Feminisme

Chimamanda Ngozi Adichie: «Si el feminisme afectés per igual dones i homes, viuríem més feliços»

L'escriptora nigeriana, aclamada autora de "Tothom hauria de ser feminista", és la protagonista d'una xerrada aquest dimecres al CCCB que ja té totes les localitats exhaurides

| 04/10/2017 a les 13:24h
Arxivat a: Cultura, literatura, Nigèria, patriarcat, CCCB, Chimamanda Ngozi, Chimamanda Ngozi Adichie, feminisme, Barcelona
Chimamanda Ngozi Adichie, aquest dimecres a Barcelona | Esteve Plantada
Chimamanda Ngozi Adichie (Abba, 1977) és tota una autoritat pel que fa a l'expressió del feminisme. La seva obra ha ajudat a confegir a la paraula una dosi d'alegria, d'ironia, de necessitat de ser dita i reivindicada amb tota la naturalitat possible. "El meu somni és que hi haurà un moment al món en què homes i dones podrem expressar aquesta paraula en veu alta i on, fins i tot, es convertirà en una paraula innecessària", explica l'autora nigeriana en la roda de premsa celebrada aquest dimecres al CCCB, el mateix lloc on impartirà una xerrada que té ja totes les localitats exhaurides, a dos quarts de set de la tarda.
 
Una expectació propera al fenomen, i que s'explica per molts motius, però bàsicament per l'excepcionalitat del recorregut i l'enorme ressò –especialment gràcies al boca-orella– del llibre Tothom hauria de ser feminista (Fanbooks, 2016; en castellà, Literatura Random House, 2015), que posa sobre paper el cèlebre discurs que l'autora va fer al TEDTalk. "L'impacte de la xerrada m'ha sorprès a mi mateixa. Però estic contenta, perquè encara ara el feminisme és part de moltes guerres", expressa Adichie. Un actitud que no prové de la voluntat de trencar clixés, almenys no de manera preconcebuda.
 
"Jo no m'assec a la taula pensant que escriuré per lluitar contra els estereotips d'Àfrica i de la dona africana. Penso que faré una història sobre mi que serà autentica". Un flanc des d'on sí que es poden qüestionar clixés. "La paraula activista no em convenç massa. Per definició, un activista és molt noble, val la pena i pot morir per la causa, i jo no em defineixo a mi mateixa en aquests termes". L'activisme tampoc no és el vehicle que la porta a la creació literària. "La literatura és un do que haig d'agrair als meus avantpassats, i és una plataforma que em serveix per abordar temes com la justícia social, però tant de bo no hagués de tractar aquestes temes i em pogués quedar a casa llegint poesia".
 
El poder global del feminisme
 
Chimamanda Ngozi Adichie mostra una cara tranquil·la i plena de sentit comú per parlar de feminisme i de justícia social. "Si ho comparem amb fa seixanta anys, realment s'ha evolucionat pel que fa a sexisme i racisme. Però cal no oblidar que avui en dia el sexisme i el racisme existeixen a tot el mon. Em sorprèn que hi hagi dones a països occidentals que es pensen que estan millor que les dones negres de Nigèria, per exemple. La meva àvia era una gran feminista, tot i que no sabia que existia aquella paraula. Lluitava contra tota mena de patriarcat. De vegades, les dones als països occidentals haurien de mirar bé al seu propi entorn per solucionar molts problemes que existeixen". En aquest sentit, Adichie creu que hauríem d'analitzar la qüestió del poder econòmic i polític. "Qui té el poder, encara? Els homes", afirma, amb un somriure que delata la realitat de la qüestió.
 
Un poder que comença a ser contrarestat per la força d'algunes proclames en favor del feminisme, que arrelen, cada vegada més, en el teixit social. Com a exemple, el fet que Dior comercialitzi samarretes amb la proclama Tothom hauria de ser feminista impresa. "No crec que això en banalitzi el missatge, em sembla molt emocionant que els joves portin la frase a la seva roba. Hi ha la idea generalitzada que el feminisme ha de ser acadèmic, però crec que la reivindicació va molt més enllà. Hi ha llocs de l'Àfrica o l'Àsia on la gent lluita contra el patriarcat cada dia i amb totes les seves forces. Per tant, no crec que si el feminisme acaba estan en boca de tots, i es generalitzi, perdi la seva força".
 
En aquest sentit, "està bé que el feminisme estigui arreu en boca d'homes i dones", puntualitza. "De fet, quan Beyoncé va començar a utilitzat fragments de les meves xerrades a les seves cançons va provocar que moltes noies acollissin el sentiment feminista. L'important és poder canviar les coses, i crec que el feminisme no hauria de ser només una qüestió de dones. Si incumbís per igual a dones i homes, viuríem molt més feliços. Per tant, em sembla molt bé que el feminisme sigui en cançons i en samarretes. I no crec que perdi el poder si hi és".
 

Chimamanda Ngozi Adichie, en una imatge d'arxiu Foto: CCCB

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

manipulacions pels que no pensen
Anònim, 04/10/2017 a les 16:02
+1
-1
Diu: "El meu somni és que hi haurà un moment al món en què homes i dones podrem expressar aquesta paraula en veu alta i on, fins i tot, es convertirà en una paraula innecessària".

Això no passarà mai perquè el feminisme en realitat no es basa amb la igualtat sinó en un masclisme modern en que vol la dona subvencionada i afavorida en tot (en el fons la creu més inútil com ho creia el masclisme) i l'home el vol castigat i amb menys drets. Ara ja hi ha forces lleis diferenciades per homes i dones que penalitza l'home pel fet de ser home. Van contra els drets humans però Espanya se'ls passa pel forro.

Per entendre-ho una mica, aquesta mateixa senyora es feia la víctima dient que "a les noies les ensenyen a ser obedients de petites quan els pares les hi diuen "tapa't"".

Victimitza a les noies perquè els pares les hi demanen que es tapin i als nois no... algú creu que si un fill adolescent surt de casa amb uns pantalons tan, tan curts que li surten els ous pel costat, els pares no li dirien "tapa't?". O ensenyant el melic o...
Es clar que això de tapa't ho diuen més a les nenes que als nens. Son elles les que van destapades (no dic ni bé ni malament) i a més... ja veieu quin cas els hi fan, als pares. Només cal veure a l'estiu pel carrer. Per tant el seu suposat diagnòstic falla estrepitosament.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Roger Torrent | Adrià Costa
01/01/1970
El nou president del Parlament també visitarà Joaquim Forn i Jordi Sànchez, i vol parlar amb Puigdemont i els consellers exiliats, encara que no sap encara com | Quant a la investidura a distància, avisa que no només ha d'interpretar "el reglament del Parlament, sinó també la voluntat de la ciutadania" | Veu "necessari" impulsar iniciatives per investigar totes les vulneracions de drets, com una comissió sobre la violència durant l'1-O
01/01/1970
El líder de l'entitat unionista destaca un canvi de to respecte Forcadell i li demana una reunió per exposar-li que la tindrà al seu costat si "exerceix com a institució plural i no com a ideòleg polític"
Presentació del projecte DIGIWHIST a Barcelona | Xnet
Karma Peiró
01/01/1970
Durant tres anys, investigadors de diferents països han analitzat 7,66 milions de registres de contractació a tota Europa, incloses gairebé 200.000 licitacions espanyoles| El projecte treballa amb organitzacions ciutadanes com Xnet per temes d'alertadors de la corrupció
Carme Forcadell i Roger Torrent, a l'inici del ple de constitució del Parlament | Josep M. Montaner
Joan Serra Carné | 1 comentari
01/01/1970
Roger Torrent desplega un perfil institucional que neguiteja la CUP per la falta de referències republicanes mentre la seva predecessora assisteix, alliberada, a una legislatura que insinua contradiccions en el sobiranisme
Carme Forcadell i Marta Rovira al bell mig de l'hemicicle del Parlament en la sessió constitutiva | Josep Maria Montaner
Sara González | 1 comentari
01/01/1970
La legislatura arrenca marcada pels escons buits i amb llaços grocs, la bancada del Govern deserta i l'alè dels processos judicials al clatell de l'independentisme | La sessió constitutiva més insòlita en democràcia acaba amb la trucada de Puigdemont des de Brussel·les per felicitar Roger Torrent
Joan Tapia | Adrià Costa
Pep Martí | 9 comentaris
01/01/1970
L'exdirector de "La Vanguardia" opina que "l'actuació de Felip VI davant el procés pot complicar el seu paper arbitral en el futur" | Segons el periodista i analista polític, "Mas ha preferit marxar dos dies abans que dos dies després de la sentència del cas Palau"
Rajoy aquest dilluns davant la junta directiva del seu partit. | @ppopular
Pep Martí
01/01/1970
L'aprovació dels comptes públics requereix del suport dels nacionalistes bascos, molt difícil mentre bategui el 155, mentre que Rajoy s'esforça per preservar la cohesió d'un partit molt inquiet després del 21-D