29
de setembre
del
2017
Actualitzat
el
30
de setembre
a les
12:24h
Carles Mundó, al Centre Internacional de Premsa de l'1-O. Foto: Govern
La Generalitat ha decidit actuar davant el que considera una "connivència de tots els instruments de l'Estat" per "fer saltar pels aires la separació de poders" i la "vulneració de drets fonamentals". És per això que el conseller de la Justícia, Carles Mundó, ha anunciat aquest divendres que el Govern ha presentat una querella contra el el Fiscal General de l'Estat, José Manuel Maza, i el Fiscal Superior de Catalunya, José María Romero de Tejada, pels delictes de prevaricació, usurpació de funcions -en relació a les funcions de la policia- i de delicte contra l'exercici de drets civils.
Aquestes denúncies s'han presentat -o es farà aquest mateix divendres- al Tribunal Suprem en el cas de Maza i al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) pel que fa a Romero de Tejada. Aquesta actuació judicial se suma a altres accions preses fins ara per part de la Generalitat o d'alguns dels afectats per les mesures repressores de l'Estat, algunes de les quals van ser anunciades dimecres pel conseller de Presidència, Jordi Turull, mentre que l'ex-secretari general de Vicepresidència i Economia i Hisenda, Josep Maria Jové, ja ha portat la seva detenció al Tribunal d'Estrasburg.
Entre les altres actuacions preses arran de les actuacions de l'Estat per l'1-O hi ha advertiments contra la Fiscalia perquè deixi d'actuar al marge de la llei i la cobertura del jutge, una queixa per la no admissió en dos mesos de la querella contra les actuacions de la Guàrdia Civil el juliol, un recurs contra l'ordre dictada TSJC per tal que els Mossos impedeixin diumenge obrir els col·legis electorals perquè reconsideri les mesures acordades -ja que entén que intenta frenar per via policial una cosa que no és delicte-, un recurs contra el fet que dos jutjats diferents que estiguin fent una instrucció dels mateixos fets -el jutjat número 13 del Vendrell, arran de la querella contra l'exsenador Santi Vidal, i el TSJC-, una recusació del jutge titular del jutjat número 13 per imparcialitat -perquè tota la causa la porti el TSJC-, un recurs perquè s'aixequi el secret de sumari del cas Vidal, una demanda a Estrasburg per les sancions a la Sindicatura Electoral i a càrrecs del Govern, o una altra demanda dels membres de la Sindicatura Electoral per vulneració del dret a un jutge imparcial i a un judici amb garanties.
Deu actuacions contra la legalitat
Per justificar aquestes mesures i la indignació del Govern, Mundó ha enumerat "deu situacions en què s'han produït les vulneracions respecte els drets fonamentals". Aquestes són la persecució penal d'un fet que no és delicte com organitzar un referèndum -va ser exclòs del codi penal-; el desplegament de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional "sense precedents en un context d'amenaça gihadista; la designació d'un oficial de la Guàrdia Civil per coordinar els Mossos tot i que és competència de la Generalitat; la intervenció de les seves finances de la Generalitat sense debat al Congrés; o l'abús del terme de sedició per al procés judicial, sense que s'hagi produït cap acte de violència, i portant la causa a l'Audiència Nacional.
Igualment, s'ha referit als escorcolls sense ordre judicial i l'obertura de correspondència postal sense ordre judicial, vulnerant el dret a la intimitat i el secret de les comunicacions; la citació de més de 700 alcaldes de Catalunya, el 75% del total, per part de la fiscalia, tot i que un jutge porta la mateixa causa -actuació que vulnera la llei-; el tancament de desenes de pàgines web, les amenaces als mitjans de comunicació, el decomís de propaganda i documentació, la identificat de periodistes o els escorcolls a impremtes; la prohibició i suspensió d'actes polítics, a Madrid o Vitòria; i l'ocultació dels motius de les denúncies i de la situació dels detinguts als advocats, així com la dilatació injustificable del secret de sumari.
Les amenaces als membres de les meses
I un onzè punt, segons Mundó, podria ser l'amenaça de l'Agència Espanyola de Protecció de Dades als membres de les meses conforme podrien rebre multes si usen el cens del Govern durant les votacions. Unes "afirmacions que no són certes" i que han estat replicades per l'Autoritat Catalana de Protecció de Dades, que ha negat que hi puguin haver sancions, ja que "un ciutadà ni és funcionari públic ni és titular d'una base de dades", que és qui podria rebre la multa. "Serien multes il·legals, una coacció", ha insistit el conseller, que s'ha preguntat "com s'ho farà l'Estat per cobrar multes il·legals".