referèndum: anàlisi

Desinformació a les xarxes socials o la propaganda de la por

«Els rumors corren lliurement per Internet amb la intenció de crear alarma social perquè la gent no surti al carrer. Abans de reenviar als coneguts, cal fer-se unes preguntes lògiques»

Barcelona, quan les multituds intel·ligents es mobilitzen

| 04/10/2017 a les 14:29h
Especial: Les anàlisis de NacióDigital
Arxivat a: Tecnologia, referèndum, rumors, fakes, mitjans, aturada general, anàlisi, xarxes socials
Concentració a Via Laietana contra la policia espanyola | Guillem Pascual Molina
Els dies previs a la celebració del referèndum, les comunicacions per autoorganitzar-se en els col·legis electorals a través dels grups de Whatsapp van ser clau. Les hores prèvies a la votació, el moviment a través de les xarxes socials -en especial Twitter i Facebook- també va ser prioritari perquè arribessin les principals consignes i les imatges de les càrregues policials en temps real. Davant de la possibilitat de ser interceptar, es van disparar també les altes de Telegram i Signal (xats similars a Whatsaap) que ofereixen més encriptació de les comunicacions. 

El 3 d’octubre -dia que es va paralitzar Catalunya en protesta per les accions violentes ordenades pel govern espanyol i en defensa de les llibertats- els mòbils van tornar a treure fum. Centenars de missatges es van replicar des de tots els punts del territori per mostrar les imatges de paralització de carreteres, l'arribada dels tractors de la pagesia o els milers de persones concentrades a les places de tots els municipis catalans.

Els catalans som altaveus d'informació a través dels mòbils sense tenir presents les consignes bàsiques de verificació dels mitjans

A mesura que fem un ús massiu de les eines de comunicació que tenim a les nostres mans, guanyem en habilitats i criteris per conèixer el funcionament i el potencial d'aquestes. Però si en una situació normal aquest aprenentatge s'adquireix amb la pràctica d'anys, els catalans aquests dies assistim a una situació d'emergència, som altaveus d'informació a través dels mòbils, sense haver tingut el temps per aprendre'n ni tenir presents les consignes bàsiques de verificació dels mitjans. 

La propaganda de la desinformació

En conflictes polítics i socials són freqüents les estratègies de desinformació. Segons un recent article publicat a The Washington Post, "les campanyes per manipular l'opinió pública a través de missatges falsos a les xarxes socials s'han convertit en la pràctica política" més comuna en els darrers anys. "La propaganda és creada per bots (programes informàtics) que interactuen amb les persones per amplificar els rumors de manera automatitzada".

Els missatges falsos es difonen ràpidament en temps real sense pensar en les repercussions posteriors
Investigadors de la Universitat d'Oxford de propaganda computacional va denunciar en un informe que "les tropes cibernètiques són equips governamentals, militars o de partits polítics compromesos a manipular l'opinió pública sobre els mitjans socials". La tensió del moment i les emocions d'ira o por, provoquen que els missatges falsos (o fakes) es difonguin ràpidament entre centenars de persones, que alhora els reenvien als seus contactes sense pensar en les repercussions posteriors.  
 
 

concentració a Via Laietana contra la policia espanyola Foto: Guillem Pascual Molina


Vídeos, àudios, fotografies que semblen possibles

Ens va passar els dies previs al referèndum, i de nou, el dia de l'aturada de país, amb l'agreujant que els mitjans de comunicació ens havíem adherit a la vaga general i les informacions que es destil·laven eren mínimes, almenys durant una bona part de la jornada. 

Bona part dels vídeos i fotografies que es rebien des de grups de Whatsapp i Telegram eren certs, però feien més mal els pocs que no ho eren. Molts dels rumors tenien la clara intenció de crear alarma social i por perquè la gent no sortís de casa, ni es mobilitzés.
 
Durant el dimarts 3 d'octubre, els mitjans de comunicació vam haver de desmentir rumors que anunciaven l'arribada de combois d'AVE equipats amb policies de paisà amb destinació a Barcelona que venien a destrossar les manifestacions pacífiques. O salvar a un home d'un "possible linxament", vestit amb una samarreta groga i braçalet independentista, acusat de ser un policia nacional "infiltrat" en una concentració ciutadana. 

Des del compte Portuaris CNT també es va difondre una imatge d'un nombrós grup de policies sortint del vaixell del port de Barcelona on s'allotgen els cossos de seguretat. De seguida, va córrer el rumor que anaven cap a les diferents mobilitzacions per provocar aldarulls.

Missatge dels Mossos per desmentir un rumor


Els Mossos d'Esquadra van negar des del seu compte Twitter que hi hagués una alerta sobre la possible "arribada de centenars de forces d'ocupació per trencar+cremar coses". El missatge va ser enviat des d'un compte que tenia l'aspecte de l'oficial.

La difusió constant de rumors infundats i la tensió del moment actual, adobat amb les emocions personals, va fer que durant tota la jornada del 3 d'octubre sobrevolés la possibilitat que les massives mobilitzacions acabarien en aldarulls violents. Part de l'objectiu es va aconseguir: atemorir a la població. Però també va servir per cridar a la calma i a evitar enfrontaments entre ciutadans.

Actuar com a multituds intel·ligents

Les multituds intel·ligents són - segons el prestigiós investigador tecnològic Howard Rheingold- aquelles que "fent un ús correcte de les tecnologies que tenen al seu abast, amplien el talent humà". 

Per això, abans de compartir informació és recomanable fer-se prèviament unes preguntes lògiques sobre el missatge que volem difondre. Aquest gràfic (també compartit per xarxes el 3 d'octubre) és una bona guia per no picar l'ham de la propaganda que pretén generar caos i alarma social. 

 

Consells per verificar els missatges de les xarxes socials

 

Els vídeos, les fotografies i els àudios que corren a través d'Internet són fàcilment manipulables, però davant el dubte, aturar-se abans d'emetre. Davant el dubte, contactar amb l'autor que ha elaborat el contingut. Davant el dubte, repassar les portades dels mitjans de confiança. Des dels mitjans fem el possible per verificar i contrastar abans de publicar. Els periodistes tenim criteris per detectar quan una informació és certa o no. Ens podem equivocar, perquè les trampes són cada cop més sofisticades, però dels errors també n'aprenem. 

Actuar com a multituds intel·ligents en aquest moment de tensions socials que vivim suposa ser plenament conscients de les conseqüències de la desinformació, ser plenament conscients del poder que tenim a les nostres mans. 
 

La plaça Universitat, desbordada aquesta tarda Foto: Josep M. Montaner

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Carles Puigdemont, entrevistat a Catalunya Ràdio | Catalunya Ràdio
01/01/1970
El president cessat pel 155 reivindica que es pot governar des de l'exterior gràcies a les noves tecnologies i recorda que el Parlament "ja va aprovar una llei per l'ús de mitjans telemàtics"
El primer oficial i el capità del mercant rus sortint de la Ciutat de la Justícia | ACN
01/01/1970
En el sinistre van morir dos mariners | Encausats el primer oficial del Midvolga 2 i el patró d'El Fairell
01/01/1970
Un ferit lleu per inhalació de fum | El trànsit s'ha restablert completament a quarts de vuit del matí
Carme Forcadell i Roger Torrent, a l'inici del ple de constitució del Parlament | Josep M. Montaner
Joan Serra Carné
01/01/1970
Roger Torrent desplega un perfil institucional que neguiteja la CUP per la falta de referències republicanes mentre la seva predecessora assisteix, alliberada, a una legislatura que insinua contradiccions en el sobiranisme
Carme Forcadell i Marta Rovira al bell mig de l'hemicicle del Parlament en la sessió constitutiva | Josep Maria Montaner
Sara González | 1 comentari
01/01/1970
La legislatura arrenca marcada pels escons buits i amb llaços grocs, la bancada del Govern deserta i l'alè dels processos judicials al clatell de l'independentisme | La sessió constitutiva més insòlita en democràcia acaba amb la trucada de Puigdemont des de Brussel·les per felicitar Roger Torrent
Joan Tapia | Adrià Costa
Pep Martí | 9 comentaris
01/01/1970
L'exdirector de "La Vanguardia" opina que "l'actuació de Felip VI davant el procés pot complicar el seu paper arbitral en el futur" | Segons el periodista i analista polític, "Mas ha preferit marxar dos dies abans que dos dies després de la sentència del cas Palau"
Rajoy aquest dilluns davant la junta directiva del seu partit. | @ppopular
Pep Martí
01/01/1970
L'aprovació dels comptes públics requereix del suport dels nacionalistes bascos, molt difícil mentre bategui el 155, mentre que Rajoy s'esforça per preservar la cohesió d'un partit molt inquiet després del 21-D