24
d'octubre
del
2017
Actualitzat
a les
12:10h
El PSC està a les portes de tornar a implosionar. Ho va fer l'any 2014 quan, en ple declivi electoral, la direcció va deixar de defensar el dret a decidir i el referèndum acordat que portava en el seu programa electoral i, si divendres l'expresident de la Generalitat i senador José Montilla vota a favor de l'aplicació del 155, corre el risc de viure un capítol similar. Dirigents del partit, especialment quadres territorials però també diputats del i dirigents històrics, estan en peu de guerra per frenar el suport dels socialistes a la suspensió de l'autonomia de Catalunya, una decisió que no ha estat votada ni a l'executiva ni tampoc pel consell nacional, el màxim òrgan del partit entre congressos. És una decisió que, amb el suport del primer secretari, Miquel Iceta, Pedro Sánchez ha acordat amb Mariano Rajoy i Albert Rivera.
Miquel Iceta pot veure ara com se li gira a la contra l'ajustat resultat de les primàries contra l'alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon, fa poc més d'un any. L'actual primer secretari les va guanyar amb el 54% dels suports, una mica més de la meitat de la militància que va votar, una majoria ajustada que ara li pot passar factura. Especialment després que Parlon hagi deixat l'executiva del PSOE pel tancament de files amb Mariano Rajoy. Dirigents de l'òrbita d'Iceta fins i tot han demanat que la comissió de garanties del partit actuï contra l'alcaldessa.
El líder dels socialistes catalans ha intentat aquest dilluns negar una evidència: que hi ha discrepàncies al partit sobre l'aplicació del 155. L'aval incondicional que el PSOE està donant a l'estratègia de Rajoy i el seguidisme que en fa el PSC és insostenible segons el punt de vista d'un sector del partit, que veu com no són capaços de sortir de la "subalternitat" en la qual fa anys que el partit està immers.
Les conseqüències a alcaldies i pactes territorials
Les primeres conseqüències ja s'estan patint als pactes territorials i aquest dimarts Barcelona en Comú, partit d'Ada Colau, té una important assemblea per valorar el pacte de govern amb el PSC de Jaume Collboni, que en una entrevista a El Periódico aquest dimarts marca distàncies amb la direcció d'Iceta en un intent de preservar la seva posició. La preocupació també s'ha fet palesa en altres grans ciutats on els socialistes governen amb el PDECat, com Girona, Sant Cugat del Vallès i Terrassa. A Vilafranca del Penedès, ERC també ha proposat al PDECat que trenqui amb els socialistes i formar un govern d'unitat. Són només alguns exemples.
"Allà on tenim alcaldies, la majoria amb pactes, podem patir especialment", admet un dels batlles del partit. Conscients de la situació de risc, ja hi ha una trentena d'alcaldes que han subscrit el pols liderat per Parlon; l'alcalde de Terrassa, Jordi Ballart; el de Granollers, Josep Mayoral; i el de Castellar del Vallès, Ignasi Giménez amb la carta en què demanaven l'"oposició frontal" del PSC a la suspensió de l'autonomia. També han anat in crescendo els signants de la missiva de l'exprimer secretari del partit, Raimon Obiols, i l'exdiputada Laia Bonet en contra del 155.
Crítiques a la falta de debat intern
Davant d'aquesta evidència, Iceta s'ha limitat a assegurar que és a les mans del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, la possibilitat d'aturar la suspensió de l'autonomia si convoca eleccions. També ha assegurat que el PSC "no es trencarà", però el malestar del partit per la falta de debat intern a l'hora de prendre decisions d'aquesta magnitud -hi ha qui, com l'exconseller Xavier Sabaté, considera que s'hauria de fer un referèndum per a la militància com marquen els estatuts del partit- i per les conseqüències que es poden patir tant a nivell territorial com nacional reobre les escletxes dels resultats de les primàries.
Aleshores Parlon es va enfrontar Iceta amb el seu projecte per "articular una estratègia de reconnexió amb la societat" que passava per un gir a l'esquerra i per capgirar el funcionament intern del partit donant més veu a la militància. "En una qüestió tan important com és el 155, no ho hem pogut votar enlloc", assegura un dirigent, que lamenta que l'aparell del partit segueixi operant "sense tenir en compte" els òrgans de decisió.
El lideratge de Miquel Iceta
L'alcaldessa de Santa Coloma no se'n va sortir, però va ser hàbil a l'hora de pactar el seu pes a l'executiva del PSC i va demanar fer-se càrrec de l'àrea de Política Municipal. Des d'aquesta secretària i durant mesos, es va dedicar a pentinar les federacions per preparar el terreny de cara a les municipals del 2019, una tasca que no va passar desapercebuda per a l'aparell del partit mesos després. Va ser aleshores quan, aprofitant el triomf que va permetre a Pedro Sánchez recuperar la secretaria general del PSOE, la direcció d'Iceta la va animar a acceptar un càrrec dins de la direcció a Ferraz, fet que la va obligar a abandonar la secretaria de Política Municipal.
Ara que acaba de deixar també la cartera de Cohesió Social i Igualtat que ha ocupat durant quasi cinc mesos a la direcció de Pedro Sánchez, Parlon ja no és membre de cap direcció i té les mans lliures per liderar, de nou, un discurs discrepant amb el de la cúpula. De la mateixa manera que ho fan també alcaldes i dirigents evitant els altaveus públics. De la decisió de Puigdemont i del vot de Montilla divendres al Senat, en dependrà la magnitud de la implosió i l'erosió del lideratge d'Iceta.
Miquel Iceta pot veure ara com se li gira a la contra l'ajustat resultat de les primàries contra l'alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon, fa poc més d'un any. L'actual primer secretari les va guanyar amb el 54% dels suports, una mica més de la meitat de la militància que va votar, una majoria ajustada que ara li pot passar factura. Especialment després que Parlon hagi deixat l'executiva del PSOE pel tancament de files amb Mariano Rajoy. Dirigents de l'òrbita d'Iceta fins i tot han demanat que la comissió de garanties del partit actuï contra l'alcaldessa.
El líder dels socialistes catalans ha intentat aquest dilluns negar una evidència: que hi ha discrepàncies al partit sobre l'aplicació del 155. L'aval incondicional que el PSOE està donant a l'estratègia de Rajoy i el seguidisme que en fa el PSC és insostenible segons el punt de vista d'un sector del partit, que veu com no són capaços de sortir de la "subalternitat" en la qual fa anys que el partit està immers.
Miquel Iceta, al darrer congrés del PSC Foto: Adrià Costa
Les conseqüències a alcaldies i pactes territorials
Les primeres conseqüències ja s'estan patint als pactes territorials i aquest dimarts Barcelona en Comú, partit d'Ada Colau, té una important assemblea per valorar el pacte de govern amb el PSC de Jaume Collboni, que en una entrevista a El Periódico aquest dimarts marca distàncies amb la direcció d'Iceta en un intent de preservar la seva posició. La preocupació també s'ha fet palesa en altres grans ciutats on els socialistes governen amb el PDECat, com Girona, Sant Cugat del Vallès i Terrassa. A Vilafranca del Penedès, ERC també ha proposat al PDECat que trenqui amb els socialistes i formar un govern d'unitat. Són només alguns exemples.
"Allà on tenim alcaldies, la majoria amb pactes, podem patir especialment", admet un dels batlles del partit. Conscients de la situació de risc, ja hi ha una trentena d'alcaldes que han subscrit el pols liderat per Parlon; l'alcalde de Terrassa, Jordi Ballart; el de Granollers, Josep Mayoral; i el de Castellar del Vallès, Ignasi Giménez amb la carta en què demanaven l'"oposició frontal" del PSC a la suspensió de l'autonomia. També han anat in crescendo els signants de la missiva de l'exprimer secretari del partit, Raimon Obiols, i l'exdiputada Laia Bonet en contra del 155.
Crítiques a la falta de debat intern
Davant d'aquesta evidència, Iceta s'ha limitat a assegurar que és a les mans del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, la possibilitat d'aturar la suspensió de l'autonomia si convoca eleccions. També ha assegurat que el PSC "no es trencarà", però el malestar del partit per la falta de debat intern a l'hora de prendre decisions d'aquesta magnitud -hi ha qui, com l'exconseller Xavier Sabaté, considera que s'hauria de fer un referèndum per a la militància com marquen els estatuts del partit- i per les conseqüències que es poden patir tant a nivell territorial com nacional reobre les escletxes dels resultats de les primàries.
Aleshores Parlon es va enfrontar Iceta amb el seu projecte per "articular una estratègia de reconnexió amb la societat" que passava per un gir a l'esquerra i per capgirar el funcionament intern del partit donant més veu a la militància. "En una qüestió tan important com és el 155, no ho hem pogut votar enlloc", assegura un dirigent, que lamenta que l'aparell del partit segueixi operant "sense tenir en compte" els òrgans de decisió.
Pedro Sánchez, amb Miquel Iceta i Núria Parlon en un acte a Barcelona Foto: Europa Press
El lideratge de Miquel Iceta
L'alcaldessa de Santa Coloma no se'n va sortir, però va ser hàbil a l'hora de pactar el seu pes a l'executiva del PSC i va demanar fer-se càrrec de l'àrea de Política Municipal. Des d'aquesta secretària i durant mesos, es va dedicar a pentinar les federacions per preparar el terreny de cara a les municipals del 2019, una tasca que no va passar desapercebuda per a l'aparell del partit mesos després. Va ser aleshores quan, aprofitant el triomf que va permetre a Pedro Sánchez recuperar la secretaria general del PSOE, la direcció d'Iceta la va animar a acceptar un càrrec dins de la direcció a Ferraz, fet que la va obligar a abandonar la secretaria de Política Municipal.
Ara que acaba de deixar també la cartera de Cohesió Social i Igualtat que ha ocupat durant quasi cinc mesos a la direcció de Pedro Sánchez, Parlon ja no és membre de cap direcció i té les mans lliures per liderar, de nou, un discurs discrepant amb el de la cúpula. De la mateixa manera que ho fan també alcaldes i dirigents evitant els altaveus públics. De la decisió de Puigdemont i del vot de Montilla divendres al Senat, en dependrà la magnitud de la implosió i l'erosió del lideratge d'Iceta.