procés català

El Parlament, escenari històric de les agressions contra Catalunya

Des d'inicis del segle XX, l'edifici que acull el legislatiu ha simbolitzat les llibertats recuperades i els moments dramàtics de la història catalana

| 10/10/2017 a les 06:05h
Especial: Nació Destacat
Arxivat a: Política, procés català, Parlament de Catalunya, Assemblea de Parlamentaris, Fets de Mag, Guerra Civil, memòria històrica, 1-O, referèndum
L'actual Parlament, l'octubre de 1942, seu de l'exposició d'arquitectura moderna alemanya. | Brangulí (Fotògrafs) (Arxiu Nacional de Catalunya)
El Parlament de Catalunya està convocat per aquest dimarts perquè el president Carles Puigdemont hi faci una intervenció de gran transcendència. Tota la càrrega de tensió que genera en aquests moments el conflicte Catalunya-Estat es focalitzarà demà en la seu del legislatiu, un edifici que viurà, altre cop, un moment central de la història de Catalunya.

En l'edifici del Parlament s'hi acumulen prop de 300 anys de la història de Catalunya. Després de la derrota del 1714, el primer rei Borbó, Felip V, va construir una gran fortificació a l'avui parc de la Ciutadella, que va quedar com a símbol del règim borbònic. Tant va ser així que la vella ciutadella fou derruïda després del 1868, quan l'anomenada Revolució de Setembre va foragitar Isabel II, mare del rebesavi de l'actual Felip VI. Però de l'antic complex van quedar uns pocs edificis, entre ells el de l'actual legislatiu, que havia estat l'arsenal.

La primera reforma important del palau es va produir pels volts de l'Exposició Universal del 1888. La pretensió de les autoritats barcelonines era que fos destinat a palau reial, per hostatjar els monarques quan vinguessin a la ciutat. Però la reina regent, Maria Cristina, va declinar l'oferiment i l'edifici va restar en mans de l'Ajuntament, fins que el 1932 el va cedir a la Generalitat perquè fos seu del legislatiu. No s'entén la nostra història sense aquest palau que ha patit en pedra pròpia les vicissituds del poble de Catalunya.      

1917: la Guàrdia Civil irromp a l'edifici

Fa exactament cent anys que la Guàrdia Civil va penetrar en el recinte de l'actual Parlament. Catalunya no disposava en aquell moment de poder legislatiu, sinó tan sols de la Mancomunitat, amb molt poques atribucions. Espanya vivia una situació de crisi d'Estat i crisi social, amb un règim monàrquic governat per una oligarquia caciquil que es resistia a una reforma constituent. Les forces catalanistes, aliades a l'esquerra espanyola (bàsicament, republicans i socialistes, minoritaris en aquell moment), van convocar una Assemblea de Parlamentaris a Barcelona que pretenia elaborar una reforma constitucional.
 

Una imatge de l'Assemblea de Parlamentaris el 1917.


L'Assemblea va ser titllada de sediciosa pel govern espanyol, encapçalat aleshores per Eduardo Dato, líder del Partit Conservador. El 5 de juliol de 1917 va iniciar-se l'Assemblea, que el 19 de juliol es va reunir a l'antic arsenal de la Ciutadella. Va ser allí, enmig d'un ambient de plom a la ciutat, on es va presentar el governador civil acompanyat d'efectius de la benemèrita, i va desallotjar l'edifici. Tot seguit vindria una vaga general revolucionària i una forta repressió. La Mancomunitat, malgrat tot, no va ser derogada. Uns mesos després, el novembre, Dato, considerat inservible per preservar el sistema, va ser apartat per formar un nou govern amb participació de totes els faccions del règim més els regionalistes de la Lliga.     

1934: el Parlament, clausurat

El desembre de 1932, Catalunya va recuperar el seu poder legislatiu després de 120 anys i l'antic arsenal va esdevenir la seu del Parlament. Catalunya va obtenir un cert autogovern en una Espanya que s'havia fet republicana. La primavera, però, va passar aviat. El conflicte institucional va desfermar-se aviat arran de la llei de Contractes de Conreu, projecte de reforma agrària que ERC va enarborar enfront un govern de Madrid liderat per les dretes. Conflictes de competències, sentències del Tribunal de Garanties Constitucionals... i finalment, el president Companys va proclamar l'Estat català dins de la República Federal Espanyola.

Era el 6 d'octubre de 1934. L'autonomia va ser suspesa per Madrid i, amb ella, la capacitat legislativa. El Parlament va ser clausurat mentre la generalitat va passar a ser governada per delegats governatius. Va ser l'anomenat Bienni Negre, l'etapa de governs conservadors durant la República, amb la Generalitat anul·lada i una sagnant repressió a Astúries, on s'havia produït una revolta obrera. La foscor va durar poc perquè les eleccions generals de febrer de 1936  van dur altre cop les esquerres al govern de la República. Companys va tornar i l'autonomia va ser recuperada. El Parlament va reobrir les seves portes.   

Fets de Maig: trets a la Ciutadella

El 18 de juliol de 1936 va esclatar la guerra. El Parlament deixa de fer la seva activitat normal. De fet, només celebrarà dues sessions al llarg de tot el conflicte. El mes de novembre, el govern de la República abandona Madrid -assetjada pels facciosos- i es trasllada a València. El palau de la Ciutadella esdevé la residència de Manuel Azaña, president de la República, del tot superat pels esdeveniments.

Quan es produeixen els Fets de Maig, el 1937, un xoc armat entre la CNT i el POUM, d'una banda, i les forces del govern de l'altra, una veritable guerra dins de la mateixa guerra civil, el Parlament es converteix en un lloc perillós. Queda pràcticament assetjat per milicians, mentre Azaña, desesperat, protegit per la guàrdia presidencial, demana per telègraf que el vinguin a rescatar. Finalment, el 7 de maig, serà conduït a l'aeroport del prat i es traslladarà a València, lloc més segur en aquell moment.   

Banderes hitlerianes

El gener del 1939, Barcelona cau a mans de les tropes franquistes. El Parlament és clausurat i així romandrà fins al 1980. En una primera etapa serà una caserna, i després seu del Museu d'Art Modern. En els moments de màxima aliança entre l'Espanya de Franco i l'Alemanya de Hitler, l'avui seu de la sobirania catalana va convertir-se en espai museístic a la major glòria dels amics alemanys. D'aquella època són les imatges que mostren el palau amb bandera del Tercer Reich per acollir exposicions sobre art i arquitectura alemanya. És aquesta una imatge que haurien de contemplar alguns que aquests dies gosen titllar de "nazis" el Govern de Catalunya.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Visca La Republica Catalana
Anònim, 10/10/2017 a les 09:42
+9
-4
Catalunya sempre ha sigut una nacio pacifica, potser per aixo torhom si veu amb cor de trapitxarla, peró amb la constancia serem ben aviat una Republica Catalana
Recordatori
Anònim, 10/10/2017 a les 13:36
+8
-0
La història del parlament la recordava el president Macià en inaugurar el 6 de desembre de 1932 les sessions parlamentàries. "Em plau saludar-vos, honorables Diputats de Catalunya, dintre aquests murs que el destí ha volgut que fossin, justament, els mateixos que alçà per abatre Catalunya l’usurpador de les nostres llibertats."
Recordatori 2
Anònim, 10/10/2017 a les 13:37
+7
-0

"Hi ha un poble alçat al voltant vostre. Escolteu la seva vibració! Recolliu els seus anhels! Realitzeu les seves esperances! !Res ni ningú no pot privar-vos, ara, de plasmar-li aquella Catalunya, que, salvant-Io de la inquietud del viure, el meni cap als ideals! Sou la lliure voluntat de la pàtria, sou, honorables diputats, tot Catalunya en peu."

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Llaços grocs al Parc de la Ciutadella | Adrià Costa
Oriol March | 1 comentari
01/01/1970
L'esborrany de full de ruta de JxCat prioritza la "restitució", la recuperació de les institucions i el rebuig al 155, però la CUP exigeix anar més enllà per desplegar la República | Puigdemont insistirà en provar de ser reescollit fins al 31 de gener, i només es plantejaran alternatives si el TC tomba la fórmula de la investidura
Ada Colau amb Jaume Asens en una roda de premsa | ACN
Jordi Bes
01/01/1970
Un dels escenaris més plausibles seria l'abstenció del PDECat, ERC i el PSC, cosa que ajudaria a evitar que l'alcaldessa recorri de nou a un mecanisme excepcional per aprovar els comptes
Ferran Casas
01/01/1970
La investidura a distància de Puigdemont serà impugnada al TC i segurament caldrà decidir entre canviar de president o fer efectiva la República. Avui també són noticia les dones de la mesa, les tensions entre Junts per Catalunya i ERC per la secretaria, Zoido i els "piolins", Joan Tapia, Poblet i Josep Guardiola
Rajoy aquest dilluns davant la junta directiva del seu partit. | @ppopular
Pep Martí
01/01/1970
L'aprovació dels comptes públics requereix del suport dels nacionalistes bascos, molt difícil mentre bategui el 155, mentre que Rajoy s'esforça per preservar la cohesió d'un partit molt inquiet després del 21-D
Una persona mirant «Espejo público» | Adrià Costa
Toni Vall | 4 comentaris
01/01/1970
«Nul aprofundiment, nul·la capacitat d’interpretació i d’anàlisi. Doncs perquè m’expliquin això i es limitin fotre llenya quina necessitat tinc de veure la tele?»
La sèrie «Merlí» s'acomiada de l'audiència aquest dilluns | TV3
Esteve Plantada | 1 comentari
01/01/1970
Aquest dilluns al vespre s'emet el darrer capítol de la sèrie de més èxit dels darrers anys a la televisió catalana, amb una nit especial des del TNC
Tomàs Alcoverro. | Josep M. Montaner
Pep Martí | 10 comentaris
01/01/1970
El periodista, profund coneixedor del món àrab, explica que ser català l'ha "ajudat a entendre l'Orient Mitjà perquè" forma part "d'una minoria" | El corresponsal a Beirut qualifica Trump de "demagog", però creu que "Obama va errar al permetre les Primaveres Àrabs, pensant que una dictadura islàmica era millor que una de militar"