04
d'octubre
del
2017
Actualitzat
el
05
d'octubre
a les
16:10h
Un missatge televisat de poc més de sis minuts que emulava l'estètica del discurs que el seu progenitor va fer durant el cop del 23-F. Aquesta va ser la fórmula escollida per la Zarzuela per transmetre la posició de la Corona sobre les hores greus que viu l'Estat, agitat després de la convocatòria del referèndum d'autodeterminació de l'1 d'octubre i la posterior repressió policial que ha fet sortir al carrer la ciutadania catalana. Visiblement nerviós, Felip VI va renunciar al seu paper de mediador i va apadrinar l'estratègia de la Moncloa per frenar el sobiranisme, per la via que sigui.
Cap referència a la repressió policial ni als ferits, cap menció al diàleg. Només termes bel·ligerants i apel·lacions a l'estat de dret, la democràcia i la Constitució. El rei va culpar l'independentisme de "fracturar" la societat catalana; va considerar el referèndum una "deslleialtat inadmissible" i un exercici "il·legal"; i, sense citar-ho explícitament, va instar els poders de l'Estat a aplicar, si cal, de la suspensió de l'autonomia. Aquests són els efectes del missatge més dur del regnat de Felip VI.
La Corona ja no considera espanyols els catalans sobiranistes
La desconnexió emocional d'una majoria de la societat catalana de l'actual projecte d'Espanya es va constatar diumenge. Les càrregues policials de l'1 d'octubre -ordides per impedir l'exercici del dret al vot- van resultar l'estocada definitiva. Ja no és la "desafecció" que advertia fa una dècada José Montilla, és desconnexió. En unes condicions completament excepcionals -la votació es va preparar i executar de forma clandestina-, més de 2,2 milions de catalans van passar per les urnes. Són resultats encara provisionals i, en el còmput, no s'hi reflecteixen les milers de paperetes que van ser requisades als col·legis electorals, alguns dels quals no van poder obrir per la pressió policial. La vaga general i la mobilització al carrer d'aquest 3 d'octubre, de caràcter massiu, certifiquen la determinació del sobiranisme per exercir el dret a l'autoderminació. Felip VI no sembla disposat a acceptar aquesta realitat social.
El missatge del rei, enregistrat en paral·lel a les grans manifestacions de Barcelona i de desenes de ciutats del país, no va fer cap referència als ferits en la jornada de diumenge. Cap paraula tampoc per a l'actuació dels cossos i forces de seguretat de l'Estat. El monarca va demostrar que ja no considera espanyols els catalans que van anar a votar. Als ciutadans de Catalunya els va dir que l'Estat "defensarà la seva llibertat i tots els seus drets". Unes paraules difícils de conciliar amb els cops de porra davant de les urnes.
Aval a l'article 155
Gasiu en els gestos de concòrdia, Felip VI va activar aquest dimarts l'altaveu de la Moncloa. El discurs, de fet, el podria haver firmat Rajoy. El rei va situar en la il·legalitat els passos del sobiranisme, i va instar la Generalitat i el Parlament a cenyir-se al marc constitucional. Però també va anar més enllà. Les apel·lacions als "legítims poders de l'Estat" per "assegurar el normal funcionament de les institucions catalanes" i "garantir la vigència de l'estat de dret basat en la Constitució" són un aval a l'aplicació a la suspensió de l'autonomia en el cas que el govern espanyol ho considerés necessari.
I quan ho podria considerar necessari la Moncloa? Quan es produeixi una declaració d'independència, que es faria efectiva en un termini d'entre tres i sis mesos, com avançava aquest dimecres NacióDigital. El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, portarà al ple del Parlament de dilluns els resultats del referèndum. L'entorn de Rajoy ja ha transmès que l'executiu està preparat per aplicar l'article 155, una intervenció de l'autogovern a tots els efectes. La Zarzuela ha habilitat el govern espanyol no oposant-s'hi.
El procés constituent d'Espanya, frenat
El rei va ha rebut elogis de la dreta conservadora -els emoticons en forma d'aplaudiment del tuit escrit per Xavier García Albiol són la millor síntesi de les reaccions d'ahir a la nit-, però també ha recollit suports del front constitucionalista. El PSOE i Ciutadans es van alinear amb la Zarzuela. A banda de l'independentisme, només se'n van desmarcar Podem i els "comuns", que observen la dificultat d'encetar un procés constituent a Espanya com el que predica el sobiranisme a Catalunya.
El discurs del rei frena moltes esperances a Madrid, i algunes a Barcelona. Ada Colau no es va estalviar retrets al cap d'Estat i Xavier Domènech va recordar, després de veure el missatge televisat, que Felip VI havia "donat suport sense fissures al PP". L'unionisme, amb el vistiplau de la Corona, repeteix i repeteix que la integritat territorial no es negocia. L'altra Espanya que vol fer camí, la que defensa del referèndum, té ara menys arguments que visualitzar un nou escenari a curt termini. Les coordenades haurien de canviar molt.
La credibilitat del projecte monàrquic, tocada
La Corona va passar per moments compromesos abans de l'abdicació de Joan Carles I. Amb la família esberlada, per la vida dissoluta del rei i els negocis foscos del gendre, hi va haver un temps que la Zarzuela només feia que apagar focs. El cas Nóos, les caceres d'amagat amb caigudes inoportunes i la distància amb una ciutadania que estava patint la crisi van deixar la monarquia penjant d'un fil. El relleu de Felip VI va servir de dic de contenció a tant desgast. El PP i el PSOE van apadrinar l'operació, pedra angular del manteniment de l'statu quo. Però la imatge de modernitat que pretenia projectar el rei s'ha anat diluint. En un enigmàtic silenci pel que fa a Catalunya, el cap d'Estat ha evidenciat que deu el tron al bipartidisme espanyol.
En l'estètica, Felip VI va voler emular ahir el seu pare. La història s'ha escrit afirmant que aquell 23-F Joan Carles I va ser el garant de la democràcia, tot i el tacticisme de les converses que va mantenir en les hores més tenses amb el general Alfonso Armada. Tanmateix, l'actual monarca, apel·lant al marc constitucional, és vist avui a Catalunya com un còmplice de la repressió policial. Tant el rei com la premsa monàrquica que li dona suport, que en les portades d'aquest dimecres ha edulcorat el missatge de la Zarzuela, saben que el projecte sobiranista és la seva principal amenaça. És un dels molts motius que ajuden a entendre el discurs bel·ligerant. Perquè resulta una evidència que la República no admet rei.
Cap referència a la repressió policial ni als ferits, cap menció al diàleg. Només termes bel·ligerants i apel·lacions a l'estat de dret, la democràcia i la Constitució. El rei va culpar l'independentisme de "fracturar" la societat catalana; va considerar el referèndum una "deslleialtat inadmissible" i un exercici "il·legal"; i, sense citar-ho explícitament, va instar els poders de l'Estat a aplicar, si cal, de la suspensió de l'autonomia. Aquests són els efectes del missatge més dur del regnat de Felip VI.
La Corona ja no considera espanyols els catalans sobiranistes
La desconnexió emocional d'una majoria de la societat catalana de l'actual projecte d'Espanya es va constatar diumenge. Les càrregues policials de l'1 d'octubre -ordides per impedir l'exercici del dret al vot- van resultar l'estocada definitiva. Ja no és la "desafecció" que advertia fa una dècada José Montilla, és desconnexió. En unes condicions completament excepcionals -la votació es va preparar i executar de forma clandestina-, més de 2,2 milions de catalans van passar per les urnes. Són resultats encara provisionals i, en el còmput, no s'hi reflecteixen les milers de paperetes que van ser requisades als col·legis electorals, alguns dels quals no van poder obrir per la pressió policial. La vaga general i la mobilització al carrer d'aquest 3 d'octubre, de caràcter massiu, certifiquen la determinació del sobiranisme per exercir el dret a l'autoderminació. Felip VI no sembla disposat a acceptar aquesta realitat social.
El missatge del rei, enregistrat en paral·lel a les grans manifestacions de Barcelona i de desenes de ciutats del país, no va fer cap referència als ferits en la jornada de diumenge. Cap paraula tampoc per a l'actuació dels cossos i forces de seguretat de l'Estat. El monarca va demostrar que ja no considera espanyols els catalans que van anar a votar. Als ciutadans de Catalunya els va dir que l'Estat "defensarà la seva llibertat i tots els seus drets". Unes paraules difícils de conciliar amb els cops de porra davant de les urnes.
Aval a l'article 155
Gasiu en els gestos de concòrdia, Felip VI va activar aquest dimarts l'altaveu de la Moncloa. El discurs, de fet, el podria haver firmat Rajoy. El rei va situar en la il·legalitat els passos del sobiranisme, i va instar la Generalitat i el Parlament a cenyir-se al marc constitucional. Però també va anar més enllà. Les apel·lacions als "legítims poders de l'Estat" per "assegurar el normal funcionament de les institucions catalanes" i "garantir la vigència de l'estat de dret basat en la Constitució" són un aval a l'aplicació a la suspensió de l'autonomia en el cas que el govern espanyol ho considerés necessari.
I quan ho podria considerar necessari la Moncloa? Quan es produeixi una declaració d'independència, que es faria efectiva en un termini d'entre tres i sis mesos, com avançava aquest dimecres NacióDigital. El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, portarà al ple del Parlament de dilluns els resultats del referèndum. L'entorn de Rajoy ja ha transmès que l'executiu està preparat per aplicar l'article 155, una intervenció de l'autogovern a tots els efectes. La Zarzuela ha habilitat el govern espanyol no oposant-s'hi.
Felip VI, durant la intervenció extraordinària d'aquest dimarts Foto: Casa Reial
El procés constituent d'Espanya, frenat
El rei va ha rebut elogis de la dreta conservadora -els emoticons en forma d'aplaudiment del tuit escrit per Xavier García Albiol són la millor síntesi de les reaccions d'ahir a la nit-, però també ha recollit suports del front constitucionalista. El PSOE i Ciutadans es van alinear amb la Zarzuela. A banda de l'independentisme, només se'n van desmarcar Podem i els "comuns", que observen la dificultat d'encetar un procés constituent a Espanya com el que predica el sobiranisme a Catalunya.
El discurs del rei frena moltes esperances a Madrid, i algunes a Barcelona. Ada Colau no es va estalviar retrets al cap d'Estat i Xavier Domènech va recordar, després de veure el missatge televisat, que Felip VI havia "donat suport sense fissures al PP". L'unionisme, amb el vistiplau de la Corona, repeteix i repeteix que la integritat territorial no es negocia. L'altra Espanya que vol fer camí, la que defensa del referèndum, té ara menys arguments que visualitzar un nou escenari a curt termini. Les coordenades haurien de canviar molt.
La credibilitat del projecte monàrquic, tocada
La Corona va passar per moments compromesos abans de l'abdicació de Joan Carles I. Amb la família esberlada, per la vida dissoluta del rei i els negocis foscos del gendre, hi va haver un temps que la Zarzuela només feia que apagar focs. El cas Nóos, les caceres d'amagat amb caigudes inoportunes i la distància amb una ciutadania que estava patint la crisi van deixar la monarquia penjant d'un fil. El relleu de Felip VI va servir de dic de contenció a tant desgast. El PP i el PSOE van apadrinar l'operació, pedra angular del manteniment de l'statu quo. Però la imatge de modernitat que pretenia projectar el rei s'ha anat diluint. En un enigmàtic silenci pel que fa a Catalunya, el cap d'Estat ha evidenciat que deu el tron al bipartidisme espanyol.
En l'estètica, Felip VI va voler emular ahir el seu pare. La història s'ha escrit afirmant que aquell 23-F Joan Carles I va ser el garant de la democràcia, tot i el tacticisme de les converses que va mantenir en les hores més tenses amb el general Alfonso Armada. Tanmateix, l'actual monarca, apel·lant al marc constitucional, és vist avui a Catalunya com un còmplice de la repressió policial. Tant el rei com la premsa monàrquica que li dona suport, que en les portades d'aquest dimecres ha edulcorat el missatge de la Zarzuela, saben que el projecte sobiranista és la seva principal amenaça. És un dels molts motius que ajuden a entendre el discurs bel·ligerant. Perquè resulta una evidència que la República no admet rei.
Mariano Rajoy i Felip VI, a Marivent aquest estiu Foto: Casa Reial