22
d'octubre
del
2017
Actualitzat
el
23
d'octubre
a les
12:45h
El degoteig constant d'empreses que canvien la seu fora de Catalunya ja ha superat el miler de societats. En concret, ho va fer el dijous, quan 268 van traslladar la seu social, assolint ja les 1.185 que ho han fet des de l'1-O, segons el Col·legi de Registradors. És una quantitat notable que ha anat creixent a partir del moment que Banc Sabadell va obrir el meló i gràcies també a l'aprovació d'un decret per part del govern espanyol per facilitar i incentivar una fuga. Ara bé, malgrat la rellevància d'aquestes xifres, el cert és que fins al setembre d'aquest mateix any, el nombre d'empreses creades suposava una quantitat vuit cops superior a la de les que han marxat.
De fet, les 268 que van fer el canvi dijous suposa la xifra diària més elevada fins ara. Dimecres en van ser 112 i el dimarts 105. Entre el 13 i el 16 van marxar-ne 68, entre el 12 i el 13 ho van fer 81, només l'11 en van ser 155 i el dia anterior, 177. Finalment, del 2 al 9 d'octubre, se'n van traslladar 219. En el mateix termini, des del referèndum, 52 han fet el camí invers i han portat el domicili social d'altres territoris de l'Estat a Catalunya.
Són dades del Col·legi de Registradors, els mateixos que certifiquen en els seus informes mensuals i trimestrals que, fins al setembre, es van crear a Catalunya 14.789, mentre que se'n van tancar o canviar la seu 5.265. En total, per tant, l'increment net va ser de 9.524 societats o, el que és el mateix, una quantitat vuit cops superior a la d'empreses que han marxat des de l'1-O. Era, per tant, un ritme molt similar al del 2016, quan el país va acabar amb un augment net anual de 12.785 empreses, fins assolir les 608.981. El creixement en el nombre de societats, tot i que el procés sobiranista ja estava en marxa i amb el Govern de Carles Puigdemont i Oriol Junqueras investit i un full de ruta clar, va ser del 2,1%, superior al de la Comunitat de Madrid (1,9%) i, encara més, de la mitjana de l'Estat (1,4%).
Poca repercussió en els comptes
Aquesta comparativa entre les empreses que marxen i les que es creen posen en un mateix sac grans societats (les que es deslocalitzen) i pimes i autònoms, però, tot i això, evidencien que el creixement i el dinamisme econòmics en aquest camp es mantenen, més enllà d'algunes decisions de caire sobretot polític o destinades a blindar-se contra eventuals sortides momentànies de la Unió Europea o contra possibles boicots, i que provoquen canvis formals de seu social. Uns trasllats que pràcticament no tenen afectació pel que fa a facturació, pagament d'impostos o reducció dels llocs de treball. I és que els tributs que repercuteixen en els comptes catalans s'abonen allà on hi ha l'activitat, i aquesta no es mou -les fàbriques no canvien de lloc-, com tampoc no ho fa la plantilla de l'empresa.
En aquest sentit, el document "La situació de l'economia en un estat català", elaborat pel departament de la Vicepresidència i d'Economia i Hisenda, al qual ha tingut accés NacióDigital, analitza aquesta qüestió i assenyala que el trasllat de las seu "no té efectes reals sobre l'activitat, els comptes públics ni sobre els clients de les empreses" i "és sobretot una operació preventiva, de comunicació i missatge polític que té mínims efectes econòmics". I és que actualment les empreses tan sols paguen a Catalunya l'impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats en la modalitat d'operacions societàries només per a la reducció de capital i dissolució de l'entitat, ja que la de transmissió d'immobles es tributa allà on es troba l'immoble.
Les transferències no ho notaran
Així mateix, l'IVA s'acaba pagant allà on es compra el producte o servei, mentre que l'IRPF s'abona on hi ha el treballador, no tenen res a veure amb la seu social i, per tant, el retorn que rep la Generalitat a través del sistema de finançament es mantindrà com fins ara. En canvi, l'impost de societats sí que és centralitzat, però d'aquest ja no se'n transfereix res a les comunitats i, en cas d'esdevenir un estat, sí que s'hauria d'abonar a Catalunya la part proporcional al benefici aconseguit allí -com quan qualsevol multinacional opera en diversos països-. Igualment, l'impost sobre activitats econòmiques dels ajuntaments s'ingressa en el municipi on es fa l'activitat, independentment del lloc on radiqui la seu social. Els ingressos de la Generalitat o l'activitat econòmica del país, per tant, no haurien de veure's afectats massa de forma directa per aquestes canvis de seus.
Per ratificar la confiança dels inversors en el territori, de fet, el document subratlla que, des del 2013 -ja amb el procés en marxa-, la inversió directa estrangera a Catalunya ha superat sempre els 3.000 milions anuals, elevant-se per sobre dels 5.000 milions el 2015 i el 2016, els volums més importants de la història. I el primer semestre del 2017, la quantitat encara havia crescut un 20,6% respecte l'any anterior, essent el segon any dels últims 22 on era més elevat.
A banda, el mateix document rebat alguns temors i certifica que, fins que Catalunya no esdevingui un estat, Espanya cobrirà els dipòsits del bancs que hi radiquin i, quan ja sigui una República, aquesta se'n passarà a ocupar, tal com preveu la llei de transitorietat jurídica, la mateixa norma que ha d'impedir que hi hagi situacions d'inseguretat jurídica. Igualment, apunta que, en cas de quedar temporalment fora de la Unió Europea -escenari que es veu com a improbable-, l'accés dels bancs al crèdit del Banc Central Europeu serà possible mantenint alguna seu a un estat europeu, a banda que el nou estat ha de permetre incentivar la creació d'empreses, millorar la regulació del mercat elèctric -i rebaixar-ne el cost- o diversificar les fonts de finançament empresarial.
De fet, les 268 que van fer el canvi dijous suposa la xifra diària més elevada fins ara. Dimecres en van ser 112 i el dimarts 105. Entre el 13 i el 16 van marxar-ne 68, entre el 12 i el 13 ho van fer 81, només l'11 en van ser 155 i el dia anterior, 177. Finalment, del 2 al 9 d'octubre, se'n van traslladar 219. En el mateix termini, des del referèndum, 52 han fet el camí invers i han portat el domicili social d'altres territoris de l'Estat a Catalunya.
Són dades del Col·legi de Registradors, els mateixos que certifiquen en els seus informes mensuals i trimestrals que, fins al setembre, es van crear a Catalunya 14.789, mentre que se'n van tancar o canviar la seu 5.265. En total, per tant, l'increment net va ser de 9.524 societats o, el que és el mateix, una quantitat vuit cops superior a la d'empreses que han marxat des de l'1-O. Era, per tant, un ritme molt similar al del 2016, quan el país va acabar amb un augment net anual de 12.785 empreses, fins assolir les 608.981. El creixement en el nombre de societats, tot i que el procés sobiranista ja estava en marxa i amb el Govern de Carles Puigdemont i Oriol Junqueras investit i un full de ruta clar, va ser del 2,1%, superior al de la Comunitat de Madrid (1,9%) i, encara més, de la mitjana de l'Estat (1,4%).
Poca repercussió en els comptes
Aquesta comparativa entre les empreses que marxen i les que es creen posen en un mateix sac grans societats (les que es deslocalitzen) i pimes i autònoms, però, tot i això, evidencien que el creixement i el dinamisme econòmics en aquest camp es mantenen, més enllà d'algunes decisions de caire sobretot polític o destinades a blindar-se contra eventuals sortides momentànies de la Unió Europea o contra possibles boicots, i que provoquen canvis formals de seu social. Uns trasllats que pràcticament no tenen afectació pel que fa a facturació, pagament d'impostos o reducció dels llocs de treball. I és que els tributs que repercuteixen en els comptes catalans s'abonen allà on hi ha l'activitat, i aquesta no es mou -les fàbriques no canvien de lloc-, com tampoc no ho fa la plantilla de l'empresa.
En aquest sentit, el document "La situació de l'economia en un estat català", elaborat pel departament de la Vicepresidència i d'Economia i Hisenda, al qual ha tingut accés NacióDigital, analitza aquesta qüestió i assenyala que el trasllat de las seu "no té efectes reals sobre l'activitat, els comptes públics ni sobre els clients de les empreses" i "és sobretot una operació preventiva, de comunicació i missatge polític que té mínims efectes econòmics". I és que actualment les empreses tan sols paguen a Catalunya l'impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats en la modalitat d'operacions societàries només per a la reducció de capital i dissolució de l'entitat, ja que la de transmissió d'immobles es tributa allà on es troba l'immoble.
Les transferències no ho notaran
Així mateix, l'IVA s'acaba pagant allà on es compra el producte o servei, mentre que l'IRPF s'abona on hi ha el treballador, no tenen res a veure amb la seu social i, per tant, el retorn que rep la Generalitat a través del sistema de finançament es mantindrà com fins ara. En canvi, l'impost de societats sí que és centralitzat, però d'aquest ja no se'n transfereix res a les comunitats i, en cas d'esdevenir un estat, sí que s'hauria d'abonar a Catalunya la part proporcional al benefici aconseguit allí -com quan qualsevol multinacional opera en diversos països-. Igualment, l'impost sobre activitats econòmiques dels ajuntaments s'ingressa en el municipi on es fa l'activitat, independentment del lloc on radiqui la seu social. Els ingressos de la Generalitat o l'activitat econòmica del país, per tant, no haurien de veure's afectats massa de forma directa per aquestes canvis de seus.
Per ratificar la confiança dels inversors en el territori, de fet, el document subratlla que, des del 2013 -ja amb el procés en marxa-, la inversió directa estrangera a Catalunya ha superat sempre els 3.000 milions anuals, elevant-se per sobre dels 5.000 milions el 2015 i el 2016, els volums més importants de la història. I el primer semestre del 2017, la quantitat encara havia crescut un 20,6% respecte l'any anterior, essent el segon any dels últims 22 on era més elevat.
La inversió directa estrangera a Catalunya ha superat els 5.000 milions anuals el 2015 i el 2016 -en ple procés-, les xifres més elevades de la història
A banda, el mateix document rebat alguns temors i certifica que, fins que Catalunya no esdevingui un estat, Espanya cobrirà els dipòsits del bancs que hi radiquin i, quan ja sigui una República, aquesta se'n passarà a ocupar, tal com preveu la llei de transitorietat jurídica, la mateixa norma que ha d'impedir que hi hagi situacions d'inseguretat jurídica. Igualment, apunta que, en cas de quedar temporalment fora de la Unió Europea -escenari que es veu com a improbable-, l'accés dels bancs al crèdit del Banc Central Europeu serà possible mantenint alguna seu a un estat europeu, a banda que el nou estat ha de permetre incentivar la creació d'empreses, millorar la regulació del mercat elèctric -i rebaixar-ne el cost- o diversificar les fonts de finançament empresarial.