Procés català: entrevista

Joan Josep Nuet: «Avui una declaració unilateral no ajuda a assolir la independència»

El líder d'EUiA i dirigent dels "comuns" demana a Puigdemont no cometre "una gestió equivocada en temps crítics" i li recomana que "escolti tot el PDECat" | "Estic segur que l'ús de l'exèrcit és una possibilitat que l'Estat té al cap", afirma el secretari tercer de la mesa del Parlament

per Joan Serra Carné / Sara González , 6 d'octubre de 2017 a les 07:00 |
El líder d'EUiA i membre de la direcció dels comuns, Joan Josep Nuet | Adrià Costa
Aquesta informació es va publicar originalment el 6 d'octubre de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Joan Josep Nuet (Reus, 1964) acumula, com a secretari tercer de la mesa del Parlament, dues querelles per permetre el debat del referèndum al Parlament. Lidera EUiA en plena transició cap a la confluència total a Catalunya en Comú i és diputat d'un grup, Catalunya Sí que es Pot, que té grans dificultats per consensuar el posicionament en plena voràgine del procés sobiranista. Especialment just després del referèndum de l'1 d'octubre i en plena onada repressora per part de l'estat espanyol. En aquesta entrevista amb NacióDigital analitza com afrontar l'escenari que s'obrirà a partir del ple del Parlament programat per dilluns, suspès cauteralment pel Tribunal Constitucional. El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, té previst en aquesta sessió l'aplicació del resultat del referèndum.

- Ara que han passat uns dies i ja es pot fer una reflexió més pausada, què interpreta que ha estat l'1 d'octubre?


- Tant l'1 d'octubre com el 3 d'octubre, que tenen una certa connexió, van demostrar que la mobilització d'una part molt important de la societat catalana va ser històrica. Els fets de l'1 d'octubre seran una icona per a molt de temps en aquest país. En general, les jornades de l'1 i del 3 d'octubre són uns dels impactes polítics que estan a l'alçada, com a mínim del 15-M. Marcaran les consciències de molta gent: de la gent que van rebre cops de porra, dels que eren al costat i ho van veure; dels pares, mares, fills i germans que creien que allò els podia haver passat als seus pares, mares fills o germans; i de la gent que ho van veure per la televisió i no van anar a votar. Per tant, tenen un impacte polític que encara no l'hem calibrat suficientment, però segur que marcaran la política catalana per molt de temps. I el que passarà d'ara endavant, també. Estem a prop de fets històrics.

- Les escenes de violència de l'1 d'octubre poden haver provocat una desconnexió emocional d'una part substancial de la societat catalana. S'han trencat llaços amb Espanya que a curt termini seran irrecuperables?


- Aquest és un punt de vista. A mi m'agrada tenir-ne un altre, el d'aquells espanyols i espanyoles que, quan veure que la Policia Nacional i la Guàrdia Civil estaven estomacant ciutadans catalans, no s'hi van sentir representats. És veritat que hi pot haver catalans que pensin que els va pegar Espanya en la seva globalitat, però hi ha milions d'espanyols que creuen que les forces de seguretat que van pegar catalans no representaven Espanya sinó que eren uns cossos de policia convertits en ariets d'uns polítics que no han tingut la valentia de venir a Catalunya i de proposar solucions. Aquests polítics estaven amagats darrere dels policies, que són treballadors utilitzats per un poder polític en unes circumstàncies infames. Es va crear un ambient perquè els agents actuessin en contra de la seva pròpia consciència. Hi ha una responsabilitat política en la repressió policial. Ara bé, segur que també hi havia agents salvatges. En qualsevol cas, la Policia Nacional i la Guàrdia Civil van ser utilitzades per un poder polític.    
 

Joan Josep Nuet, durant l'entrevista amb NacióDigital Foto: Adrià Costa


- Però és evident que es van trencar coses. Es va produir un punt de no retorn per a molts catalans?

-Sí, estic d'acord que a partir de l'1 d'octubre hi ha un nou moment emocional. L'1 d'octubre és un espècie de catalitzador, on es va ajuntar tot: el dret a decidir, l'organització de la gent, la repressió... El que queda clar és que, a partir de l'1 d'octubre, entrem en un temps nou, van morir totes les propostes que plantejaven reformar el sistema anterior. Entre el 2003, quan Pasqual Maragall anuncia que tira endavant un projecte d'Estatut, s'enceta un  període, i l'1 d'octubre es tanca definitivament aquest període. Ara ja estem en un temps nou. No podrem reformar el vell sistema. L'única cosa que podrem fer és caminar cap a un nou país, cap a una nova constitucionalitat. Com ho farem, amb quin ritme, amb quins passos i amb quines majories? Crec que anirà augmentant el bloc del nou país i anirà disminuint el bloc que pensa que no s'ha de tocar res sinó, fins i tot, aquells que pensen que simplement s'ha de reformar el vell país. És una rutpura emocional, però ja sabem que allò emocional passa lentament a la política, i més lentament a la institucionalitat. Però això acabarà passant, no hi ha marxar enrere, tots aquests sentiments s'acabaran institucionalitzant. La qüestió és a quin ritme s'acaba produint.

"L'1 d'octubre hi ha un nou moment emocional [...] A partir de llavors, entrem en un temps nou, van morir totes les propostes que plantejaven reformar el sistema anterior"

- La repressió policial i el tancament de files del PP i del PSOE obliga a posar sobre la taula solucions estrictament catalanes?

- No ho he cregut mai i tampoc ho crec ara. Crec que ara s'aprofundeix en la idea que Catalunya és l'ariet del canvi. Fa 300 anys que això passa. Per tant, el procés català desfermerà, d'alguna forma, canvis en altres llocs, no només a Catalunya. Hi haurà canvis a Espanya i, fins i tot, a Europa. L'1 d'octubre és la primera vegada que el món mira cap a Catalunya amb expectació i preocupació diferent del que havia fet abans.  

- Però es pot continuar dient a Catalunya que ha d'esperar un canvi de correlació de forces a Espanya?

- Catalunya no ha de parar, perquè és l'ariet. I un ariet no pot descansar. Catalunya ha de fer el seu camí. El que passa és que hem de ser conscients que per guanyar aquesta batalla, que és llarga i que és feixuga, necessitem aliances a Espanya, Europa i el món. Aquest procés és i serà doble. Qui ens digui als catalans que ens esperem, s'està equivocant. Catalunya ha de tirar, però no ha de desconnectar dels processos polítics i socials del conjunt d'Espanya i d'Europa. Si desconnectés, perdria la batalla. Aquesta és una batalla tan complexa que sols no la podem guanyar. Però, si paréssim, també la perdríem. Només a partir de la nostra acció podem garantir que hi hagi moviments. En aquest moment, l'ariet per als canvis a l'Estat no és Madrid ni Andalusia.   

"Qui ens digui als catalans que ens esperem, s'està equivocant. Catalunya ha de tirar, però no ha de desconnectar dels processos polítics i socials del conjunt d'Espanya i d'Europa"

- S'ha produït un punt d'inflexió en el seu projecte per a l'Estat, basat en concepte de "fraternitat"?

- De la mateixa manera que el canvi a Catalunya ara és més factible i possible, el canvi a   Espanya també arribarà. El que va passar l'1 d'octubre ens ha portat més suports de l'Estat en un dia que en sis mesos. Ara bé, també és veritat que la reacció també s'ha enfortit. Al final, els companys i companyes de l'Estat que veuen amb simpatia el que passa a Catalunya i ho entenen des de diverses visions, també comproven que han de triar. No poden acomodar-se a la lectura que voldrà fer el PP. Ja vaig dir en el seu moment que el primer que faria Rajoy seria cridar a un pacte d'Estat, on provaria d'involucrar-hi Ciutadans i el PSOE, amb una cadira preparada també per a Units Podem. Ja vaig anunciar que aquella cadira quedaria buida, i no em vaig equivocar. No participarem d'un pacte d'Estat contra Catalunya. De fet, no hi estem participant, perquè volem construir una alternativa.
 

Nuet considera que cal construir un front democràtic per plantar cara a la repressió Foto: Adrià Costa


- El PSOE hi és, en aquest pacte d'Estat.

- El PSOE està dividit. Creure que el PSOE sencer forma part del bloc constitucionalista és un error. Les enquestes diuen que la seva base política i social està profundament dividida. Per això, hi ha dos lideratges: un, el de la Susana Díaz, que està fent un discurs més anticatalà a Andalusia que el propi PP; i un altre, el de Pedro Sánchez, que va guanyar amb la promesa de la plurinacionalitat i d'un discurs d'esquerres.

- Un Pedro Sánchez que no es va moure abans de l'1 d'octubre.

- Pedro Sánchez viu en la plena complexitat d'un partit dividit. No ens hem de quedar amb la fotografia fixa que Pedro Sánchez té contradiccions o que Susana Díaz és molt dolenta. Hem de parlar amb la base socialista, amb militants, regidors i alcaldes que tenen una incomoditat profundíssima respecte a allò que està passant a Catalunya i l'Espanya que dibuixa Rajoy. El que hem de fer és establir ponts amb aquesta gent. Per què? Perquè ve una repressió molt forta. Ni ens la imaginem. L'1 d'octubre serà un joc de nens amb el que ve. Per aturar aquesta repressió tan forta, haurem d'anar a buscar sentiments democràtics a tot arreu. Els haurem de buscar a Catalunya i a Espanya. Necessitarem també els intel·lectuals que han defensat la unitat d'Espanya, perquè quan vingui la repressió ells la condemnaran, perquè són demòcrates. Haurem d'anar a buscar a Europa veus que han apadrinat Rajoy, però que no accepten determinada repressió. Perquè la repressió que ve només es pot entendre a partir de la història del que és el PP. Els dirigents del PP són els fills i els nets del franquisme, que tot i ser demòcrates, tenen una arrel autoritària perquè l'han mamada a la seva família. Creuen que portar milers de policies i actuar amb violència està justificat. Això ho creu també el rei d'Espanya, que l'únic que li va faltar en el seu discurs va ser l'uniforme militar i parlar com a cap de l'exèrcit. El missatge del rei és un avís per a navegants.

- El Tribunal Constitucional ha suspès el ple del Parlament que ha d'aplicar el resulta de l'1 d'octubre i Catalunya Sí que es Pot ha plantejat una fórmula alternativa. La declaració unilateral és una via útil per forçar una mediació internacional?

- L'opinió dels "comuns" i l'opinió d'una part del moviment independentista, cada cop més important, és que avui una declaració unilateral d'independència (DUI) no ajuda a assolir la independència. Hi ha gent que ho diu i d'altres només ho pensen però no ho diuen. Una part del moviment el dirigeix gent escalfada, a partir, evidentment, de circumstàncies dramàtiques. No els trec la legitimitat, però vull recordar que estem fent política, i que la política és complexa i la gestió dels temps és difícil. No hi ha escenaris d'autopista ni escenaris fàcils. A vegades, per aconseguir un objectiu s'han de fer dos tombs. Per poder fer un salt, s'ha d'agafar impuls.

"L'única cosa que li va faltar al rei en el seu discurs va ser l'uniforme militar i parlar com a cap de l'exèrcit"

- Deia que la DUI no ajuda a assolir l'objectiu de la independència. Quina proposta posa sobre la taula?  

- Dic que avui no hi ajuda. Ningú ha de renunciar al seu ideal. No estem demanant a l'independentisme que renunciï a la independència. Simplement, que si fem una gestió equivocada en temps crítics, això s'endarrerirà molt. Encara estem en una fase d'acumulació de forces. No és veritat que ho tinguem tot. La independència té els suports que té. I, fins i tot, la jornada de l'1 d'octubre despulla els suports que hi ha i els que no hi ha. I veiem que el 9-N, el 27-S i l'1-O descriuren un suport molt important, però que té un sostre. La teoria que els "comuns" ampliarem la base de l'independentisme és un dels errors polítics més grans que està cometent en els darrers temps l'independentisme. No hi ha aquesta perspectiva, al contrari. Una gestió equivocada dels temps actuals, del dia 9 d'octubre i de les setmanes posteriors, reduiran dràsticament la base de l'independentisme. Una part d'ell ja té molts dubtes respecte algunes de les decisions que s'estan prenent.
 

El diputat de CSQEP no descarta que el govern espanyol enviï l'exèrcit a Catalunya Foto: Adrià Costa


- Què s'ha de fer? Segons el seu parer, el Govern hauria de fer un discurs en la línia del procés constituent i la mediació internacional?

- Necessitem consolidar el front democràtic que ens va donar el 3 d'octubre, on hi havia CCOO, UGT, Òmnium, ANC, Pimec -que representa el 85% del teixit productiu del país- i la Confederació d'Associacions Veïnals de Catalunya (Confavb). De partits, hi havia el PDECat, ERC, la CUP i els "comuns". Necessitem un front democràtic en el qual hi hagi des d'un petit i mitjà empresari fins a un treballador de la Seat; des del PSC fins a la CUP. Algú pot dir que això és impossible. No, no és impossible. Això és el front democràtic perquè no ens trenquin la cara; perquè, quan vinguin, vindran amb tot. Però la repressió surt cara. El front democràtic ha d'aturar els danys, perquè la gent ho pot passar malament. Quan al carrer hi ha dotzenes de milers de policies, potser milers de militars i centenars de milers de persones, ja sabem com acaba.

- Dona per fet que l'Estat enviarà l'exèrcit a Catalunya?

- Estic segur que és una possibilitat que tenen al cap. El front democràtic és imprescindible. Un alcalde socialista que està disposat a sortir al carrer perquè no hi hagi repressió és un aliat, no és un enemic. Perquè es trenca la cara pel seu poble. L'hem de tractar com un aliat. Evidentment que ens agradaria que el PSC digués que sí al dret a decidir, però si sabem treballar, acabarà dient que sí perquè ja no tornarem a l'Estat autonòmic. El referèndum pactat és un objectiu que avui defensen la Cecot, Pimec, CCOO i UGT. I, evidentment, també l'ANC i Òmnium, que estarien encantades que hi hagués un referèndum pactat. Quan la repressió es desfermi, aquest front ha de treballar a tot arreu, poble a poble i barri a barri. També haurem de defensar les nostres institucions, el nostre Govern, els nostres líders polítics, començant per la presidenta del Parlament i el president de la Generalitat. Per desgràcia, quan arribin les patacades se'ns acabaran les tonteries entre nosaltres, les tonteries de voler posar-nos una medalleta més per veure qui és més patriota en funció de qui aguanta més.

"Estic segur que l'ús de l'exèrcit és una possibilitat que l'Estat té al cap"

- Ha dit que avui la DUI no ajuda a la independència, però ho pot fer en un futur?

- Si l'independentisme no renuncia als seus ideals, evidentment, voldrà fer la independència d'aquí a un any o dos anys. Nosaltres no defensem la DUI ni avui ni demà, no la defensarem mai. El que sí que els dic als independentistes és que tinguin capacitat tàctica de moviment i de fer política. De vegades, voler traspassar la paret amb el cap, quan ja portes tres cops i estàs sagnant, no és la solució. És millor sortir per la porta.

- Aquest front democràtic en el qual diu que ha de ser el PSC, com es materialitza de forma immediata?

- Ja s'està treballant. L'acord de la Diputació de Barcelona és un avís a navegants, els tuits de Núria Parlon són un avís, el dels alcaldes del PSC que van col·laborar a l'organització de l'1-O, també ho són. I la repressió serà el catalitzador que farà que això qualli, perquè la societat catalana és molt adulta, està ben organitzada i la gent es defensarà democràticament. Allà hi haurà molts companys socialistes, des de militants i votants fins a alcaldes. Això també ho sap Pedro Sánchez. Per això, té tants dubtes, perquè sap que aquest PSOE que li ha donat suport defensant la plurinacionalitat i l'esquerra acabarà explotant dins del partit. És cert que hi ha un altre PSOE absolutament venut als aparells de l'Estat, a la gran banca i a l'oligarquia internacional. No parlo d'aquest. Aquest el podem criticar tant com faci falta. Però no hem de pensar que això és tot el PSOE. Hem d'operar amb intel·ligència, perquè aquesta rauxa que ara tenim, baixarà. Perquè la repressió sempre és molt dura. Actuaran amb violència extrema. Fins i tot algunes de les decisions que prenen el Govern i el Parlament les hem d'inserir ja en aquesta visió. No hem de trair la gent, però a la gent li hem de dir la veritat. Això no vol dir perdre la batalla, vol dir agafar forces per fer un salt més important. Si s'explica amb calma, la gent ho pot arribar a entendre. Jo sé que hi ha alguns dirigents independentistes que estan espantats de dir alguna cosa d'aquestes a la gent mobilitzada, perquè pensen que la resposta pot ser dura. Però ho hauran de fer tard o d'hora.
 

Nuet demana que no es perdi el "suport" acumulat l'1 i el 3 d'octubre Foto: Adrià Costa


- En cas que es faci el ple de dilluns, què n'espera del discurs de Puigdemont?

- Abans hem de saber si es farà el ple. Dimecres el portaveu socialista i el president del grup parlamentari de Catalunya Sí que es Pot van dialogar per assegurar el suport a la proposta de fer un ple que parlés de l'1-O. Hi havia quatre grups que hi estaven disposats. I resulta que la majoria parlamentària que dona suport al Govern no va saber llegir aquest factor i va tirar endavant un ple amb un altre enunciat de convocatòria, que apel·lava a la llei suspesa pel TC. Aquest text només va rebre el suport de Junts pel Sí i la CUP. I amb un Junts pel Sí molt dividit, que va necessitar hores per prendre una decisió. Vigilem això, perquè potser són senyals que estem empetitint el marc de decisions en un moment molt important. No estem dient als independentistes que renunciïn a la independència, sinó que tinguin sentit tàctic. El suport acumulat els dies 1 i 3 d'octubre no es pot perdre.

- Per tant, espera de Puigdemont apel·lacions al procés constituent.

- El president ha de parlar de l'1 d'octubre i, evidentment, té una visió de les conseqüències. Però calia posar en un paper la referència a l'article 4 de la llei del referèndum per fer la DUI, i ensenyar-lo al món sencer per observar la reacció del govern d'Espanya? Crec que no calia. Era millor fer un ple amb el suport de quatre grups i aïllar hàbilment, com ha fet la presidenta de la Diputació de Barcelona, Ciutadans i el PP. I això no es va fer.

- En el seu discurs de dilluns, el president ha de renunciar a considerar vinculant el referèndum de l'1 d'octubre?

- En el discurs de Junts pel Sí i la CUP, el fet vinculant és irrenunciable, però Puigdemont sap que fer eficaç la vinculació és un procés llarg i complex. Què és vinculant? Que l'endemà baixem la bandera espanyola del Parlament i de la Generalitat? Vinculant és un procés complex. Puigdemont sap que es dirigeix a una transició i podríem discutir si això serà de sis mesos, un any o deu. Però com que ha de gestionar una transició, jo la gestionaria amb un màxim de forces socials i polítiques. Ens poden dir que, aleshores, durant la transició se li donarà el tomb a la situació. Bé, és que nosaltres no som independentistes ni reconeixem l'1-O com un referèndum. De la mateixa manera que els independentistes tenen la legitimitat de no renunciar a la independència, nosaltres no renunciarem a no ser independentistes. Tot és sempre correlació de forces. Ara bé, ell pot quedar esgotat en dies. Si s'esgota en dies, la repressió s'estendrà. Ha de ser conscient de les forces i aliances que realment té.

"Ha d'escoltar tot el PDECat. Si el president escoltés tot això, se n'adonaria de quines són les seves forces i les seves limitacions"

- La repressió i el discurs de la por comença amb decisions com la del Banc Sabadell?

- Les grans empreses i els grans poders econòmics i financers no estan d'acord amb el procés perquè, en la seva visió del capitalisme globalitzat, només volen saber si amb això guanyaran més diners o no. El procés no és un negoci. Una altra cosa és la petita i mitjana empresa, que forma part del teixit social del país i que viu el dia a dia de la gent. Per tant, és normal que els poders financers no hi siguin. Però el president, a qui ha de fer cas? Escolta què pensen la Cecot i la Cepime? Escolta què pensen CCOO i UGT? Estic segur que sap què pensen ANC i Òmnium i. possiblement, la CUP. Però el president escolta el PDECat?
 

Joan Josep Nuet assegura que Puigdemont hauria d'escoltar més el seu partit i Forcadell Foto: Adrià Costa


- Es fa difícil pensar que el president no escolti el seu partit.

- Ha d'escoltar tot el PDECat. Si el president escoltés tot això, se n'adonaria de quines són les seves forces i les seves limitacions. Ningú li demana que renunciï a la independència ni a la visió que té l'1-O. Però o sap mesurar els temps, o en el termini de setmanes no prendrem mesures autònomes i estarem reivindicant poder tenir un president de la Generalitat i una autonomia. La repressió té uns efectes terribles i és millor parar-la. I això no vol dir renunciar a les idees sinó buscar moments i correlació de forces més efectives. Potser hi haurà un moment en què la DUI podrà ser declarada. Jo no l'acompanyaré en aquest viatge, perquè no hi estic d'acord, però el que sí que sé és que si la declara dilluns, no hi haurà DUI. 

"O Puigdemont sap mesurar els temps, o en el termini de setmanes no prendrem mesures autònomes i estarem reivindicant poder tenir un president de la Generalitat i una autonomia"

- Serà al ple de dilluns passi el que passi?

- No ho sé. Primer perquè no sé ni si podré entrar. Evidentment, m'agradaria que es fes un ple, però no acompanyaré errors profunds que el que faran és deixar-nos pitjor del que estem. Hi ha moltes hores per endavant fins aquest dilluns i jo treballaré a fons perquè el ple sigui possible. Si s'hagués fet cas a la proposta d'escrit que vaig fer, el ple no hauria estat suspès pel TC. I no és que no se'm fes cas a mi, és que no es va fer cas a la presidenta del Parlament.

- La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, va demanar explícitament que no es mencionés la llei suspesa?

- La presidenta sap perfectament en quins termes es podia fer aquest ple i en quins termes era molt més complicat. Estem en l'escenari complicat. La presidenta és una persona molt raonable i aconsellaria a molta gent que se l'escoltés més. Pot tenir la fama de radical, però en absolut, toca de peus a terra i sap perfectament què hi ha. És una persona que té tres querelles. Tothom, començant pel president de la Generalitat, l'haurien de respectar profundament. Té tres querelles criminals i s'ho està jugant tot. Forcadell aconsella camins i estaria molt bé que se li fes cas. Jo tinc bona interlocució tant amb ella com amb el president, i de vegades no sé del tot qui pren les decisions, però hi ha molts diputats que tampoc ho saben. 
 

Nuet acumula dues querelles per permetre el debat del referèndum al Parlament Foto: Adrià Costa

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació