Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

Procés català: crònica

Puigdemont i els partits afinen l'estratègia: declaració d'independència per respondre al 155

El president garanteix al PDECAT que "posarà el play" i s'avança cap a un ple extraordinari en un termini de pocs dies | Membres del Govern consideren l'opció "menys dolenta" que hi hagi noves eleccions però ERC, Demòcrates i la CUP la rebutgen | Els partits preparen els quadres per la "fase resolutiva" si s'intervé l'autogovern

per Oriol March / Roger Tugas / Joan Serra Carné , 19 d'octubre de 2017 a les 06:55 |
Carles Puigdemont i Jordi Turull, durant el consell nacional del PDECat | ACN
Aquesta informació es va publicar originalment el 19 d'octubre de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ja ha pres una decisió: respondrà amb l'aixecament de la suspensió de la declaració de la independència si Mariano Rajoy decideix aplicar l'article 155 de la Constitució. En aquests termes es va expressar aquest dimecres en la reunió extraordinària del consell nacional del PDECat al World Trade Center de Barcelona. Aquest posicionament, fet a portada tancada, arriba poques hores abans que expiri el termini que Rajoy ha posat a la Generalitat per tornar a "l'ordre constitucional". El president i els partits que donen suport a l'executiu -les forces integrants de Junts pel Sí i la CUP- perfilen l'estratègia per afrontar la "fase resolutiva" del procés si s'intervé l'autogovern. I tant el PDECat, com ERC i la CUP han fet consultes en les últimes hores als seus quadres per alinear les estructures. 

Puigdemont va explicar als consellers nacionals del PDECat -així ho apunten fonts coneixedores de la intervenció- que ja té quasi a punt la carta que rebrà la Moncloa, la qual encara ha d'acabar de definir amb els membres del seu Govern. De fet, els termes de la missiva es tancaran aquest dijous al matí, moment en el qual es farà l'última "revisió" del text. Es dona per descomptat un últim oferiment a la solució dialogada, en la línia del que ja ha transmès en públic l'executiu català.


El president va garantir aquest dimecres als quadres del PDECat que "posarà el play" quan Rajoy apliqui el 155 i tanqui la porta -de nou- al diàleg, tot i que no va detallar-ne el calendari. Una de les opcions que hi ha damunt la taula és aixecar la suspensió de la declaració de la independència quan el Senat avali tot allò que vulgui intervenir Rajoy a través d'aquest article de la Constitució, per bé que la proclamació definitiva podria arribar abans, fins i tot aquest cap de setmana. L'anomenada "fase resolutiva" no s'allargarà més de deu dies, segons apunten les fonts governamentals consultades. Sigui com sigui, avui es mantindrà l'oferta de diàleg, mirant especialment a la comunitat internacional.

Puigdemont trasllada al PDECat que complirà el mandat de l'1-O quan es constati de nou que Rajoy no vol dialogar mentre enllesteix amb el Govern  la carta que enviarà a la Moncloa

El president compta amb el suport explícit del seu partit, que li ha traslladat que pot aixecar la suspensió "quan consideri oportú". Segons la coordinadora general de la formació, Marta Pascal, el que cal és "complir amb el mandat de l'1-O". "Hem d'enviar un missatge de defensa de les nostres institucions, de l'escola, de la llengua, de la convivència", va remarcar Pascal en declaracions als mitjans de comunicació -algun d'ells internacional, com ja és habitual aquests dies a Barcelona- un cop ha acabat el consell nacional. Cap quadre del partit va demanar la paraula després que parlés Puigdemont.

"Ens ha transmès serenor, fermesa i prudència", va apuntar Pascal, que va avalar la política de "mà estesa" del Govern cap a l'executiu espanyol. Al llarg dels últims dies, ha existit un fort debat intern -dins del PDECat i també entre tots els actors de l'independentisme- sobre els propers passos a fer, i la resposta passarà per l'aixecament de la suspensió. Al llarg dels propers dies es podria convocar un ple extraordinari destinat a això, tot i que encara no hi ha data. L'escenari seria el Parlament, tot i que en els darrers dies s'hagi especulat amb altres escenaris davant de l'embat de l'Estat. Les fonts consultades recorden la "legitimitat" que atorga una declaració a la cambra catalana. El secretisme és absolut perquè Madrid vigila tots i cadascun dels passos de l'independentisme. Una frase que, segons fonts consultades, és "literalment certa" en alguns dels seus dirigents.


 

Membres del Govern durant la concentració a la plaça de Sant Jaume Foto: Adrià Costa


L'ombra de les eleccions

A grans trets, en cercles governamentals han sobrevolat tres opcions de futur des de la celebració del referèndum de l'1-O. La primera es basava en declarar efectivament la independència per tal de negociar "de tu a tu" amb l'executiu espanyol. La segona opció era la que finalment es va dur a terme: assumir el mandat del referèndum -més de dos milions a favor de l'estat català en un context inèdit de repressió policial- i deixar en suspensió la declaració per afavorir el diàleg i la mediació internacional. El tercer escenari, amb menys suports però amb quadres destacats al darrere, era el de la convocatòria electoral. Aquesta última via havia enterbolit ara la unitat sobiranista en els moments previs a la resposta a Mariano Rajoy, que ha fixat les deu del matí l'ultimàtum a Carles Puigdemont per tal de tornar a l'ordre constitucional.

Segons fonts consultades per NacióDigital, hi havia membres del Govern que traslladaven personalment a Puigdemont que l'opció "menys dolenta" era la de convocar eleccions catalanes. Una de les fórmules que hi ha hagut aquesta setmana damunt la taula del president de la Generalitat és cridar la ciutadania a votar en uns comicis "constituents" posteriors a l'aixecament de la suspensió de la declaració de la independència. "Això no lliuraria el president de ser detingut", sosté un dirigent consultat. El màxim dirigent català ha incrementat des de fa setmanes el seu dispositiu de seguretat -ara també el conformen membres del Grup Especial d'Intervenció (GEI) dels Mossos, el cos d'elit- i es queda molt sovint a dormir a la Casa dels Canonges. La seguretat és prioritària davant la presència policial de l'Estat a Catalunya i, segons el seu entorn, seria un dels motius que explica la poca presència pública del president.

Tot i que hi ha dirigents destacats del PDECat que defensen les eleccions, la coordinadora general, Marta Pascal, insisteix que no està damunt la taula perquè cal complir el mandat de l'1-O

"No ens podem permetre perdre la competència de convocar eleccions", mantenen els partidaris de nous comicis. Segons un alt dirigent governamental consultat, alguna de les converses que hi va haver entre els dirigents congregats en la manifestació per demanar l'alliberament de Jordi Sànchez -president de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC)- i Jordi Cuixart -president d'Òmnium Cultural- ja va tractar sobre l'escenari electoral. "Si es concreta la voluntat de fer eleccions, s'haurà de deixar molt clar que no tenen intenció de ser autonòmiques", ressalta un membre de la direcció de Junts pel Sí. "Aquesta opció [les eleccions] s'ha dissipat", apunten fonts governamentals per aclarir l'escenari. Hi influeixen molts factors, però n'hi ha un de molt rellevant, l'empresonament de Sànchez i Cuixart, que precipita esdeveniments.

Un dels problemes que té el context de nous comicis és que és precisament la condició que ha posat la Moncloa per no aplicar l'article 155 de la Constitució, que el PP ja té dissenyat amb el PSOE i Ciutadans i que haurà de passar la setmana vinent pel Senat. Fonts del govern espanyol han aprofitat el ple del Congrés dels Diputats per transmetre una oferta de rendició: si Puigdemont convoca els comicis, no hi haurà intervenció de l'autogovern. "Un dels problemes que tenim és que el context és diabòlic, perquè no podem prometre a la gent que la proclamació de la independència surti bé i tampoc podem fer marxa enrere", retrata un alt càrrec consultat. En tot cas, al consell nacional del PDECat no hi ha hagut cap intervenció demanant eleccions i Pascal ha estat molt clara a l'hora de negar que els comicis estiguin damunt la taula.

Negativa "sense matisos" d'ERC

El mandat de l'1-O va ser clar, i això és precisament el que ha brandat ERC per rebutjar de ple la convocatòria de noves eleccions, segons diverses fonts consultades per NacióDigital. "No, sense matisos". Així de contundent era un dirigent dels republicans, en ser preguntat sobre si el partit veuria bé aquesta convocatòria d'eleccions, o en tot cas el seu líder i vicepresident del Govern, Oriol Junqueras, tal com va publicar dimecres La Vanguardia. Segons recorden, una de les prioritats del seu discurs en el consell nacional de dissabte va ser que calia treballar per preservar la unitat independentista, però que una eventual convocatòria anticipada "no la preserva ni soluciona res, sinó que ho posa en risc", com ja havia lamentat el portaveu d'ERC, Sergi Sabrià, aquest dimecres al matí. I és que, segons assenyalen, "no hi ha cap garantia" que l'Estat s'obri a respectar el dret a decidir dels catalans si aquests tornen a donar la victòria a l'independentisme en unes eleccions.

Així mateix, la CUP i Demòcrates ja han rebutjat també la convocatòria d'eleccions si abans no s'ha proclamat la independència definitivament. De fet, la presidenta dels anticapitalistes al Parlament, Mireia Boya, ha apuntat que s'estaria "traint" els dos milions de votants del "sí" a l'1-O, una evidència de fins a quin punt una esmena unilateral al full de ruta podria fragmentar el bloc independentista. Així, fonts dels republicans admeten que les últimes hores hi hagut tensions internes en el seu si, i que les negociacions i converses han estat difícils fins que els sectors del PDECat que haurien apostat per aquesta opció no s'han donat per vençuts. Veus d'aquest partit, però, asseguren que, en algun moment, dirigents d'ERC també havien avalat aquesta possibilitat.
 

Assemblea territorial d'ERC a Olesa de Montserrat. Foto: @ERC_BaixLlobreg


De fet, ERC també està reunint la seva militància aquests dies en assemblees territorials, per aclarir dubtes, activar-la de cara a les properes setmanes i explicar la situació actual. Fonts del partit expliquen que les tres assemblees reunides aquest dimecres -un terç del total- ha reunit prop d'un miler de persones, a les quals se'ls ha exposat la feina feta fins arribar a la situació actual, la necessitat de participació en les mobilitzacions que vindran i la reafirmació conforme es pretén arribar fins al final, un horitzó que "no són eleccions imminents", sinó que, tot i mantenir el diàleg i la possibilitat de mediació oberts, passa per activar el procés constituent.

Segons les mateixes fonts, la militància ha exposat el seu suport a la tasca feta, malgrat reconèixer el gust agredolç de la declaració d'independència suspesa de dimarts de la setmana passada. Altres qüestions passaven per l'activació de les estructures d'estat pendents en una situació d'intervenció política o les expectatives de cara a aconseguir suports i reconeixements internacionals. El sobiranisme prepara tots els ressorts per saltar la paret.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació