Trapero, l'ídol imprevist

Josep Lluís Trapero (Santa Coloma, 1965) es va convertir en el major dels Mossos d'Esquadra l'abril passat. Va arribar a la màxima direcció del cos policial català després que el sobiranisme reclamés canvis a la cúpula d'Interior camí del referèndum. Els relleus van arribar, però no van afectar Trapero. Ja en la cerimònia de nomenament, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va garantir el compromís de la policia catalana amb "la societat a la qual serveix i amb la societat de la qual surt".

El sentit de la frase és el mateix que el d'un dels missatges que els Mossos van emetre a través del seu compte de Twitter més recentment, pocs dies abans de l'1-O. "Els nostres valors són els valors de la nostra societat", va sentenciar el cos. El major va donar instruccions d'acord amb aquesta consigna, ordenant als agents desplegats pel referèndum evitar l'ús de la força davant actes de "desobediència passiva".
 
L'actuació proporcionada dels Mossos d'Esquadra l'1 d'octubre passat, en contrast amb la brutalitat de la policia espanyola, ha fet que Trapero es guanyi enemics entre l'unionisme i ara ha de fer front al darrer embat judicial de l'Estat amb una investigació per sedició a l'Audiència Nacional espanyola que es podria ampliar al referèndum.

Té arguments per defensar-se: Els Mossos van impedir les votacions en gairebé 450 col·legis electorals i van requisar fins a 400 urnes en locals ja oberts o a punt d'obrir, segons l'informe remès al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), mentre que Policia Nacional espanyola i Guàrdia Civil només van tancar 90 col·legis causant més de 900 ferits. Al carrer, però, l'unionisme ja demana presó per a ell.

"Bueno, pues molt bé, pues adiós"
 
Trapero era desconegut pel gran públic fins que el gihadisme va colpejar Barcelona i Cambrils. Com a major, va representar l'actuació dels Mossos, que va suposar la fi de la cèl·lula terrorista. I es va convertir en una icona popular sobrevinguda per a la defensa del català en pronunciar el "bueno, pues molt bé, pues adiós" davant d'un corresponsal que es va enfadar perquè responia preguntes en català.  

L'opinió publicada mundial va destacar l'actuació de la policia catalana, independitzada dels cossos espanyols, mentre la premsa estatal va intentar posar en dubte la tasca dels Mossos. Trapero se'n va sortir amb solvència, i en algunes ocasions es va mostrar contundent contra les crítiques. Amb tot, s'ha convertit en un ídol per a alguns i en una icona a abatre per als altres, cosa que ni ell ni ningú tenia previst.

Fins a aquesta primavera, Trapero havia estat comissari en cap. Es va convertir en un líder natural dels Mossos difícil de qüestionar després que l'exconseller d'Interior, Ramon Espadaler, li va confiés aquest càrrec, al qual no havia pensat que arribaria quan va ingressar a la policia catalana el 1989.

Una camisa Hawaiana a Cadaqués

La imatge d'austeritat i seriositat de l'aleshores comissari en cap, però, es va esquerdar quan Pilar Rahola va publicar un vídeo seu tocant la guitarra i entonant Serrat en una festa a Cadaqués. Era una trobada transversal: els convidats anaven des del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, fins a artistes com Natàlia Sánchez. Alguns no van veure amb bons ulls que el comissari en cap canviés l'uniforme per una camisa hawaiana i un barret de palla, però ell es va reafirmar: aquest agost va tornar a cantar Paraules d'amor a Catalunya Ràdio. Ja com a major.