Procés català

Trapero, en llibertat però sense passaport

La jutge de l'Audiència Nacional rebutja la petició de presó incondicional de la Fiscalia | Sànchez i Cuixart són els següents en declarar per un suposat delicte de sedició

Trapero sortint de l'Audiència Nacional durant la pausa del migdia | ACN
per Isaac Meler, 16 d'octubre de 2017 a les 18:03 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 16 d'octubre de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Llibertat amb mesures cautelars per al major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero. La jutge instructora de l'Audiència Nacional espanyola, Carmen Lamela, ha rebutjat la petició de la Fiscalia, que sol·licitava presó incondicional per al màxim dirigent de la policia catalana, que aquest dilluns ha declarat per un suposat delicte de sedició. La jutge s'ha limitat a imposar-li la prohibició de sortir del territori de l'Estat, l'entrega del passaport i l'obligació de comparèixer cada 15 dies. Després de la decisió sobre el major, és el torn de les declaracions del president de l'ANC, Jordi Sànchez, i el president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, també investigats per sedició.

La jutge també ha deixat en llibertat amb mesures cautelars la intendent dels Mossos d'Esquadra, Teresa Laplana, investigada en la causa per sedició que també es dirigeix Trapero, Sànchez i Cuixart. Lamela ha rebutjat la petició de presó sota fiança de 40.000 euros de la Fiscalia contra la intendent i ha establert com a mesures cautelars la prohibició de sortir de l'Estat, retirada de passaport i compareixença cada 15 dies.


La intendent Laplana ha tornat a comparèixer per videoconferència després de les declaracions de tres testimonis. Trapero ha anat en persona a l'Audiència Nacional. Aquesta vegada, vestit de paisà, i no amb l'uniforme de major, com fa dues setmanes. Un cop davant la jutge Lamela, el màxim dirigent dels Mossos d'Esquadra ha estat declarant unes dues hores.

La jutge no veu prou relació entre els Mossos i les protestes del 20-S


En la interlocutòria dictada aquesta tarda, la jutge instructora apunta que, malgrat la petició de la Fiscalia, no pot imposar presó incondicional ni a Trapero ni a Laplana perquè no veu prou relació entre ell i les protestes davant de Departament d'Economia per les detencions de la Guàrdia Civil del passat 20 de setembre relacionades amb els preparatius del referèndum.

Aquestes concentracions són el nucli de la investigació per sedició i Lamela argumenta que la conducta del major "no apareix suficientment perfilada fins al punt de poder-lo vincular en aquest moment a fets tan greus com els que aquells dies van succeir, sense perjudici del que pugui determinar-se en una fase més avançada de la investigació". A més a més, destaca que la seva versió dels fets "en part" coincident amb la dels altres testimonis: dos tinents de la Guàrdia Civil i la lletrada de l'administració de justícia que el 20-S va ser a la conselleria d'Economia en el marc de l'operatiu contra el referèndum.


Ara bé, la jutge fa constar en la seva interlocutòria que aquesta valoració sobre la responsabilitat dels dos comandaments dels Mossos es limita a les concentracions del 20 de setembre passat però no afecta l'actuació de la policia catalana l'1-O. En aquest sentit, posa especial èmfasi en el fet que "existeixen elements que vinculen" Trapero amb "la estratègia d'actuació amb finalitat separatista". I cita l'informe enfoCAT, trobat al domicili del número dos d'Economia, Josep Maria Jové -un dels detinguts el 20-S.

Aquesta és la informació que conté un nou atestat de la Guàrdia Civil que incrimina el cos policial català assegurant que els seus agents van mantenir una "actitud passiva" davant les concentracions als col·legis de l'1-O.

L'unionisme qüestiona els Mossos: del 20-S a l'1-O

La investigació a l'Audiència Nacional va començar amb una denúncia de la Fiscalia per sedició perquè unes 40.000 persones van encerclar la conselleria d'Economia mentre la benèmerita realitzava un escorcoll. A més a més, assenyalava especialment Sànchez i Cuixart. Al primer per haver cridat "que ningú se'n vagi a casa, serà una nit llarga i intensa" i al segon per apel·lar a la "mobilització permanent" fins que els detinguts no fossin posats en llibertat. 

A pesar de les acusacions contra els comandaments dels Mossos, és notori que la policia catalana va facilitar la sortida dels agents de la Guàrdia Civil quan els antiavalots la Brigada Mòbil (Brimo) van carregar contra els manifestants i van fer un passadís. La imatge que va resumir la jornada, però, va ser la dels vehicles de l'institut armat destrossats pels protestants. Va ser en aquest punt que l'unionisme va començar a qüestionar el paper dels Mossos i el seu compromís amb la legalitat espanyola. Darrerament, dirigents del PP, com Xavier García Albiol, ja han avançat que l'aplicació de l'article 155 podria servir perquè l'Estat agafi les regnes de la policia catalana.
 

Els mossos desallotjant manifestants davant el Departament d'Economia el 20-S Foto: Adrià Costa


A més a més, el cos policial català ja té obertes diligències en una desena de jutjats de Catalunya per denúncies contra la seva suposada passivitat en permetre l'obertura de col·legis electorals del referèndum de l'1 d'octubre. Les pautes que Trapero va donar al cos per complir amb les ordres del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) de precintar centres de votació passaven per no fer ús de la força davant casos de "desobediència passiva".

Eficàcia policial i "proporcionalitat"

Des dels Mossos argumentaven que donarien "compliment als manaments judicials aplicant els principis d'actuació que la pròpia llei preveu (oportunitat, proporcionalitat i congruència)". La seva màxima era garantir la "pau social" i evitar "un mal major que el que es tracta d'evitar". Amb aquestes premisses, els Mossos van tancar més de 200 col·legis de l'1-O sense haver de fer servir la força.

L'actuació del cos policial català va contrastar amb el dels cossos policials espanyols. Policia Nacional espanyola i Guàrdia Civil van fer un ampli desplegament de les seves unitats d'antiavalots i van entrar per la força als col·legis electorals del referèndum. La seva acció contra votants que de forma pacífica taponaven els accessos només va ser possible a base d'una brutalitat policial que ha generat una crisi política que ha arribat a les portades de la majoria dels mitjans internacionals. Els números parlen per si sols i en contra de l'eficàcia de la policia espanyola: van causar 893 ferits i només van tancar uns 90 col·legis.
 

Agents de la Guàrdia Civil i dels Mossos d'Esquadra davant el Departament d'Economia Foto: Adrià Costa

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació