27
de setembre
del
2017
Actualitzat
el
28
de setembre
a les
16:31h
"No he aconseguit perdonar alguns criminals del passat", diu August Gil Matamala (Barcelona, 1934). I afegeix, contundent: "I del present". I es fa el silenci a la sala. La majestuosa sala de les columnes del Col·legi d'Advocats de Barcelona, que el 27 de setembre de fa tot just 42 anys acollia entre les seves quatre parets uns advocats antifranquistes que intentaven frenar els que van ser els darrers afusellaments del franquisme. Als seus 83 anys, se li trenca la veu en recordar les últimes hores del Txiki, militant d'ETA, just abans de ser executat.
El periodista David Fernàndez i la diputada de la CUP Anna Gabriel han estirat del fil roig de la història per teixir August Gil Matamala. Al principi de tot hi ha la guerra (Sembra Llibres, 2017), tot un homenatge a la "resistència granítica" d'unes persones, moltes d'elles anònimes, que durant dècades ha estat la manera de fer front als episodis traumàtics d'una dictadura els crims de la qual han gaudit d'una escandalosa impunitat. "Aquest llibre m'ha permès entendre'm millor i m'he reconciliat amb mi mateix. També amb persones que ja no hi són", assegura l'històric advocat. Ell, però, mira el públic i els recorda que ells són els protagonistes de la "Història", en majúscules, de totes les èpoques.
"Aquesta no és una biografia narcisista, és col·lectiva", relata Fernàndez, que recorda com va deixar la carrera de Ciències Polítiques just quan al tercer curs van intentar vendre-li que la transició va ser "pacífica" gràcies al rei Joan Carles I. Ara, recorda, hi ha clars símptomes d'esgotament del règim del 78 i li preocupa especialment "fallar i no estar a l'alçada" de les persones que, en condicions pitjors, van plantar cara a un règim que va sesgar milers de vides. La "desobediència", diu Fernàndez, és la via per plantar cara a totes les versions i reedicions de l'estat d'excepció. També ara en un context de plena repressió per part d'un estat espanyol que vol impedir com sigui que el pròxim diumenge 1 d'octubre hi hagi urnes a Catalunya.
Set anys per anar "lluny"
"Nosaltres no sabem què és la por dels bombardejos. Saber que formes part del bàndol dels vençuts ens fa tenir ara encara més consciència", afirma Gabriel. El llibre va començar a engendrar-se fa set anys, l'any 2010, quan el Tribunal Constitucional escapçava l'Estatut que havia estat referendat pels catalans. Gabriel i Fernàndez s'han amarat de la vida de rebel·lia obrera d'un advocat que sempre ha vist en la toga una eina de lluita pel més dèbil. Fan un recorregut pels seus orígens, per aquell nen que amb deu anys va conèixer en la clandestinitat el seu pare i el seu somni de derrocar Franco. En el jove que va beure del comunisme, la seva trajectòria de defensa de les causes obreres i sindicals, una vida de silencis i d'ombres, de supervivència i eficàcia, i les interioritats del Tomás Biedma de Vázquez Montalbán. Anatomia d'una vida recollida en hores de llargues converses, de sobretaules i passeigs.
El llibre ha trigat set anys en veure la llum i la periodista Mònica Terribas l'ha definit com el resultat d'un exercici de "generositat" col·lectiva. El procés d'elaboració es va encavalcar amb la irrupció de la CUP al Parlament l'any 2012, amb Fernàndez com a principal rostre visible. Quan ell va deixar de ser diputat, va ser Gabriel qui li va prendre el relleu. Però, asseguren, anaven "lents" perquè "anaven lluny". En el llibre, però també en el procés que viu Catalunya en aquests moments. Perquè una de les coses que han pogut constatar com a autors del llibre, ha dit Fernàndez, és que "no hi ha dia D" i la lluita, sigui de la forma que sigui, sempre continua. I, per fortuna, té mestres com Gil Matamala -que va aixoplugar advocats com Jaume Asens, present a la presentació del llibre- i hereus.
El periodista David Fernàndez i la diputada de la CUP Anna Gabriel han estirat del fil roig de la història per teixir August Gil Matamala. Al principi de tot hi ha la guerra (Sembra Llibres, 2017), tot un homenatge a la "resistència granítica" d'unes persones, moltes d'elles anònimes, que durant dècades ha estat la manera de fer front als episodis traumàtics d'una dictadura els crims de la qual han gaudit d'una escandalosa impunitat. "Aquest llibre m'ha permès entendre'm millor i m'he reconciliat amb mi mateix. També amb persones que ja no hi són", assegura l'històric advocat. Ell, però, mira el públic i els recorda que ells són els protagonistes de la "Història", en majúscules, de totes les èpoques.
"Aquesta no és una biografia narcisista, és col·lectiva", relata Fernàndez, que recorda com va deixar la carrera de Ciències Polítiques just quan al tercer curs van intentar vendre-li que la transició va ser "pacífica" gràcies al rei Joan Carles I. Ara, recorda, hi ha clars símptomes d'esgotament del règim del 78 i li preocupa especialment "fallar i no estar a l'alçada" de les persones que, en condicions pitjors, van plantar cara a un règim que va sesgar milers de vides. La "desobediència", diu Fernàndez, és la via per plantar cara a totes les versions i reedicions de l'estat d'excepció. També ara en un context de plena repressió per part d'un estat espanyol que vol impedir com sigui que el pròxim diumenge 1 d'octubre hi hagi urnes a Catalunya.
Set anys per anar "lluny"
"Nosaltres no sabem què és la por dels bombardejos. Saber que formes part del bàndol dels vençuts ens fa tenir ara encara més consciència", afirma Gabriel. El llibre va començar a engendrar-se fa set anys, l'any 2010, quan el Tribunal Constitucional escapçava l'Estatut que havia estat referendat pels catalans. Gabriel i Fernàndez s'han amarat de la vida de rebel·lia obrera d'un advocat que sempre ha vist en la toga una eina de lluita pel més dèbil. Fan un recorregut pels seus orígens, per aquell nen que amb deu anys va conèixer en la clandestinitat el seu pare i el seu somni de derrocar Franco. En el jove que va beure del comunisme, la seva trajectòria de defensa de les causes obreres i sindicals, una vida de silencis i d'ombres, de supervivència i eficàcia, i les interioritats del Tomás Biedma de Vázquez Montalbán. Anatomia d'una vida recollida en hores de llargues converses, de sobretaules i passeigs.
El llibre ha trigat set anys en veure la llum i la periodista Mònica Terribas l'ha definit com el resultat d'un exercici de "generositat" col·lectiva. El procés d'elaboració es va encavalcar amb la irrupció de la CUP al Parlament l'any 2012, amb Fernàndez com a principal rostre visible. Quan ell va deixar de ser diputat, va ser Gabriel qui li va prendre el relleu. Però, asseguren, anaven "lents" perquè "anaven lluny". En el llibre, però també en el procés que viu Catalunya en aquests moments. Perquè una de les coses que han pogut constatar com a autors del llibre, ha dit Fernàndez, és que "no hi ha dia D" i la lluita, sigui de la forma que sigui, sempre continua. I, per fortuna, té mestres com Gil Matamala -que va aixoplugar advocats com Jaume Asens, present a la presentació del llibre- i hereus.