Una crisi d'estat amb el rei «invisible»

La "desaparició" política del monarca espanyol és un fet estrany que ja li ha costat crítiques | La Zarzuela va decidir que el rei no fes cap pronunciament institucional davant l'1-O i la setmana vinent no té cap acte a l'agenda

Un moment de la manifestació «No tinc por» a Barcelona
Un moment de la manifestació «No tinc por» a Barcelona | Adrià Costa
30 de setembre del 2017
Actualitzat el 01 d'octubre a les 19:32h
Quan falten hores per a l'1-O, el cap de l'Estat, Felip VI, segueix mut. És un dels fets més sorprenents d'aquestes setmanes trepidants i plenes de sorpreses. Enmig de la crisi d'estat més greu a Espanya des de la fundació del règim constitucional de 1978, qui és el garant del "funcionament regular de les institucions" no bada boca malgrat el paper d'"àrbitre" de la vida política que li reserva la Constitució. És una actitud que ha mantingut des de l'inici del procés, però que es fa més inexplicable en aquests moments.

Parlarà el rei? Té previst fer una declaració institucional? Segons el servei de premsa de la Zarzuela, "no hi ha res previst, hi ha una situació de normalitat i l'agenda és l'habitual de cada setmana a la Casa Reial". La setmana que ve, de fet, no té previst cap acte públic. Sobta quan tant des dels principals mitjans de la premsa madrilenya com des dels mateixos cercles governamentals s'ha repetit que s'està davant d'un intent de cop d'estat.     

Un acte cultural a Conca

El passat 13 de setembre, Felip VI va referir-se l xoc institucional en el transcurs d'un acte a Conca, amb motiu del lliurament dels premis Nacionals de Cultura. Allí va dir que "la Constitució prevaldrà per damunt dels qui volen la fractura".

Va ser la primera al·lusió del monarca després que el Parlament de Catalunya aprovés les lleis de desconnexió i hores després d'una Diada novament massiva. Com en totes les ocasions en què es pronuncia en aspectes polítics, l'esforç per no desmarcar-se de les directrius de l'executiu de Mariano Rajoy és evident.

Quaranta anys del 15-J del 77 amb polèmica

Més polític va ser el discurs que Felip VI va fer el juny passat, amb motiu dels 40 anys de les primeres eleccions democràtiques, el 15 de juny de 1977. En aquella ocasió, al Congrés, el rei va apel·lar a la "unitat nacional" amb "orgull" i va dir que la democràcia s'expressava dins de la legalitat i que "fora de la llei només hi havia imposició i arbitrarietat". Però la solemnitat de l'acte es va veure esquerdada per una polèmica sorollosa, quan es va saber que el rei emèrit Joan Carles estava molt irritat per no haver estat convidat a l'acte. Un fet que es va atribuir al mal ambient existent en el si de la família reial, més que no pas a un simple descuit.     

L'ensurt del passeig de Gràcia

L'últim contacte del rei amb la societat catalana va ser el 26 d'agost, després dels atemptats brutals a Barcelona i Cambrils. Fins al darrer moment, la Zarzuela va estar avaluant si el monarca havia de ser present a la manifestació de solidaritat amb les víctimes, sota el lema "No tinc por". Felip VI va decidir finalment anar-hi i va ser objecte d'una escridassada massiva. Aquella decisió d'anar a la concentració va donar arguments als qui a la Zarzuela defensen "no ficar-se en política" i evitar tot risc, en la línia del que és el cap de la Casa Reial, Jesús Alfonsín.   

El rei encara busca el seu "moment 23-F"

L'actual situació posa damunt la taula una mancança que arrossega l'actual regnat. Malgrat que s'ha repetit fins a l'extenuació que es tracta del monarca més ben preparat de la història, el cert és que Felip VI encara espera el seu "moment 23-F". A diferència dels presidents de la República, sorgits d'una  elecció, els reis s'han de guanyar la legitimitat d'una altra manera, un element més accentuat encara en un estat de tradició tan autoritària com Espanya. Joan Carles I ho va aconseguir el 23-F. I Felip VI?

Tractant-se dels Borbons, a més, moltes de les seves decisions més dramàtiques les han pres en favor dels sectors dominants i contra la voluntat de la ciutadania. El "moment 23-F" de Felip de Borbó tindrà a veure amb el conflicte amb Catalunya? Cremarà la seva corona en la mateixa bandera del PP i Rajoy? O jugarà un paper inesperat, mostrant un altre rostre que torni a mostrar la capacitat de supervivència dels Borbons? 
Arxivat a