Procés català: anàlisi

Puigdemont tira del seu crèdit i posa la pilota al terrat de Rajoy

El president espera que el món econòmic i la comunitat internacional valorin la “suspensió” de la declaració d'independència mentre ell intenta mantenir la unitat interna

, Parlament de Catalunya | 10/10/2017 a les 20:51h
Especial: Les anàlisis de NacióDigital
Arxivat a: Política, Carles Puigdemont, procés català, anàlisi, Mariano Rajoy, referèndum
Expectació medàtica seguint el discurs de Carles Puigdemont | Adrià Costa
Carles Puigdemont ha fet aquesta tarda el discurs més difícil de la seva vida. El president compareixia d'una banda amb el suport del PDECat i ERC, pressionat pels seus socis de Demòcrates i de la CUP i condicionat pel resultat inequívoc de l'1-O. A l'altre plat de la balança hi tenia el pes de la Justícia, el no de Mariano Rajoy a negociar, la manca de complicitats dels grans estats europeus i l'estratègia de la por amplificada per les grans empreses. En aquest context, i en una intervenció molt tàctica però mancada de l'èpica que reclamava el moment, s'ha compromès amb convertir Catalunya en un estat independent en forma de república... però acte seguit ha deixat sense efectes la declaració per obrir un temps de mediació internacional i negociació amb l'Estat. Ha estat més tímid del que s'esperava, tot i que malgrat que prorroga el full de ruta no l'arracona. Aquestes són les cinc claus del seu discurs:

1. El resultat de l'1-O. Puigdemont s'ha referit en tot moment al referèndum i a com, en “condicions extremes” (o, el que és el mateix, contra una forta pressió policial), el seu govern va complir el compromís de realitzar-lo. El resultant de tot plegat no és el que volien els organitzadors, que havien projectat una votació amb més garanties que fos plenament vinculant, però el cap de l'executiu no se'n pot desprendre. El “referèndum o referèndum” que va anunciar el setembre de l'any passat havia de servir per donar un plus de legitimitat a la independència. Considera que el té (“ens hem guanyat ser un estat independent”) i ara toca actuar en conseqüència.

2. Mediació internacional. Puigdemont ha explicat en el seu discurs que el món mira a Catalunya. De fet, centenars de mitjans internacionals eren aquesta tarda al Parlament pendents d'una possible declaració d'independència i dels seus efectes immediats. Això, però, no s'ha traduït en grans suports públics però si en moltes trucades i apel·lacions, per bé que genèriques, al diàleg entre les parts. La suspensió de la declaració –un cert paral·lelisme amb la via eslovena- busca que alguna de les iniciatives de mediació en marxa quallin, sobre tot les més discretes. De fet el president ha afirmat que la seva decisió respon al respecte i a la consideració a tots els que li han demanat que “desescali” un conflicte amb l'Estat que a Brussel·les temen.

3. Apel·lació a Rajoy. Fa anys que, sense èxit, el sobiranisme busca negociar amb el govern del PP un referèndum. La sobirania nacional espanyola i la catalana segueixen sense casar. El president hi ha insistit i ha posat la pilota al terrat de Rajoy, que ara haurà de decidir si manté la seva ofensiva política i judicial contra la Generalitat (caldrà veure quina credibilitat dona a la declaració d'independència i, per tant, com mesura l'aplicació de l'article 155 de la Constitució) o relaxa la seva posició. Ho pot fer per buscar que el procés implosioni -això ja ho ha provat sense èxit en els darrers anys- o obrir una negociació amb els partits catalans. Aquest últim escenari seria ben rebut fora d'Espanya, pels partidaris del diàleg que han aflorat els darrers dies arreu de l'estat, i a Catalunya però li duria problemes interns al PP (Xavier García Albiol no està per dialogar de res que no estigui en els marges de la Constitució) i amb Ciutadans, ferms partidaris d'aplicar l'article 155.

4. L'economia fa por. Puigdemont ha demanat a les grans empreses que deixin d'alimentar l'estratègia de la por del PP. Espera que el poder que han usat per espantar molts catalans l'usin ara per pressionar a Madrid en favor de la negociació. Fins ara els partidaris de la tercera via han comptat les seves iniciatives per fracassos. Els independentistes esperen que les empreses s'apartin del debat públic i frenar així les sortides de les grans companyies que queden a Catalunya o que es comprometin futures inversions.

5. El consens intern. Puigdemont ha tibat la corda. Ha usat el seu crèdit, guanyat després d'organitzar l'1-O, davant els qui aquest dimarts volien proclamar la independència amb tots els ets i uts i intenta controlar els temps del procés passant la pilota al govern espanyol. Això li dona marge d'entesa amb Catalunya Sí que es Pot (Ada Colau li havia demanat, igual que els poders fàctics del país, que frenés la DUI) però li pot complicar la governabilitat i el clima amb la CUP, molt decebuda, i entitats com Òmnium, que han estat molt reivindicatives. Totes les terminals influents de l'independentisme s'hauran d'activar per mantenir el tremp popular en els propers mesos. La mobilització social i la unitat del bloc sobiranista són clau per forçar la mediació primer i l'èxit de la negociació després. I, en darrer cas, també l'èxit d'una declaració unilateral d'independència que ara s'ha posat més cara que mai.
 

Carles Puigdemont, aquest dimarts al Parlament Foto: Adrià Costa

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Com no tingui un as a la màniga...
Anònim, 10/10/2017 a les 22:11
+9
-6
Negociar am qui? Per dir lo que ha dit no calia tanta expectació, lo mes adecuat hagues sigut dir que faria un discurs informatiu. Errors: quan hi sentit al Puigdemont lo dels 16000 milions hi pensat "ja l'hem cagat", dir aixó es ficarse en un jardí (es donar l´imatge que volem l'independencia per calers, error garrafal de cara a Europa). Qui vulgui apendre estrategia que torni a escoltar a Arrimadas, el discurs que ha fet es una combinació d'astúcia buscant l'hemeroteca per destruir al contrari (lo que li ha retret a Junqueras es demolidor de cara a Europa), ha dit coses que son dificils de rebatre, i tot amb la mala llet tipica de C's. Si C's fos majoria a la Generalitat ja ens podem aplicar alló "de fora ens vingueren que de casa ens tragueren".

Si Puigdemont es creu que el gobern espanyol s'aturarà amb ambiguitats s'equivoca, si lo de negociar amb mitjancers internacionals es un farol el machacaràn.

Si es fracasa s'ha de treballar tenin en compte que lo importrant son els vots, no l'entusiasme, i que la gent no es dispersi com pasa habitualment.
¿Pelota? ¿Qué pelota?
lector_333, 10/10/2017 a les 22:15
+10
-7
La pelota está en el tejado del estado español.
¿Qué os jugáis a que el estado español saca la navaja y pincha la pelota? o be, l'amaguen i neguen tenir una pilota a la seva teulada ...
Eleccions a la vista... autonòmiques.
Anònim, 11/10/2017 a les 00:20
+11
-4
És una DUI i com tal a veurà Madrid encara que suspesa. Firmar el document final ho ha espifiat tot, es pot comprovar que efectivament sí hi ha declaració. Fent un síml amb un partit de futbol, perque es suspengui ha hagut de comencar abans. Per tant aplicaran el 155, la comunitat internacional els avalarà i a més hem fet enfadar la CUP i al menys no hem tingut l'alegria de proclamar solemnement la repùblica encara que hagués durat 4 dies.

I a veure si ens adonem; el mon no ens mira esperant acollint-nos, estan pendents perque som un problema en un pais important del mon. I cap pais dels que busquem suport acceptaria una negociació sota xantatge. Els paisos bàltics i ex-iugoeslaus venien de paisos comunistes i el mon "lliure " estava boig per treure'ls de l'òrbita rusa postcomunista pero Espanya és un pais acceptat i fiable per a ells i nosaltres un problema.

Sé que sona dur però és la realitat. I a les properes eleccions l'unionisme ha despertat i també està molt movilitzat i motivat i amb capacitat de treure de l'abstenció més gent que nosaltres ja que a les ciutats on son més és on hi ha sempre més abstenció. A Manresa, Vic o Girona ja hi vota molíssima gent però a L' Hospitalet hi ha un percentatge més gran que no vota i ja sabem per a on tiren en aquests llocs.
Credit???
Anònim, 11/10/2017 a les 08:56
+3
-4
Puigdemont : cadaver politic. Credit : 0

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Carles Puigdemont | ND
Bernat Surroca
01/01/1970
La Fiscalia demanarà al Suprem una euroordre de detenció contra el president de la Generalitat si participa avui de manera presencial en una conferència a la Universitat de Copenhaguen | L'advocat de Puigdemont reconeix que hi ha un alt risc que sigui detingut si surt de Bèlgica | Roger Torrent proposarà avui al matí el líder de Junts per Catalunya per ser investit president
Ferran Casas
01/01/1970
El president es juga capejar l'euroordre de detenció si avui viatja a Copenhaguen mentre s'ha de resoldre ja com se l'investirà, un procés que genera dubtes legals i també polítics. També són notícia Ada Colau, la manifestació de policies espanyols, la Trinca, Jimmy Carter i Vicenç Villatoro
01/01/1970
Les actes de la policia espanyola descriuen l'activitat dels Mossos en els diversos districtes i en més d'un cas també relaten l'actitud dels votants cap als agents de la policia catalana.
01/01/1970
La decisió l'hauria d'executar la mesa, segons la fórmula que triés per repartir els representants a la cambra alta i designar qui capitanejaria les comissions | Les concessions s'unirien a gestos com el to conciliador de Torrent en el seu discurs o la ubicació de Catalunya en Comú-Podem a l'hemicicle
Santi Rodriguez, Xavier García Albiol, Mariano Rajoy, Andrea Levy i Dani Serrano, en un acte de campanya | PP
Roger Pi de Cabanyes | 12 comentaris
01/01/1970
«L’equip de Mariano Rajoy dona per fet que ERC i el PDECat ja estan assumint que no faran president Puigdemont»
Una imatge de la sèrie «Merlí» | TV3
Toni Vall | 7 comentaris
01/01/1970
«Empescar-se que el millor final possible és enviar el protagonista al sot sona a sopar de duro, francament, a mandra de pensar alguna cosa més elaborada»
Carme Forcadell i Roger Torrent, a l'inici del ple de constitució del Parlament | Josep M. Montaner
Joan Serra Carné | 2 comentaris
01/01/1970
Roger Torrent desplega un perfil institucional que neguiteja la CUP per la falta de referències republicanes mentre la seva predecessora assisteix, alliberada, a una legislatura que insinua contradiccions en el sobiranisme