28
de setembre
del
2017
Actualitzat
el
29
de setembre
a les
11:52h
Carme Forcadell (Xerta, 1956) està convençuda que diumenge els ciutadans sortiran massivament a votar, malgrat l'ofensiva policial i judicial dissenyada per l'estat espanyol per frenar el referèndum. La presidenta del Parlament descriu amb severitat aquesta acció repressiva, i reclama a la Unió Europea que no tanqui els ulls i actuï en conseqüència. Un missatge que dimarts va verbalitzar a Brussel·les, on va recollir el premi del Centre Maurits Coppieters. A la capital comunitària, on va atendre NacióDigital -minuts després de rebre el guardó-, Forcadell va aprofundir en el missatge que la qüestió catalana ja ha traspassat fronteres.
- Va recollir un premi a Brussel·les en reconeixement a la seva trajectòria en defensa del dret a l’autodeterminació. Té la percepció que a les institucions europees hi ha comprensió per la situació en què es troba Catalunya?
- Aquesta és una Europa dels estats. Això no ho hem d’oblidar. Ara bé, sí que crec que s’ha produït un canvi. Vam iniciar aquest procés parlant d’independència sí o no i, ara, ja ens hem situat en l’escenari de defensar drets fonamentals, com la llibertat d’expressió o la llibertat de reunió. Per tant, Europa ha de ser conscient que en un dels estats membres s’estan vulnerant drets fonamentals. Això és el que he destacat a Brussel·les. La situació que es viu a Catalunya per culpa de l’acció de l’estat espanyol s’emmarca en la vulneració de drets. I entenc que l’article dos del tractat de la Unió Europea, precisament, defensa tots aquests drets. Vull cridar l’atenció sobre aquesta qüestió. Fins ara, a Europa s’ha considerat el cas català com un afer intern, però això ja no és un afer intern. Les llibertats i els drets democràtics traspassen les fronteres. La Unió Europea hauria de ser conscient del que està passant en aquests moments a l’estat espanyol.
-En el discurs pronunciat a Brussel·les feia preguntes directes a les institucions comunitàries. "Acceptaran silenciosament la repressió exercida per Espanya?", es preguntava.
-És un missatge claríssim. Nosaltres intentem verbalitzar aquest discurs. Entenem que s’han de pronunciar, alguna cosa han de dir. No hi ha cap inexactitud en el que estem explicant. Han arrestat alts càrrecs del Govern i funcionaris perquè l’Estat deia que havien comès un delicte, quan tothom sap que organitzar un referèndum no és un delicte. No hi ha cap punt al Codi Penal que digui que organitzar un referèndum és un delicte. També hem constatat que la policia va intentar entrar sense una ordre judicial a la seu d’un partit polític [la CUP] i no van accedir-hi per la resistència pacífica que es va organitzar. Hi ha molts exemples que podríem citar. Han escorcollat impremtes, han entrat a mitjans de comunicació… Realment, és una situació que comença a ser molt preocupant per a Europa. I tot això ja s’està observant. Les declaracions de Juncker, tot i que el van fer matisar de seguida, en són una mostra. En aquests moments, Catalunya ja no és un afer intern. Això és el que estem dient.
-Hi havia la intenció en aquest viatge de mantenir contactes amb representants de les institucions europees pocs dies abans del referèndum?
-No.
-No ho havien previst o ho van descartar davant la impossibilitat que els rebessin?
-No teníem aquesta intenció. No ho vam demanar. Veníem a recollir el premi del Centre Maurits Coppieters i a mantenir contactes amb mitjans de comunicació que ens ho havien demanat. El premi sempre s’entrega en aquesta època, no havíem triat la data amb cap intenció.
-Què passarà diumenge?
-La gent sortirà massivament al carrer a votar. La gent té ganes de votar i, per tant, ho farà massivament.
-Però l’Estat, amb la seva intervenció, ja ha alterat els preparatius del referèndum. Ara és difícil dir que es votarà com sempre?
-El Govern ho ha dit molt clar, que per cada problema que aparegui buscarà una solució. Ho hem comprovat en les últimes hores, amb l’enviament de les notificacions de les meses, i amb d’altres exemples que ningú deia que succeirien perquè semblava impossible que passessin. És evident que hi haurà dificultats fins al darrer moment, això ja ho sabíem, però també tinc clar que el Govern està disposat a buscar solucions per cada problema que ens trobem. Estem en aquest punt.
-En els darrers dies s’ha visualitzat un canvi substancial en el to del seu discurs. Diumenge passat, en l’acte conjunt amb l’ANC i Òmnium a la plaça Universitat, es va intuir una Forcadell més pròxima a la figura de presidenta de l’Assemblea que a la de presidenta del Parlament.
-Hem de dir que l’estat espanyol ha traspassat totes les línies vermelles, això és el que vaig voler transmetre diumenge. En el meu discurs vaig fer una crida a la participació, que tothom vagi a votar, perquè entenc que és l’única manera d’aturar aquesta repressió. No hem de perdre de vista que la setmana passada van arrestar 15 persones a Catalunya per organitzar un referèndum. Insisteixo, això no és un delicte. Els van retenir dos dies i alguns van haver de declarar emmanillats davant del jutge, com si fossin delinqüents. Estem en aquest moment. I, com que han traspassat totes les línies vermelles, no puc evitar pensar que aquestes actituds ens recorden a temps passats. Per això vaig dir el que vaig dir. La llista d’accions repressives és llarga: la multa als organitzadors del 9-N, amb el president Mas al capdavant, les citacions d’alcaldes per part de la Fiscalia per anar a declarar preventivament… En quin país democràtic la gent ha d'anar a declarar preventivament? Simplement, vull denunciar tot això.
-Els catalans han de ser conscients que en els pròxims dies o setmanes continuaran vivint en un estat d’excepció?
-Això no s’aturarà. No sé què passarà, perquè no ho sap ningú, però estic convençuda que l’estat espanyol utilitzarà totes les armes i tots els recursos que tingui a les seves mans per aturar el referèndum. Però la voluntat de la gent de votar no l’aturaran. I estan utilitzant sempre la mateixa via, els tribunals. On és el diàleg? El conflicte està enquistat i continuen responent de la mateixa manera que ho han fet sempre. per aquesta via, el problema polític continuarà existint i s’ha de solucionar.
-En els darrers dies, la fórmula de la declaració unilateral d’independència (DUI) ha guanyat protagonisme en el cas que el referèndum trobi molts obstacles. De què és partidària vostè?
-Soc partidària que diumenge es voti. No sap ningú quin serà el resultat. I, després, el Govern s’ha compromès a implementar el resultat. Jo soc partidària del referèndum i que s’implementi el resultat.
-Quines altres sortides té l’independentisme si no es pogués votar amb normalitat?
-L’únic pla és votar, ara no hi ha plans B. Malgrat el que es digui, el pla és votar.
-Si no es poden obrir els col·legis electorals com desitjaria el Govern i el conjunt del sobiranisme, què hauria de passar?
-Ara no podem avançar esdeveniments. Esperem a comprovar què passa diumenge, com es desenvolupa la jornada i quanta gent va a votar. No m’agrada fer futurologia en aquests moments.
-Parlem, doncs, de qüestions que ja han succeït. Els Mossos ja tenen l’ordre d’impedir l'obertura de col·legis electorals. Què han de fer els Mossos en relació a l’1 d’octubre?
-El Govern trobarà la solució a cada problema que aparegui. Els Mossos han de fer el que han fet sempre, que és garantir l’ordre públic. La seva feina és aquesta.
-Si l’1 d’octubre és llegit en clau d’èxit, té intenció de continuar al capdavant del Parlament quan es concreti una nova cita electoral?
-Sempre he dit que aquesta etapa de la meva vida era excepcional. Però és cert que també vaig dir que quan acabés les meves funcions a l’Assemblea, tornaria a casa. Ho vaig dir i avui soc aquí. La meva idea és no tornar-me a presentar. La coalició de Junts pel Sí va ser un projecte excepcional, que va sumar moltes persones diferents precisament pel seu grau d’excepcionalitat. Però em costa dir d’aquesta aigua no en beuré perquè ja ho vaig dir l’última vegada i no ho vaig complir.
- Va recollir un premi a Brussel·les en reconeixement a la seva trajectòria en defensa del dret a l’autodeterminació. Té la percepció que a les institucions europees hi ha comprensió per la situació en què es troba Catalunya?
- Aquesta és una Europa dels estats. Això no ho hem d’oblidar. Ara bé, sí que crec que s’ha produït un canvi. Vam iniciar aquest procés parlant d’independència sí o no i, ara, ja ens hem situat en l’escenari de defensar drets fonamentals, com la llibertat d’expressió o la llibertat de reunió. Per tant, Europa ha de ser conscient que en un dels estats membres s’estan vulnerant drets fonamentals. Això és el que he destacat a Brussel·les. La situació que es viu a Catalunya per culpa de l’acció de l’estat espanyol s’emmarca en la vulneració de drets. I entenc que l’article dos del tractat de la Unió Europea, precisament, defensa tots aquests drets. Vull cridar l’atenció sobre aquesta qüestió. Fins ara, a Europa s’ha considerat el cas català com un afer intern, però això ja no és un afer intern. Les llibertats i els drets democràtics traspassen les fronteres. La Unió Europea hauria de ser conscient del que està passant en aquests moments a l’estat espanyol.
-En el discurs pronunciat a Brussel·les feia preguntes directes a les institucions comunitàries. "Acceptaran silenciosament la repressió exercida per Espanya?", es preguntava.
-És un missatge claríssim. Nosaltres intentem verbalitzar aquest discurs. Entenem que s’han de pronunciar, alguna cosa han de dir. No hi ha cap inexactitud en el que estem explicant. Han arrestat alts càrrecs del Govern i funcionaris perquè l’Estat deia que havien comès un delicte, quan tothom sap que organitzar un referèndum no és un delicte. No hi ha cap punt al Codi Penal que digui que organitzar un referèndum és un delicte. També hem constatat que la policia va intentar entrar sense una ordre judicial a la seu d’un partit polític [la CUP] i no van accedir-hi per la resistència pacífica que es va organitzar. Hi ha molts exemples que podríem citar. Han escorcollat impremtes, han entrat a mitjans de comunicació… Realment, és una situació que comença a ser molt preocupant per a Europa. I tot això ja s’està observant. Les declaracions de Juncker, tot i que el van fer matisar de seguida, en són una mostra. En aquests moments, Catalunya ja no és un afer intern. Això és el que estem dient.
-Hi havia la intenció en aquest viatge de mantenir contactes amb representants de les institucions europees pocs dies abans del referèndum?
-No.
-No ho havien previst o ho van descartar davant la impossibilitat que els rebessin?
-No teníem aquesta intenció. No ho vam demanar. Veníem a recollir el premi del Centre Maurits Coppieters i a mantenir contactes amb mitjans de comunicació que ens ho havien demanat. El premi sempre s’entrega en aquesta època, no havíem triat la data amb cap intenció.
Carme Forcadell, a Brussel·les Foto: Parlament de Catalunya
-Què passarà diumenge?
-La gent sortirà massivament al carrer a votar. La gent té ganes de votar i, per tant, ho farà massivament.
-Però l’Estat, amb la seva intervenció, ja ha alterat els preparatius del referèndum. Ara és difícil dir que es votarà com sempre?
-El Govern ho ha dit molt clar, que per cada problema que aparegui buscarà una solució. Ho hem comprovat en les últimes hores, amb l’enviament de les notificacions de les meses, i amb d’altres exemples que ningú deia que succeirien perquè semblava impossible que passessin. És evident que hi haurà dificultats fins al darrer moment, això ja ho sabíem, però també tinc clar que el Govern està disposat a buscar solucions per cada problema que ens trobem. Estem en aquest punt.
"La gent té ganes de votar i, per tant, ho farà massivament"
-En els darrers dies s’ha visualitzat un canvi substancial en el to del seu discurs. Diumenge passat, en l’acte conjunt amb l’ANC i Òmnium a la plaça Universitat, es va intuir una Forcadell més pròxima a la figura de presidenta de l’Assemblea que a la de presidenta del Parlament.
-Hem de dir que l’estat espanyol ha traspassat totes les línies vermelles, això és el que vaig voler transmetre diumenge. En el meu discurs vaig fer una crida a la participació, que tothom vagi a votar, perquè entenc que és l’única manera d’aturar aquesta repressió. No hem de perdre de vista que la setmana passada van arrestar 15 persones a Catalunya per organitzar un referèndum. Insisteixo, això no és un delicte. Els van retenir dos dies i alguns van haver de declarar emmanillats davant del jutge, com si fossin delinqüents. Estem en aquest moment. I, com que han traspassat totes les línies vermelles, no puc evitar pensar que aquestes actituds ens recorden a temps passats. Per això vaig dir el que vaig dir. La llista d’accions repressives és llarga: la multa als organitzadors del 9-N, amb el president Mas al capdavant, les citacions d’alcaldes per part de la Fiscalia per anar a declarar preventivament… En quin país democràtic la gent ha d'anar a declarar preventivament? Simplement, vull denunciar tot això.
"[Estat d'excepció?] Això no s'aturarà. No sé què passarà, perquè no ho sap ningú, però estic convençuda que l’estat espanyol utilitzarà totes les armes i tots els recursos que tingui a les seves mans per aturar el referèndum"
-Els catalans han de ser conscients que en els pròxims dies o setmanes continuaran vivint en un estat d’excepció?
-Això no s’aturarà. No sé què passarà, perquè no ho sap ningú, però estic convençuda que l’estat espanyol utilitzarà totes les armes i tots els recursos que tingui a les seves mans per aturar el referèndum. Però la voluntat de la gent de votar no l’aturaran. I estan utilitzant sempre la mateixa via, els tribunals. On és el diàleg? El conflicte està enquistat i continuen responent de la mateixa manera que ho han fet sempre. per aquesta via, el problema polític continuarà existint i s’ha de solucionar.
-En els darrers dies, la fórmula de la declaració unilateral d’independència (DUI) ha guanyat protagonisme en el cas que el referèndum trobi molts obstacles. De què és partidària vostè?
-Soc partidària que diumenge es voti. No sap ningú quin serà el resultat. I, després, el Govern s’ha compromès a implementar el resultat. Jo soc partidària del referèndum i que s’implementi el resultat.
-Quines altres sortides té l’independentisme si no es pogués votar amb normalitat?
-L’únic pla és votar, ara no hi ha plans B. Malgrat el que es digui, el pla és votar.
-Si no es poden obrir els col·legis electorals com desitjaria el Govern i el conjunt del sobiranisme, què hauria de passar?
-Ara no podem avançar esdeveniments. Esperem a comprovar què passa diumenge, com es desenvolupa la jornada i quanta gent va a votar. No m’agrada fer futurologia en aquests moments.
"Els Mossos han de fer el que han fet sempre, que és garantir l’ordre públic. La seva feina és aquesta"
-Parlem, doncs, de qüestions que ja han succeït. Els Mossos ja tenen l’ordre d’impedir l'obertura de col·legis electorals. Què han de fer els Mossos en relació a l’1 d’octubre?
-El Govern trobarà la solució a cada problema que aparegui. Els Mossos han de fer el que han fet sempre, que és garantir l’ordre públic. La seva feina és aquesta.
-Si l’1 d’octubre és llegit en clau d’èxit, té intenció de continuar al capdavant del Parlament quan es concreti una nova cita electoral?
-Sempre he dit que aquesta etapa de la meva vida era excepcional. Però és cert que també vaig dir que quan acabés les meves funcions a l’Assemblea, tornaria a casa. Ho vaig dir i avui soc aquí. La meva idea és no tornar-me a presentar. La coalició de Junts pel Sí va ser un projecte excepcional, que va sumar moltes persones diferents precisament pel seu grau d’excepcionalitat. Però em costa dir d’aquesta aigua no en beuré perquè ja ho vaig dir l’última vegada i no ho vaig complir.