09
d'octubre
del
2017
Actualitzat
el
10
d'octubre
a les
16:58h
El degoteig de casos de repressió excessiva i vulneració de drets humans per part de l'Estat en la seva operació per frenar l'1-O segueix arribant a Europa. Un exmembre de la Sindicatura de Comptes ja va elevar al Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH) una denúncia en relació a les represàlies rebudes com a membres d'aquest òrgan electoral, tal com ja va avançar NacióDigital, i fa pocs dies va ser el torn de l'ex-secretari general del departament de Vicepresidència i Economia i Hisenda, Josep Maria Jové, que ha denunciat l'Estat al Tribunal d'Estrasburg per vulnerar sis drets blindats per la Convenció Europea dels Drets Humans, segons el document al qual ha tingut accés aquest mitjà.
Així, segons hi relata el seu advocat, Andreu Van den Eynde, l'Estat no va respectar el dret a la llibertat i la seguretat, sobretot pel que fa als dubtes entorn "la legalitat de l'arrest i la detenció" i la vulneració del "dret a ser informat dels motius de la seva detenció", ja que, segons apunta, "sembla que el motiu de l'arrest era intimidatori en comptes de basar-se en la llei", entre altres qüestions perquè el Col·legi d'Advocats de Barcelona no va ser informat de la detenció, ni al ministeri fiscal, ni es va donar a Jové accés al seu advocat.
A més, va ser detingut durant 50 hores, un període que el lletrat considera excessiu. Si bé el termini màxim de detenció podria arribar a ser de 72 hores, la normativa també fixa que aquest ha de ser el mínim imprescindible i només es pot allargar el període de reclusió quan és "necessari" per efectuar la investigació parcial del cas. Una casuística que Jové no creu que sigui la que es va donar. Durant aquest període, a més, el detingut "no va rebre cap informació adequada sobre els motius del seu arrest i detenció".
Així mateix, la denúncia al TEDH també apunta que no es va respectar el dret a un procés imparcial, ja que, mentre Jové es trobava detingut per ordre del jutjat d'instrucció 13, el Tribunal Constitucional (TC) va dictar una multa de 12.000 euros diaris, fins que aquest mateix tribunal considerés que l'ex-alt càrrec complia l'ordre d'aturar el referèndum, mantenint els seus comptes bloquejats fins llavors. Tot això, assegura, sense ser notificat dels procediments que inicien el procés, aquells amb què es determina que es desobeeix l'ordre d'aturar l'1-O, ni d'aquells seguits per imposar la sanció. "En conseqüència, no va ser present ni va ser escoltat pel tribunal en cap moment", abans de ser multat i, per tant, no va poder apel·lar a les proteccions previstes a la Convenció Europea. "Cal afegir que, a més, el Tribunal Constitucional no era capaç de ser un tribunal independent i imparcial pel que fa a la determinació del compliment, ja que l'ordre que es va declarar incomplerta va ser feta per ell (era jutge i part per la seva pròpia causa)", insisteix.
Una multa desproporcionada
Així mateix, segons segueix la denúncia, "l'enorme grandària d'aquesta multa diària i els poders de confiscació que s'hi adjunten" suposen per a Jové "un greu risc de patir un dany irreparable que afecta el seu dret a la vida", a "la seva vida privada i familiar" i a "les seves possessions", tres drets també protegits per la Convenció. "Està en risc que, en qualsevol moment, pateixi confiscació dels seus béns per part de les autoritats fiscals, amb pèrdues potencials de la seva llar i la creació d'ansietat permanent", explica, una mesura que "és clarament desproporcionada per a qualsevol objectiu legítim". Finalment, el fet que el TC demani al ministeri fiscal que interposi un procediment contra Jové per la mateixa qüestió per la qual l'alt tribunal li ha imposat una multa podria vulnerar el principi de ne bis in idem, que prohibeix la doble imposició de pena per a un mateix fet.
El TEDH regula el compliment dels drets reconeguts en la Convenció Europea de Drets Humans -el Conveni Europeu per a la Protecció dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals, en el seu nom oficial- i els seus successius protocols. El text original va ser adoptat pel Consell d'Europa el 1950 i va entrar en vigor el 1953 i, per això, no depèn de la Unió Europea -malgrat que reconeix la Convenció en el seu Tractat de Roma-, que ja disposa del seu Tribunal de Justícia de la Unió Europea, una altra instància europea on ERC ja treballa per presentar-hi denúncies contra la repressió de l'Estat. En aquest cas, Jové apel·la directament al TEDH ja que, com que el TC és l'últim òrgan per presentar recursos a l'Estat i és un tribunal implicat en la causa contra ell, entén que ja s'han esgotat els passos a nivell estatal i, per tant, pot fer el salt a les instàncies europees.
Secretisme en el jutjat número 13
Sigui com sigui, en el relat dels fets, Jové també recorda que el jutjat número 13 va obrir el març la investigació sobre el cas Santi Vidal arran d'una denúncia del partit ultra Vox i, des d'aquesta causa, s'han emparat moltes actuacions contra el referèndum. Durant tot aquest període, però, no s'ha aixecat el secret de sumari i, per tant, se'n desconeix l'abast, excepte pel fet que el juliol va asseverar que "aquest procediment no té com a finalitat l'organització política ni l'anunci d'un referèndum ni és cap tipus d'investigació general contra qui tingués algun interès directe o indirecte en ell". De fet, Jové no havia estat requerit en cap moment en el marc d'aquella causa, fins a la seva detenció, el 20 de setembre, junt amb altres 13 membres del Govern.
Durant aquella operació, la denúncia relata que "algunes recerques a cases es van iniciar, i fins i tot es van completar, abans que els advocats dels detinguts fossin convocats o arribessin als locals per assistir a la recerca". "De fet, el jutge es va negar a dir als advocats defensors on es trobaven els seus clients", insisteix, i critica que Jové "va ser informat de forma ambigua i genèrica de les acusacions contra ell" i "no va rebre informació detallada sobre l'acusació en el moment de la seva detenció", ni sobre en quin moment la seva eventual actuació s'havia vinculat amb la investigació del jutjat número 13 sobre el cas Santi Vidal.
Un habeas corpus amb escasses garanties
Així mateix, l'ex-alt càrrec va sol·licitar un habeas corpus, per dirimir la legalitat de la seva detenció, però "sorprenentment" va ser el jutge del tribunal número 13 qui va haver de dictaminar sobre la regularitat de les actuacions ordenades per ell mateix.
Igualment, mentre estava detingut, el TC va dictaminar la sanció de 12.000 euros diaris fins que aturés qualsevol actuació sobre l'organització del referèndum, però tot això sense ni escoltar o notificar res a Jové, a qui "no se li va informar que el tribunal li hagués donat tres dies per formular una declaració sobre el compliment" de la suspensió de l'1-O ordenada per l'alt tribunal. Per evitar la multa, la Generalitat va cessar Jové, però, malgrat això, "no està clar que les multes no continuaran", i avui dia el TC no ha dictat cap ordre sobre si considera que ha complert l'ordre i, per tant, ja no pateix sancions.
Així, segons hi relata el seu advocat, Andreu Van den Eynde, l'Estat no va respectar el dret a la llibertat i la seguretat, sobretot pel que fa als dubtes entorn "la legalitat de l'arrest i la detenció" i la vulneració del "dret a ser informat dels motius de la seva detenció", ja que, segons apunta, "sembla que el motiu de l'arrest era intimidatori en comptes de basar-se en la llei", entre altres qüestions perquè el Col·legi d'Advocats de Barcelona no va ser informat de la detenció, ni al ministeri fiscal, ni es va donar a Jové accés al seu advocat.
A més, va ser detingut durant 50 hores, un període que el lletrat considera excessiu. Si bé el termini màxim de detenció podria arribar a ser de 72 hores, la normativa també fixa que aquest ha de ser el mínim imprescindible i només es pot allargar el període de reclusió quan és "necessari" per efectuar la investigació parcial del cas. Una casuística que Jové no creu que sigui la que es va donar. Durant aquest període, a més, el detingut "no va rebre cap informació adequada sobre els motius del seu arrest i detenció".
Així mateix, la denúncia al TEDH també apunta que no es va respectar el dret a un procés imparcial, ja que, mentre Jové es trobava detingut per ordre del jutjat d'instrucció 13, el Tribunal Constitucional (TC) va dictar una multa de 12.000 euros diaris, fins que aquest mateix tribunal considerés que l'ex-alt càrrec complia l'ordre d'aturar el referèndum, mantenint els seus comptes bloquejats fins llavors. Tot això, assegura, sense ser notificat dels procediments que inicien el procés, aquells amb què es determina que es desobeeix l'ordre d'aturar l'1-O, ni d'aquells seguits per imposar la sanció. "En conseqüència, no va ser present ni va ser escoltat pel tribunal en cap moment", abans de ser multat i, per tant, no va poder apel·lar a les proteccions previstes a la Convenció Europea. "Cal afegir que, a més, el Tribunal Constitucional no era capaç de ser un tribunal independent i imparcial pel que fa a la determinació del compliment, ja que l'ordre que es va declarar incomplerta va ser feta per ell (era jutge i part per la seva pròpia causa)", insisteix.
Una multa desproporcionada
Així mateix, segons segueix la denúncia, "l'enorme grandària d'aquesta multa diària i els poders de confiscació que s'hi adjunten" suposen per a Jové "un greu risc de patir un dany irreparable que afecta el seu dret a la vida", a "la seva vida privada i familiar" i a "les seves possessions", tres drets també protegits per la Convenció. "Està en risc que, en qualsevol moment, pateixi confiscació dels seus béns per part de les autoritats fiscals, amb pèrdues potencials de la seva llar i la creació d'ansietat permanent", explica, una mesura que "és clarament desproporcionada per a qualsevol objectiu legítim". Finalment, el fet que el TC demani al ministeri fiscal que interposi un procediment contra Jové per la mateixa qüestió per la qual l'alt tribunal li ha imposat una multa podria vulnerar el principi de ne bis in idem, que prohibeix la doble imposició de pena per a un mateix fet.
El TEDH regula el compliment dels drets reconeguts en la Convenció Europea de Drets Humans -el Conveni Europeu per a la Protecció dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals, en el seu nom oficial- i els seus successius protocols. El text original va ser adoptat pel Consell d'Europa el 1950 i va entrar en vigor el 1953 i, per això, no depèn de la Unió Europea -malgrat que reconeix la Convenció en el seu Tractat de Roma-, que ja disposa del seu Tribunal de Justícia de la Unió Europea, una altra instància europea on ERC ja treballa per presentar-hi denúncies contra la repressió de l'Estat. En aquest cas, Jové apel·la directament al TEDH ja que, com que el TC és l'últim òrgan per presentar recursos a l'Estat i és un tribunal implicat en la causa contra ell, entén que ja s'han esgotat els passos a nivell estatal i, per tant, pot fer el salt a les instàncies europees.
Secretisme en el jutjat número 13
Sigui com sigui, en el relat dels fets, Jové també recorda que el jutjat número 13 va obrir el març la investigació sobre el cas Santi Vidal arran d'una denúncia del partit ultra Vox i, des d'aquesta causa, s'han emparat moltes actuacions contra el referèndum. Durant tot aquest període, però, no s'ha aixecat el secret de sumari i, per tant, se'n desconeix l'abast, excepte pel fet que el juliol va asseverar que "aquest procediment no té com a finalitat l'organització política ni l'anunci d'un referèndum ni és cap tipus d'investigació general contra qui tingués algun interès directe o indirecte en ell". De fet, Jové no havia estat requerit en cap moment en el marc d'aquella causa, fins a la seva detenció, el 20 de setembre, junt amb altres 13 membres del Govern.
Durant aquella operació, la denúncia relata que "algunes recerques a cases es van iniciar, i fins i tot es van completar, abans que els advocats dels detinguts fossin convocats o arribessin als locals per assistir a la recerca". "De fet, el jutge es va negar a dir als advocats defensors on es trobaven els seus clients", insisteix, i critica que Jové "va ser informat de forma ambigua i genèrica de les acusacions contra ell" i "no va rebre informació detallada sobre l'acusació en el moment de la seva detenció", ni sobre en quin moment la seva eventual actuació s'havia vinculat amb la investigació del jutjat número 13 sobre el cas Santi Vidal.
Un habeas corpus amb escasses garanties
Així mateix, l'ex-alt càrrec va sol·licitar un habeas corpus, per dirimir la legalitat de la seva detenció, però "sorprenentment" va ser el jutge del tribunal número 13 qui va haver de dictaminar sobre la regularitat de les actuacions ordenades per ell mateix.
Igualment, mentre estava detingut, el TC va dictaminar la sanció de 12.000 euros diaris fins que aturés qualsevol actuació sobre l'organització del referèndum, però tot això sense ni escoltar o notificar res a Jové, a qui "no se li va informar que el tribunal li hagués donat tres dies per formular una declaració sobre el compliment" de la suspensió de l'1-O ordenada per l'alt tribunal. Per evitar la multa, la Generalitat va cessar Jové, però, malgrat això, "no està clar que les multes no continuaran", i avui dia el TC no ha dictat cap ordre sobre si considera que ha complert l'ordre i, per tant, ja no pateix sancions.