Referèndum: crònica

Nit de vetlla, dies rebels

Un grup d'escriptors ha passat la nit al CCCB per fer-hi una lectura en pijama a favor de les lletres lliures i per defensar el lloc de votació. Crònica de Bel Olid

| 01/10/2017 a les 17:25h
Especial: Les cròniques de NacióDigital
Arxivat a: Cultura, traductors, escriptors, cultura, referèndum, CCCB, poetes
Aquesta nit, una bona representació d'escriptors han custodiat el CCCB | Bel Olid
Tot té un aire estranyament, festiu, aquests dies. Com si no volguéssim ser plenament conscients de la transcendència del que estem vivim, del que estem creant. En agafem les notícies més inquietants amb humor. Fem servir la ironia, de vegades fins i tot el sarcasme, com a escuts contra la por. D’altra manera, qui sap si no quedaríem paralitzats.
 

L'escriptora Bel Olid aqueseta nit al CCCB Foto: Gerard Masagué​ 

 

Escric això a la sala on, d’aquí a tres quarts, es constituiran les meses electorals. La taula que fa d’escriptori, que ara és una taula i prou, serà visitada per centenars de persones que, digui el que digui el govern Espanyol, la fiscalia, la guàrdia civil o els quatre fatxes que hi havia ahir a Plaça Sant Jaume, votaran. La sala que ara és el meu despatx ha servit de dormitori aquesta nit per a la cinquantena de persones que hem intentat dormir, entre roncs, converses i nervis; a les nou serà col·legi electoral.

L'excusa per fer-hi una lectura en pijama

Som al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona des de les vuit del vespre d’ahir i hi vam venir amb l’excusa de celebrar el dia internacional de la traducció (Sant Jeroni), per fer-hi una lectura en pijama a favor de les lletres lliures. Hi van venir poetes, traductors, performers diversos, i fins i tot el grup de música electrònica Jansky, que a falta de mitjans tècnics va haver de fer un unplugged (molt reeixit, tot s’ha de dir).

Van ressonar les paraules de Francesc Trabal, de Mercè Rodoreda, de Montserrat Roig. Cançons trobadoresques en occità, traduccions al romanès de poemes catalans i al gallec de poemes bascos. Laia Martínez López, Sebastià Portell, Eduard Escofet, Susanna Rafart i molts altres van recitar versos propis i aliens. No hi van faltar la Laura Borràs, de la ILC, La Raffaella Salierno del PEN Català i jo mateixa en representació de l’AELC.
 

Escriptors, poetes, traductors i performers van ocupar el CCCB  Foto: Bel Olid


Després de la festa, vam tancar portes i ens vam quedar el grup d’uns cinquanta que hem passat la nit aquí. Hi havia pizza, refrescos, alguna cervesa, i molta expectació. Tothom estava, està, pendent del mòbil. Ens passem la informació. “Allà ja tenen urnes”, “a aquell altre col·legi ja han passat els mossos”. “A no sé on hi falta gent”. Un grup de noies del País Basc vénen de reforç, però no tenen sacs. Uns veïns porten mantes. Aquesta és l’altra cosa, a més d’alegria amb què ens revelem, que no deixa de sorprendre’m: com ens ajudem, com compartim amb desconeguts. La solidaritat que no sabíem que seríem capaços de generar.

Cap a les cinc comença a arribar la gent 
 

Les urnes fan acte de presència abans de les vuit del matí Foto: Bel Olid


Maldormim, és clar. Fa molts dies que anem curts de sons i llargs d’esperança i d’il·lusió, per sort. Ens és igual. Ja dormirem demà, o l’altre. Cap a les cinc comença a arribar gent a fora. Les instruccions són, malgrat la pluja, fer cadena humana per resistir si la policia vol entrar a desallotjar-nos, però quan arriben els mossos, a quarts de set, tenim una sorpresa. No tenen cap intenció de treure’ns. Aixequen acta, fan un piti resguardats de la pluja i se’n van. Deixem entrar els companys de fora i aplaudim, ens abracem. Una emoció il·lògica ens eriça la pell. No és ben bé per aquest moment en concret, és que ens desborda tot plegat i el cor necessita excuses per buidar-se de llàgrimes d’alegria, d’emoció, de por.

 

L’ANC ens ha fornit de tot i força per a l’esmorzar popular que comença a quarts de vuit. Agafem forces, engolim magdalenes i cafè. Ja són gairebé les vuit. Arriben les urnes, esclaten de nou els aplaudiments. Votarem, crida la gent. Tot està llest. Sí votarem.

Cues i cues per votar

 
Tot el dia, cues i cues. Voluntaris que pesquen la gent gran o que per motius de salut no poden estar-de hores sota la pluja. Voluntaris que organitzen els accessos. Voluntaris que porten menjar per a les meses i per als altres voluntaris. Voluntaris que cuiden la gent, gent que cuida els voluntaris.

Malgrat els problemes de primera hora, la gent ha anat votant. Hem vist fotografies i vídeos de la policia pegant fort, dels bombers encarant-s'hi, de la gent resistint. Aquí hi ha una calma fràgil: sabem que podem ser els pròxims.

Però també hem vist els que han viscut el franquisme plorant en sortir de votar, la gent cridant 'votarem'. I, sabeu què? Hem votat. Estem votant. I aquesta victòria no ens la prendran ni amb totes les porres del món. Hem guanyat.

 

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Alejandro Fernández | Adrià Costa
01/01/1970
El diputat del PP, un dels noms que figuren a les travesses per succeir Xavier García Albiol, assegura que "Catalunya està avui molt més dividida que Espanya" | "No em provoca plaer veure Junqueras a la presó, però es va burlar dels requeriments judicials que rebia", afirma el dirigent popular
01/01/1970
Un cercavila pel centre de la ciutat i l'espectacle pluridisciplinari 'Pas' donen el tret de sortida a un programa de més de 130 activitats
Jorge Fernández Díaz, en una imatge d'arxiu | EP
01/01/1970
El que va ser el titular del ministeri d'Interior es troba a la UCI en empitjorar el seu estat de salut
01/01/1970
La decisió l'hauria d'executar la mesa, segons la fórmula que triés per repartir els representants a la cambra alta i designar qui capitanejaria les comissions | Les concessions s'unirien a gestos com el to conciliador de Torrent en el seu discurs o la ubicació de Catalunya en Comú-Podem a l'hemicicle
Santi Rodriguez, Xavier García Albiol, Mariano Rajoy, Andrea Levy i Dani Serrano, en un acte de campanya | PP
Roger Pi de Cabanyes | 12 comentaris
01/01/1970
«L’equip de Mariano Rajoy dona per fet que ERC i el PDECat ja estan assumint que no faran president Puigdemont»
Una imatge de la sèrie «Merlí» | TV3
Toni Vall | 6 comentaris
01/01/1970
«Empescar-se que el millor final possible és enviar el protagonista al sot sona a sopar de duro, francament, a mandra de pensar alguna cosa més elaborada»
Carme Forcadell i Roger Torrent, a l'inici del ple de constitució del Parlament | Josep M. Montaner
Joan Serra Carné | 2 comentaris
01/01/1970
Roger Torrent desplega un perfil institucional que neguiteja la CUP per la falta de referències republicanes mentre la seva predecessora assisteix, alliberada, a una legislatura que insinua contradiccions en el sobiranisme