Dos regidors de Badalona qüestionen la competència de l'Estat per tancar l'Ajuntament el 12-O

Oriol Lladó i Agnès Rotger presenten una qüestió prejudicial per determinar si les normes de la Unió Europea donen llibertat per celebrar o no el dia de la Hispanitat

Roda de premsa de l'equip de govern de Badalona el 12-O de l'any passat
Roda de premsa de l'equip de govern de Badalona el 12-O de l'any passat | Carles Palacio
Sara González / Isaac Meler
09 d'octubre del 2017
Actualitzat el 10 d'octubre a les 12:49h
L'Ajuntament de Badalona va decidir obrir les seves portes el 12 d'octubre passat malgrat ser jornada festiva amb motiu del dia de la Hispanitat. Pràcticament un any després, el regidors Oriol Lladó i Agnès Rotger han presentat una qüestió prejudicial dirigida al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) per aclarir si la competència per determinar que el 12-O és festiu d'obligat compliment és de l'Estat o ja està en mans de la Unió Europea (UE).

El tràmit s'ha dut a terme davant del jutjat d'instrucció 4 de Badalona, que és qui té oberta una investigació per desobediència arran d'una denúncia del PP. Malgrat que en un primer moment el propi jutge va certificar que no s'havia comès cap delicte, l'Audiència de Barcelona va ordenar reobrir el cas a causa d'un recurs de la Fiscalia.

"Dret" però no "obligació" de tancar el 12-O

El consistori va obrir el 12 d'octubre passat malgrat que un jutjat contenciós-administratiu de Barcelona ho va prohibir en base a una llei del 1987 que estableix la Hispanitat com a dia festiu. Ara, Lladó i Rotger posen en dubte la facultat dels jutjats espanyols d'impedir l'obertura de l'Ajuntament. En aquest sentit, apunten que la legislació laboral estableix com un "dret" però no com una "obligació" fer festa el 12-O.

A més a més, indiquen que el "canvi d'un dia de vaga pel 12 d'octubre seria perfectament legal" amb l'únic requisit que es faci de comú acord entre treballadors i direcció de l'ens que els té contractats. Afegeixen que la UE estableix la llibertat de prestar serveis indistintament de si són oferts per un ens públic o privat.

La qüestió prejudicial davant del TJUE també discuteix que la desobediència al jutjat contenciós-administratiu sigui delictiva a partir de dues directives sobre liberalització de serveis i igualtat de tracte, i la llibertat d'expressió. En base a aquestes normes, defensen que "l'obligació de no treballar forçosament un dia determinat comportaria una discriminació, en aquest cas ideològica".
 

Oriol Lladó i la resta de l'equip de govern de Badalona al jutjat Foto: Isaac Meler

Arxivat a