Pot el «no» guanyar un referèndum pactat?

Com haurien estat els resultats de l'1 d'octubre si s'hagués pogut votar en pau, i la majoria dels contraris a la independència no haguessin optat per abstenir-se? Aquesta és, sens dubte, la dada crucial i que tots voldríem saber a l'hora de considerar o no vinculant el referèndum.

Però no la podem conèixer: un referèndum pacífic, sense violència policial i amb participació del "no" seria substancialment diferent al que vam viure l'1-O i, per tant, podem pensar que una part dels votants canviarien el seu comportament. En quina direcció? Tampoc ho sabem. Però sí que és plausible pensar que seria en múltiples direccions: votants del "sí" que, davant d’un estat que permet un referèndum, decideixen que no hi ha tants motius per marxar i fer un vot de protesta. Gent que, per por a ser agredits, es van quedar a casa el dia 1 i que haurien votat "sí". Gent que va votar no pensant en les dificultats de fer efectiva una decisió no acordada, que s’ho repensarien si hi hagués un cert acord amb l'estat o altres organismes per reconèixer el resultat. Tot això és possible i de fet, es podria donar tot alhora en unes proporcions difícils de predir.

Les pistes que ens dona l'1-O

En tot cas, el dia 1 sí que ens dona algunes pistes per intuir quina podria ser la dinàmica en un referèndum ordinari. No podem fer una extrapolació directa dels resultats, però sí que ens donen elements per construir hipòtesis. Una de les més possibles és que la distribució de preferències entre el "sí" i el "no" dels que no van votar l'1-O sigui la inversa als que sí que ho van fer. Dit d’una altra manera: entre els votants del dia 1 hi va haver un 90% de partidaris de la independència i un 7,8% de contraris, a banda d’un 2% de vots en blanc i un 0,8% de vots nuls.

Doncs bé, si assumim que entre els abstencionistes la distribució és 90% de contraris i 7,8% de partidaris (i blancs i nuls es mantenen en proporcions fixes), podem simular el resultat per a diferents nivells de participació (el gràfic de la hipòtesi 1). Lògicament, cal subratllar que fem només un exercici hipotètic, útil en la mesura en què pot il·lustrar escenaris possibles però en cap cas es pot prendre com una predicció del que passaria.

 

En la hipòtesi més extrema de que tot el "sí" hagués votat l'1-O, el "no" necessitaria un 80%

En tot cas: quin és el resultat d’aquesta simulació? Com és lògic, el percentatge de "sí" va baixant a mesura que s’incrementa la participació. Però, a partir de quin nivell els votants contraris a la independència podrien superar els del "sí"? Segons aquesta hipòtesi, no seria fins al 87% de participació. Per posar aquesta xifra en perspectiva, el nivell màxim de participació que s’ha registrat a Catalunya des del 1978 és un 80,8% a les eleccions generals de 1982. Lluny, encara, del 87% que necessitaria –en la nostra hipòtesi– el "no" per guanyar un referèndum d’autodeterminació a Catalunya.

De fet, si votés el 81%, amb les proporcions que hem assumit, el "sí" superaria per cinc punts al "no". Si ens fixem en referèndums passats, la diferència en els nivells de participació encara és més gran. Va votar un 73,9% al de la reforma política, un 68,7% al de la constitució de 1978, un 59,3% al de l’Estatut de 1979 i un 49,4% al de 2006, i un 41% al de la Constitució Europea de 2005. No cal dir que en totes aquestes hipòtesis, segons la nostra simulació, el "sí" superaria àmpliament el no.

 
Si fem la hipòtesi més extrema, que és que tots els partidaris de la independència van participar el passat dia 1 (cosa altament improbable, ateses les circumstàncies de violència, el tancament de col·legis i les confiscacions de paperetes), llavors la simulació ens diu que el "no" superaria al "sí" només a partir del 80% de participació (quadre de la hipòtesi 2). De nou, es situa en el llindar del màxim històric mai registrat a Catalunya.
 

Al referèndum escocès de 2014 hi va votar el 84,6% dels electors registrats, un 81,67% de la població amb dret a vot

És impossible que en un referèndum hi participi més del 80% del cens? No. Que no hagi passat mai no vol dir que no pugui passar. De fet, si prenem l’exemple d’Escòcia, sí que és possible: en el referèndum de 2014 hi va votar el 84,6% dels electors registrats, que representen un 81,67% de la població amb dret a vot. Aquests percentatges, de fet, són el màxim històric registrat al Regne Unit des de la introducció del sufragi universal.

La tendència positiva de l'abstenció

Però, atès el que sabem sobre la participació electoral, i l’evolució històrica de l’abstenció a Catalunya (que mostra una tendència lleugerament positiva), una participació clarament per sobre del 80% no sembla, en aquest moment, la hipòtesi més probable. En tot cas, el que aquestes dades diuen és que en un referèndum fet en condicions de normalitat democràtica, el "no" hauria de fer un gran esforç de mobilització electoral per aspirar a superar el "sí". I potser és per això que majoritàriament els contraris a la independència de fet prefereixen no confrontar-se democràticament, en un referèndum, amb l’independentisme.