó que l'executiu d'Espanya més aviat ha actuat d'acord amb els seus objectius polítics. "Han fet el que han necessitat", conclou.
Per al professor de la UAB, les institucions catalanes podrien combatre judicialment l'aplicació del 155 malgrat l'autorització del Senat a través d'un recurs contenciós administratiu del decret de Rajoy i a través d'un recurs de competències davant del Tribunal Constitucional (TC), on també es podrien dirigir els diputats del Parlament amb un recurs d'empara. Ara bé, Pérez Francesch admet que aquestes accions judicials es produirien en un "ambient poc favorable".
Excessos de la Fiscalia
Els dubtes entorn a les accions judicials espanyoles no són nous. Tamarit també planteja crítiques cap als procediments penals iniciats després que el Parlament aprovés les lleis del referèndum i de transitorietat, i que el Govern convoqués l'1-O. Des d'aleshores, la Fiscalia, encapçalada pel fiscal general de l'Estat, José Manuel Maza, va iniciar una campanya judicial contra l'independentisme que, per al catedràtic de dret penal de la UOC, ha significat una "extralimitació" en les funcions que la llei atribueix al ministeri públic.
En aquest sentit, critica accions de la Fiscalia com "citar més de 700 alcaldes per un delicte que 'podrien' cometre". El catedràtic considera que aquest tipus de mesures són perjudicials per a la credibilitat de la justícia. "Produeix un impacte en la ciutadania que genera desconfiança en el poder judicial", apunta. Pel que fa a la citació "preventiva" d'alcaldes, considera que va tenir per objectiu "amenaçar" i "intimidar" per haver signat un document de mera "adhesió política" amb el referèndum. "És un excés del poder que li atribueix la llei", subratlla.
Empresonaments preventius dubtosos
Tamarit es mostra especialment crític amb el "judici polític" per sedició contra els presidents de l'ANC i Òmnium, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, i el ja exmajor dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, i la intendent Teresa Laplana. A parer del catedràtic, la investigació iniciada arran de les protestes per les ja qüestionables detencions de la Guàrdia Civil del 20-S presenta una possible irregularitat relacionada amb la competència de l'Audiència Nacional per jutjar el cas.
Com detalla el catedràtic, aquest òrgan judicial té un seguit de delictes "atribuïts per llei i identificats pel nom que li dona el codi penal". En aquest cas, considera que la jutge instructora ha fet una "interpretació creativa" per poder retenir en les seves mans el delicte de sedició, malgrat que segons el codi penal és un delicte d'ordre públic, que no estan atribuïts expressament a l'Audiència Nacional. "El seu raonament és que en aquest cas buscaven alterar la forma de l'Estat", explica. En la seva opinió, seria competent l'Audiència Provincial de Barcelona.
L'argument perquè l'Audiència Nacional jutgi Sànchez i Cuixart i no l'Audiència de Barcelona com pertocaria és que "buscaven alterar la forma de l'Estat"
En tot cas, tampoc veu justificat l'existència del delicte de sedició. "Requereix un aixecament tumultuari, que implica desordre, caos, risc", argumenta. Per ell, la mobilització del 20-S va ser un acte de protesta protegit pel dret a manifestació. I destaca que "no es poden imputar als dos convocants el que passa en un lloc on hi ha 40.000 persones". I en cap cas veu justificada la presó preventiva. L'argument de la jutge instructora, Carmen Lamela, és que Sànchez i Cuixart poden fugir, destruir proves o tornar a delinquir.
El catedràtic veu poc fonamentades aquestes al·legacions. Pel que fa al risc de fugida, la jutge només fa referència a l'elevada pena del delicte de sedició, recorda Tamarit. Mentre que la destrucció de proves i la reiteració delictiva no respecten el "principi de necessitat" perquè "hi ha una organització darrera seu" que suposadament podria seguir amb les activitats dels ara empresonats.