Procés català: entrevista

Antoni Castellà: «Si l'Estat força unes eleccions, l'independentisme s'hauria de plantejar no ser-hi»

El portaveu polític de Demòcrates assegura que Puigdemont ha de proclamar la independència per respondre al requeriment de Mariano Rajoy previ a l'aplicació del 155 | El diputat de Junts pel Sí sosté que es va assabentar per la CUP del canvi de rumb del president i lamenta que dirigents del PDECat i ERC apostin per unes noves autonòmiques

per Oriol March , Barcelona, 14 d'octubre de 2017 a les 21:30 |
Antoni Castellà, portaveu polític de Demòcrates de Catalunya i diputat de Junts pel Sí, entrevistat a la seu del partit | Adrià Costa
Aquesta informació es va publicar originalment el 14 d'octubre de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Quan Carles Puigdemont va acabar el discurs amb el qual assumia els resultats de l'1-O però deixava en suspens la declaració de la independència, Antoni Castellà (Barcelona, 1970) no va aplaudir. Feia només uns minuts que s'havia assabentat del contingut final del discurs del president de la Generalitat, i confirma en aquesta entrevista amb NacióDigital que la intervenció definitiva es va canviar a última hora. El portaveu polític de Demòcrates de Catalunya i diputat de Junts pel Sí ressalta que cal respondre el requeriment de Mariano Rajoy amb la proclamació "efectiva" de la independència i carrega contra aquells que volen desvirtuar els resultats del referèndum de l'1-O. Sobre la possibilitat que l'Estat forci unes eleccions a Catalunya, s'inclina per l'opció que defensava Eulàlia Reguant, exdiputada de la CUP, també en aquest diari: no ser-hi.

- Dimarts 10 d'octubre, cinc de la tarda, Parlament de Catalunya. Quin avançament del discurs els fa Carles Puigdemont als diputats de Junts pel Sí?


- Jo no tinc constància de res més que el que s'havia acordat fins aquell moment: el president declarava la independència i anunciava quines eren les conseqüències a curt, a mig i a llarg termini. També havia de dir que s'encetava el procés constituent. Aquesta és la informació que tenim en aquell moment.

- I quin argument es dona per suspendre el ple? Com se n'assabenta?


- El que em va sorprendre més és que a les sis de la tarda, com tothom sap, el ple queda suspès fins a les set. A dos quarts de set rebo una trucada de la CUP preguntant-me sobre quina és la nostra posició davant del nou escenari. Jo dic que no conec el nou escenari, i és la CUP qui ens el transmet.

- Per tant, és la CUP qui els ho explica i no Junts pel Sí?


- És la CUP, a les 18.30, sí. La primera notícia del canvi de posicionament del president la tenim a través d'ells, la qual cosa és una mica surrealista.
 

Antoni Castellà Foto: Adrià Costa


- En aquell moment es va parlar d'una mediació internacional. Això era real o la veritat és que les discrepàncies estaven ajornant el ple? Li consta alguna trucada internacional en aquella mateixa tarda?

- No. A posteriori, sembla ser que a les sis de la tarda és quan el president anuncia això [el canvi de posicionament] a la CUP i als portaveus de Junts pel Sí. L'argument, bàsicament, és intentar que hi hagi un gest de distensió i que hi ha una demanda internacional per tal que hi sigui. També que s'està treballant en l’àmbit de la diplomàcia internacional, de manera que [la suspensió] serà un gran argument per part nostra en el missatge de la bona voluntat del diàleg.

- En algun moment es parla del missatge de Donald Tusk, president del Consell d'Europa, que demana a Puigdemont que no declari la independència?

- Que jo sàpiga, no.

- S'havia pactat prèviament en algun moment que la proclamació quedés en suspensió?

- A nosaltres no ens va constar en cap moment. I reitero: divendres [6 d'octubre] vam tenir reunions en les quals es va demanar la posició de cadascun dels partits que conformen Junts pel Sí. Nosaltres vam traslladar que la línia vermella, i així ho vam anunciar públicament dilluns, era declarar la independència, i que en tot cas donàvem flexibilitat sobre quina havia de ser la progressió de la mateixa. I se'ns respon que aquest serà el plantejament que farà el president.

- El que havia de declarar Puigdemont, en un inici, era el text que se signa després del ple per part dels 71 diputats independentistes a l'Auditori del Parlament?

- Sí. De fet, l'acord que hi havia era que el president llegia allò que després vam signar.
 

Antoni Castellà Foto: Adrià Costa


- El gest de Madrid, després de l'apel·lació al diàleg, és l'aplicació de l'article 155 de la Constitució. Què ha de fer Puigdemont que té fins dilluns per respondre?

- Si l'objeciu del president [dimarts passat] és guanyar temps perquè hi hagués un gest per part del president Rajoy, la seva resposta és un cop de porta a la cara i amenaça directa. Dilluns, el que ha de contestar el president és convocar el Parlament, recuperar la declaració signada pels 71 diputats, fer la proclamació de la independència, explicar els efectes immediats, a mig termini i a llarg termini, i començar el procés constituent. Hi està obligat per la llei del referèndum i aquest és el mandat de l’1-O.

- La independència, ara, està proclamada o no ho està?

- Des del meu punt de vista, no ho està. Després del que va passar dimarts, hem de poder formalitzar en seu parlamentària que la posició política de la majoria dels 71 diputats és la proclamació efectiva de la independència de Catalunya.

- Aixecar la suspensió, en definitiva.

- El referèndum no és interpretable. No podem fer com el Tribunal Constitucional amb l'Estatut. El que va votar l'1-O la gent no és modificable amb cap tipus de proposta, l'única resposta és la proclamació efectiva de la independència de Catalunya. No podem modificar el mandat de l'1-O i, si algú té un altre tipus d'idea, aleshores es torna a convocar a la ciutadania. Els diputats no som propietaris del que va votar la gent l'1-O.

- Dimecres hi ha previst un ple del Parlament. És allà on s’ha de fer la declaració solemne?

- El més ràpidament possible.
 

Antoni Castellà Foto: Adrià Costa


- Catalunya està preparada per exercir la independència, al marge de declarar-la?

- Així ho han decidit els seus ciutadans. El reconeixement inicial i el principal de tots és a tu mateix. No pots pretendre que algú et reconegui a l’exterior si tu abans no t’has reconegut a tu mateix. Després, a partir d'aquí, amb la progressivitat que representaria el control total del territori, pots donar el termini que faci falta. Hi ha d'haver una situació prèvia que marqui un abans i un després en la relació de Catalunya amb l'Estat i amb la comunitat internacional, que és proclamar i dir al món que et consideres un Estat. És aquí on pots començar les negociacions, mai abans. En qualsevol procés de conflicte polític, si reclamem una mediació internacional, amb la qual puc estar d'acord, només s'esdevindrà després d'haver proclamat [la independència].

"El reconeixement inicial i el principal de tots és a tu mateix. No pots pretendre que algú et reconegui a l’exterior si tu abans no t'has reconegut a tu mateix"

- Confia que arribi, aquesta mediació? Aquest divendres Jean-Claude Juncker, president de la Comissió Europea, deia que no pot mediar perquè només ho demana una de les parts.

- És un joc d'equilibris i de pressions. Hem dit moltes vegades que la comunitat internacional és, en termes generals, conservadora. I que no li agrada el conflicte. Per tant, es posicionaran en funció de les decisions que vagi prenent cadascú. La comunitat internacional entrarà en l’escenari real de mediar o no en el conflicte si nosaltres proclamem. Si no hem proclamat, seguim sent una comunitat autònoma. Per què algú de l'exterior hauria d'intervenir entre el govern d'un Estat i una autonomia? El mínim del mínim és que tu et reconeguis a tu mateix.

- Hi ha propostes de mediació externa serioses sobre la taula?

- Ho desconec, perquè no formo part del Govern. L'executiu, reiteradament, ha exposat que això és així. És un dels arguments per guanyar temps. Fins ara, el president de la Generalitat ha complert els seus compromisos. Estic convençut que els seguirà complint. I si ell demanava temps, perquè hi ha mediació internacional, deu ser veritat.

Antoni Castellà Foto: Adrià Costa


- Si l'Estat aplica l'article 155 de la Constitució, què passarà?

- La decisió l'ha de prendre el regne d'Espanya. L'aplicació del 155 és fins i tot legítima si no t'has proclamat independent. Es pot estar en desacord, però és legítim i legal. Si has proclamat la independència, li has dit al món que ja no estàs sotmès a l'àmbit polític i judicial espanyol. Aquí és on es genera el conflicte: no estàs obligat, en absolut, a obeir les instruccions que vinguin de l'Estat. Fer això no és desobeir, perquè ja has proclamat que ets un estat independent. A partir d'aquí, la responsabilitat de fins on es vol portar el conflicte és de l'Estat. Espanya ha estat molt irresponsable, en tot això. Per descomptat, no pararan el procés un cop haguem proclamat utilitzant senzillament instruments constitucionals. No té cap sentit.

- Pablo Casado i sectors del PP ja volen il·legalitzar l'independentisme per tal que no concorri a les eleccions. Temen que si es convoquen eleccions via article 155 aquí hi hagi un problema molt gran a nivell intern?

- És evident que és un conflicte. Si hem declarat la independència i ells convoquen unes eleccions autonòmiques, i prenen decisions com la il·legalització de partits dins del seu marc [constitucional], la qüestió que haurem de debatre és si acceptem aquest escenari o no. Jo a priori diria que el que hauríem de mantenir la unitat de l’independentisme és per no acceptar aquest escenari.

- I, per tant, no anar a aquestes eleccions?

- Jo crec que és una de les coses que ens hem de plantejar. Si arribessin fins a aquest extrem, hauríem de forçar el conflicte fent un acord global i no reconeixent aquest procés electoral. Això pot portar una crisi institucional enorme.

- I deixar el Parlament en mans del PP i Ciutadans?

- O establir una doble via parlamentària.
 

Antoni Castellà Foto: Adrià Costa


- Una Assemblea d'Electes, per exemple?

- Per a nosaltres, la lògica és que si hi ha una majoria que ha refrendat i ha proclamat la independència, el Parlament de Catalunya és únic i sobirà. En tot cas, seria Espanya qui estaria intentant muntar una espècie d'òrgan paral·lel. És una qüestió de reconeixements propis i de canvi de marc mental. No hem de fer servir un pla B en forma d'Assemblea d'Electes, no hi estic gens d'acord. El Parlament deixa de ser un Parlament autonòmic. Per tant, en tot cas, serà el regne d'Espanya que vulgui intentar constituir en territori català una mena de cambra que no reconeixem en termes de la majoria dels ciutadans de Catalunya. És evident que es tracta d'una crisi institucional enorme. És en aquesta situació que es crea una inestabilitat que Europa no es pot permetre.
 
- La ciutadania se la pot permetre, la inestabilitat? Els fa patir que el poble percebi el conflicte com una cosa negativa en el seu dia a dia?

- Jo estic convençut que no. Els ciutadans de Catalunya van ser molt conscients, quan anaven a votar, què comportava respecte la posició de l'Estat. Tant conscients com que quan l'Estat va actuar amb violència indiscriminada, la majoria de ciutadans de Catalunya es van mantenir i van resistir. Això és molt important. Tots els que tenim responsabilitats polítiques hem de pensar, i molt, que aquell dia 1-O la immensa classe mitjana d'aquest país -gent gran, gent jove, àvies- van aguantar les bufetades de la policia sent conscients que les rebrien perquè aquest és el mandat que volien donar. El mandat ha estat molt clar, i no podem donar l'esquena al poble. Estic convençut que el que desmotivaria la ciutadania seria no seguir el mandat que tenim. Quan alguns polítics poden pensar en riscos sobre el patrimoni, hem de recordar que l'1-O hi va haver molta gent que va rebre físicament. Tots i cadascun dels diputats no ens ho hem de treure del cap quan prenguem les decisions que hem de prendre.

- L'escenari que defineix és de conflicte. Els efectes d'una transició no pactada són o seran inassumibles per a l'estat català?

- Crec que no. Poden ser inassumibles per l'estat espanyol.

Antoni Castellà Foto: Adrià Costa


- A nivell de deute?

- Exactament en aquest sentit. En el segle XXI es donen dues condicions que no s'havien donat mai en l'àmbit català: que l'Estat no pot exercir la violència física en termes d'exèrcit, i que hi ha unitat transversal en el catalanisme. Això és imbatible. Trigarà més o menys, hi haurà més o menys conflicte, però això és imbatible. A mig termini, el regne d’Espanya es veurà obligat a acceptar la negociació, els agradi o no, perquè té molt més a perdre que Catalunya.

- Hi ha sectors del PDECat que han influït en Puigdemont per tal que no declarés la independència de manera efectiva?

- Crec que aquests dies hi ha hagut sectors -no només del PDECat- i individualitats de totes les formacions que han pressionat el president, i això ha estat un error. No vull responsabilitzar formacions polítiques, seria injust. Hi ha persones individuals, amb diferents carnets, probablement, que han pressionat i molt el president. Ho hem de censurar i rebutjar. És bo escoltar tothom, però -sobretot pensant en la nova república- no és acceptable que ningú que representi cap tipus d’oligarquia determinada o que tingui un privilegi determinat d'accés al president passi per sobre dels ciutadans que van votar l'1-O.

"Tots els que tenim responsabilitats polítiques hem de pensar, i molt, que aquell dia 1-O la immensa classe mitjana d'aquest país -gent gran, gent jove, àvies- van aguantar les bufetades de la policia"

- Es refereix també a empresaris.

- Ho dic en aquests termes. En democràcia, una persona és un vot. Si es tenien dubtes, no es convocava el referèndum. Quan es pren la decisió responsable de convocar un referèndum, l'únic que és aplicable és un resultat. No hi ha res que es pugui modificar. Haurem de ser conscients, en una futura república, que si algun empresari important té accés a l'últim moment per entrar al despatx del president, el president ha d'acceptar la seva opinió igual que la de qualsevol àvia que era en un col·legi l'1-O i que no té accés directe a Puigdemont. Les opinions contrastades de representants influents són importants, i el president les ha d’escoltar, però no hi ha dret a pressionar, sobretot quan hi ha hagut un referèndum. Un referèndum no és una consulta, i s'ha de ser molt conscient de per què es convoca quan es convoca.
 

Antoni Castellà Foto: Adrià Costa


- La CUP ha assenyalat aquests dies Artur Mas i Marta Pascal com a responsables de la suspensió de la declaració. Li consta?

- Ho desconec. Torno a dir: l'important és qui pren les decisions. I les decisions les prenen el president, el Govern i els diputats. Tothom és lliure d’expressar les opinions que vulgui. No seguir el mandat popular perquè Artur Mas i Marta Pascal han pressionat seria una mala excusa. No he parlat amb ells, no sé quina opinió tenen, però sí que sé que el president ha de tenir l'opinió de complir el mandat popular, i hi confio perquè sempre ha dit que compliria la seva paraula. Tots aquells que pressionin en la línia de no complir el mandat popular estan perjudicant no només Junts pel Sí, no només la CUP, no només el país, sinó també les seves organitzacions polítiques.

- També hi ha qui ha demanat celebrar eleccions.

- Hi ha alguns membres de partits que formen part de Junts pel Sí, i alguns membres del Govern, que estaven d'acord amb convocar eleccions, tant del PDECat com d'ERC. En tot cas, això s’ha descartat per part del president i crec que està ben descartat. Des de Demòcrates pensem que seria un escàndol. Seria l'estafa més gran que podria produir un Govern respecte d'un referèndum i la voluntat dels ciutadans de Catalunya. Si als ciutadans els hem cridat a votar sobre la independència, guanya el "sí" i la resposta és convocar eleccions, seria la gran estafa del catalanisme polític dels últims cent anys. Inacceptable.

- Tem que hi hagi partits enquadrats dins de Junts pel Sí que tinguin la temptació d’agafar-se a la reforma constitucional?

- No ho sé si ho temo, però sí que seria un greu error. No tindria cap sentit, en absolut. Si Espanya vol reformar-se, crec que és una bona notícia. Una vegada hem convocat un referèndum i hem decidit amb majoria que proclamem la independència, ens interessa tant el que passa a Espanya com el que pugui passar a França o a Itàlia. Si algú té la temptació de participar en una comissió de reforma de la Constitució, no haver donat suport a un referèndum.
 

Antoni Castellà Foto: Adrià Costa


- Li consta que Marta Rovira amenacés amb deixar de ser portaveu del grup parlamentari de Junts pel Sí?

- Li haurien de preguntar a ella.

- Es plantegen alguna mesura parlamentària, com a Demòcrates, si no es proclama la independència?

- Pressionarem a tots nivells perquè es compleixi el mandat popular. No ens imaginem cap altre escenari que no sigui aquest. Posarem a disposició tots els actius que tenim, inclosa l'estabilitat del grup parlamentari, amb l'objectiu que es proclami la independència Si algú s’atreveix a desmarcar-se del mandat de proclamar la independència, evidentment nosaltres ja no té cap sentit que seguim col·laborant amb qui es desmarqui.

"No és acceptable que ningú que representi cap tipus d'oligarquia determinada o que tingui accés privilegiat al president passi per sobre dels ciutadans que van votar l'1-O"

- Com valora el paper d’ERC després de l’1-O? Hauria d’haver pressionat més per fer efectiva la declaració?

- No és aquesta, la qüestió. El vicepresident Oriol Junqueras ni pressiona ni deixa de pressionar, és corresponsable de la decisió. Pressionar ho podem fer Demòcrates, que no formem part del Govern, ni del suposat estat major del procés. I, per tant, donem tot el suport però no ens podem corresponsabilitzar de les decisions preses per arribar a l'objectiu final. El vicepresident forma part del Govern i de l'estat major: vull entendre que la decisió que es pren dimarts és consensuada i, per tant, amb corresponsabilitat. La màxima responsabilitat és del president, i després la del vicepresident. En aquests moments, quan des de Demòcrates exigim que la resposta a Rajoy ha de ser proclamar la independència, ens dirigim al president perquè és el màxim responsable, però també al vicepresident i a tot el Govern.
 

Antoni Castellà Foto: Adrià Costa


- I creu que Puigdemont proclamarà la independència en els propers dies?

- Espero que així ho faci.

"L'esperit de la vella CiU ha mort del tot? Jo crec que no"

- El PDECat els ha temptat per fusionar-se?

- Des de l'inici de la nostra fundació, quan [el PDECat] encara era CDC, moltes vegades han posat sobre la taula la possibilitat de col·laborar en una única formació. Qualsevol partit que faci una proposta en format de col·laboració, la resposta és per fer què, exactament. Nosaltres no prioritzem la recuperació del poder o la recuperació d'algun espai que no sigui del tot independentista, sinó que el nostre objectiu és fer un partit que en el seu moment neix per trencar amb l’antiga CiU i que creu fermanent en l'objectiu d'assolir una nova República. En el futur creiem que som una formació que pot liderar un espai de centre, d'ordre, amb ganes de desenvolupar la nova República, i sense pensar en absolut en recuperar altres escenaris que per a nosaltres no existeixen. Amb qualsevol formació que estigui en aquest objectiu hi col·laborarem.

- L’esperit de la vella CiU ha mort del tot?

- Jo crec que no. Aquesta és una feina essencial de país que pot fer el PDECat. Tinc molta confiança en les bases del PDECat: probablement no s'hagués arribat fins aquí sense les bases del partit que són netament independentistes. Aquest és un debat que han de tenir ells. Entenc el procés paral·lel del PDECat per desprendre's de CiU, però encara queda recorregut de debat intern. Però no sóc ningú per dir què han de fer.
 

Antoni Castellà. Foto: Adrià Costa

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació