Referèndum

El clam per la democràcia i la dignitat torna a prendre els carrers massivament

Unes 700.000 persones surten als carrers de Barcelona a la tarda i milers més a diverses ciutats catalanes coincidint amb l'aturada de país | Milers de manifestants es concentren a la Via Laietana per exigir davant de la Prefactura que marxi la policia espanyola

per Jordi Bes / Isaac Meler, 3 d'octubre de 2017 a les 18:22 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 3 d'octubre de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Concentració a la plaça Universitat aquesta tarda. Foto: Josep Maria Montaner


Catalunya ha tornat a sortir massivament i pacíficament al carrer. Ho va fer per la Diada, ho va fer per votar aquest diumenge i hi ha tornat avui, en una jornada de vaga general que ha tingut un ampli seguiment, per fer de nou una crida democràtica i per reivindicar la seva dignitat. La repressió policial de l'1-O, que el govern espanyol i l'aparell de l'estat no només no admeten sinó que ridiculitzen o minimitzen, ha fet que diverses manifestacions omplin aquest dimarts el centre de Barcelona i d'altres ciutats catalanes.


A les concentracions de la capital catalana de la tarda hi han participat 700.000 persones, segons la Guàrdia Urbana. A la plaça Universitat la concentració de la Taula per la Democràcia ha estat un èxit enmig d'una certa preocupació per la seguretat després que s'avisés que agents espanyols de paisà (la seguretat avui corria a càrrec dels Mossos) podien provocar. Allà els representants de la plataforma Universitats per la República han convocat una acampada permanent a la confluència entre el passeig de Gràcia i la Gran Via perquè comencés a les 21.00 h.
 

Els estudiants han arribat a muntar una quinzena de tendes de campanya, però han decidit desconvocar l'acampada a les 22.00 h. Segons fonts de la plataforma, el Govern i els Bombers els han demanat no continuar "per motius de seguretat", malgrat que comptaven amb el permís dels Mossos. L'elevada presència a la ciutat de la policia espanyola i una marxa espanyolista poden haver influït en la decisió. No obstant això, no descarten acampar més endavant al mateix lloc o en un altre indret, com el parc de la Ciutadella. Alguns dels estudiants no han marxat, però, sense fer la cassolada.

A les sis ha començat també la manifestació sindical a Jardinets de Gràcia, que han convocat els sindicats CGT, Intersindical-CSC, IAC i COS, i tenia el suport de la CUP. Havia d'arribar fins a la plaça de la Universitat, però ha continuat cap a la Via Laietana, on hi ha la prefectura de la Policia Nacional espanyola, per demanar que els agents marxin. Milers de persones s'hi han concentrat aquest vespre, i els ha costat marxar-ne malgrat les crides per acabar la concentració.


Una d'elles ha estat del president de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Jordi Sànchez, que ha exigit evitar provocacions i evitar que es trenqui una mobilització que ha estat en tot moment pacífica. L'exdiputat de la CUP Antonio Baños fins i tot s'ha acostat al lloc amb un megàfon demanant la fi de la mobilització a Via Laietana. Cap a les 22 h. la concentració davant la prefectura ha quedat totalment dissolta pels propis manifestants. Hi quedaven encara unes 2.000 persones.

La concentració a la Via Laietana davant de la policia espanyola. Foto: Martí Urgell


Tant a Barcelona com a la resta de capitals de comarca del país s'ha llegit un manifest unitari contra contra la violència política, per l'aposta pel diàleg i la política i, finalment, exigint la retirada dels milers de policies espanyols vinguts aquests dies a Catalunya per reprimir l'1-O i que pretenen quedar-se al país com a mínim fins l'11 d'octubre a l'espera dels propers passos que faci l'independentisme.

Mobilització espanyolista

Paral·lelament, una mobilització espanyolista s'ha posat en marxa aquest vespre des del carrer Quevedo. S'han dirigit cap a Travessera de Gràcia, on hi ha la caserna de la Guàrdia Civil. Han acabat a la plaça d'Artós, passant primer per la plaça Lesseps, Travessera de Dalt i Via Augusta. Durant el seu recorregut, han generat imatges de tensió puntuals, com el cas d'un home que ha increpat uns independentistes que han respost amb "som gent de pau". Cuixart exigeix declarar la independència

Des de la concentració que ha convocat la Taula per la Democràcia a Barcelona, el president d'Òmnium, Jordi Cuixart, ha demanat al Parlament que acompleixi la llei del referèndum i faci la declaració d'independència sense dilació. "Estem convençuts que el Parlament sabrà recollir tot aquest clam popular, la demanda que els catalans tinguem Estat propi i donaran curs a la declaració del referèndum que això vol dir fer la declaració d'independència sense dilació", ha afirmat.
 

Jordi Cuixart (Òmnium) amb l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. Foto: Josep M. Montaner


Ja al matí fins a 300.000 persones, segons la Guàrdia Urbana de Barcelona, s'havien concentrat. A la capital catalana, milers de persones s'han aplegat davant de les comissaries de la policia espanyola de Via Laietana, que es troba completament tallada, i de la Verneda. També s'ha vist una gran mobilització de persones al passeig Sant Joan, en direcció al centre.

A plaça Universitat també hi havia milers de persones. A més, hi ha hagut una concentració a les 13 h davant la delegació del govern espanyol. Una d'aquestes concentracions ha fet via cap al Parlament. Davant la seu del PP al carrer Urgell també s'hi han concentrat centenars de persones que han llençat paperetes de vot de l'1-O. El cos de bombers ha estat ben present a totes les mobilitzacions contribuint a assegurar la seguretat.
 

La plaça Major de Vic, desbordada aquesta tarda. Foto: Sergi Cámara
 

La manifestació de Barcelona es dirigeix al Parlament. Foto: Josep Maria Montaner


També s'han vist multitudinàries concentracions a Manresa, amb 15.000 persones, Reus, Tarragona, Lleida, Igualada, Granollers, Girona o Tarragona, entre moltes altres. A Girona al matí s'hi han concentrat unes 30.000 persones i 60.000 a la tarda, segons dades de la Policia Municipal, convertint-se així en la més important de la història a la ciutat. A Lleida han estat 45.000 persones a la tarda i a Tarragona, més de 30.000 –40.000 segons l'ANC-.
Aturada "molt massiva" al sector públic

La consellera de Treball, Afers Socials i Famílies, Dolors Bassa, ha qualificat aquest dimarts de "molt massiva" l'aturada del país i ha xifrat en més d'un 70% el seguiment a tots els sectors de l'administració pública tan locals com del Govern. Així ho ha manifestat en una roda de premsa al Departament de Treball.

Entre d'altres, ha apuntat per exemple que el seguiment de l'aturada en el sector de Salut és del 75% i que hi ha serveis mínim del 33% a Rodalies Renfe tot el dia i el 25% transport públic a Barcelona en hores punta. Bassa ha reclamat que l'aturada es faci de forma pacífica. "Cridem una vegada més a que la gent de forma pacífica demostri la convivència cívica que tenim com a país", ha indicat.

Les artèries tallades

Les manifestacions per l’aturada general han tallat una seixantena de carreteres catalanes des de primera hora d'aquest matí, entre elles principals nusos de comunicació com l’AP-7, l’A-2, la C-25, la C-58 o la B-23. La convocatòria ha tingut un seguiment massiu i l'activitat a Catalunya està pràcticament aturada. A mesura que avançava la tarda s'ha anat recuperant la circulació normal a les principals artèries.

La circulació ha estat interrompuda a l’autopista AP-7 a Vilablareix, Sarrià de Ter, Cervià de Ter, a Constantí i Cardedeu; a l'A-2 a Bellpuig i al Bruc; a la B-23 a Molins de Rei, a l’Eix Transversal a Rajadell i Gurb; a l'N-II a Medinyà i al Masnou; a la C-16 a Riu de Cerdanya, Sallent i Sant Fruitòs de Bages, a la C-15 a Vallbona d'Anoia, a la C-37 a la Vall d'en Bas i a Manresa; a la C-17 a Ripoll; a la C-252 a Corçà, a la C-63 a Vidreres i a la Vall d'en Bas, a la C-66 a Celrà, a l'N-260 a La Seu d'Urgell, a l'N-340 a Subirats i la T-11 a Tarragona. També hi ha hagut talls a la C-65 a Llagostera, a la C-66 a Cetrà i a la GI-514 a Medinyà.

Podeu comprovar aquí l'estat actual de totes les carreteres. 
 

Una noia alça les mans al tall de la C-17. Foto: Sergi Cámara


També hi ha hagut talls en algunes vies de tren, com a Girona, i als túnels de Bracons i del Cadí, i la frontera de Puigcerdà. Pel que fa a la resta del transport públic, poques incidències, tot i els serveis mínims, ja que hi ha menys activitat.

Catalunya s'ha aturat aquest dimarts per rebutjar frontalment les càrregues policials avalades pel govern espanyol per intentar frenar l'1-O, que han deixat un balanç de quasi 900 ferits. Govern, entitats sobiranistes, sindicats i el sector empresarial, social i cultural han fet una crida a una vaga sense precedents que ja es visualitza en diverses manifestacions a la capital catalana i arreu del territori. 
 

El centre Ramon Llull de Barcelona, on va actuar la policia espanyola. Foto: Josep Maria Montaner
 

El centre Ramon Llull de Barcelona, on va actuar la policia espanyola. Foto: Josep Maria Montaner

 

Mercabarna, buida durant l'aturada general d'aquest dimarts a Catalunya. Foto: Mercabarna


Seguiment massiu

El seguiment de l'aturada ha estat massiu. Empreses d'implantació arreu del territori com el Grup Bon Preu s'han sumat a l'aturada de país, una decisió empresarial que comporta que els treballadors no veuran descomptada la jornada del sou. També ho fan Petrolis Independents, Frit Ravich o les 770 empreses de Mercabarna. Entitats esportives com el Futbol Club Barcelona i el Reial Club Deportiu Espanyol, o conglomerats empresarials com el Grup Ametller Origen també ho faran.

També s'hi han sumat diverses associacions empresarials, com ara la Unió d'Entitats de Retail de Catalunya, Retailcat, la Fundació d'Empresaris de Catalunya, la Fundació Comerç Ciutadà o l'Associació Comarcal d'Empresaris del Berguedà. A la capital catalana, en molts barris s'han vist molt pocs comerços oberts.

Des del punt de vista de les administracions, ajuntaments, consells comarcals, empreses i centres de recerca d'arreu del país també han decidit adherir-s'hi, entre ells l'Ajuntament de Barcelona. També ho han fet sindicats agraris com Unió de Pagesos, que ha demanat estacionar els tractors a les places dels pobles en el marc de la mobilització, o sindicats sanitaris com Metges de Catalunya. Els estibadors del Port de Barcelona també hi han participat.

Les aturades també s'han sumat al món docent, on universitats com la Rovira i Virgili o la de Girona o nombrosos centres educatius de primària i de secundària d'arreu del país s'han sumat a la convocatòria de la Taula per la Democràcia. Els mitjans de comunicació públics, com la mateixa Agència Catalana de Notícies, s'hi han sumat. A TV3 i a Catalunya Ràdio els treballadors també han optat per fer 24 hores d'aturada.

En canvi, Banc Sabadell i CaixaBank no s'hi han sumat, tot i que han fet públic que respecten el dret dels treballadors a fer-ho. Mercadona s'ha manifestat en el mateix sentit, tal com també ho ha fet la Diputació de Girona.

PIMEC, que forma part de la Taula per la Democràcia, ha volgut aclarir que respecta la voluntat individual de cadascun dels seus membres i que dona suport a la decisió d'aturar l'activitat o no, total o parcialment. PIMEC ha apostat pel pacte dins l'empresa.
 

Un dels talls de carreteres per l'aturada. Foto: Cedida


Cues a Puigcerdà, on hi ha la frontera amb França tallada. Foto: Elies Nova

 

L'Eix Transversal (C-25) tallada a Gurb, a Osona. Foto: ND
 

La C-25 tallada a Gurb. Foto: ND
 

La C-32 tallada a Sitges en direcció Barcelona Foto: Albert Corominas
 

La C-32 tallada a Sitges aquest dimarts. Foto: Albert Corominas

 

La C-17, bloquejada en ambdós sentits a l'alçada de Ripoll. Foto: Arnau Urgell
 

Tractors bloquegen la C-17 a l'entrada de Ripoll. Foto: NacióRipollès




La primera acció després del referèndum

L'aturada és la primera acció de la setmana que s'emmarca en la voluntat del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, de fer que el resultat del referèndum sigui vinculant. El dimecres hi haurà una altra cita important. Serà llavors quan la junta de portaveus es tornarà a reunir i Junts pel Sí farà una proposta sobre data per celebrar un ple "específic sobre les conseqüències de l'1-O", dia en què també es debatrà quin format tindrà la jornada parlamentària.

Sigui com sigui, l'aturada s'ha gestat en els darrers dies però va acabar de prendre forma arran de l'actuació policial de diumenge. Durant la tarda, mentre la gent votava i al mateix temps protegia els col·legis electorals de la violència policial, el vicepresident del Govern, Oriol Junqueras, es va reunir amb els màxims responsables de les entitats sobiranistes i els sindicats majoritaris per abordar l'escenari d'una aturada de país que acompanyés els passos a seguir després del referèndum. En certa manera, el sobiranisme espera que l'impacte dels 2,2 milions de vots vàlids –un 90% dels quals a favor del "sí"- en plena repressió de l'Estat es conjugui aquest dimarts amb una resposta massiva al carrer.

No tothom ho entén igual

El Govern, que ja encamina la proclamació de la independència –s'estan perfilant els detalls, tractats durant la setmana passada-, dona suport a la vaga i no es reunirà com fa cada dimarts. A Palau confien que la mobilització permanent acompanyi la fase decisiva en què ha entrat el procés. Malgrat tot, el cert és que no tothom entén de la mateixa manera aquesta aturada de país, que en principi es va equiparar a una vaga general que tingués la complicitat dels empresaris i que també aturés els centres educatius. Així ho va anunciar el president d'Òmnium, Jordi Cuixart, en el míting posterior a tancar els col·legis electorals, ja que així s'havia acabat de perfilar en la reunió de diumenge al vespre de la Taula per la Democràcia, que reuneix, entre d'altres, CCOO, UGT, ANC, Òmnium, Pimec i Cecot.

La mobilització té com a objectiu respondre a la "repressió" que ha posat en marxa l'Estat per impedir el referèndum i que diumenge va arribar a la cúspide de la repressió exercida. Malgrat tot, durant el dia han aparegut divergències entre cada organització sobre com concretar aquesta aturada. Així, per una banda, hi havia convocada des de la setmana passada la vaga general impulsada per la CGT, la IAC, la Intersindical-CSC i la COS, que es manté i a la qual la Taula per la Democràcia va acordar donar-hi suport diumenge.

CCOO i UGT es fan enrere

Malgrat tot, aquesta unitat plena s'ha torçat aquest dilluns. En una nova reunió per tancar els detalls de l'aturada que s'ha celebrat durant el migdia, CCOO i UGT s'han desmarcat de l'acord del dia anterior i han defensat que es fessin aturades només en aquells centres de treball on empleats i empresaris ho acordessin. Serien, per tant, aturades parcials, emmarcades en un horari determinat, i que no comportarien una reducció salarial proporcional, com sí que ocorre en el cas de la vaga. Els grans sindicats argumenten que, com que no es tracta d'un conflicte estrictament laboral, la mesura s'ha de prendre des de la unitat dels actors de cada empresa.

Davant d'això, els altres sindicats que participen a la Taula -IAC i Intersindical-CSC-, així com l'ANC, Òmnium, Unió de Pagesos, el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, els universitaris o els escoltes han criticat el canvi de postura dels sindicats majoritaris, però no els han aconseguit fer desistir del gir. D'aquesta manera, només una estona després que les cúpules estatals de CCOO i UGT es desmarquessin de la vaga i critiquessin tant l'immobilisme de Mariano Rajoy com l'estratègia unilateral del Govern, les federacions catalanes d'aquests catalans han concretat en roda de premsa que el seu suport efectivament es limitava a les mobilitzacions i a les aturades acordades.

Les petites patronals

En aquesta línia, les patronals PIMEC i CECOT -que integren la Taula per la Democràcia- tampoc no secunden la vaga general. "Entenem que una part important de la població catalana vulgui donar resposta al que va passar ahir", ha dit el secretari general de CECOT, David Garrofer, però ha insistit que això "no justifica en cap cas una vaga general" i, com la Pimec, recomanen a les seves empreses realitzar aturades d'una hora. Al seu torn, Foment del Treball ha apuntat que l'aturada de país "no té cobertura legal", i Banc Sabadell i CaixaBank tampoc se sumen a la iniciativa, però respecten el dret dels treballadors a fer-ho.

Per aquest motiu, els treballadors que vulguin secundar les mobilitzacions tenen dues vies. Per una via, la de l'aturada acordada -fins i tot, tot el dia-, si l'empresari hi està d'acord i també s'hi vol implicar, una opció que permetria que l'acció no repercutís en la retribució. L'altra via, en cas que no hi hagi acord, seria secundar la vaga convocada pels sindicats minoritaris i que té el suport de les entitats sobiranistes, el Govern, el PDECat, ERC, la CUP, Podem i nombroses entitats.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació