Carles Puigdemont ho tenia tot a punt. El resultat de l'1-O, milers de persones esperant per celebrar-ho al passeig de Lluís Companys, el món -ara sí- mirant-lo de veritat a través dels ulls de centenars de periodistes acreditats al Parlament... però va decidir frenar per reduir el risc de descarrilament. Puigdemont no es va desprendre del mandat de convertir Catalunya en "un estat independent en forma de república", però va deixar en suspens la proclamació per obrir un temps de diàleg. És similar al que van fer a principis dels 90 els eslovens. En contra d'una proclamació amb tots els ets i uts que deixés poques portes obertes hi havia la pressió de l'establishment català i de les institucions europees, la por de molts ciutadans, els agents de la policia espanyola a punt per intervenir i Mariano Rajoy preparat per carregar-se l'autogovern català. El president espanyol ho tindrà, però, més difícil d'explicar que ahir.
Puigdemont arrisca. El president usa el seu crèdit per no perdre el suport popular i haurà de ser molt hàbil (més del que ho va ser ahir en un discurs amb poca èpica que va deixar freds la gran majoria d'independentistes) per mantenir unit el "sí" mentre intenta obrir una negociació que ara sembla com a mínim remota. Confia, però, que la maniobra ampliï la legitimitat interna del procés. Del discurs del president, del que ara esperen concrecions les entitats, en vaig escriure ahir al vespre aquesta anàlisi i Irene Ramentolaquesta opinió a "La veu de Nació". Sobre com es va preparar el moviment de Puigdemont (la gestació no va ser gens fàcil) en fan aquesta crònicaJoan Serra Carné, Oriol March i Roger Tugas.
El diàleg seria un miracle. El moviment fet a ulls de tot el món té el valor, innegable, de rebaixar tensions (la "desescalada" que aquests dies no parem de sentir) i de posar molt difícil a Rajoy aplicar l'article 155 i negar-se a dialogar. Les potències europees i els possibles mediadors demanaven no prendre decisions irreversibles i donar marge per al diàleg, i el president ho va fer. Internament, mentre la CUP posava pegues, tot i que va firmar la declaració formal de constitució de la República amb la resta de diputats, els comuns aplaudien el seu gest. Ahir Rajoy es va veure amb Pedro Sánchez a la Moncloa i avui a primera hora reuneix el consell de ministres abans de comparèixer a primera hora de la tarda al Congrés. Prendrà mesures, però les haurà de mesurar molt bé malgrat l'abrandament dels discursos del PP i C's d'ahir que seguien parlant de "cop d'estat". El PSOE parlava de "farsa" i li donava suport però el PSC veia una porta oberta al diàleg. Ni uns ni altres n'accepten cap que pugui acabar en un referèndum, però. Si donessin per mort el procés i no fessin res crearien més problemes polítics a Puigdemont. Us aconsello llegir aquesta informació de Pep Martí sobre com afronta Rajoy el desafiament després que la Moncloa donés poca credibilitat a l'oferiment de Puigdemont.
Vist i llegit
El president català va estendre la mà, però ni la Moncloa ni el diari més influent d'Espanya, El País, li donen credibilitat. El diari del Grup Prisa, que per cert ahir va rellevar al seu conseller delegat, el tot poderós Juan Luis Cebrián, publica aquest dimecres l'editorial Una nova trampa (la informàtica permet veure que el títol inicial era DUI: una nova trampa) on considera tot plegat un frau perquè es basa en un referèndum, el de l'1-O, declarat il·legal. La premsa espanyola parla avui de "farsa" i "xantatge". En el context europeu i mundial està, però, sola.
El passadís
Al Parlament s'hi havia de proclamar la República Catalana i aquesta, és clar, havia de començar a buscar reconeixements internacionals. Tot queda en stand by per unes setmanes en cas que no s'obri un diàleg, però abans que sonés el timbre que marca l'inici del ple, un company d'El Punt Avui va organitzar una "porra" (s'havia de pagar un euro) sobre quin seria el primer país que reconeixeria la nova república. Les travesses del reconeixement les encapçalaven Veneçuela (Nicolás Maduro ha tingut gestos) i Eslovènia, una tria molt oportuna com es veuria després. L'organitzador de l'aposta haurà de custodiar un temps més els euros de la "canallesca".
L'efemèride
Tal dia com avui de l'any 1962 s'iniciava el Concili Vaticà II. L'havia convocat, sorprenent tot el món -i ja no diguem l'Església- el Papa Joan XXIII. Elegit en el conclave de 1958 per succeir l'aristocràtic i conservador Pius XII, Angelo Roncalli era un home proper i senzill a qui molts van menystenir quan va arribar al Vaticà. Als seus 78 anys, ningú li donava molta corda. Però Roncalli va imprimir un segell nou al catolicisme. La seva decisió de convocar un Concili universal va recollir l'esperit dels sectors que volien posar al dia una Església rovellada, i es va produir una obertura en ecumenisme, en llibertat religiosa, en el paper del laics en l'Església i en aspectes de la litúrgia. Joan XXIII va morir poc després, però l'esperit del Papa que va dir "obriu les finestres, que entri aire fresc", va perviure i es fa present ara en algunes declaracions de l'actual Papa Francesc. En aquest vídeo us en podeu fer una idea.
L'aniversari
L'11 d'octubre de 1884 va nàixer Eleanor Roosevelt, una de les dones més importants de la història política dels EUA. Activista d'idees progressistes, membre del Partit Demòcrata, es va casar amb Franklin Roosevelt, amb qui estava emparentada llunyanament. Va ser la millor companya de qui fou elegit president el 1932, liderant el seu país per sortir de la depressió econòmica i, més tard, durant la Segona Guerra Mundial. Eleanor no es va limitar a ser una primera dama sinó que va encapçalar campanyes polítiques en defensa de causes d'avantguarda, com la feminista. Va ser una de les persones que es va posicionar en favor de la República durant la Guerra Civil. El seu marit, però, es va mirar el conflicte amb distància. Eleanor va representar els Estats Units a l'Assemblea de les Nacions Unides en diverses ocasions. Va morir el 1962, deixant encesa una torxa que agafarien altres dones amb ambició de combatre per un món millor. Aquí una petita biografia.
subdirector de NacióDigital
Fes clic aquí per subscriure't-hi