24
d'octubre
del
2017
Actualitzat
el
25
d'octubre
a la
13:35h
El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, té "la voluntat de ser" al Senat per explicar-se en el procés de tramitació de l'aplicació de l'article 155, però "ho posen cada cop més difícil". Així ho ha assegurat el conseller de la Presidència, Jordi Turull, després de la reunió del consell executiu, quan ha apuntat que s'intentarà fer compatible amb el ple del Parlament per aconseguir participar en els dos espais.
Així, Turull ha lamentat que, malgrat conèixer la convocatòria del ple d'aquesta setmana per analitzar els efectes del 155 i les vies per actuar de la Generalitat, la cambra alta ha anat canviant la proposta de data per a la compareixença de Puigdemont. Malgrat tot, ha afirmat que s'intentarà quadrar les agendes. "La voluntat de poder anar i poder-se explicar hi és, altra cosa és que ho facin materialment possible", ha apuntat, i ha afegit que el problema "no és un tema de format, sinó d'horari", en referència a si es tractaria d'un discurs solemne o un cara a cara amb Mariano Rajoy, com s'ha plantejat.
Sigui com sigui, el conseller ha assegurat que "el Senat és conscient que hi ha un ple convocat per dijous i divendres i és qüestió de voluntat de facilitar que hi assisteixi [també al Senat]". En tot cas, ha denunciat l'"intent d'aniquilació les institucions catalanes i d'un Govern i un president escollits democràticament" que suposa l'aplicació del 155 i, si finalment, hi pot assistir, el president català denunciarà "la bestiesa política que volen perpetrar amb aquest acord".
No avançar esdeveniments
Així mateix, Turull ha descartat avançar quines seran les mesures amb què es respondrà al 155 o si hi ha una possible convocatòria d'eleccions sobre la taula, ja que es volen prendre aquestes decisions amb unitat amb totes les forces que donen suport al Govern. "Són moments transcendents i delicats", ha destacat i, per això, ha declinat comentar especulacions i opcions o avançar esdeveniments fins que això no s'hagi tractat amb tots els socis parlamentaris.
Sigui com sigui, sí que ha avançat diversos recursos judicials per intentar aturar la tramitació del 155. Unes iniciatives amb les quals l'executiu hi té poca confiança, però Turull les ha justificat com a pas imprescindible per apel·lar posteriorment a tribunals internacionals. D'aquesta manera, el Govern presentarà un conflicte de competències al Tribunal Constitucional perquè entén que l'executiu central s'extralimita de les seves atribucions i, al mateix tribunal, un recurs d'empara quan es rebi l'oferiment per presentar al·legacions al Senat.
Pel que fa al Tribunal Suprem, també s'hi presentaran dos recursos per la via contenciosa administrativa, per tal que es declari nul el consell de ministres que va donar llum verda a la tramitació, així com uns altres per cada membre del Govern per defensar els drets fonamentals de cada conseller, a més del president i el vicepresident, de manera individual.
En relació a les declaracions del portaveu del govern espanyol, Ínigo Méndez de Vigo, en relació al possible ús de la força per aconseguir aplicar el 155, Turull ha lamentat que, un cop més, s'evidencia "no hi ha hagut opcions al diàleg" en cap moment amb l'Estat.
Els funcionaris apliquen la normativa
Així mateix, quant a la possibilitat que els mateixos funcionaris siguin els que impedeixin la intervenció del govern espanyol -tal com va apuntar a la BBC el conseller d'Afers Exteriors, Raül Romeva-, Turull ha assenyalat que "els funcionaris normalment apliquen la normativa que hi ha vigent" i, "per sobre d'ells, tenen un govern legítimament escollit". "Molta gent no es veu treballant amb un govern absolutament il·legítim", ha etzibat.
Preguntat pel sentit del vot de l'expresident José Montilla, ara senador, ha reconegut que "no correspon al Govern" demanar-li que actuï d'una o altra manera, però igualment li ha recordat el "respecte polític, social i ciutadà que té la figura del president, més enllà de la seva militància". I per això, ha insistit que qui va ser cap de l'executiu haurà de pronunciar-se sobre un intent de "fulminar el Govern de Catalunya escollit democràticament".
Comín carrega contra Dastis
Finalment, en relació a les paraules del ministre d'Afers Exteriors, Alfonso Dastis, a la BBC conforme algunes de les imatges de càrregues policials de l'1-O són falses, el conseller de Salut, Toni Comín, les ha titllat d'"indecència absoluta, falta de respecte a ciutadans d'aquest país" i ha defensat que el Govern ha fet públics tots els detalls fins on legalment es pot fer públic en relació a la protecció de dades, així com "tots els col·legis de metges catalans han sortit denunciant la vergonya que hauria de portar la dimissió d'un ministre que està insistint en negar la realitat".
Així mateix, ha apuntat que l'executiu estudiat "si hi ha hagut alguna negació explícita de la informació i les dades" per part de Dastis i, si fos així, s'ampliaria la demanda civil ja existent per les càrregues policials de l'1-O per incloure les declaracions de Dastis. Comín també ha aprofitat per negar de nou que ningú del govern espanyol hagi demanat les dades dels ferits durant la jornada del referèndum -el delegat a Catalunya, Enric Millo, va assegurar que les havia sol·licitat i no se li havia enviat-. Les úniques comunicacions, ha assegurat, van ser amb el ministeri de Salut per interessar-se i preocupar-se pels ferits durant el matí de l'1-O, i la resposta de la Generalitat va ser que, "si estaven preocupats pels ferits, deixessin de provocar-ne".
Així, Turull ha lamentat que, malgrat conèixer la convocatòria del ple d'aquesta setmana per analitzar els efectes del 155 i les vies per actuar de la Generalitat, la cambra alta ha anat canviant la proposta de data per a la compareixença de Puigdemont. Malgrat tot, ha afirmat que s'intentarà quadrar les agendes. "La voluntat de poder anar i poder-se explicar hi és, altra cosa és que ho facin materialment possible", ha apuntat, i ha afegit que el problema "no és un tema de format, sinó d'horari", en referència a si es tractaria d'un discurs solemne o un cara a cara amb Mariano Rajoy, com s'ha plantejat.
Sigui com sigui, el conseller ha assegurat que "el Senat és conscient que hi ha un ple convocat per dijous i divendres i és qüestió de voluntat de facilitar que hi assisteixi [també al Senat]". En tot cas, ha denunciat l'"intent d'aniquilació les institucions catalanes i d'un Govern i un president escollits democràticament" que suposa l'aplicació del 155 i, si finalment, hi pot assistir, el president català denunciarà "la bestiesa política que volen perpetrar amb aquest acord".
No avançar esdeveniments
Així mateix, Turull ha descartat avançar quines seran les mesures amb què es respondrà al 155 o si hi ha una possible convocatòria d'eleccions sobre la taula, ja que es volen prendre aquestes decisions amb unitat amb totes les forces que donen suport al Govern. "Són moments transcendents i delicats", ha destacat i, per això, ha declinat comentar especulacions i opcions o avançar esdeveniments fins que això no s'hagi tractat amb tots els socis parlamentaris.
Sigui com sigui, sí que ha avançat diversos recursos judicials per intentar aturar la tramitació del 155. Unes iniciatives amb les quals l'executiu hi té poca confiança, però Turull les ha justificat com a pas imprescindible per apel·lar posteriorment a tribunals internacionals. D'aquesta manera, el Govern presentarà un conflicte de competències al Tribunal Constitucional perquè entén que l'executiu central s'extralimita de les seves atribucions i, al mateix tribunal, un recurs d'empara quan es rebi l'oferiment per presentar al·legacions al Senat.
Reunió del consell executiu del Govern, aquest dimarts. Foto: ACN
Pel que fa al Tribunal Suprem, també s'hi presentaran dos recursos per la via contenciosa administrativa, per tal que es declari nul el consell de ministres que va donar llum verda a la tramitació, així com uns altres per cada membre del Govern per defensar els drets fonamentals de cada conseller, a més del president i el vicepresident, de manera individual.
En relació a les declaracions del portaveu del govern espanyol, Ínigo Méndez de Vigo, en relació al possible ús de la força per aconseguir aplicar el 155, Turull ha lamentat que, un cop més, s'evidencia "no hi ha hagut opcions al diàleg" en cap moment amb l'Estat.
Els funcionaris apliquen la normativa
Així mateix, quant a la possibilitat que els mateixos funcionaris siguin els que impedeixin la intervenció del govern espanyol -tal com va apuntar a la BBC el conseller d'Afers Exteriors, Raül Romeva-, Turull ha assenyalat que "els funcionaris normalment apliquen la normativa que hi ha vigent" i, "per sobre d'ells, tenen un govern legítimament escollit". "Molta gent no es veu treballant amb un govern absolutament il·legítim", ha etzibat.
Preguntat pel sentit del vot de l'expresident José Montilla, ara senador, ha reconegut que "no correspon al Govern" demanar-li que actuï d'una o altra manera, però igualment li ha recordat el "respecte polític, social i ciutadà que té la figura del president, més enllà de la seva militància". I per això, ha insistit que qui va ser cap de l'executiu haurà de pronunciar-se sobre un intent de "fulminar el Govern de Catalunya escollit democràticament".
Comín carrega contra Dastis
Finalment, en relació a les paraules del ministre d'Afers Exteriors, Alfonso Dastis, a la BBC conforme algunes de les imatges de càrregues policials de l'1-O són falses, el conseller de Salut, Toni Comín, les ha titllat d'"indecència absoluta, falta de respecte a ciutadans d'aquest país" i ha defensat que el Govern ha fet públics tots els detalls fins on legalment es pot fer públic en relació a la protecció de dades, així com "tots els col·legis de metges catalans han sortit denunciant la vergonya que hauria de portar la dimissió d'un ministre que està insistint en negar la realitat".
Així mateix, ha apuntat que l'executiu estudiat "si hi ha hagut alguna negació explícita de la informació i les dades" per part de Dastis i, si fos així, s'ampliaria la demanda civil ja existent per les càrregues policials de l'1-O per incloure les declaracions de Dastis. Comín també ha aprofitat per negar de nou que ningú del govern espanyol hagi demanat les dades dels ferits durant la jornada del referèndum -el delegat a Catalunya, Enric Millo, va assegurar que les havia sol·licitat i no se li havia enviat-. Les úniques comunicacions, ha assegurat, van ser amb el ministeri de Salut per interessar-se i preocupar-se pels ferits durant el matí de l'1-O, i la resposta de la Generalitat va ser que, "si estaven preocupats pels ferits, deixessin de provocar-ne".