Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

Procés català

L'oferta de rendició de Moncloa: que Puigdemont convoqui eleccions per frenar el 155

Aquesta via s'obre quan queden poques hores perquè el president català contesti l'ultimàtum de Rajoy | Si Puigdemont atén la petició de la Moncloa, els comicis podrien ser el 17 de desembre | ERC, CUP i Romeva descarten aquesta possibilitat, mentre que Forn apunta que caldrà estudiar-la

per Redacció , 18 d'octubre de 2017 a les 11:55 |
Mariano Rajoy, aquest dimecres al Congrés | Europa Press
Aquesta informació es va publicar originalment el 18 d'octubre de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Quan queden poques hores perquè acabi l'ultimàtum plantejat per Mariano Rajoy a Carles Puigdemont, una nova oferta -de rendició- arriba des de la Moncloa: que el president de la Generalitat convoqui eleccions si vol frenar l'aplicació de l'article 155 de la Constitució. En aquests termes s'han expressat fonts del govern espanyol aprofitant el ple del Congrés dels Diputats que s'està celebrant aquest dimecres.

El PP ja dissenya amb el PSOE i Ciutadans quin serà l'abast de la intervenció explícita de l'autonomia, que podria incloure la substitució del Govern en ple o bé prendre determinades competències. El consell de ministres es reunirà demà a primera hora abans que Rajoy agafi un vol per ser a una reunió amb els seus homòlegs de la Unió Europea (UE), i tornarà divendres per assistir als premis Princesa d'Astúries que enguany guardonen Jean-Claude Juncker -president de la Comissió Europea-, Antonio Tajani -president del Parlament Europeu- i Donald Tusk, president del Consell Europeu.


Puigdemont té de termini fins aquest dijous a les 10 del matí per respondre el requeriment del govern espanyol, després que dilluns expirés el primer llindar per aclarir si va declarar o no la independència. La Moncloa reclama al president de la Generalitat que retorni al marc constitucional si vol trobar una sortida dialogada. En cas contrari, posaria en marxa l'aplicació de l'article 155. Tanmateix, un moviment del dirigent nacionalista en la línia de convocar una nova cita electoral podria frenar les mesures de l'Estat per intervenir l'autogovern.

Si el president de la Generalitat atén l'exigència del govern espanyol i pretén acceptar una convocatòria electoral abans de finals d'any -en el marc de la llei vigent, la LOREG-, hauria de convocar els comicis abans de dimecres de la setmana que ve. Fan falta 54 dies entre la convocatòria i la celebració de les eleccions. En el cas que es complís aquest calendari, els comicis es farien al mes de desembre. En concret, el 17 de desembre. El Govern encara no s'ha pronunciat sobre aquesta última proposta.


Arrimadas també reclama eleccions

S'ha sumat a la petició la líder de C's a Catalunya, Inés Arrimadas, que ha demanat a Puigdemont que abandoni el "contrasentit" i convoqui eleccions, advertint-li que, en cas contrari, existeixen mecanismes democràtics per realitzar uns comicis autonòmics. Tot i això, la cap de l'oposició ha manifestat que té poques esperances que Puigdemont canviï de postura, per la qual cosa, si no convoca eleccions, Arrimadas ha demanat que "es puguin posar les urnes de debò amb els mecanismes democràtics existents per triar un nou govern que respecti tots els catalans".


"Estem convençuts que som més els ciutadans que volem viure en pau, els que ens sentim catalans, espanyols i europeus, i com som més, no ens fa por expressar-ho i estem desitjant que a Catalunya es posin les urnes de debò", ha afegit Arrimadas.

ERC rebutja els comicis

Malgrat tot, el portaveu d'ERC, Sergi Sabrià, ha rebutjat una convocatòria d'eleccions perquè és "un escenari perdedor per al país". "Descartem totalment la convocatòria d'eleccions. No necessitem mandats partidistes. El mandat democràtic el tenim: el referèndum de l'1-O", ha sentenciat, per bé que també insisteix en mantenir la voluntat de diàleg amb l'Estat i assegura que continuaran treballant per fer realitat la mediació, però "sempre amb l'objectiu de fer realitat el mandat popular", i amb l'exigència de la retirada dels cossos i forces de seguretat de l'Estat.

Entre les seves exigències també està l'alliberament dels "presos polítics", en referència al president de l'ANC, Jordi Sànchez, i al president d'Òmnium, Jordi Cuixart, detinguts el dilluns. El dirigent republicà també demana acabar amb "la repressió i la vulneració de drets fonamentals" dels catalans.

La CUP hi veuria una traïció

Igualment, la presidenta de la CUP al Parlament, Mireia Boya, ha avisat a Puigdemont que, si convoca unes eleccions que no siguin constituents, estaria "traint" el mandat dels "més de dos milions" de ciutadans que van votar a favor de la independència l'1-O. "Qualsevol altre tipus d'eleccions creiem que seria trair el mandat dels més de dos milions de vots del referèndum", ha assenyalat en declaracions a Cuatro, i ha afegit: "És un escenari que no contemplem (...) però a qui haurà de donar explicacions el president o qui ho defensi és als dos milions de catalans que van votar 'sí' a la independència".

Així, Boya ha recordat que està previst en la llei de Transitorietat que, una vegada iniciada la "fase de deliberació" del procés constituent, s'haurien de convocar eleccions constituents al cap de sis mesos. De fet, considera que la independència ja hauria d'estar declarada de forma clara, solemne i neta" perquè els "dos milions de vots del referèndum" de l'1 d'octubre ho han demanat. Així, ha exigit a Puigdemont que faci efectiva la independència: "És hora d'aixecar aquesta suspensió", ha asseverat.

Romeva descarta, Forn no del tot

Igualment, el conseller d'Afers Exteriors, Raül Romeva, ha afirmat des d'una roda de premsa a Brussel·les que unes noves eleccions "no són damunt la taula". A una pregunta d'un periodista italià, el conseller ha descartat l'opció de noves eleccions. "No estan en lescenari actual, no estan en el nostre programa", ha dit el conseller. "El programa és clar. Vam anar a eleccions el 2015 i 1,9 milions de persones van votar a favor dels partits que defensaven el dret de Catalunya de ser un estat independent", ha afegit.

Al seu torn, el conseller d'Interior, Joaquim Forn, ha respost a l'oferiment de l'Estat que "s'analitzarà, es veurà i es decidirà el que es creu més convenient de fer". Així, ha evitat declinar o acceptar clarament la proposta, mentre ha insistit en defensar la via del diàleg. "L'oferta de diàleg hi és des del primer dia, des que se suspèn la declaració d'independència, però davant d'això només hi ha hagut detencions i l'amenaça del 155", ha afegit.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació