Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

Procés català

L'Audiència Nacional torna a citar per sedició Trapero, Sànchez i Cuixart

La Fiscalia va sol·licitar una nova compareixença del major i els presidents de les entitats per poder valorar un atestat aportat per la Guàrdia Civil | El ministeri públic podria demanar la imposició de mesures cautelars per ampliar l'acusació per l'1-O

per Isaac Meler , 11 d'octubre de 2017 a les 13:47 |
Jordi Cuixart i Jordi Sànchez sortint de l'Audiència Nacional | Isaac Meler
Aquesta informació es va publicar originalment el 11 d'octubre de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, i els presidents d'ANC i Òmnium, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, hauran de tornar a l'Audiència Nacional espanyola. La jutge Carmen Lamela els ha citat a declarar novament perquè compareguin el proper dilluns 16 d'octubre i aquesta vegada la Fiscalia els pugui preguntar sobre el darrer atestat presentat per la Guàrdia Civil.

Trapero, Sànchez i Cuixart van declarar divendres passat. Com va apuntar la pròpia Fiscalia la setmana passada, serà en aquesta compareixença on podria sol·licitar mesures cautelars per un suposat delicte de sedició, pel qual estan tots investigats.


A més a més, l'acusació contra els quatre es podria ampliar de les protestes contra les detencions del 20-S a l'actuació dels Mossos el passat diumenge 1 d'octubre, només afegint els fets o incloent nous delictes. El document incrimina el cos policial català assegurant que els seus agents van mantenir una "actitud passiva" davant les concentracions als col·legis de l'1-O.

Cuixart s'acull al dret a no declarar


Cuixart va ser l'únic dels investigats que es va negar a declarar. El president d'Òmnium va presentar un recurs contra la competència de l'Audiència Nacional espanyola per jutjar-lo per sedició i que ja ha estat rebutjat per la jutge instructora. Sànchez, per la seva banda, només va respondre la seva defensa per argumentar que la mobilització convocada davant del Departament d'Economia va ser "pacífica".
 
 
Trapero: "Els Mossos no van ser avisats amb prou antelació"


En la compareixença judicial de divendres passat, Trapero va respondre a totes les parts. Segons un comunicat dels Mossos, el major va al·legar que la policia catalana no va ser avisada amb "suficient antelació per poder planificar el dispositiu" al Departament d'Economia i es van veure obligats a "anar-lo adaptant en funció de les circumstàncies". I critiquen que es van assabentar de l'operació de la Guàrdia Civil contra els preparatius del referèndum el 20 de setembre passat "a través dels mitjans de comunicació". 

Fonts judicials van concretar que Trapero va explicar davant la jutge que va fer dues trucades al president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Jesús María Barrientos, per coordinar les actuacions policials. La jutge instructora també va requerir al major que aporti les comunicacions que va mantenir amb la Guàrdia Civil.
 

Josep Lluís Trapero, a la sortida de l'Audiència Nacional Foto: Isaac Meler



L'unionisme qüestiona els Mossos: del 20-S a l'1-O

La Fiscalia va presentar una denúncia per sedició perquè unes 40.000 persones van encerclar la conselleria d'Economia mentre la benèmerita realitzava un escorcoll. A més a més, assenyalava especialment Sànchez i Cuixart. Al primer per haver cridat "que ningú se'n vagi a casa, serà una nit llarga i intensa" i al segon per apel·lar a la "mobilització permanent" fins que els detinguts no fossin posats en llibertat. 

A pesar de les acusacions contra els comandaments dels Mossos, és notori que la policia catalana va facilitar la sortida dels agents de la Guàrdia Civil quan els antiavalots la Brimo van carregar contra els manifestants i van fer un passadís. La imatge que va resumir la jornada, però, va ser la dels vehicles de l'institut armat destrossats pels protestants. Va ser en aquest punt que l'unionisme va començar a qüestionar el paper dels Mossos i el seu compromís amb la legalitat.
 

Els mossos desallotjant manifestants davant el Departament d'Economia el 20-S Foto: Adrià Costa


A més a més, el cos policial català ja té obertes diligències en una desena de jutjats de Catalunya per denúncies contra la seva suposada passivitat en permetre l'obertura de col·legis electorals del referèndum de l'1 d'octubre. Les pautes que Trapero va donar al cos per complir amb les ordres del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) de precintar centres de votació passaven per no fer ús de la força davant casos de "desobediència passiva".

Eficàcia policial i "proporcionalitat"

Des dels Mossos argumentaven que donarien "compliment als manaments judicials aplicant els principis d'actuació que la pròpia llei preveu (oportunitat, proporcionalitat i congruència)". La seva màxima era garantir la "pau social" i evitar "un mal major que el que es tracta d'evitar". Amb aquestes premisses, els Mossos van tancar més de 200 col·legis de l'1-O sense haver de fer servir la força.

L'actuació del cos policial català va contrastar amb el dels cossos policials espanyols. Policia Nacional espanyola i Guàrdia Civil van fer un ampli desplegament de les seves unitats d'antiavalots i van entrar per la força als col·legis electorals del referèndum. La seva acció contra votants que de forma pacífica taponaven els accessos només va ser possible a base d'una brutalitat policial que ha generat una crisi política que ha arribat a les portades de la majoria dels mitjans internacionals. Els números parlen per si sol i en contra de l'eficàcia de la policia espanyola: van causar 893 ferits i només van tancar uns 90 col·legis.
 

Agents de la Guàrdia Civil i dels Mossos d'Esquadra davant el Departament d'Economia Foto: Adrià Costa

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació