18
d'octubre
del
2017
Actualitzat
el
19
d'octubre
a les
12:20h
Són "temps difícils" per als dirigents del PSC. Especialment per als alcaldes, que són els que mantenen el contacte més directe amb la ciutadania. Se senten, han dit per activa i per passiva, "assenyalats". Primer, per no cedir espais per a la celebració d'un referèndum que consideren il·legal. Després, perquè se'ls ha retret que no hagin aixecat la veu en contra del tancament de files del líder del PSOE, Pedro Sánchez, amb el president Mariano Rajoy per aplicar l'article 155 a Catalunya. I ara, també, perquè la direcció no hagi anat més enllà d'assegurar que l'empresonament dels presidents de l'ANC i Òmnium, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, és "desproporcionat". Ja és més del que ha dit el PSOE, que s'ha limitat a dir que confia en la "separació de poders".
L'1-O va ser un punt d'inflexió i increment de la repressió per part de l'Estat, però, genera cada cop més malestar entre els quadres intermitjos socialistes, que veuen cada cop més difícil avalar del tot el posicionament oficial i consideren que la situació comença a ser insostenible. Ja hi ha alcaldes que han aixecat el dit per dir-hi la seva al marge de la consigna de la cúpula de Miquel Iceta i del silenci de Pedro Sánchez, però són només la punta de l'iceberg d'un malestar que ells mateixos reconeixen que va in crescendo. La majoria no discrepen del projecte d'impulsar una reforma federal de la Constitució ni tampoc de la necessitat de convocar eleccions, com demana Miquel Iceta, però sí d'un discurs que els acaba ancorant en la línia fixada per Mariano Rajoy per acabar amb el procés independentista.
Ballart, la veu pública més contundent
Fins ara, ha estat l'alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, la veu més contundent a nivell públic. Per "ètica", va dir el 5 d'octubre, deixarà l'alcaldia i també el PSC si el PSOE acaba avalant l'aplicació de l'article 155, que dona marge per despullar de competències la Generalitat. La seva aposta, va deixar clar, és un referèndum "legal i acordat", la proposta que defensen els "comuns" i Podem. També just després de l'empresonament de Cuixart i Sànchez, Ballart va lamentar la decisió de la jutge, tot considerant que "anaven a presó per ideologia". La direcció del PSC, en canvi, no els considera "presos polítics".
També l'alcalde de Granollers, Josep Mayoral, ha irromput en l'escena política per demanar la dimissió de Rajoy, tot i que sense arribar a plantejar que sigui el PSOE qui lideri una moció de censura. "Els alcaldes socialistes no són culpables de res del que està passant. Hem lluitat com els primers per defensar la cohesió social en situacions molt difícils", insisteix un altre batlle que, tot i lamentar que el PSC sigui "el blanc" de les crítiques dels independentistes, censura que Sánchez no hagi estat capaç de marcar més distàncies amb l'estratègia de Rajoy. El fet que els socialistes hagin ajornat al Congrés la reprovació de la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, per les càrregues policials durant la jornada de l'1-O ha estat llegida per una part del PSC com una concessió incomprensible. Sobretot després d'haver redoblat esforços per visualitzar que sí condemnen les càrregues policials de l'1-O.
"Creiem en la separació de poders. No em pronuncio per les decisions judicials que em poden agradar més o menys", s'ha limitat a dir fins ara el líder del PSOE sobre l'empresonament dels presidents d'ANC i Òmnium. Mentrestant, acorda amb Moncloa els termes d'una eventual aplicació del 155 i, en paral·lel, inicia els treballs de la comissió per estudiar la conveniència de reformar la Constitució.
Més enllà de la consigna de la direcció
Malgrat la inquietud d'alcaldes i dirigents, la direcció del PSC, però, no es mourà del posicionament marcat fins ara. En declaracions a NacióDigital, el secretari d'Organització del PSC, Salvador Illa, insisteix en què les mesures cautelars aplicades contra Sànchez i Cuixart són "desproporcionades". Amb tot, des de la direcció del partit no faran campanya activa per exigir el seu alliberament. Una altra cosa, assegura Illa, és que dirigents socialistes a títol individual puguin assistir a "actes simbòlics", però segons marca la direcció l'alliberament ha de quedar en mans de l'estratègia que pugui exercir la defensa dels empresonats. Reivindicar-lo entenen que seria esmenar o posar en dubte l'acció judicial.
Amb matisos, hi ha dirigents que s'han expressat més enllà de la línia oficial marcada. La federació del PSC del Bages, Berguedà i Solsonès ha titllat d'"immens error" l'empresonament i han exigit que els dos líders independentistes siguin posats en llibertat. També el grup municipal del PSC a l'Ajuntament de Barcelona va demanar la llibertat dels dos activistes, malgrat que els de Jaume Collboni no es van sumar a la declaració de l'alcaldessa Ada Colau subscrita també per ERC, PDECat i CUP perquè parlava de "presos polítics", concepte que la direcció del PSC no avala.
El dret a decidir com a solució
També just el dia en què es van anunciar les mesures preventives, l'alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet i membre de la direcció del PSOE, Núria Parlon, va denunciar que els conflictes polítics "no es resolen enviant a presó les persones que organitzen manifestacions". El diputat al Parlament Raúl Moreno afegia que "ningú pot anar a presó per convocar manifestacions que s'han desenvolupat de forma pacífica i que expressen el sentir d'una part important de la societat catalana". Des de la cúpula de Nicaragua se sosté que Cuixart i Sànchez figuren en un procés judicial no per les seves idees sinó per intentar obstruir la tasca de la policia judicial el 20 de setembre a les portes de la conselleria d'Economia.
La solució a tot el conflicte, insisteix Illa, passa per una convocatòria d'eleccions "amb garanties". Això sí, consideren que els partits s'han de poder presentar amb el programa electoral que vulguin, amb la qual cosa no avalarien que s'il·legalitzessin aquells que fossin partidaris de la independència. Dins del partit, entre bambolines, hi ha qui admet que no hi haurà solució fins que es reconegui el dret a decidir que, en el seu dia, el PSC també va defensar.
L'1-O va ser un punt d'inflexió i increment de la repressió per part de l'Estat, però, genera cada cop més malestar entre els quadres intermitjos socialistes, que veuen cada cop més difícil avalar del tot el posicionament oficial i consideren que la situació comença a ser insostenible. Ja hi ha alcaldes que han aixecat el dit per dir-hi la seva al marge de la consigna de la cúpula de Miquel Iceta i del silenci de Pedro Sánchez, però són només la punta de l'iceberg d'un malestar que ells mateixos reconeixen que va in crescendo. La majoria no discrepen del projecte d'impulsar una reforma federal de la Constitució ni tampoc de la necessitat de convocar eleccions, com demana Miquel Iceta, però sí d'un discurs que els acaba ancorant en la línia fixada per Mariano Rajoy per acabar amb el procés independentista.
Ballart, la veu pública més contundent
Fins ara, ha estat l'alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, la veu més contundent a nivell públic. Per "ètica", va dir el 5 d'octubre, deixarà l'alcaldia i també el PSC si el PSOE acaba avalant l'aplicació de l'article 155, que dona marge per despullar de competències la Generalitat. La seva aposta, va deixar clar, és un referèndum "legal i acordat", la proposta que defensen els "comuns" i Podem. També just després de l'empresonament de Cuixart i Sànchez, Ballart va lamentar la decisió de la jutge, tot considerant que "anaven a presó per ideologia". La direcció del PSC, en canvi, no els considera "presos polítics".
També l'alcalde de Granollers, Josep Mayoral, ha irromput en l'escena política per demanar la dimissió de Rajoy, tot i que sense arribar a plantejar que sigui el PSOE qui lideri una moció de censura. "Els alcaldes socialistes no són culpables de res del que està passant. Hem lluitat com els primers per defensar la cohesió social en situacions molt difícils", insisteix un altre batlle que, tot i lamentar que el PSC sigui "el blanc" de les crítiques dels independentistes, censura que Sánchez no hagi estat capaç de marcar més distàncies amb l'estratègia de Rajoy. El fet que els socialistes hagin ajornat al Congrés la reprovació de la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, per les càrregues policials durant la jornada de l'1-O ha estat llegida per una part del PSC com una concessió incomprensible. Sobretot després d'haver redoblat esforços per visualitzar que sí condemnen les càrregues policials de l'1-O.
"Creiem en la separació de poders. No em pronuncio per les decisions judicials que em poden agradar més o menys", s'ha limitat a dir fins ara el líder del PSOE sobre l'empresonament dels presidents d'ANC i Òmnium. Mentrestant, acorda amb Moncloa els termes d'una eventual aplicació del 155 i, en paral·lel, inicia els treballs de la comissió per estudiar la conveniència de reformar la Constitució.
Pedro Sánchez, a la Festa de la Rosa del PSC Foto: Flickr PSC
Més enllà de la consigna de la direcció
Malgrat la inquietud d'alcaldes i dirigents, la direcció del PSC, però, no es mourà del posicionament marcat fins ara. En declaracions a NacióDigital, el secretari d'Organització del PSC, Salvador Illa, insisteix en què les mesures cautelars aplicades contra Sànchez i Cuixart són "desproporcionades". Amb tot, des de la direcció del partit no faran campanya activa per exigir el seu alliberament. Una altra cosa, assegura Illa, és que dirigents socialistes a títol individual puguin assistir a "actes simbòlics", però segons marca la direcció l'alliberament ha de quedar en mans de l'estratègia que pugui exercir la defensa dels empresonats. Reivindicar-lo entenen que seria esmenar o posar en dubte l'acció judicial.
Amb matisos, hi ha dirigents que s'han expressat més enllà de la línia oficial marcada. La federació del PSC del Bages, Berguedà i Solsonès ha titllat d'"immens error" l'empresonament i han exigit que els dos líders independentistes siguin posats en llibertat. També el grup municipal del PSC a l'Ajuntament de Barcelona va demanar la llibertat dels dos activistes, malgrat que els de Jaume Collboni no es van sumar a la declaració de l'alcaldessa Ada Colau subscrita també per ERC, PDECat i CUP perquè parlava de "presos polítics", concepte que la direcció del PSC no avala.
El dret a decidir com a solució
També just el dia en què es van anunciar les mesures preventives, l'alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet i membre de la direcció del PSOE, Núria Parlon, va denunciar que els conflictes polítics "no es resolen enviant a presó les persones que organitzen manifestacions". El diputat al Parlament Raúl Moreno afegia que "ningú pot anar a presó per convocar manifestacions que s'han desenvolupat de forma pacífica i que expressen el sentir d'una part important de la societat catalana". Des de la cúpula de Nicaragua se sosté que Cuixart i Sànchez figuren en un procés judicial no per les seves idees sinó per intentar obstruir la tasca de la policia judicial el 20 de setembre a les portes de la conselleria d'Economia.
La solució a tot el conflicte, insisteix Illa, passa per una convocatòria d'eleccions "amb garanties". Això sí, consideren que els partits s'han de poder presentar amb el programa electoral que vulguin, amb la qual cosa no avalarien que s'il·legalitzessin aquells que fossin partidaris de la independència. Dins del partit, entre bambolines, hi ha qui admet que no hi haurà solució fins que es reconegui el dret a decidir que, en el seu dia, el PSC també va defensar.