cas Palau

Nou anys i vuit mesos de presó per a Millet, i set anys i mig per a Montull pel saqueig del Palau

La seva filla, Gemma Montull, és condemnada a quatre anys i sis mesos de presó tot i el pacte del seu pare amb la Fiscalia | El jutge sentencia que CDC ha de pagar 6,6 milions pel decomís dels guanys obtinguts per tràfic d'influències i imposa quatre anys i cinc mesos de presó a Daniel Osàcar | Ferrovial queda absolta per la prescripció dels delictes

per Sara González / Jordi Bes / Oriol March, Barcelona | 15 de gener de 2018 a les 10:30 |
Montull i la seva filla, arribant al Palau de Justícia | ACN
Aquesta informació es va publicar originalment el 15 de gener de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Vuit anys i mig després, ja hi ha sentència del cas que va posar punt i final al miratge de l'oasi català. L'expesident del Palau de la Música Fèlix Millet ha estat condemnat a nou anys i vuit mesos de presó i una multa de 4,1 milions d'euros pel saqueig de la institució musical. A Jordi Montull, que va ser la seva mà dreta, el jutge l'imposa una pena de set anys i mig de presó i una multa que frega els tres milions. Tot plegat, a més de retornar els 23 milions que la justícia considerada acreditat que van espoliar del Palau.  

De poc ha servit l'intent de pacte dels Montull amb el fiscal Emilio Sánchez Ulled. Jordi Montull va inculpar CDC durant el judici amb l'objectiu que la seva filla, Gemma Montull, passés de ser considerada "coautora" a "còmplice" dels fets i s'estalviés la presó. El jutge, però, ha sentenciat quatre anys i mig de presó també per a ella perquè considera que la seva contribució va ser indispensable en la comissió dels delictes.


L'exdirectora financera del Palau de la Música Gemma Montull ha expressat la seva tristor per la sentència, que ha considerat "molt "injusta" i ha explicat que els seus advocats estudiaran presentar un recurs. També s'ha mostrat decebut el seu pare, que ha dit que l'intent de pacte amb la Fiscalia "no ha servit per a res".
 

Fèlix Millet, sortint de l'Audiència de Barcelona Foto: ACN


La sentència també considera provat el finançament irregular de CDC, a qui reclama 6,6 milions dels guanys obtinguts per tràfic d'influències i imposa quatre anys i cinc mesos de presó per al seu extresorer Daniel Osàcar. El jutge considera acreditat que el partit rebia comissions de la constructora Ferrovial a través del Palau de la Música a canvi d'adjudicar-li obra pública. Les comissions eren del 4%. Amb tot, Ferrovial ha quedat absolta per la prescripció dels delictes. Hores després de conèixer-se la sentència, l'empresa ha reiterat que les adjudicacions d'obres relacionades amb el cas Palau es van fer de manera regular. 

Un saqueig milionari per a benefici personal


La sentència és clara. Recull, tal i com ells mateixos van admetre, que Millet i Montull van utilitzar els diners del Palau per a finalitats privades. Des d'obres en domicilis particulars, viatges familiars privats a Mèxic, les Maldives, Dubai o la Polinèsia, casaments i compra de béns, a pagament de comissions a Convergència o pagaments de factures "per serveis no prestats" i el conseqüent frau a Hisenda. Tots aquests pagaments, coberts en la majoria de casos amb xecs al portador que sortien de la finestreta del Palau, eren "emmascarats" com a despeses en treballs a la institució que en realitat no es feien.

Segons el fallo judicial, Millet i Montull, comptant amb la indispensable contribució de Gemma Montull, "van posar en pràctica una estratègia encaminada a disposar, il·lícitament, de quantiosos fons d'associació, fundació i consorci" per a despeses particulars o interessos aliens a la institució. Sobre els tres principals actors del Palau recauen els delictes continuats de malversació i apropiació indeguda, falsificació documental, falsedat comptable, tràfic d'influències, blanqueig de capitals i delicte contra la Hisenda Pública.

Un "pla per enriquir-se" i disposició "il·lícita" de fons

La sentència fa un relat sobre com Millet i els Montull es van fer amb els càrrecs directius del Palau per fer i desfer a plaer en la tresoreria de la institució, un fet que es va sumar a "l'absència de controls reals". Van urdir, diu el veredicte encara no definitiu, un "pla per enriquir-se a costa dels fons del Palau", que van utilitzar per a tot tipus de pagaments aliens a l'activitat cultural de la institució. Els condemnats tenien una comptabilitat paral·lela que ha estat clau per a les acusacions a l'hora de provar el saqueig, malgrat que hi ha almenys sis milions d'euros que es desconeix on han anat a parar. 

Millet també va "disposar il·lícitament", conclou l'Audiència de Barcelona, de fons de la fundació "com si fossin propis" en benefici de dues persones. Va donar, per exemple, 75.126 euros a Àngel Colom per fer front a deutes del Partit per la Independència (PI) i 13.000 euros al militant de CDC de l'Ametlla del Vallès Esteve Escuer Deu per pagar despeses de la campanya electoral. 

Provat el finançament irregular de CDC

Si bé les penes de presó per als saquejadors confesos eren previsibles, més incerta era la de CDC, de qui el fiscal va dir que tenia un "pacte criminal" segellat amb Ferrovial per cobrar comissions del a través del Palau a canvi d'adjudicar obra pública. Aquestes quantitats cobrades eren el 4% de l'import total de l'obra concedida. El partit es quedava un 2,5% d'aquest pagament i la resta, l'1,5%, se la repartien els dos exresponsables del Palau. Aquest "acord criminal" es va mantenir ininterrompudament des d'abans del 1999 i fins al 2009.

El jutge ha considerat provat el finançament irregular del partit. Imposa, per aquest motiu, una condemna de quatre anys i cinc mesos de presó per tràfic d'influències, blanqueig de capitals, falsedat en document mercantil i falsedat comptable. A més d'una multa de 3,7 milions d'euros. Pel que fa al partit, la sentència estableix que Convergència ha d'abonar 6,6 milions d'euros -la mateixa quantitat que exigia el fiscal- pel decomís dels guanys obtinguts a través del tràfic d'influències.  

"Tota l'estructura econòmica del Palau" a disposició del partit

I és que el fallo del jutge estableix que una de les accions a través de les quals Millet i Montull van buscar i van obtenir enriquiment particular va ser un pacte amb l'extresorer de CDC Carles Torrent, que va morir l'any 2005, sense excloure la participació d'altres persones del partit que no han pogut ser completament identificades o de qui s'ha considerat prescrita la responsabilitat penal perquè Ferrovial pagués diners al partit a canvi d'adjudicació d'obra pública. 

Segons la sentència, Millet i Montull, juntament amb Gemma Montull, van contribuir al "desenvolupament, perfeccionament i manteniment" de l'entramat. "Van posar a disposició dels directius de Ferrovial i membres de CDC tota l'estructura econòmica del Palau de la Música, per a que poguessin ocultar el pagament i el cobrament, respectivament, de les comissions, sota la forma de patrocini els primers i sota el conveni de col·laboració i pagament de factures per serveis no prestats per al Palau els segons".

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació