04
d'octubre
del
2017
Actualitzat
a les
18:26h
El món de la cultura catalana ha estat aquests darrers dies un clam per la democràcia. Abans i després del referèndum, ha mostrat determinació, opinió i mobilització, denunciant fets com la intervenció de les finances –que afecta més d'una trentena d'actuacions del Departament de Cultura–, les brutals càrregues policials del diumenge o posicionant-se en favor de la vaga general. Les veus s'han alçat de tots els àmbits culturals, des de diverses maneres de pensar i també han arribat des d'altres punts del planeta. Totes, però, han tingut el denominador comú de la democràcia i la llibertat d'expressió.
Un bon exemple n'és la massiva i ràpida adhesió de diverses institucions culturals a la vaga general d'aquest dimarts 3 d'octubre. Teatres com el TNC, el Mercat de les Flors, el Teatre Lliure o la Sala Beckett; sales musicals com el Palau de la Música, L'Auditori o el Liceu; museus com el MACBA, Palau Robert o el MNAC, entre moltes altres institucions, tant privades com públiques. Una mobilització sense precedents que ha posat en suspensió, de manera literal, la vida cultural del país.
Àlex Rigola dimiteix
També moltes figures de la cultura catalana s'han significat per la democràcia i contra la violència policial. Un dels casos més comentats ha estat el d'Àlex Rigola, que ha presentat aquest dimarts la dimissió com a director dels Teatros del Canal de Madrid. En un comunicat publicat al seu perfil de Facebook, Rigola mostra la "total repulsa" a la "brutal violència exercida el passat 1 d'octubre als ciutadans catalans, ordenada pel mateix partit que governa la Comunitat de Madrid". Afegeix que no és independentista "ni estava a favor d'aquest referèndum", però que creu que un artista "ha de ser conseqüent tant en la vida com en els escenaris".
Un altre dels actors i directors més populars del país, Julio Manrique, s'ha mostrat especialment actiu aquests darrers dies a Twitter. El dilluns descrivia el seu estat d'ànim: "trist, indignat, ultrapassat. Per les hòsties, per les mentides. Espanya governada per corruptes, per cínics, per psicòpates. Sí, cal mediació". Conjuntament a prohoms tan diversos com Sergi Belbel, Jaume Cabré, Joan Lluís Bozzo, Aina Clotet, Joan Fontcuberta, Cesc Gay, Albert Guinovart, Isabel Martí, Guille Milkyway, Nora Navas, Ada Parellada, Pau Riba, Clara Segura, Isona Passola, o Marc Recha, era part dels més de 4.000 de signants del Manifest dels professionals de la cultura catalana en favor del referèndum. "Per la democràcia. Per la nostra condició de subjecte polític sobirà. Per la llibertat. Per la confiança responsable en el propi futur. Per un vot decidit i desacomplexat a la cultura i per la cultura".
Pel que fa a mesures concretes, diversos artistes han expressat aquests darrers dies la seva condemna a la violència amb anul·lacions de concerts o actuacions especials. És el cas de Mishima, que va fer una gira per col·legis la nit del dissabte, o de Manel, que va cancel·lar el concert que havia de celebrar diumenge a Gandia: "Som conscients que teníem un compromís amb les festes majors de la ciutat, però tenint en compte les escenes de violència policial que hem viscut avui a Catalunya, creiem que no és pertinent pujar a un escenari i presentar el nostre espectacle". Sopa de Cabra també porta dies de molta activitat a Twitter, especialment aquest diumenge de violència policial.
Entre els escriptors, Francesc Serés ha estat una de les plomes més actives al llarg de tots aquests dies. Incisiu, crític, dur i irònic. Un dels tuits escrits durant el 3 d'octubre, la jornada de la vaga general que va aturar el país, expressava: "aquesta és la nostra revolució. Inclusiva, cívica, pacífica i de progrés. Només hi sobren els violents". Màrius Serra, Jordi Puntí i Quim Monzó són dels més presents a les xarxes socials, incloent elements de reflexió, d'indignació i de mobilització al vot. "El referèndum il·legal ha guanyat la batalla de la veritat. Ara el govern espanyol vol guanyar la de la post-veritat", deia Puntí. Pel que fa als fets viscuts durant l'1-O, Jenn Díaz va escriure aquest text sobre la vivència en primera persona de les càrregues policials, i Bel Olid va escriure aquesta crònica de la nit passada al CCCB.
L'escriptor gallec Manuel Rivas també ha mostrat una activitat intensa pel que fa al tema del referèndum català i la forta repressió policial patida. Aquest mateix dimecres, piulava "Alfonso Guerra apoya el 155 y no descarta intervención del Ejército: la desvergüenza del cepillador" o "El discurso de Rey, el discurso de un partido. Ni una palabra a la Ciudadanía golpeada y disidente. ¡Qué retroceso!". Conjuntament amb Suso de Toro, és una de les veus que, des de la resta de l'Estat, més compromesa es mostra amb les llibertats i la denúncia de l'actuació del govern central.
Les opinions internacionals: Björk, Morrissey o J.K.Rowling
A nivell internacional, les mostres de solidaritat i les adhesions a la causa independentista són moltes, i algunes sonades. Un dels darrers ha estat Morrissey, excantant dels Smiths, que s'ha posicionat al costat dels independentistes durant un concert emès a la BBC, la televisió pública britànica. Just abans de començar The bullfighter dies, el músic va exclamar: "Allibereu Catalunya d'Espanya. Allibereu el brau d'Espanya. Allibereu tothom d'Espanya". Aquí en teniu l'enllaç.
Entre els artistes de renom internacional, destaca l'acció de Björk el darrer 2 d'octubre, quan va compartir la cançó Declare independence i la va dedicar "a Catalunya". Una mostra explícita que s'afegeix als tuits de repulsa i indignació de J.K. Rowling –va titllar de "repugnant" la violència policial–; a l'opinió del pianista James Rhodes, autor del llibre amb gran èxit de vendes Instrumental, que afirmava diumenge que el que havia passat a Catalunya era "aterrador" i "no solucionarà res"; o a les declaracions de David Simon, creador de la sèrie The Wire: "El referèndum català m'ha ensenyat que Espanya acaba de donar al moviment independentista català tota la credibilitat que podia esperar".
Un bon exemple n'és la massiva i ràpida adhesió de diverses institucions culturals a la vaga general d'aquest dimarts 3 d'octubre. Teatres com el TNC, el Mercat de les Flors, el Teatre Lliure o la Sala Beckett; sales musicals com el Palau de la Música, L'Auditori o el Liceu; museus com el MACBA, Palau Robert o el MNAC, entre moltes altres institucions, tant privades com públiques. Una mobilització sense precedents que ha posat en suspensió, de manera literal, la vida cultural del país.
Àlex Rigola dimiteix
També moltes figures de la cultura catalana s'han significat per la democràcia i contra la violència policial. Un dels casos més comentats ha estat el d'Àlex Rigola, que ha presentat aquest dimarts la dimissió com a director dels Teatros del Canal de Madrid. En un comunicat publicat al seu perfil de Facebook, Rigola mostra la "total repulsa" a la "brutal violència exercida el passat 1 d'octubre als ciutadans catalans, ordenada pel mateix partit que governa la Comunitat de Madrid". Afegeix que no és independentista "ni estava a favor d'aquest referèndum", però que creu que un artista "ha de ser conseqüent tant en la vida com en els escenaris".
Un altre dels actors i directors més populars del país, Julio Manrique, s'ha mostrat especialment actiu aquests darrers dies a Twitter. El dilluns descrivia el seu estat d'ànim: "trist, indignat, ultrapassat. Per les hòsties, per les mentides. Espanya governada per corruptes, per cínics, per psicòpates. Sí, cal mediació". Conjuntament a prohoms tan diversos com Sergi Belbel, Jaume Cabré, Joan Lluís Bozzo, Aina Clotet, Joan Fontcuberta, Cesc Gay, Albert Guinovart, Isabel Martí, Guille Milkyway, Nora Navas, Ada Parellada, Pau Riba, Clara Segura, Isona Passola, o Marc Recha, era part dels més de 4.000 de signants del Manifest dels professionals de la cultura catalana en favor del referèndum. "Per la democràcia. Per la nostra condició de subjecte polític sobirà. Per la llibertat. Per la confiança responsable en el propi futur. Per un vot decidit i desacomplexat a la cultura i per la cultura".
Trist,indignat,ultrapassat. Per les hòsties, per les mentides. Espanya governada per corruptes, per cínics, per psicòpates. Sí,cal mediació.
— Julio Manrique (@Larsgez) 2 d’octubre de 2017
Pel que fa a mesures concretes, diversos artistes han expressat aquests darrers dies la seva condemna a la violència amb anul·lacions de concerts o actuacions especials. És el cas de Mishima, que va fer una gira per col·legis la nit del dissabte, o de Manel, que va cancel·lar el concert que havia de celebrar diumenge a Gandia: "Som conscients que teníem un compromís amb les festes majors de la ciutat, però tenint en compte les escenes de violència policial que hem viscut avui a Catalunya, creiem que no és pertinent pujar a un escenari i presentar el nostre espectacle". Sopa de Cabra també porta dies de molta activitat a Twitter, especialment aquest diumenge de violència policial.
Entre els escriptors, Francesc Serés ha estat una de les plomes més actives al llarg de tots aquests dies. Incisiu, crític, dur i irònic. Un dels tuits escrits durant el 3 d'octubre, la jornada de la vaga general que va aturar el país, expressava: "aquesta és la nostra revolució. Inclusiva, cívica, pacífica i de progrés. Només hi sobren els violents". Màrius Serra, Jordi Puntí i Quim Monzó són dels més presents a les xarxes socials, incloent elements de reflexió, d'indignació i de mobilització al vot. "El referèndum il·legal ha guanyat la batalla de la veritat. Ara el govern espanyol vol guanyar la de la post-veritat", deia Puntí. Pel que fa als fets viscuts durant l'1-O, Jenn Díaz va escriure aquest text sobre la vivència en primera persona de les càrregues policials, i Bel Olid va escriure aquesta crònica de la nit passada al CCCB.
Aquesta és la nostra revolució. Inclusiva, cívica, pacífica i de progrés. Només hi sobren els violents.
— Francesc Serés (@FrancescSeres) 3 d’octubre de 2017
L'escriptor gallec Manuel Rivas també ha mostrat una activitat intensa pel que fa al tema del referèndum català i la forta repressió policial patida. Aquest mateix dimecres, piulava "Alfonso Guerra apoya el 155 y no descarta intervención del Ejército: la desvergüenza del cepillador" o "El discurso de Rey, el discurso de un partido. Ni una palabra a la Ciudadanía golpeada y disidente. ¡Qué retroceso!". Conjuntament amb Suso de Toro, és una de les veus que, des de la resta de l'Estat, més compromesa es mostra amb les llibertats i la denúncia de l'actuació del govern central.
El discurso de Rey, el discurso de un partido. Ni una palabra a la Ciudadanía golpeada y disidente. ¡Qué retroceso!
— manuel rivas barrós (@Rivasbarrs) 3 d’octubre de 2017
Les opinions internacionals: Björk, Morrissey o J.K.Rowling
A nivell internacional, les mostres de solidaritat i les adhesions a la causa independentista són moltes, i algunes sonades. Un dels darrers ha estat Morrissey, excantant dels Smiths, que s'ha posicionat al costat dels independentistes durant un concert emès a la BBC, la televisió pública britànica. Just abans de començar The bullfighter dies, el músic va exclamar: "Allibereu Catalunya d'Espanya. Allibereu el brau d'Espanya. Allibereu tothom d'Espanya". Aquí en teniu l'enllaç.
for catalonia https://t.co/9GYPtNCiYk
— björk (@bjork) 2 d’octubre de 2017
Entre els artistes de renom internacional, destaca l'acció de Björk el darrer 2 d'octubre, quan va compartir la cançó Declare independence i la va dedicar "a Catalunya". Una mostra explícita que s'afegeix als tuits de repulsa i indignació de J.K. Rowling –va titllar de "repugnant" la violència policial–; a l'opinió del pianista James Rhodes, autor del llibre amb gran èxit de vendes Instrumental, que afirmava diumenge que el que havia passat a Catalunya era "aterrador" i "no solucionarà res"; o a les declaracions de David Simon, creador de la sèrie The Wire: "El referèndum català m'ha ensenyat que Espanya acaba de donar al moviment independentista català tota la credibilitat que podia esperar".
#CatalanReferendum Seems to me that Spain just gave the Catalan independence movement all the credibility it could hope for.
— David Simon (@AoDespair) 1 d’octubre de 2017