L'hora de Carles Puigdemont

Hi ha dues escenes del mandat de Carles Puigdemont que són il·lustratives. La primera es va produir a mitjans de juny, quan president de la Generalitat insistia en la necessitat de convocar unilateralment la junta de seguretat i no tothom ho veia clar. "Feu-me cas", va reclamar en el transcurs d'un consell executiu tens.

La segona, del 2016, és curiosa: el seu gabinet va rebre cartes de sastres catalans que s'oferien per fer-li vestits a mida. Ell i el seu equip, però, s'hi van negar. La primera situació indica que Puigdemont no sempre ho ha tingut fàcil de portes endins -a les turbulències habituals dels governs de coalició s'hi han sumat les tensions ple full de ruta-, i la segona traça un president que no ha voglut renunciar a un alt grau d'autenticitat. 

Aquests episodis serveixen també d'exemple per traçar el paisatge en què el màxim dirigent de la Generalitat ha de procedir a la declaració de la independència. Dins del seu cercle hi ha opinions de tot tipus que l'adverteixen dels riscos i conseqüències de prendre una o altra decisió i, al mateix temps, el president vol seguir sent fidel al mandat encarregat. "Anar de la postautonomia a la preindependència", per dir-ho amb paraules fetes servir durant el debat d'investidura. "Ell és com és, i té les coses clares", sosté un alt dirigent del PDECat que el coneix bé. En certa manera, la situació recorda als dies previs a l'aposta pel "referèndum o referèndum", que va causar un fort debat dins l'independentisme i, molt especialment, al seu partit.

La situació sobre la declaració d'independència recorda a l'aposta de Puigdemont pel "referèndum o referèndum", que també va tensionar el bloc independentista i el PDECat

Puigdemont, i això ho destaquen totes les fonts consultades, no té una especial predilecció per la vida interna del PDECat. Això se li ha retret per part de quadres destacats -sempre en privat-, especialment quan va prendre la decisió de prescindir de cinc membres del Govern amb carnet nacionalista.

Al llarg del mandat, per exemple, hi ha hagut reunions de diversos consellers -alguns d'ells ja no són al consell executiu- sense el president en què s'ha qüestionat l'estratègia, segons diverses fonts consultades per NacióDigital. "Hi ha hagut vegades que ha anat massa a la seva", sostenen des del quarter general de la formació. "Està centrat en el procés", rebaten des del seu cercle. No és tasca senzilla combinar la refundació amb la independència.

Al llarg dels últimes dies han proliferat les veus que demanen prudència davant l'escenari de la declaració de la independència, com Santi Vila, conseller d'Empresa i Coneixement, o bé Artur Mas, president del PDECat. Puigdemont, tanmateix, té intenció de declarar la independència apel·lant al procés constituent -picada d'ullet als "comuns"- i a l'obertura d'un "procés de negociació amb la comunitat internacional per al reconeixement de l'estat català". Els detalls s'estan polint amb la CUP, el seu partit, la cúpula d'ERC i l'anomenat estat major del procés, que aquesta setmana ha estat especialment actiu a l'hora d'interpretar els resultats del referèndum.

De l'1-O als canvis empresarials

No falten coneixedors de la situació que indiquen que Puigdemont "hauria anat més lluny" fa tan sols una setmana, quan es van conèixer les xifres de l'1-O. Ja va destacar que Catalunya "s'havia guanyat el dret" de ser un estat independent, però no va fer cap proclamació solemne perquè volia esperar a traslladar les xifres definitives al Parlament.

Sectors del PDECat demanen eleccions -més aviat de nou plebiscitàries que no pas constituents, com diu el full de ruta-, però no estan damunt la taula. Només apareixerien en l'horitzó immediat si hi hagués alguna decisió dràstica del govern espanyol, ancorat en la repressió per frenar els últims passos del procés català.

"Ell no dubtarà", asseguren els dirigents més propers a ell. "Encara que el cost sigui alt", manté una altra font consultada. "Les pressions que està rebent aquests dies és inèdita, més forta que mai", indica un alt dirigent de Junts pel Sí. Encara més després de la caiguda de la borsa de dimecres, després del discurs agressiu del rei Felip VI, que ha precipitat decisions empresarials inèdites. CaixaBank, el Banc Sabadell i Gas Natural, tres de les companyies més emblemàtiques de Catalunya, han decidit posar la seu social en altres ciutats de l'Estat -València, Alacant i Madrid, respectivament- davant la situació a Catalunya. El govern espanyol els ho ha posat fàcil amb un decret aprovat divendres.

Els sobiranistes més moderats insisteixen que "mig Catalunya no creu" en l'ordenament jurídic de la desconnexió ni en la legitimitat de l'1-O

Aquesta situació ha fet que dirigents de Palau hagin rebut consells des de diversos sectors que els recomanen "atemperar els ànims", fer una declaració d'independència "més aviat suau" i projectar "seguretat" sobre la transició i les dades econòmiques del país. L'equip de mediació que lidera l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona, amb qui el president es va reunir divendres a la tarda, li va reclamar que renunciés "urgentment" a mesures que poguessin afegir "més tensió" a la situació. "És molt important no posar en perill l'autogovern", sostenen els sobiranistes més moderats. Un dirigent governamental deia aquesta setmana: "Hem de recordar que mig Catalunya no creu en el nostre ordenament ni en la nostra legitimitat". El panorama és complex.

Dimarts a les sis de la tarda serà l'hora de Puigdemont. Pujarà al faristol per fer el discurs més transcendental de la seva carrera política. En aquell moment ja haurà pactat els termes exactes de la declaració, les conseqüències de proclamar la independència i quin marge negociador dona a l'Estat.

A Palau es parla obertament de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució i, fins i tot, de la detenció de membres del Govern. En aquest sentit, no és casual que l'Audiència Nacional ja hagi vist desfilar el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, juntament amb els presidents de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural -Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, respectivament. Puigdemont afronta les hores decisives del procés enmig de pressions de tot tipus -econòmiques, del seu partit i de tots els actors del sobiranisme-, però està decidit a seguir endavant. Com acostuma a dir, el mandat del 27-S segueix vigent.