18 d'octubre: impàs en tensió

Al bloc independentista no es qüestiona la porta oberta al diàleg però si que impliqui dilatar o ajornar els passos endavant, més després de les detencions que han indignat centenars de milers de persones. Avui també són protagonistes Rajoy, Colau, la BBC i Navratilova

18 d'octubre del 2017
Actualitzat a les 7:09h

Després de l'empresonament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart ahir tocava mobilització. I el país va tornar a respondre. Al vespre, i malgrat haver estat convocats amb menys de 24 hores de marge, centenars de milers de persones van prendre de nou els carrers de les principals ciutats catalanes per reclamar-ne l'alliberament. Al migdia ja s'havien concentrat davant dels centres de treball, que estan a punt per noves aturades si les circumstàncies ho reclamen. A Barcelona ho van fer almenys 200.000 persones segons la Guàrdia Urbana.

Amb espelmes i llaços grocs de solidaritat amb els detinguts, però amb la ferma determinació de fer complir el mandat de l'1-O malgrat els impediments que hi posa l'Estat i els dubtes que han generat les pressions de tota mena. Podeu llegir la crònica de Roger Tugas, Isaac Meler, Sara González i Oriol March, i el reportatge de Joan Serra Carné sobre les darreres hores de Cuixart en llibertat. Abans de la manifestació, Jordi Bes va entrevistar la nova cara pública de l'ANC, el seu vicepresident Agustí Alcoberro. Amb Marcel Mauri, número dos d'Òmnium, preparen mobilitzacions "massives i sostingudes". La pròxima cita és dissabte a la tarda a Barcelona. L'historiador va ser ben clar demanant a Puigdemont que proclami "d'una vegada per totes la República". 

Fer compatible diàleg i república. La manifestació de dissabte haurà de ser de resposta a l'aplicació de l'article 155 de la Constitució per part del Consell de Ministres. El Govern contestarà a la Moncloa, però ho farà reclamant un "diàleg sense condicions". Al bloc independentista ningú qüestiona mantenir la porta oberta al diàleg, però sí que aquest impliqui dilatar o ajornar els passos endavant. La CUP, que sap que compta amb la complicitat d'ERC i les entitats, fa de llebre i ahir va afirmar que en pocs dies es proclamarà definitivament la República. La idea és fer-ho abans que el Senat certifiqui l'atac a les institucions, que es desconeix quin abast competencial tindrà més enllà dels Mossos. Al PDECat les coses també es van clarificant després que alguns dels seus dirigents frenessin Puigdemont dimarts passat. Avui al vespre, el consell nacional del partit fixarà posició i es preveu que visqui un intens debat. Per cert que avui entrevistem un històric de l'independentisme, a la Crida primer, a ERC i a CDC després, i al PDECat ara. Àngel Colom defensa el rol de la CUP i sosté que, per aconseguir algun tipus de mediació, primer cal proclamar l'estat català. L'entrevista és de Pep Martí.

El to de Rajoy. Puigdemont guarda un prudent silenci. Ni tan sols l'empresonament de Sànchez i Cuixart ha fet que prengui la paraula. Qui sí que haurà de parlar avui és Mariano Rajoy, que se sotmet a la sessió de control al Congrés. Li preguntaran per Catalunya, un tema plàcid per ell malgrat les contradiccions als socialistes, però també pels focs a Galícia i la trama Gürtel de corrupció. El president espanyol deixa que el seu partit especuli amb la il·legalització de les forces independentistes i els atacs a l'escola catalana. En els darrers dies el president espanyol havia tingut un to més suau mirant de mantenir la unitat amb el PSOE (amb Ciutadans no li cal seu suau, al contrari). Veurem avui. Dijous reunirà el Consell de Ministres i marxarà a Brusel·les, a una cimera europea on hi ha líders que dubten de la seva duresa. La conservadora Theresa May, no. Per cert, que avui a la capital comunitària hi haurà un acte conjunt Estat-Generalitat (per estrany que sembli) en el qual Dolors Montserrat i Toni Comín presentaran la candidatura de Barcelona a l'Agència Europea del Medicament. La nostra capital és propícia, el clima polític no.


Vist i llegit

Entre el periodisme i la defensa de la unitat d'Espanya, El País, que ha aprofundit en la seva línia conservadora, cada dia dubta menys. La seva opinió és molt agressiva amb el procés i les informacions, que en alguns casos signen els seus directius, recorren a la deformació. Ahir el diari intentava, en una informació de Patricia R. Blanco, desmuntar el vídeo Help Catalonia, difós per Òmnium amb voluntat de sensibilitzar les opinions públiques europees. El diari deixava de banda els matisos i usava paràmetres discutibles. No ha qüestionat, en canvi, la negativa de Rajoy al diàleg o l'actuació policial del dia 1-O, que la immensa majoria de la premsa internacional ha denunciat.


 El passadís

El moment culminant del procés està portant moltes sorpreses. Una d'elles és que els àmbits econòmics i empresarials estan canviant la seva percepció sobre l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. En un país que està pendent d'una declaració d'independència i amb l'amenaça de l'aplicació de l'article 155, les grans corporacions comencen a veure amb simpatia creixent Colau. Ahir l'alcaldessa va mantenir una reunió amb els agents econòmics. Però ja fa dies que manté contactes intensos amb empresaris, des del comerç al sector hoteler, per donar tranquil·litat. Alguns directius van elogiar l'actuació de l'alcaldessa, que fins fa poc era el dimoni. La "radicalització" sobiranista ha convertit en "moderada" Ada Colau. Si volen tercera via, ha de ser d'esquerres.


 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1922 es va fundar la British Broadcasting Corporation (BBC), l'ens públic de radiotelevisió del Regne Unit. Va començar com a cadena de ràdio i el 1936 va inaugurar emissions televisives regulars. Un estatut reial en garanteix el finançament i la independència en relació als poders econòmics i polítics. Ha esdevingut un model per la majoria dels mitjans de comunicació públics. El seu portal permet estar molt al cas de l'actualitat. Aquests dies parlen molt de Catalunya.


 L'aniversari

La millor -i la més elegant- esquerra del tennis femení fa avui 61 anys. Martina Navratilova, nascuda a Txèquia però nacionalitzada nord-americana, va guanyar un total de 18 títols del Grand Slam. Va debutar com a professional el 1975 i no es va retirar fins al 2006 com a jugadora de dobles. A banda de la seva faceta com a tennista (aquí us podeu una idea del seu nivell) també ha destacat com a activista pels drets dels homosexuals.

Ferran Casas i Manresa
subdirector de NacióDigital

Vols rebre El Despertador de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic? 

Fes clic aquí per subscriure't-hi