19
d'octubre
del
2017
Actualitzat
el
21
d'octubre
a les
7:22h
El compte enrere per a l'activació de l'article 155 de la Constitució ja està oficialment en marxa. El consell de ministres extraordinari d'aquest dissabte activarà les mesures concretes amb les quals la Moncloa vol "restaurar l'orde constitucional" a Catalunya, però no serà fins a finals de la setmana vinent -quan el Senat les aprovi gràcies a PP, PSOE i Ciutadans- que es podran aplicar. La Generalitat, segons fonts consultades per NacióDigital, es prepara per a una "intervenció selectiva", amb mesures "quirúrgiques" sobre competències claus de l'autogovern, i ja dissenya l'estratègia que permeti aixecar la suspensió de la independència en un context de conflicte obert amb l'Estat.
En què es pot traduir aquesta "intervenció selectiva"? Un exemple pràctic, segons relata un dirigent governamental: "Treure la competència de policia judicial als Mossos d'Esquadra". Es preveu també accions sobre l'estructura administrativa, com la figura de la interventora general de la Generalitat. Una altra font consultada assegura que, en conselleries com la d'Interior, es pot procedir al relleu del conseller Joaquim Forn, del director general de la policia, Pere Soler, i del major dels Mossos, Josep Lluís Trapero. Aquest escenari, que és "probable", obre un debat: han de plegar -voluntàriament- els responsables polítics de cada departament on l'Estat intervingui, o bé s'han de quedar per vigilar de prop tots els moviments? La qüestió ja ha estat estudiada pels alts estaments del Govern i també ha estat damunt la taula en les reunions de l'estat major del procés, molt actiu els darrers dies.
Els problemes de legitimitat d'un govern imposat
"El que queda clar és que no ens quedarem de braços creuats", sosté un dirigent coneixedor de la situació. "El Govern no desapareixerà", ressalta una altra veu destacada. Si l'Estat opta per substituir l'executiu en ple, com li demanen a Mariano Rajoy des de l'ala dura del PP i des de sectors de la dreta mediàtica, fonts governamentals insisteixen que "seguirà havent-hi una Generalitat". Un dels problemes que veuen a Palau sobre l'aplicació de l'article 155 és que "la gent, molt possiblement, no veuria legítim un govern que no ha votat", i que l'Estat tindria problemes per "controlar la situació". "Nosaltres hem rebut pressions per no proclamar la independència, però ells també en reben per no aplicar la intervenció de l'autonomia", defensava aquesta setmana l'entorn de Puigdemont en privat.
El president passa aquests dies a Palau, reunint els consellers i l'estat major del procés. Són pocs els dirigents que coneixen al detall tota l'estratègia, que es va adaptant a les mesures que va prenent Madrid. Ara per ara, l'escenari electoral està descartat -s'"ha dissipat", recorden fonts governamentals- i ja es dissenya com serà l'aixecament de la suspensió de la independència. Es vol que el Parlament hi tingui un paper, per una qüestió de "legitimitat". De fet, Puigdemont ja ha avisat per carta Rajoy que la cambra catalana, "si ho considera oportú", procedirà a "votar" la declaració de la independència. Es treballa, segons les fonts consultades, en un escenari "màxim" d'entre set i deu dies.
El consell de ministres extraordinari de dissabte i el calendari del Senat acabaran de definir els plans independentistes. Al Govern recorden que, malgrat que l'executiu de Rajoy pretengui accelerar terminis -la resposta de la Moncloa a la carta de Puigdemont indica la determinació per frenar els passos del sobiranisme-, els tràmits que exigeix el 155 concedeixen un petit marge de maniobra a la Generalitat. "No ho tenen tan fàcil per fer-ho tot en 48 hores", exposen fonts governamentals.
L'escenari de detencions
En cas de declarar l'estat català, una de les opcions que al Govern consideren "molt plausible" és la detenció de Puigdemont. De fet, ja es considerava probable que passés en cas que el president hagués proclamat la independència des del Parlament el 10 d'octubre. L'escenari de les detencions de membres del Govern fa mesos que plana sobre les reunions de l'estat major del procés, i també explica el reforç de la seguretat que acompanya el màxim dirigent de la Generalitat. Segons va avançar El Confidencial, Puidgemont va acompanyat des de fa unes setmanes per membres del Grup Especial d'Intervenció (GEI) dels Mossos, el cos d'elit de la policia catalana.
L'empresonament de Jordi Sànchez, president de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), i de Jordi Cuixart, president d'Òmnium Cultural, ha aprofundit el pensament que ja es va veure clar l'1-O: que l'Estat està disposat a tot per frenar el procés. La violència policial estava prevista en els diversos escenaris del referèndum que planificava l'estat major del procés, i és el que feia que hi hagués membres del Govern -des de consellers fins a algun secretari general, segons fonts consultades- deixessin anar la possibilitat de "no celebrar-lo". Puigdemont, amb el suport de les entitats, va tirar endavant amb la logística i es va aconseguir que més de dos milions de persones anessin a votar.
En què es pot traduir aquesta "intervenció selectiva"? Un exemple pràctic, segons relata un dirigent governamental: "Treure la competència de policia judicial als Mossos d'Esquadra". Es preveu també accions sobre l'estructura administrativa, com la figura de la interventora general de la Generalitat. Una altra font consultada assegura que, en conselleries com la d'Interior, es pot procedir al relleu del conseller Joaquim Forn, del director general de la policia, Pere Soler, i del major dels Mossos, Josep Lluís Trapero. Aquest escenari, que és "probable", obre un debat: han de plegar -voluntàriament- els responsables polítics de cada departament on l'Estat intervingui, o bé s'han de quedar per vigilar de prop tots els moviments? La qüestió ja ha estat estudiada pels alts estaments del Govern i també ha estat damunt la taula en les reunions de l'estat major del procés, molt actiu els darrers dies.
Els problemes de legitimitat d'un govern imposat
"El que queda clar és que no ens quedarem de braços creuats", sosté un dirigent coneixedor de la situació. "El Govern no desapareixerà", ressalta una altra veu destacada. Si l'Estat opta per substituir l'executiu en ple, com li demanen a Mariano Rajoy des de l'ala dura del PP i des de sectors de la dreta mediàtica, fonts governamentals insisteixen que "seguirà havent-hi una Generalitat". Un dels problemes que veuen a Palau sobre l'aplicació de l'article 155 és que "la gent, molt possiblement, no veuria legítim un govern que no ha votat", i que l'Estat tindria problemes per "controlar la situació". "Nosaltres hem rebut pressions per no proclamar la independència, però ells també en reben per no aplicar la intervenció de l'autonomia", defensava aquesta setmana l'entorn de Puigdemont en privat.
El president passa aquests dies a Palau, reunint els consellers i l'estat major del procés. Són pocs els dirigents que coneixen al detall tota l'estratègia, que es va adaptant a les mesures que va prenent Madrid. Ara per ara, l'escenari electoral està descartat -s'"ha dissipat", recorden fonts governamentals- i ja es dissenya com serà l'aixecament de la suspensió de la independència. Es vol que el Parlament hi tingui un paper, per una qüestió de "legitimitat". De fet, Puigdemont ja ha avisat per carta Rajoy que la cambra catalana, "si ho considera oportú", procedirà a "votar" la declaració de la independència. Es treballa, segons les fonts consultades, en un escenari "màxim" d'entre set i deu dies.
El consell de ministres extraordinari de dissabte i el calendari del Senat acabaran de definir els plans independentistes. Al Govern recorden que, malgrat que l'executiu de Rajoy pretengui accelerar terminis -la resposta de la Moncloa a la carta de Puigdemont indica la determinació per frenar els passos del sobiranisme-, els tràmits que exigeix el 155 concedeixen un petit marge de maniobra a la Generalitat. "No ho tenen tan fàcil per fer-ho tot en 48 hores", exposen fonts governamentals.
L'escenari de detencions
En cas de declarar l'estat català, una de les opcions que al Govern consideren "molt plausible" és la detenció de Puigdemont. De fet, ja es considerava probable que passés en cas que el president hagués proclamat la independència des del Parlament el 10 d'octubre. L'escenari de les detencions de membres del Govern fa mesos que plana sobre les reunions de l'estat major del procés, i també explica el reforç de la seguretat que acompanya el màxim dirigent de la Generalitat. Segons va avançar El Confidencial, Puidgemont va acompanyat des de fa unes setmanes per membres del Grup Especial d'Intervenció (GEI) dels Mossos, el cos d'elit de la policia catalana.
L'empresonament de Jordi Sànchez, president de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), i de Jordi Cuixart, president d'Òmnium Cultural, ha aprofundit el pensament que ja es va veure clar l'1-O: que l'Estat està disposat a tot per frenar el procés. La violència policial estava prevista en els diversos escenaris del referèndum que planificava l'estat major del procés, i és el que feia que hi hagués membres del Govern -des de consellers fins a algun secretari general, segons fonts consultades- deixessin anar la possibilitat de "no celebrar-lo". Puigdemont, amb el suport de les entitats, va tirar endavant amb la logística i es va aconseguir que més de dos milions de persones anessin a votar.
Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, al Parlament. Foto: Adrià Costa