08
d'octubre
del
2017
Actualitzat
el
09
d'octubre
a la
13:14h
El referèndum de l'1-O i la possibilitat d'una DUI ha encès els ànims de l'ala més reaccionària de l'Església espanyola, que voldria que la cúpula episcopal prengués un paper més bel·ligerant contra el procés sobiranista. Les crítiques contra la línia imposada pel cardenal Ricardo Blázquez, president dels bisbes espanyols, són molt fortes.
El 27 de setembre passat, la Conferència Episcopal Espanyola (CEE) va emetre un comunicat sobre el conflicte polític entre Catalunya i l'Estat. Després de dies de pressions des dels cercles governamentals espanyols i de contactes entre els diversos membres de l'episcopat, l'Església espanyola va fer pública una nota en què es mostrava preocupada per "la greu situació que es viu a Catalunya", demanava "diàleg", apel·lava al respecte a la Constitució i es referia a la necessitat de respectar la identitat dels "diversos pobles" de l'Estat.
La nota episcopal va ser aprovada per la permanent -prop d'una trentena dels més de vuitanta bisbes espanyols- de la CEE per unanimitat. Malgrat la referència a respectar la Constitució, la moderació del to i la cita als "diversos pobles" de l'Estat va generar una profunda irritació a la Moncloa. Dies abans s'havien produït diversos pronunciaments des de l'Església catalana, des d'una nota molt prudent dels bisbes catalans reclamant "diàleg" a una declaració conjunta dels abats de Poblet i Montserrat que reclamava "prudència" als governants de Catalunya i Espanya, i alhora que tinguessin en compte "la veu de la majoria".
El sector Rouco aixeca el cap
El posicionament de la CEE davant l'1-O va ser liderat per Blázquez d'acord amb els arquebisbes Carlos Osoro, de Madrid, i Juan José Omella, de Barcelona. Cap d'ells pot ser considerat un progressista o simpatitzant del sobiranisme. Però van aconseguir que l'Església no prengués partit per cap dels dos poders enfrontats i, potser, preservar un possible paper d'intermediació.
Després de l'1-O, però, la branca més conservadora i espanyolista de l'episcopat, però, ha intentat contestar la línia Blázquez, El sector més ultra i espanyolista s'està movent després que hagin transcendit intents de possible mediació per part dels cardenals Omella i Osoro, que van entrevistar-se amb Mariano Rajoy a la Moncloa. També s'ha conegut que el vicepresident Oriol Junqueras va demanar explícitament a Omella que intervingués a prop de l'executiu espanyol. Un govern, el de Mariano Rajoy, que enyora els temps de l'anterior president dels bisbes espanyols, Antonio María Rouco.
Qui ha aparegut com a portaveu del sector més espanyolista de l'Església és l'arquebisbe d'Oviedo, Jesús Sanz Montes, molt proper a Rouco i amb ambicions de lideratge sobre els bisbes. Sanz va fer declaracions molt dures contra el sobiranisme, al qual va acusar de "immoralitat calculada" i d'actuar des de la "mentida", i va aprofitar per atacar la nota de la CEE dient que era "insuficient".
També va dir, en una homilia recent, que trencar Espanya de manera unilateral és "pecat" i va dedicar paraules ben poc evangèliques als dirigents sobiranistes: "Ladrones de guante blanco y corrupción evadida, que acusan a España de robarles; terroristas de un Estado de Derecho que exigen que se respeten las leyes que ellos mismos se cocinan". Unes declaracions aquestes, incloent el terme "terroristes", que han passat bastant desapercebudes, però que són d'enorme gravetat, ja que es tracta d'un dels prelats més rellevants de la CEE.
S'ha posicionat també Juan del Río, l'arquebisbe castrense, qui després de l'acció policial contra els votants del referèndum va escriure un tuit molt significatiu en què, després del discurs del rei, es referia a l'independentisme titllant-lo de "fanàtic i violent".
Els monestirs, contra la violència policial
La brutalitat policial de l'1-O ha reforçat la posició dels sectors més compromesos de l'Església catalana contra la repressió. De nou, els abats de Poblet i Montserrat, així com les abadesses de Sant Pere de les Puel·les, Sant Benet de Montserrat i Vallbona de le Monges, així com les priores de Sant Daniel i de Valldonzellla, i el prior de Solius van fer públic un comunicat de condemna de la intervenció de les forces de l'ordre. En la nota, afirmen que "la situació de violència que es va viure ahir a Catalunya és deplorable; la resistència no es resol amb violència, sinó evitant d’arribar a aquesta situació extrema amb un diàleg sincer i pacífic entre les parts en conflicte; urgeix trobar una sortida pacífica i democràtica".
El 27 de setembre passat, la Conferència Episcopal Espanyola (CEE) va emetre un comunicat sobre el conflicte polític entre Catalunya i l'Estat. Després de dies de pressions des dels cercles governamentals espanyols i de contactes entre els diversos membres de l'episcopat, l'Església espanyola va fer pública una nota en què es mostrava preocupada per "la greu situació que es viu a Catalunya", demanava "diàleg", apel·lava al respecte a la Constitució i es referia a la necessitat de respectar la identitat dels "diversos pobles" de l'Estat.
La nota episcopal va ser aprovada per la permanent -prop d'una trentena dels més de vuitanta bisbes espanyols- de la CEE per unanimitat. Malgrat la referència a respectar la Constitució, la moderació del to i la cita als "diversos pobles" de l'Estat va generar una profunda irritació a la Moncloa. Dies abans s'havien produït diversos pronunciaments des de l'Església catalana, des d'una nota molt prudent dels bisbes catalans reclamant "diàleg" a una declaració conjunta dels abats de Poblet i Montserrat que reclamava "prudència" als governants de Catalunya i Espanya, i alhora que tinguessin en compte "la veu de la majoria".
El sector Rouco aixeca el cap
El posicionament de la CEE davant l'1-O va ser liderat per Blázquez d'acord amb els arquebisbes Carlos Osoro, de Madrid, i Juan José Omella, de Barcelona. Cap d'ells pot ser considerat un progressista o simpatitzant del sobiranisme. Però van aconseguir que l'Església no prengués partit per cap dels dos poders enfrontats i, potser, preservar un possible paper d'intermediació.
Després de l'1-O, però, la branca més conservadora i espanyolista de l'episcopat, però, ha intentat contestar la línia Blázquez, El sector més ultra i espanyolista s'està movent després que hagin transcendit intents de possible mediació per part dels cardenals Omella i Osoro, que van entrevistar-se amb Mariano Rajoy a la Moncloa. També s'ha conegut que el vicepresident Oriol Junqueras va demanar explícitament a Omella que intervingués a prop de l'executiu espanyol. Un govern, el de Mariano Rajoy, que enyora els temps de l'anterior president dels bisbes espanyols, Antonio María Rouco.
Qui ha aparegut com a portaveu del sector més espanyolista de l'Església és l'arquebisbe d'Oviedo, Jesús Sanz Montes, molt proper a Rouco i amb ambicions de lideratge sobre els bisbes. Sanz va fer declaracions molt dures contra el sobiranisme, al qual va acusar de "immoralitat calculada" i d'actuar des de la "mentida", i va aprofitar per atacar la nota de la CEE dient que era "insuficient".
També va dir, en una homilia recent, que trencar Espanya de manera unilateral és "pecat" i va dedicar paraules ben poc evangèliques als dirigents sobiranistes: "Ladrones de guante blanco y corrupción evadida, que acusan a España de robarles; terroristas de un Estado de Derecho que exigen que se respeten las leyes que ellos mismos se cocinan". Unes declaracions aquestes, incloent el terme "terroristes", que han passat bastant desapercebudes, però que són d'enorme gravetat, ja que es tracta d'un dels prelats més rellevants de la CEE.
S'ha posicionat també Juan del Río, l'arquebisbe castrense, qui després de l'acció policial contra els votants del referèndum va escriure un tuit molt significatiu en què, després del discurs del rei, es referia a l'independentisme titllant-lo de "fanàtic i violent".
Frente al independentismo fanático y violento, confiamos en Dios y nos unimos al Rey en su defensa de la libertad y del orden democrático. pic.twitter.com/CLEBYnPf8m
— Juan del Río (@arzobispodelrio) 3 d’octubre de 2017
Els monestirs, contra la violència policial
La brutalitat policial de l'1-O ha reforçat la posició dels sectors més compromesos de l'Església catalana contra la repressió. De nou, els abats de Poblet i Montserrat, així com les abadesses de Sant Pere de les Puel·les, Sant Benet de Montserrat i Vallbona de le Monges, així com les priores de Sant Daniel i de Valldonzellla, i el prior de Solius van fer públic un comunicat de condemna de la intervenció de les forces de l'ordre. En la nota, afirmen que "la situació de violència que es va viure ahir a Catalunya és deplorable; la resistència no es resol amb violència, sinó evitant d’arribar a aquesta situació extrema amb un diàleg sincer i pacífic entre les parts en conflicte; urgeix trobar una sortida pacífica i democràtica".