El setge policial que va patir la seu de la CUP durant la jornada del 20 de setembre arriba als jutjats. Els anticapitalistes han presentat aquest divendres una denúncia contra el Cos Nacional de Policia (CNP) pels possibles delictes contra la inviolabilitat domiciliària i altres garanties de la intimitat comesos per funcionari públic i per un delicte de coaccions greus. En l'escrit registrat -en un cas que portarà l'advocat i també diputat Benet Salellas-, la formació política denuncia que l'actuació dels agents "compromet el sistema de drets civils vigent".
En concret, la CUP denuncia que suposa un "atac a la llibertat política quan es vol accedir a un local d'una organització política amb o sense ordre judicial per part d'un cos policial" -"les organitzacions polítiques són actors especialment blindats en un sistema democràtic", recorda-, així com un "atac al conjunt de la seva militància quan el setge policial s'allarga durant sis hores sense cap mena d'explicació ni de justificació".
De la mateixa manera, afegeix que el setge ve precedit "d'una incautació de material polític que és clarament vulneradora de drets fonamentals" i, en concret, "un acte de censura que no té cap empara legal ni judicial, fins al punt que ni tan sols es vol deixar constància de la incautació". "És una actuació més pròpia d'una organització mafiosa que d'un organisme públic com és la policia en una societat democràtica", insisteix. Finalment, també critiquen "l'anormalitat democràtica que suposa que els funcionaris públics es neguin a donar informació a la ciutadania sobre la seva actuació" i per l'ús "d'armes com les pilotes de goma a Catalunya", prohibides a pel Parlament des del 2014.
Així, l'escrit de Salellas apunta que s'afecten "dos béns jurídics". Per una banda, "la lliure actuació dels membres de l'organització política CUP que van veure alterada la seva llibertat d'actuació política per un cordó policial de més de sis hores i un intent d'assalt a la seva seu", un element que entén que suposa un delicte de coaccions. Per altra banda, "la incautació de material polític sense ordre judicial, sense cap acta, ni sense cap empara legal o jurídica i en relació a l'intent d'entrar a la seu de la CUP sense el permís del titular, que a més és una organització política" suposarien delictes contra la inviolabilitat domiciliària i altres garanties de la intimitat.
Identificació dels agents destinats
Per això, els anticapitalistes reclamen que la Policia Nacional emeti "informe detallat sobre el motiu de l'actuació a la seu de la CUP" i identifiqui "els agents que hi van participar així com la cadena de comandament policial existent en relació al transcurs de tot aquest operatiu". Una operació que, segons recorden en el document, va iniciar-se amb l'arribada de dotze agents de paisà que van requisar material de propaganda sobre el referèndum, sense "lliurar cap acta a les persones afectades". No tenen informació, asseguren, de si es tractava d'una actuació com a policia administrativa per seguretat ciutadana o com a policia judicial.
Posteriorment, "aquesta patrulla inicial va intentar accedir al local de la CUP, on van ser requerits des de l'entrada per part de treballadores i militants a l'exhibició per part dels agents policials d'una ordre judicial i del motiu de l'entrada", moment en què seguirien sense mostrar cap ordre, com en tota l'actuació. Llavors, el carrer Casp -on es troba el local- s'aniria omplint de gent fins assolir un total de 2.000 simpatitzants "que impossibilitaven materialment la realització de l'accés i escorcoll a la seu".
Durant les sis hores del setge policial, un equip legal format per membres de la Comissió de Defensa de l'ICAB, el president de l'Institut Català de Drets Humans, diputats de la CUP i el tinent d'alcalde de drets humans de l'ajuntament de Barcelona, Jaume Asens, van intentar sense èxit intermediar o obtenir informació del dispositiu policial, ja que "els comandaments del CNP que en tot moment van negar-se fins i tot a apropar-se al cordó per parlar amb aquests ciutadans". Quan es van retirar els agents, alguns d'aquests van disparar "una escopeta amb bales de goma com a mínim en tres ocasions abans de marxar contra els manifestants".
