Mariano Rajoy no ha aconseguit tot el que pretenia. Encara no sabem del cert de què serà capaç i ell el seu govern -ben coordinat amb la resta de poders de l'Estat- d'aquí a diumenge per frenar el referèndum. Però podem certificar que l'estratègia de diluir el clam del sobiranisme amb una cadena de mesures coercitives no ha rebut l'aval explícit dels seus homòlegs europeus. Una alt dirigent de la Generalitat ben connectat amb les institucions comunitàries i sempre atent als moviments de Brussel·les m'indicava aquesta setmana les fotografies que no havia aconseguit Rajoy: ni ha pogut brandar el suport d'Angela Merkel ni ha exhibit una encaixada de mans amb Emmanuel Macron. D'Itàlia tampoc ha arribat cap gest de complicitat. Són fets.
Més enllà del silenci expectant de la Unió Europea -els poders comunitaris han rebut en els darrers dies interpel·lacions no només de les institucions catalanes sinó també de la premsa internacional-, el president espanyol només ha obtingut una imatge amb Donald Trump a la Casa Blanca. El discurs del president nord-americà, però, no ha estat precisament una victòria de la diplomàcia espanyola. Tot el contrari.
Rajoy tampoc ha pogut mostrar fotografies de violència a Catalunya per desacreditar l'independentisme. En els suposats actes "tumultosos" no hi ha hagut cap incident, tot i el notable desplegament de 10.000 agents policials arreu del país per impedir l'1 d'octubre. Els agents han perseguit urnes i paperetes, han detingut alts càrrecs de la Generalitat i han entrat a mitjans de comunicació. Els aparells de l'Estat han acompanyat l'estratègia policial tutelant les declaracions de desenes d'alcaldes i amenaçant amb fortes multes aquells que siguin diumenge a les meses. Serà complicat que es pugui votar com sempre -per subratllar el missatge que havia repetit tant el Govern setmanes enrere-, però el sobiranisme està en disposició d'evidenciar que una àmplia majoria de la societat catalana ha desconnectat emocionalment d'una Espanya que només branda el Codi Penal com a estratègia de cohesió.
La logística de la votació. Aquest divendres conclou la campanya del referèndum i tota l'atenció passarà als col·legis electorals, on es visualitzarà el compromís del sobiranisme civil per custodiar els punts de votació. A l'acte polític de Maria Cristina hi participen dirigents dels "comuns" -com us ha avançat NacióDigital- perquè l'1 d'octubre ja està empeltat d'un missatge que parla tant de democràcia com d'independència. I, en la recta final cap a la votació, el Govern mostra determinació. Ningú no podrà dir que no ha intentat fins al final. Com expliquen Roger Tugas i Oriol March, la Generalitat ha garantit en una comapreixença pública que té un pla B per votar encara que es tanquin col·legis i es retirin urnes. Les urnes, per cert, són de plàstic i amb el logotip de la Generalitat. Tant que n'havíem parlat.
Un fiscal general que intueix delictes. L'ofensiva judicial i policial contra la votació de l'1 d'octubre té noms propis. Un és el del fiscal general de l'Estat, José Manuel Maza, una figura controvertida des del seu nomenament. Consuelo Madrigal, la seva predecessora, s'havia resistit a acceptar determinades instruccions de l'executiu de Mariano Rajoy i va acabar abandonant la cúpula del ministeri públic. Maza, completament alineat amb els designis de la Moncloa, s'ha posat al capdavant de l'operatiu contra el referèndum. Us recomano que us atureu en l'article que firma José Precedo a eldiario.es: relata com el fiscal general de l'Estat ha atribuït delictes -de la sedició fins a la rebel·lió- fins i tot abans que es cometessin. Maza ha repetit aquests dies que la detenció de Carles Puigdemont és una "opció oberta".
Vist i llegit
Agustí Benedito no ha pogut assolir l'objectiu. Ha fet un esforç titànic per recollir les 16.570 firmes necessàries per promoure una moció de censura a la junta directiva del Barça, però s'ha quedat a la frontera de les 12.504 adhesions. Una xifra molt rellevant, però insuficient. Benedito i el club col·lisionaven en el termini hàbil per obtenir els suports dels socis, una circumstància que ha acabat per convertir en fallida l'operació contra Josep Maria Bartomeu. Si aprecieu els articles ben escrits -i que defensen l'essència del que hauria de ser el Barça-, passeu per La caverna azulgrana, el blog d'Albert Martín. Ha escrit La derrota total, una peça que compartim de la primera a l'última lletra.
La frase de la setmana
"Europa ja no pot dir que Catalunya és un afer intern". Carme Forcadell s'expressava amb aquesta rotunditat dijous en una entrevista a NacióDigital. La presidenta del Parlament reblava en el discurs que va verbalitzar dimarts a Brussel·les, on va recollir el premi del Centre Maurits Coppieters, una fundació d'anàlisi política a escala europea que la va premiar per la seva trajectòria en defensa del dret a l'autodeterminació. A la capital comunitària vam escoltar com Forcadell recordava a la Unió Europea si estava disposada a continuar "acceptant silenciosament la repressió per part d'Espanya" a les institucions catalanes. A Brussel·les, la remor de fons pel cas català ja ha emergit. Només cal observar les rodes de premsa del portaveu de la Comissió Europea.
El nom propi
Hugh Hefner, el fundador de Playboy, va morir aquest dijous. Ha tingut una vida llarga -91 anys- i fructífera, si tenim en compte el segell que va crear i projectar, que li va reportar milions de dòlars. Hefner projectava hedonisme: la seva imatge sempre quedarà associada als batins que vestia, els luxes d'una mansió on s'enllaçaven festes i les noies de revista que l'acompanyaven. El seu era un univers particular, desconnectat d'un món que ja no tolera segons quins estereotips de gènere. The New York Times el recordava amb aquesta definició, escrita per la periodista Laura Mansnerus: "Amb el seu pijama de seda, el senyor Hefner es va autoanomenar emblema de la revolució sexual, va crear un imperi mediàtic i en va mantenir la marca durant dècades". El que segur que es pot dir de Hefner és que no va tenir una vivència plana.
Els imperdibles
El referèndum marcarà el cap de setmana, per molt que el ministre Íñigo Méndez de Vigo s'obstini a insistir que seran dies "tranquils", sense fets destacables. Per completar l'habitual llistat d'activitats culturals que cada divendres proposa el portaveu de la Moncloa, us recomano que no us perdeu el Festival Petits Camaleons, una opció idònia per als pares que vulguin compartir una estona de bona música amb els fills. A Sant Cugat del Vallès, dissabte i diumenge hi seran Txarango, Manel, Blaumut, Joan Miquel Oliver, The Penguins, Balkan Paradise Orchestra, Coriolà o Jorge Da Rocha, en un total de 38 artistes i 45 concerts per a menuts i grans amants de la música. El nostre cap de Cultura, Esteve Plantada, ens recorda que els organitzadors han cregut necessari no modificar el calendari previst, ja que mantenir les actuacions és una de les essències fundacionals del propi certamen: mostrar-se cívics i compromesos amb "la llibertat d'expressió i el dret a decidir". Bon cap de setmana! Ens trobem a les urnes.
cap de Política de NacióDigital
Vols rebre "La brúixola" de NacióDigital cada divendres a la tarda al teu correu electrònic?