Procés català

Puigdemont ultima una declaració d'independència amb un període de mediació

El president de la Generalitat, que al llarg del dia s'ha citat amb consellers i entitats, perfila un text que apel·la al diàleg i a la comunitat internacional en base a l'1-O | Colau sosté que el referèndum no pot avalar l'estat català i el PP es prepara per aplicar l'article 155 amb la connivència del PSOE i C's

per Oriol March , 9 d'octubre de 2017 a les 21:40 |
Carles Puigdemont, durant la reunió del Govern del 10 d'octubre | ACN
Aquesta informació es va publicar originalment el 9 d'octubre de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Hemicicle del Parlament, 10 d'octubre, sis de la tarda. Aquestes són les coordenades d'una -nova- jornada històrica per al procés català. És l'hora en què Carles Puigdemont deixarà el seu escó, deixarà una carpeta amb el discurs al faristol de la cambra i es disposarà a explicar les conseqüències del referèndum de l'1-O. Segons diverses fonts consultades per NacióDigital, una de les parts clau del seu discurs es basa en declarar formalment la independència com a via per aconseguir, d'una vegada per totes, que existeixi una mediació internacional a través de la qual Espanya negociï amb Catalunya.

Els detalls del text encara s'estan treballant a Palau, on des de primera hora del matí hi han desfilat tots els actors del sobiranisme. El president ha dinat amb alguns consellers del seu executiu i també amb altres representants -institucionals o civils- de l'independentisme, amb qui ha perfilat tots els detalls. La declaració, que segons totes les fonts consultades no es votarà, dona compliment a l'article 4.4 de la llei del referèndum i inclourà apel·lacions al diàleg, concrecions sobre què implica declarar la independència i també referències a la situació econòmica del país, que aquests dies està observant l'adeu d'empreses rellevants que traslladen la seu social a l'Estat.


La declaració de Puigdemont, envoltada de gran expectació, donarà inici al procés constituent i suposarà l'inici "formal" de la República catalana

Segons diversos dirigents consultats, el text ja estava "enllestit" aquest dilluns al matí, però hi ha hagut "complicacions". Hi ha dirigents que apunten a sectors del PDECat que pretenien "fer més suau" la declaració, esperant que aparegui algun gest de diàleg en l'horitzó, però a hores d'ara no sembla que a Madrid -on ja es parla obertament de l'article 155 de la Constitució i fins i tot es frivolitza amb l'exemple de Lluís Companys- canviïn d'opinió. Algunes veus de la direcció nacionalista indiquen que amb una declaració "soft" Catalunya es pot estalviar la intervenció, però no tothom pensa igual.


"Si ens quedem a mitges, la venjança serà terrible", sosté un alt responsable de Junts pel sí. Puigdemont, a finals de març, ja va avisar l'independentisme que les represàlies serien molt dures en cas que el procés fracassés. "L'única manera de forçar la mediació és declarant la independència, començant a actuar com un Estat", manté un dirigent consultat. El procés constituent, ja fixat en la llei de transitorietat jurídica, i les apel·lacions a la "República catalana". Des del discurs del rei de la setmana passada, un dels mantres a Govern és que ara toca "república o república", deixant ja tancada la pantalla del "referèndum o referèndum" oberta fa exactament un any.

Àmbits d'actuació


Una de les qüestions que s'han negociat amb la CUP és en quins àmbits d'actuació Catalunya actuarà com a estat independent. L'expresident de la Generalitat ressaltava la setmana passada en una entrevista al Financial Times que el país no estava preparat al 100% per aplicar el nou marc legal -control de fronteres, recaptació de tots els impostos, gestió de les infraestructures bàsiques-, i una de les claus de la declaració és especificar la "gradualitat" de totes aquestes mesures. "La llei de transitorietat deixa clar tot el que ha de passar", sostenen a Palau. Les properes eleccions, si es compleix el pla, haurien de ser com a molt tard el març del 2018 i serien constituents.

Puigdemont està sent pressionat per tot l'espectre polític, i preveu fer gestos com a l'espai polític dels "comuns". De moment, però, l'alcaldessa Ada Colau no té intenció de fer costat a la declaració d'independència. "L'1-O no pot ser un aval per fer això", ha ressaltat en una compareixença institucional des de la galeria gòtica de l'Ajuntament de Barcelona. També ha demanat a Mariano Rajoy que no apliqui l'article 155 de la Constitució, però el PP -en connivència amb el PSOE i Ciutadans- ja el té damunt la taula. Rajoy veu aquests dies, això sí, com el procés s'ha anat internacionalitzant i protagonitza trucades entre Angela Merkel i Jean-Claude Juncker.

Puigdemont preveu fer referències a la situació econòmica, marcada per la marxa de la seu social d'empreses emblemàtiques, i també amb diàleg amb l'Estat, al qual no pensa renunciar

El líder de Ciutadans, Albert Rivera, pressiona fa dies perquè hi hagi eleccions a Catalunya a través de l'aplicació del 155. Un dels temors que arrosseguen a Palau es que, d'una manera o altra, els programes independentistes quedin invalidats per la justícia. Pablo Casado ha deixat anar aquest dilluns que ja es va il·legalitzar Batasuna amb la llei de partits de l'any 2002, que va rebre el suport de CiU. La CUP sosté que uns comicis catalans monitoritzats per l'Estat podrien ser boicotejats per part dels sobiranistes, però aquest és un escenari que encara no està damunt la taula. L'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural ni s'ho plantegen i ja criden a la mobilització davant del Parlament per fer costat a la declaració.

Puigdemont citarà aquest dimarts, com cada setmana, els consellers a Palau. Els explicarà les línies mestres del discurs i després les repetirà, abans d'intervenir al Parlament, a tots els diputats de Junts pel Sí. La declaració de la independència ja genera temors en la justícia: el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha encarregat a la Policia Nacional espanyola la seguretat de les seves instal·lacions en col·aboració amb els Mossos. A partir de les sis de la tarda, el procés s'encamina a una fase completament desconeguda que tindrà conseqüències immediates. En la política catalana, en l'estatal, en els estaments judicials i, qui sap, si també a Europa.
 

Carles Puigdemont, amb Junqueras i Turull, l'endemà de l'1-O Foto: Martí Albesa

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació