Ciència en societat: anàlisi

​Descobrint el rellotge biològic

La troballa dels mecanismes que regulen internament el cicle diari ha estat la raó del premi Nobel d'enguany en Fisiologia o Medicina

per Cristina Junyent, 13 d'octubre de 2017 a les 12:41 |
El rellotge bioquímic permet que el cos sàpiga quan ha de preparar-se per dormir | Pixabay
Aquesta informació es va publicar originalment el 13 d'octubre de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La supervivència dels éssers vius ve determinada per la capacitat d’adaptar-se a l’entorn. Tant és així que estem "fets" en el nostre entorn i, en ell, el pas del temps és un factor que determina les possibilitats de supervivència: trobar aliments que varien amb l’estació, reproduir-se en l’època favorable, migrar o hibernar en arribar el fred; fer flors i fruits que resultin viables... 

De tots els cicles, el diari és el que més ens condiciona. La rotació del planeta on vivim organitza la nostra vida quotidiana des d’abans que l’atmosfera tingués la composició actual. Des d’aleshores, tots els organismes tenim un rellotge intern no gaire diferent, incloses les plantes és clar. Fa gairebé tres-cents anys, l’astrònom francès Jean Jacques d'Ortous de Mairan va observar com una mimosa en la foscor obria i tancava rítmicament i diària les fulles. 


La llum del Sol és el factor extern que sincronitza l’activitat les cèl·lules segons correspon a la seva funció

En el cas dels humans, la «logística» del sistema circadiari, el rellotge bioquímic que sincronitza el nostre cos amb el cicle dels dies i les nits, permet que el cos sàpiga quan ha de preparar-se per dormir, despertar-se o menjar, o fins i tot que la pell es posi a punt per defensar-se dels danys que li pot produir el Sol quan és de dia. D’aquesta manera, l'organisme estalvia energia en no haver d'estar sempre alerta o preparat per digerir. 

Què posa en fase el rellotge del nostre cos? La llum del Sol és el factor extern que sincronitza l’activitat les cèl·lules segons correspon a la seva funció. En incidir en la retina, la llum arriba al nucli supraquiasmàtic per una via secundària del nervi òptic. És l’anomenat «zeitgeber», donador de fase. Ara bé, una persona isolada en foscor manté un cicle aproximadament diari. Això indica que hi ha algun donador de fase més, intrínsec i amb una certa diversitat, ja que algunes persones s’ha vist que allarguen el «dia»; mentre que altres, l’escurcen. Per això se’n diu circadiari. 

L’alteració del rellotge té conseqüències. Quan ens movem a un altre fus horari tenim un decalatge de dies per recuperar el ritme del son. Disfuncions d’aquest rellotge s’han relacionat amb trastorns del son, depressió o la formació de records. Una alteració crònica entre la forma de vida d’una persona i el ritme intern que li organitza el seu propi rellotge s’associa a malalties neurodegeneratives, càncer o trastorns metabòlics, com ara la diabetis tipus dos. 


Disfuncions d’aquest rellotge s’han relacionat amb trastorns del son, depressió o la formació de records

La troballa dels mecanismes que regulen internament aquest rellotge diari ha estat la raó del premi Nobel d’enguany en Fisiologia o Medicina. Aquest és el nom del tercer premi nomenat en el testament d’Alfred Nobel i el primer en anunciar-se sempre el primer dilluns d’octubre. Ha estat atorgat a Jeffrey C. Hall, Michael Rosbash i Michael W. Young, que van estudiar el cicle en un animal molt conegut pels investigadors: la mosca del vinagre o de la fruita (Drosophila melanogaster). Aquesta mosca petita que té tanta afinitat pels plàtans de casa.

Treballaven amb drosòfila des de la dècada dels vuitanta, i en ella van anar desxifrant els diferents mecanismes que regulen el rellotge diari dins les cèl·lules i en el sistema nerviós central. Van aïllar el gen que regula el període i van descobrir que les cèl·lules expressen la proteïna codificada a la nit, mentre dormim. Durant el dia, la proteïna es degrada i, en baixar el nivell, s’estimula de nou la síntesi. Però altres gens i proteïnes configuren els engranatges que completen el complex mecanisme del nostre rellotge intern. I, entre tots, existeix una cert diversitat. Diversitat que és la responsables que uns siguem «aloses» i altres, «mussols».

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Participació