La simbiosi entre futur i tradició es fa evident en l'espectacle inaugural de la Mediterrània

Una quarantena de joves artistes provinents de Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià han fet les delícies dels amants de la música d'arrel a la sala gran del Kursaal

, Manresa | 06/10/2017 a les 07:49h
Especial: Territorials
Arxivat a: Cultura, tradició, concert, música, Fira Mediterrània de Manresa
El conjunt Riu durant l'espectacle inaugural de la Fira Mediterrània de Manresa | AFT
Aquest dijous al vespre la sala gran del Kursaal ha donat el tret de sortida a la vintena edició de la Fira Mediterrània de Manresa amb un espectacle inèdit que ha unit músics de Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià a través de joves compositors que estan dedicant part de la seva carrera musical a renovar la música d'arrel, tot combinant avantguarda i tradició. El nom del muntatge, Saba!, no és res més que una metàfora del que signifiquen les noves generacions pel que fa a la música tradicional. I és que no deixen de ser ells, els joves, qui, partint de les seves arrels, podran tornar a fer reviure peces musicals de fa molts anys, algunes de les quals es mantenen gràcies a la tradició oral.

L'espectacle, que ha omplert gairebé tot el teatre, ha estat presentat pel musicòleg i comunicador Pau Benavent que, abans de donar pas als protagonistes de la vetllada, ha volgut manifestar, en nom de tots ells, el seu rebuig davant les accions violentes que van tenir lloc a Catalunya diumenge. "Som gent de pau", ha sentenciat.

Afirmant ferventment que "la tradició és material creatiu de primer ordre", Benavent ha presentat els primers convidats de la nit, Maria Arnal i Marcel Bagés, un duet que ja fa més d'un any que gaudeix d'una gran projecció i que connecta les músiques de tradició oral amb el present. Les seves cançons traspuen compromís social, tant pel que fa a la memòria històrica i biogràfica com el que té a veure amb el record de festes i rituals. En l'actuació d'aquest dijous, el duet català ha interpretat les cançons A la vida (una conversió de la peça original d'Ovidi Montllor) i l'adaptació musical del poema de Joan Brossa La gent no s'adona del poder que té. Aquest vers acaba esdevenint un mantra que Arnal repeteix, amb intenció i força, nombroses vegades.

La següent proposta que ha conquerit l'escenari ha vingut des de Ses Illes. De la mà de la cantant i compositora Joana Gomila, les cançons populars mallorquines han pres vida, com ha estat el cas de So de pastera  i Al·lotes colliu. Gomila, gran admiradora de la cultura del lloc que l'ha vist néixer i créixer, ha estat acompanyada dels músics que van ajudar-la a tirar endavant el treball Folk souvenir, un disc que, després de quatre anys de gestació, va veure la llum el mes d'octubre passat. En ell aprofundeix en les arrels de la música popular mallorquina entroncant-la amb el free jazz i la improvisació. Els companys que han harmonitzat les notes entonades per Gomila durant el concert inaugural de la Mediterrània han estat Arnau Obiols (bateria); Santi Careta (guitarra); Àlex Reviriego (contrabaix) i Laia Vallès (sons electrònics).

Dos grups guanyadors del concurs Sons de la Mediterrània

Sense gaire pretensions, i amb un posat discret, el jove guitarrista Pau Figueres ha interpretat Abriendo, una peça inclosa en el seu primer àlbum. Aquest jove compositor fa més d'una dècada que volta pel panorama musical català, però no va ser fins el 2015 que va decidir llançar-se a la piscina i començar una carrera en solitari. A la sala gran del Kursaal, però, ha compartit escenari amb el seu germà, Arnau Figueres (a la bateria), amb el seu col·lega Ismael Alcina (al baix elèctric) i amb la cantant Judit Neddermann, amb qui té una intensa relació musical. I és que Figueres va ser l'encarregat de produir el segon disc de l'artista mentre que ella va posar veu a un dels temes del seu darrer treball, Terregada.
 
La guanyadora dels Premis Enderrock a la millor cançó d'autor per Mireia, ha romàs a l'escenari per interpretar, juntament amb el duet Criatures, la peça Pluges d'estiu. Aquest grup, format per Ivò Jordà a la gralla i Marçal Ramon a l'acordió diatònic, va guanyar, l'any passat, el concurs Sons de la Mediterrània, celebrat en el marc de la dinovena edició de la fira manresana. I no és d'estranyar, ja que, tal com toquen, es fa evident el minuciós treball que han hagut de dur a terme per a traslladar en un entorn concertístic aquests dos instruments tan arrelats a la festa popular.

Ha agafat el relleu el barceloní Manu Sabaté, un dels primers músics catalans que va portar la gralla fora del seu context habitual (la música tradicional) i va experimentar amb nous gèneres i llenguatges. Artífex del conjunt Inxa Impro Quartet, en aquesta ocasió ha estat acompanyat per Arnau Obiols a la bateria i músics Iu Boixader (contrabaix) i Ciscu Cardona (guitarra), components de la formació de folk Riu, la següent en pujar a l'escenari. Amb set anys de trajectòria, el sextet format pel manresà Arnau Barrios (violí), Rubén Fajardo (bouzuki), Ricard Ros (uillean pipe), Pau Vinyoles (acordió diatònic), i Cardona i Boixader va ser el guanyador de la quarta edició del concurs Sons de la Mediterrània, premi que els va servir per a publicar un nou disc que fa palès la seva tasca per renovar la música popular dels Països Catalans. En el concert d'aquest dijous han interpretat La platja amb la incorporació del so de la tenora de Magí Canyelles.

La màgia de Vergés: un final solemne

La traca final de l'espectacle l'ha posat la Rufaca Folk Jazz Orquestra, creada i liderada per Santi Vergés, que també ha estat l'encarregat de dirigir el muntatge inaugural de la Mediterrània. Barrejant la música tradicional amb el llenguatge del jazz, els 23 músics de la formació han tocat, extraordinàriament, els temes La gata i el belitre i Pasdoble de Tosquiets, que entonava Joana Gomila sobre un planter de saxòfons, trombons, guitarra, piano, contrabaix i percussió amb la barreja d'instruments com l'acordió, el violí o la gralla

Per acabar, els quaranta protagonistes de la vetllada, juntament amb els músics de l'escola Folk Pirineu i del cantant valencià Xavier de Bétera, s'han confabulat per interpretar un extens tema de vint minuts, aproximadament, amb cançons dels propis autors arranjades per Vergés especialment per a l'ocasió. Sota el títol de Suite Saba la peça ha rebut una gran ovació per part del públic. I és que ha incorporat des d'una reconversió de la cançó de l'àliga de la Patum, fins a la popular Adéu clavell morenet, passant per la peça Luesia, composta per Judit Neddermann. Tot plegat, sota una direcció impecable que ha deixat ben alt el llistó d'aquesta nova edició de la Mediterrània.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Cartells en suport als presos polítics a Bàscara | Josep Maria Montaner
01/01/1970
Des del 16 d'octubre, quan Jordi Sànchez i Jordi Cuixart van ser empresonats a Soto del Real, el sobiranisme ha passat de declarar la independència a gestionar, amb els aparells de l'Estat en contra, la majoria assolida el 21-D
01/01/1970
Els treballadors de la Corporació Catalana de Comunicació que no es vegin afectats per l'expedient de regulació s'hauran de rebaixar el sou d'un 30 a un 40% per posar-se al nivell dels treballadors d'Hermes.
01/01/1970
Colau diu en l'acte de commemoració del Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l'Holocaust que "la vida i l'amor han de guanyar la partida a l'odi i la destrucció"
David Saldoni, nou president de l'ACM, durant l'entrevista amb NacióDigital | Adrià Costa
Oriol March | 3 comentaris
01/01/1970
El nou president de l'Associació Catalana de Municipis (ACM) avala que el president governi des de Brussel·les amb un conseller que porti el dia a dia des de Palau | Manté, com la presidenta de l'AMI, que cal "recalcular" el full de ruta i "repensar" les estratègies per implantar el mandat de l'1-O
Carles Puigdemont, aquest dilluns a Copenhaguen | ACN
Sara González | 1 comentari
01/01/1970
L'agenda del president cessat per internacionalitzar el cas català ha tingut ressò però ha topat sempre amb reticències diplomàtiques instigades per Rajoy | El viatge anul·lat al Marroc o la carta enviada pel PP a eurodiputats per boicotejar una conferència al Parlament Europeu en són exemples
Les milícies enviades a Ifni, una de les imatges de l'exposició del Museu Etnològic | Museu Etnològic
Esteve Plantada | 2 comentaris
01/01/1970
El Museu Etnològic de Cultures del Món de Barcelona acull l'exposició "IFNI. La mili africana dels catalans", que explora l’experiència viscuda pels joves milicians destinats al Marroc
Isona Passola | Mariona Batllés
Esteve Plantada | 3 comentaris
01/01/1970
La desena edició dels Premis Gaudí celebrarà la seva gala el proper 28 de gener, en un any de "gran qualitat" de pel·lícules i amb una forta afectació per la situació viscuda els darrers mesos
Alejandro Fernández | Adrià Costa
01/01/1970
El diputat del PP, un dels noms que figuren a les travesses per succeir Xavier García Albiol, assegura que "Catalunya està avui molt més dividida que Espanya" | "No em provoca plaer veure Junqueras a la presó, però es va burlar dels requeriments judicials que rebia", afirma el dirigent popular
01/01/1970
La decisió l'hauria d'executar la mesa, segons la fórmula que triés per repartir els representants a la cambra alta i designar qui capitanejaria les comissions | Les concessions s'unirien a gestos com el to conciliador de Torrent en el seu discurs o la ubicació de Catalunya en Comú-Podem a l'hemicicle
Santi Rodriguez, Xavier García Albiol, Mariano Rajoy, Andrea Levy i Dani Serrano, en un acte de campanya | PP
Roger Pi de Cabanyes | 12 comentaris
01/01/1970
«L’equip de Mariano Rajoy dona per fet que ERC i el PDECat ja estan assumint que no faran president Puigdemont»
Una imatge de la sèrie «Merlí» | TV3
Toni Vall | 10 comentaris
01/01/1970
«Empescar-se que el millor final possible és enviar el protagonista al sot sona a sopar de duro, francament, a mandra de pensar alguna cosa més elaborada»
Carme Forcadell i Roger Torrent, a l'inici del ple de constitució del Parlament | Josep M. Montaner
Joan Serra Carné | 2 comentaris
01/01/1970
Roger Torrent desplega un perfil institucional que neguiteja la CUP per la falta de referències republicanes mentre la seva predecessora assisteix, alliberada, a una legislatura que insinua contradiccions en el sobiranisme
Carme Forcadell i Marta Rovira al bell mig de l'hemicicle del Parlament en la sessió constitutiva | Josep Maria Montaner
Sara González | 2 comentaris
01/01/1970
La legislatura arrenca marcada pels escons buits i amb llaços grocs, la bancada del Govern deserta i l'alè dels processos judicials al clatell de l'independentisme | La sessió constitutiva més insòlita en democràcia acaba amb la trucada de Puigdemont des de Brussel·les per felicitar Roger Torrent