El despertador

13 d'octubre: l'hora crítica del procés

La pressió a Puigdemont perquè aixequi la suspensió de la declaració d'independència i sigui clar amb Rajoy ha augmentat de forma exponencial dins i fora del Govern després de l'acord PP-PSOE-C's pel 155. Avui també són notícia el consell de ministres, Owen Jones, el director d'"El País", Francesc Ferrer i Guàrdia i Ramon Barnils

| 13/10/2017 a les 07:00h
Arxivat a: El despertador

Carles Puigdemont, pressionat pel nucli dirigent del PDECat, va decidir dimarts deixar en suspens la declaració d'independència en pro del diàleg i la mediació -en això hi estaven d'acord ERC i la CUP-, però a última hora ho va fer sense limitació temporal i despullant de solemnitat la proclamació, fet va generar tibantors.

A l'exterior, el gest no va ser mal rebut però a Espanya només Podem (que s'ha refermat en una posició que el fa fort a Catalunya i el singularitza a Espanya) recollia el guant del diàleg. El PP, el PSOE i C's s'han posat d'acord per aplicar l'article 155 de la Constitució i acabar de liquidar l'autogovern català si l'independentisme no fa una humiliant rectificació i, a canvi, concedeixen explorar una reforma constitucional que no està, en cap cas, garantida ni pensada per avançar en el camí de la plurinacionalitat i el dret a decidir. Unes condicions inacceptables pel bloc del "sí", al que es demana renunciar al mandat d'un referèndum que es va defensar a costa d'una violència que ahir van condemnar Humans Right Watch i el Consell d'Europa.

Davant aquesta perspectiva ha augmentat de forma exponencial en les darreres hores la pressió a Carles Puigdemont perquè no deixi marcir el moment històric i aixequi la suspensió de l'aplicació de la llei de transitorietat, activi la declaració d'independència i respongui de forma contundent el requeriment previ a l'aplicació del 155 que dimecres li va fer Rajoy. Amb Roger Tugas us hem explicat com guanya força aquesta possibilitat, que el PDECat i ERC voldrien consensuar amb la CUP (més després dels retrets d'Endavant), en aquesta crònica després de parlar-ne amb les parts. En les darreres hores també l'ANC ha demanat ja formalment aixecar la suspensió. Jordi Sánchez, el seu president, n'explica el perquè en aquesta carta. Dels alts i baixos anímics de l'independentisme, que viu una altra hora crítica, n'escriu aquesta opinió Esteve Plantada a "La veu de Nació".

Només els val la rectificació i no ofereixen res. Tots aquests moviments es produïen ahir, 12 d'octubre, després d'un debat sobre Catalunya al Congrés que va servir per constatar que PP, PSOE i C's, que controlen 254 dels 350 escons, mantenen un bon clima d'entesa entre ells però que no estan disposats a fer cap gest cap a ERC o el PDECat. A la recepció del 12 d'octubre d'ahir, on per cert els empresaris catalans Josep Oliu (Banc Sabadell) i Josep Crehueras (Planeta) van ser molt ben rebuts després de canviar les seves companyies de domicili fiscal, la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría va ser clara. Va explicar que si Puigdemont no recula amb tots els ets i uts aplicarien el 155. Ella, a diferència d'Albert Rivera, que sí que ho té clar, no sap si s'ha declarat la independència però avisa que no vol saber res de mediadors. Avui al consell de ministres tindrem més pistes del que ens espera.

L'unionisme torna a la normalitat. Els qui no creien que s'hagués proclamat res el dimarts eren els representants dels manifestants unionistes ahir al centre de Barcelona. Aquest cop només eren catalans perquè no hi havia autobusos de fora i van ser menys, molts menys. Roger Tugas en va fer aquesta crònica. Encara menys eren els ultres de Montjuïc. Els va seguir Jordi Bes i en va fer aquesta altra crònica. La manifestació del centre va acabar amb incidents entre neonazis. A l'independentisme aquestes coses no li passen.

La cançó de la setmana. De nou us demano una cançó per recomanar els dilluns i arrencar la setmana. I si pot ser que tingui a veure amb l'actualitat. Penseu que serà un dia clau. El Govern haurà de respondre per escrit al requeriment de Rajoy d'activació del 155 i, a Madrid, declararan Jordi Sànchez, Jordi Cuixart i Josep Lluís Trapero investigats per sedició i amb informes molt incriminatoris de la Guàrdia Civil. Podem entrar, de nou, en uns dies de molta tensió. Per proposar-ne alguna contesteu aquest correu o escriviu a [email protected].


Vist i llegit

Una de les firmes de referència de l'esquerra britànica (i també de bona part del continent) és Owen Jones, jove, àcid i brillant columnista a The Guardian. Dies abans de l'1-O ja va defensar el dret dels catalans a votar i ahir hi tornava en un article al diari progressista que amplificava l'argumentari dels "comuns". Considerava el procés català, i l'escocès, també una una reacció més a les desigualtats i la crisi que va començar el 2008 i acabava avisant que l'Espanya de Rajoy és una olla a pressió a punt d'esclatar.


 El passadís

El director del diari El País, Antonio Caño, està duent a terme de forma eficaç el gir conservador del diari que va ser el de referència de l'esquerra espanyola, un espai que ha desertat de la premsa en paper i es refugia en la nativa digital. El País va donar suport a la investidura de Rajoy, és molt crític amb Podem i la seva línia editorial no se separa de la de diaris com l'Abc en relació al procés tal com demostren casos com el del recent acomiadament de John Carlin o la portada d'avui. M'expliquen que després de l'1-O, Caño va convocar els periodistes del diari a Madrid que participen en tertúlies als mitjans audiovisuals i els va advertir que la posició del rotatiu era de ple suport a la Policia Nacional i la Guàrdia Civil malgrat les acusacions de brutalitat. Els seus comentaris havien d'anar en aquesta línia o corrien el risc de veure vetades les col·laboracions. 


 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1909 fou afusellat el pedagog català Francesc Ferrer i Guàrdia, creador de l'Escola Moderna. Va ser el boc expiatori de la Setmana Tràgica, una revolta que es va saldar amb desenes de morts, vagues i crema d'esglésies i convents arran de les protestes contra la guerra colonial al Marroc. Ferrer i Guàrdia, d'idees anarquistes, fou considerat el principal instigador i res es va poder fer per frenar el fatal desenllaç. El poeta Joan Maragall va escriure l'article La ciutat del perdó, que La Veu de Catalunya no arribà a publicar, demanant clemència. La pel·lícula La ciutat cremada, d'Antoni Ribas, retrata aquells dies.


 L'aniversari

Avui hauria fet 77 anys un altre llibertari, Ramon Barnils. Va néixer a Sabadell i morir a Reus l'any 2001. Conegut pel seu estil mordaç i irreverent va ser un dels grans periodistes de la transició. Va estar compromès amb els ideals independentistes i d'esquerres i es va fer popular per les seves columnes i intervencions radiofòniques. El 2006 el Grup de Periodistes Ramon Barnils va elaborar aquest vídeo en el marc de l'exposició Ramon Barnils, periodista de referència.

Ferran Casas i Manresa
subdirector de NacióDigital

Vols rebre El Despertador de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic? 

Fes clic aquí per subscriure't-hi

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Quan pitjor millor? Per qui?
Xavier Salat, 13/10/2017 a les 12:06
+0
-0
La triple alliança PP-PSOE-C’s piensa que cuando peor mejor mas libres para atizar a lo bestia al pueblo de Catalunya in secula seculorum
Y los independentistas mas puros empujan para lo mismo. En Sabadell ya hace días hay un avion-prision preparado para llevarse a Puigdemont a Forcadell a Trallero a Junqueras...
Estupendo tendremos martires, anularan nuestras instituciones y volveremos a tener un virrey y los piolines se quedaran
Los catalanes pagaremos mas impuestos y no invertirán nada Se llevaran todas las empresas y acabaremos mas pobres que las ratas
Esto es lo que quieren la mayoria de los españoles y los independentistas que no ven mas alla de sus narices
Seria posible ser independentistas e inteligentes?
Hemos esperado mas de 300 años... No conseguiremos la independencia porque lo diga Puigdemont o Gabriel...

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Alejandro Fernández | Adrià Costa
01/01/1970
El diputat del PP, un dels noms que figuren a les travesses per succeir Xavier García Albiol, assegura que "Catalunya està avui molt més dividida que Espanya" | "No em provoca plaer veure Junqueras a la presó, però es va burlar dels requeriments judicials que rebia", afirma el dirigent popular
01/01/1970
Un cercavila pel centre de la ciutat i l'espectacle pluridisciplinari 'Pas' donen el tret de sortida a un programa de més de 130 activitats
Jorge Fernández Díaz, en una imatge d'arxiu | EP
01/01/1970
El que va ser el titular del ministeri d'Interior es troba a la UCI en empitjorar el seu estat de salut
01/01/1970
La decisió l'hauria d'executar la mesa, segons la fórmula que triés per repartir els representants a la cambra alta i designar qui capitanejaria les comissions | Les concessions s'unirien a gestos com el to conciliador de Torrent en el seu discurs o la ubicació de Catalunya en Comú-Podem a l'hemicicle
Santi Rodriguez, Xavier García Albiol, Mariano Rajoy, Andrea Levy i Dani Serrano, en un acte de campanya | PP
01/01/1970
«L’equip de Mariano Rajoy dona per fet que ERC i el PDECat ja estan assumint que no faran president Puigdemont»