procés català

L'efecte «limitat» del trasllat de CaixaBank i el Banc Sabadell

L'economista Modest Guinjoan i el director de l'Institut d'Estudis Financers, Josep Soler, analitzen amb NacióDigital els canvis de seus de les dues principals entitats financeres del país | Gas Natural se suma als moviments dels bancs després de l'ofensiva del govern espanyol per facilitar la fuga d'empreses

per Pep Martí , 6 d'octubre de 2017 a les 22:07 |
Seu central de CaixaBank a Barcelona | ACN
Aquesta informació es va publicar originalment el 6 d'octubre de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El trasllat de la seu del Banc Sabadell a Alacant ha estat l'inici d'un seguit d'anuncis d'emigracions d'entitats financeres i grans empreses. CaixaBank i Gas Natural han estat les següents. Aquest divendres, el consell de ministres ha aprovat un decret que permet que una entitat financera pugui decidir un canvi de seu sense passar per la junta d'accionistes. Una manera d'aplanar el camí a CaixaBank, que a partir d'ara tindrà la seu social a València.

Els canvis de seus estan sent utilitzats per l'Estat i els mitjans espanyols per erosionar el procés davant un eventual escenari de declaració de la independència al Parlament. Però la qüestió és força complexa i no admet exercicis demagògics. Què significa un trasllat de seu? Quines implicacions té? Beneficia el relat de l'executiu espanyol o als dipositaris? Un economista rellevant, que treballa en assessoria d'empreses -i que per això no vol aparèixer en públic-, ha explicat a NacióDigital que "el pes de tot plegat en el PIB és nul, ja que el canvi de seu no afecta centres de producció, fàbriques i treballadors, i tampoc té efecte fiscal, ja que l'impost de societats ja es paga a Madrid".   


NacióDigital ha parlat amb dos coneixedors de la realitat dels mercats financers, Josep Soler, director de l'Institut d'Estudis Financers (IEF), i l'economista Modest Guinjoan, excap del gabinet tècnic del departament d'Indústria, perquè ens analitzin els efectes dels canvis de seu i el que signifiquen.
 
Seu central de Caixabank a Barcelona. Foto: Adrià Costa

1. Què implica el trasllat de seu i per què es produeix?
 
Per Josep Soler, "es tracta d'un canvi en el registre mercantil". "En el sector financer, el més important és aturar la desconfiança, intentar evitar la por. Amb el procés en el seu punt àlgid, hi ha temor a que una declaració unilateral d'independència (DUI) podria deixar Catalunya durant un temps en terreny de ningú, que en el cas dels bancs voldria dir fora del radi d'acció del Banc Central Europeu (BCE). El temor ve més d'aquí que no pas de possibles problemes de liquiditat. El sistema financer espanyol està molt sensible, molt més després de la fallida del Banc Popular", apunta Soler.

Modest Guinjoan afirma que "es tracta d'un canvi estètic". "Una operació exprés d'aquest tipus no pot ser altra cosa i es materialitzarà en una oficina oberta que potser tindrà uns pocs treballadors", explica. La raó del trasllat, per Guinjoan, és evident: "Han tingut por del boicot, ha estat una decisió preventiva. Han temut la desvalorització del capital i la pèrdua de confiança per part dels accionistes. Podem dir que han marxat d'un país a un altre".    

2. Beneficia al relat del govern espanyol o als dipositaris?

Soler no s'apunta al discurs exagerat: "La decisió pot ser bona tant per als dipositaris espanyols com per als catalans, ja que els dona seguretat. I en cas que culminés el procés d'independència, en el període de transició, davant incerteses, no patirien. A la llarga, una Catalunya sobirana s'encabiria en el context europeu, però les fases de transició sempre suposen un cost".

Pel director de l'IEF, "tothom intentarà escombrar cap a casa i el govern espanyol ho presentarà com una fugida, però perquè són decisions mal interpretades". "Els independentistes haurien de veure-hi la part positiva: s'elimina un element de risc. En canvi, això, que entenc que ho faci un banc, ja no li trobo sentit que ho faci també una empresa. Trobo absurdes les acusacions de traïció. La traïció seria, en tot cas, que no tornessin en cas de consolidació d'una Catalunya sobirana", completa.      

Guinjoan creu que és aviat per valorar qui pot veure's beneficiat del canvi: "El temps ho dirà. CaixaBank i Banc Sabadell han volgut evitar mals majors, però és difícil que amb un gest estètic evitin possibles boicots que vinguin d'Espanya i, alhora, poden guanyar antipaties a Catalunya".  

3. Quins efectes pot tenir?

Per Josep Soler, els efectes són limitats: "L'estructura de les entitats que canvien la seu es manté aquí, igual que tots els seus serveis centrals i el seu personal".

Per Modest Guinjoan, "la incidència real en l'activitat econòmica tendirà a zero". "Ni afectarà el PIB ni el sistema fiscal, tampoc els treballadors de les entitats. Però sí que significa que ha entrat en escena el boicot", raona. Guinjoan assenyala un element que ha quedat altre cop en evidència: "S'ha tornat a veure la potineria de l'Estat, que en un no-res ha canviat la llei a conveniència aprovant avui mateix un decret. Coses així només passen en països en vies de desenvolupament".  
 

Seu de Gas Natural a Barcelona Foto: Gas Natural

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació