El TC suspèn l'impost als actius no productius per lluitar contra el frau fiscal

Una nova actuació del Tribunal Constitucional (TC) contra lleis del Parlament. Aquest dijous ha anunciat que l'últim ple de l'alt tribunal va admetre a tràmit el recurs del govern espanyol contra la norma aprovada l'abril per Junts pel Sí, Catalunya Sí que es Pot i la CUP per crear un impost en els actius no productius de les empreses, que té com a objectiu combatre el frau fiscal en gravar aquells pisos, vehicles, embarcacions, vaixells, objectes d'art i antiguitats de valor elevat i joies posats a nom d'empreses per tal d'eludir tributs, ja que no estan vinculats amb la seva activitat productiva. I amb l'admissió, el TC automàticament l'ha suspès, a l'espera d'una sentència definitiva.

Com que la Generalitat ja havia previst aquesta circumstància, va decidir ajornar fins al 2018 la presentació de la primera liquidació de l'impost, que havia de gravar aquests objectes posats a nom d'empreses en data 30 de juny, data acordada per Junts pel Sí i la CUP per començar a cobrar-lo. Aquest tribut, de fet, era un dels elements que van facilitar el vot parcialment favorable dels anticapitalistes als pressupostos del 2017. Malgrat tot, el govern espanyol considera que la llei catalana envaeix competències estatals per la coincidència entre els "elements essencials" d'aquest tribut i els de l'impost estatal sobre el patrimoni, "excedint els límits" establerts a la llei orgànica de finançament de les comunitats autònomes (LOFCA), en virtut del qual "els tributs que estableixin les comunitats autònomes no podran recaure sobre fets imposables gravats per l'Estat".

En concret, el govern espanyol ha impugnat -i, per tant, s'han suspès- els articles que inclouen entre els fets imposables els pisos i els vehicles posats a nom d'empreses, o que també es gravin no només a les persones jurídiques, sinó també les "entitats que, sense tenir personalitat jurídica, constitueixin una unitat econòmica o patrimoni separat susceptible d'imposició definides com a obligats tributaris per la normativa tributària general". La resta d'aspectes, en principi, podrien seguir-se gravant en l'impost, a l'espera de la sentència final. En tot cas, com que el tribut va ser impulsat per dos grups parlamentaris, no anava acompanyat d'una memòria econòmica -com sí que passa en els projectes de llei elaborats pel Govern- i, per tant, es desconeix quina recaptació es preveia aconseguir amb ell.

Sigui com sigui, l'executiu de Rajoy defensava en el recurs que el nou impost català estableix que els membres integrants d'entitats que sense tenir personalitat jurídica constitueixen una unitat econòmica o patrimoni separat susceptible d'imposició, a títol de persones físiques, hauran de tributar pels actius no productius de les mateixes i això, segons l'executiu espanyol, "pot determinar que uns mateixos subjectes quedin obligats al pagament de dos tributs diferents que graven un mateix fet imposable, com és la titularitat o tinença de determinats béns".

Doble imposició

En segon lloc, el govern espanyol remarca que es produiria una vulneració de la LOFCA pel que els tributs que estableixin les comunitats autònomes no podran recaure sobre fets imposables gravats pels tributs locals. D'aquesta manera, l'executiu espanyol apunta que la llei catalana estableix un fet imposable sobre béns immobles que coincidiria, segons diu, amb el fet imposable de l'impost sobre béns immobles (IBI) regulat en el text refós de la llei reguladora de les hisendes locals, "la qual cosa suposa una doble imposició".

També, assenyala que hi ha una coincidència entre el fet imposable sobre vehicles a motor amb potència igual o superior a 200 cavalls i el de l'impost sobre vehicles de tracció mecànica, regulat pel text refós de la llei reguladora de les hisendes locals com un impost local que grava la titularitat dels vehicles aptes per circular per les vies públiques, sigui quina sigui la seva classe i categoria.