Carles Puigdemont té un dilema. La llei del referèndum és clara i diu que 48 hores després de la proclamació dels resultats del referèndum (es va fer divendres) cal proclamar la República Catalana. Ho podria fer dimarts però optant per alguna fórmula diferida a través, per exemple, d'un procés constituent que empararia la llei de transitorietat. Tot per esperar algun tipus de negociació o mediació que, o bé assegurés reconeixements al nou estat després de la bona receptivitat en àmbits polítics o mediàtics al marge dels grans estats de la UE, o bé obrís la porta a negociar un referèndum pactat i vinculant. Una possibilitat que, per l'absència de violència i l'acord en les garanties, seria menys discutida que l'1-O.
El que no pot fer el president és no moure's perquè Rajoy és implacable i està decidit a castigar el "cop d'estat" mentre l'independentisme es trenca. El temor al salt al buit de la DUI (ben lògic ja que només els fanàtics prenen decisions importants sense dubtar) no pot ser paralitzant.
Oriol March explica com encara el president la situació mentre la CUP el pressiona per una banda i els "comuns", als que s'espera, per l'altra. Albano Dante Fachin i Podem Catalunya estan disposats a ser-hi amb condicions. Li ho ha explicat a Sara González en aquesta entrevista. Dissabte vaig escriure que, per no defraudar els 2,3 milions de ciutadans que se la van jugar votant diumenge i als que es van quedar sense fer-ho, la República Catalana que s'ha de proclamar només es podria bescanviar pel referèndum pactat a l'escocesa. Ho podeu llegir aquí.
De la DUI també n'opina avui a "La veu de Nació" Germà Capdevila. Ahir Puigdemont va donar pistes en el documental Els dies clau, de molt bona factura per cert, que va emetre el 30 minuts de TV3. Dissabte, la cadena havia anunciat un compromís més explícit amb la declaració d'independència, però finalment la frase es va retallar. Veurem què passa avui a les executives d'ERC -per ara en un prudent silenci- i el PDECat -on hi ha un debat que ja és més que viu- i com juguen tots els actors a les portes del ple de demà a la tarda al Parlament.
L'espanyolisme també existeix. No eren tants com a les manifestacions de les Diades, ni molt menys, i molts eren vinguts de fora, d'acord. Però desenes -potser centenars- de milers de catalans es van manifestar ahir pel centre de Barcelona a favor de la unitat d'Espanya i -això sí que és preocupant- a favor de l'actuació policial de l'1-O i demanant mà dura pels representants electes del poble de Catalunya. Els discursos van ser agres, especialment el de l'escriptor Mario Vargas Llosa i l'exfiscal Carlos Jiménez Villarejo, que van recórrer als morts i els insults, però aquest cop l'extrema dreta, que també hi era, va quedar més difuminada entre la massa tot i alguns incidents que van afectar Mossos o periodistes. Ara només ens faltaria saber si són majoria o minoria. Però per això, és clar, caldria el referèndum que ells rebutgen. Les eleccions al Parlament fins ara mai les han guanyat. Podeu llegir la crònica de Sara González i copsar l'ambient a la contracrònica de Jordi Bes.
Catalunya, SA. Les grans empreses catalanes s'han mobilitzat en contra de la unilateralitat a la que la negativa de Rajoy al diàleg ha dut el sobiranisme. Va obrir les comportes al canvi de seu social el Banc Sabadell (que buscava frenar la seva sagnia a la borsa) i els va seguir la Caixa, que ha arrossegat el seu holding. Dissabte ho va fer Aigües de Barcelona i avui segurament Abertis, Cellnex i la immobiliària Colonial, totes vinculades a la Caixa. Grífols, tot i que tributa a Irlanda gran part del seu negoci, va posar ahir el contrapunt afirmant que no marxarà. El diner no vol riscos ni incerteses i, volent-ho o no, alimenta el discurs de la por de Rajoy. D'efectes reals, però, aquestes sortides, que es presenten com a temporals i no impliquen plantilles ni centres de producció, en tindran pocs, tal com explicava aquesta informació de Pep Martí després de parlar-ne amb economistes. Avui es reuneixen les juntes de Foment i del Cercle d'Economia. Seguiran pressionant contra la DUI. Tenen, però, dos problemes: que no hi ha res a que agafar-se entre la independència i el 155, i que els polítics saben que Catalunya no és una empresa. A diferència del que passa als consells d'administració d'aquestes companyies, moltes d'elles regulades per Madrid, en unes eleccions cada persona té un vot.
Estem ambigus i complexos. Setmana de declaració d'independència, més o menys explícita o efectiva. Potser perquè les coses no estan massa clares l'Enric em recomana que us faci arribar una cançó amb una lletra "ambigua i complexa". Es tracta d'I Want to Break Free del grup britànic Queen. La podeu escoltar aquí i veure el divertit videoclip. Recordeu que cada dilluns us en recomano una per arrencar la setmana que tingui a veure amb el moment. Envieu propostes contestant el correu o escrivint a eldespertador@naciodigital.cat.
Vist i llegit
La Guàrdia Civil i la Policia Nacional van estar setmanes buscant urnes i paperetes per tot el país. No van trobar ni una de les urnes que, procedents de la Xina, van arribar a la Catalunya Nord i es van anar repartint per tot el territori gràcies a la feina discreta de voluntaris que van fer possible l'1-O. Dels cens, les paperetes i les urnes i de com s'ho van muntar a diversos punts del país en va publicar ahir un reportatgeEmili Bella a El Punt Avui i un altre Núria Orriols a l'Ara.
El passadís
Són dies convulsos per tothom. També, lògicament, pel món econòmic. Miquel Roca, un històric del catalanisme, va haver de certificar el canvi de seu social del Banc de Sabadell a Alacant com a secretari del consell que presideix Josep Oliu. Potser li va doldre. Als que segur que no els dolen massa aquestes decisions animades pel govern del PP és al president de Foment, Joaquim Gay de Montellà, i el del Barcelona Meeting Point, Enrique Lacalle, que havia estat dirigent del PP i delegat del Consorci de la Zona Franca. Un i altre van ser vistos ahir plegats a la manifestació unionista. La nostra lectora Marga Casadesús en va difondre aquesta fotografia a les xarxes. No us perdeu la indumentària dominical de Lacalle. Segur que van passar un matí fantàstic.
L'efemèride
Tal dia com avui de l'any 2007 l'escriptor Quim Monzó va llegir el discurs inaugural de la fira del llibre de Frankfurt, la més important del món. Aquell any, la literatura catalana va ser la convidada i va aprofitar per projectar els seus creadors. Jaume Cabré, per exemple, es va consolidar entre el públic alemany. La tria de la literatura catalana va crear polèmica perquè alguns sectors van demanar que es promocionés també la literatura en castellà feta a Catalunya. Se'ls va convidar però Eduardo Mendoza o Juan Marsé van rebutjar ser-hi perquè no volien prendre protagonisme als seus companys que escriuen en català. Aquí podeu recuperar l'original discurs de Monzó.
L'aniversari
El 9 d'octubre de l'any 1940 va nàixer a Liverpool, al Regne Unit, el cantant John Lennon, que va morir assassinat a Nova York el 1980. Era el líder de The Beatles, un dels grups pop més memorables, que va estar actiu entre 1960 i 1970. El 1969 es va casar amb l'artista japonesa Yoko Ono, a la que es va culpar de la dissolució de la banda. Lennon va iniciar aleshores una carrera en solitari i va seguir compromès amb causes progressistes. Imagine, on reclama un món en pau, és una de les seves cançons més conegudes. La podeu sentir aquí i veure el videoclip on apareix amb Yoko.
subdirector de NacióDigital
Fes clic aquí per subscriure't-hi