Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

procés català: anàlisi

La temptació de Rajoy: fer coincidir eleccions espanyoles i catalanes si aplica el 155

Sectors del PP flirtegen amb la possibilitat d'activar una doble cita electoral a mig termini per diluir la força de l'independentisme si prenen el control de la Generalitat | La Moncloa, amb el suport del PSOE i Ciutadans a la butxaca, contemporitza a l'espera de visualitzar esquerdes en el bloc sobiranista

per Joan Serra Carné , 16 d'octubre de 2017 a les 13:49 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 16 d'octubre de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El nou dia D serà dijous. Dilluns només ha estat el pròleg d'una setmana que s'espera intensa. Tal com s'havia apuntat, la resposta del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, al requeriment formulat pel president espanyol, Mariano Rajoy, ha esquivat l'esquema binari. I la carta, en la qual es planteja un termini de dos mesos per negociar una entesa, no ha satisfet la Moncloa, que no dona per respost el requeriment i insta el Govern a rectificar abans de dijous. Encarregada de la carpeta catalana, la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, ha exigit a Puigdemont que parli amb "claredat". L'amenaça de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució continua latent -Rajoy ha avisat el president català que en serà l'"únic responsable"- i el govern espanyol ja explora escenaris, inclosos els electorals.  

De moment, però, la Moncloa ha pres la decisió de contemporitzar. Amb el suport assegurat del PSOE i Ciutadans per no haver de cedir ni un centímetre -els límits d'una eventual reforma Constitucional no atendrien la diversitat plurinacional de l'Estat-, Rajoy pot esgotar els terminis fixats la setmana passada. I això és el que farà. A Madrid esperen divisions en el bloc sobiranista, dispars com són els posicionaments (i els ritmes) de les forces parlamentàries que donen suport al Govern. Són simptomàtiques algunes reflexions pronunciades aquest dilluns per Sáenz de Santamaría: la primera, que no avançaran en públic les mesures vinculades al 155; i la segona, les referències als suports "radicals" que té Puigdemont. "A vegades tenim la impressió que els més radicals volen que entrem a explicar les mesures de l'article 155", ha subratllat en el torn de preguntes.


El relat construït des de Madrid
   

L'Estat ja va ser matusser en la repressió de l'1 d'octubre -amb la repercussió internacional que això va comportar- i ara intentarà guanyar la batalla del relat. La intenció del govern espanyol és trobar l'equilibri entre la contundència que implica activar el 155 -com li demana l'altaveu mediàtic de Madrid, no només el més reaccionari- i la necessitat de carregar-se de raons per liquidar l'autogovern de Catalunya. La reacció de la Moncloa busca desactivar l'enèssima crida al diàleg feta per Puigdemont, que insisteix en la via negociada i la mediació, un missatge que busca ressò a l'exterior. "[El 155] no és per suspendre autogovern sinó perquè l'autogovern s'exerceixi en relació a la llei", ha dit la vicepresidenta espanyola per combatre el relat de la Generalitat.

I quin escenari s'obre amb l'aplicació del 155? Com que no hi ha cartografia al respecte -només existeix el precedent de Canàries i no es va desplegar amb finalitats polítiques-, hi ha diverses gradacions possibles. En qualsevol cas, l'autogovern català en quedaria completament lesionat. Les finances de la Generalitat ja estan intervingudes, i l'unionisme ha apuntat objectius clars en les últimes hores: els Mossos d'Esquadra i l'escola catalana. Però si Madrid pren al control absolut, també és possible una suspensió de l'executiu català, una mesura que no seria immediata. Aquest cap de setmana, el diari El Mundo fins i tot ha fet travesses de qui podria rellevar Puigdemont, des de Josep Borrell a Josep Antoni Duran i Lleida.

 

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i el president espanyol, Mariano Rajoy, en la missa per les víctimes de l'atemptat de Barcelona i Cambrils. Foto: EFE/Pool


Tampoc seria immediata una convocatòria electoral. Citar els catalans a les urnes en plena onada recentralitzadora alimentaria les opcions independentistes, sempre que no fossin il·legalitzades, com voldria l'ala més dura del PP. El mateix Xavier García Albiol ho ha repetit aquest dilluns. Ara bé, Rajoy té sobre la taula la temptació d'aprofitar el control de les competències catalanes -via 155- per clavar una estocada al sobiranisme: convocar conjuntament eleccions espanyoles i catalanes. Així ho exposen fonts parlamentàries del Congrés. És una opció validada per veus del bloc constitucionalista i coneguda per diputats catalans. Els que la subscriuen hi veuen una doble oportunitat: mobilitzar l'unionisme -aprofitant la cita electoral espanyola- i diluir la força de l'independentisme amb una convocatòria dual.

Dirigents sobiranistes ja han aprofundit en el debat de com ha de respondre l'independentisme si l'Estat força unes eleccions. I alguns consideren que no s'hauria de participar en una eventual cita electoral, tal com afirmava dissabte Antoni Castellà, líder de Demòcrates, en una entrevista a NacióDigital. Però diputats de forces catalanes al Congrés no descarten que el govern espanyol faci via si les enquestes acompanyen el PP. "Pot tenir aquesta temptació", exposen fonts parlamentàries sobre les intecions de Rajoy. Comença una altra setmana decisiva.
 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació