26
de setembre
del
2017
Actualitzat
el
18
de febrer
del
2019
a la
13:50h
José Antonio Martín Pallín (A Corunya, 1936) ha estat fiscal i magistrat del Tribunal Suprem. Membre de nombroses entitats de defensa dels drets humans, pertany a l'Associació Hispano-Alemanya de Juristes, ha format part de diverses delegacions d'Amnistia Internacional en països en conflicte. Ha estat sempre una opinió crítica en el món judicial.
Va ser president de la Unió Progressista de Fiscals i portaveu de Jutges per a la Democràcia. Aquests dies, la seva veu s'ha tornat a escoltar per dissentir del llenguatge més oficialista amb Catalunya. Molt crític amb la tramitació de les lleis de desconnexió, adverteix que l'actuació de l'executiu espanyol a Catalunya lesiona la democràcia. Ara està col·laborant amb un grup d'experts per elaborar un projecte de referèndum pactat en la línia del que es va acordar al Quebec.
- El codi penal pot ser útil per cohesionar un estat?
- No, un estat no pot estar cohesionat pel codi penal, que serveix per posar de relleu que en una societat, determinades conductes han de ser sancionades. El codi penal desconeix els conflictes polítics, els problemes morals i aquelles qüestions que no afecten bens o interessos jurídics rellevants, com la vida o la propietat. Per tant, és un instrument ineficaç i fins i tot perjudicial per fomentar la cohesió d'un país.
- Com contempla els esdeveniments de Catalunya?
- Penso que són esdeveniments anunciats. Jo sóc un fervent lector de tot el que s'ha escrit sobre Espanya, fins i tot des del segle XIX, pels hispanistes anglesos, pels francesos, i sempre han posat de relleu que existia un problema específic, que és el problema català. Per tant, això no ha sorgit ara per la personalitat del president Rajoy o del president Puigdemont. Això té unes arrels en el passat i els quaranta anys de dictadura tampoc van contribuir a resoldre-ho.
- El referèndum és il·legal?
- Hi havia una figura en el codi penal que castigava la convocatòria d'un referèndum, però es va derogar. En aquests moments, estem davant d'una convocatòria d'un referèndum i una demanda d'inconstitucionalitat del govern espanyol que ha estat admesa a tràmit pel Tribunal Constitucional, i que molt probablement declararà inconstitucional la convocatòria. El referèndum està suspès i tot el que es faci a partir d'aquí no serà vàlid ni des del dret intern ni des del dret internacional.
- Creu que és il·legal, però?
- No, està suspès i és probable que es declari inconstitucional.
- S'ha mostrat crític amb la llei de transitorietat aprovada pel Parlament.
- És que els seus autors saben perfectament que el dret internacional no l'aprovarà. És un camí erroni. No m'ha agradat la manera amb què es va tramitar al Parlament i tampoc alguns aspectes del seu contingut, com tot el referent al poder judicial.
- Vostè ha estat fiscal. La Fiscalia General de l'Estat considera sediciosos els manifestants davant del Departament d'Economia. Això té base jurídica?
- La percepció de molts juristes, no únicament jo, és que el govern, que és l'encarregat de fer política, tenia en les seves mans l'instrument de l'article 155, que s'està aplicant per la porta del darrera, com es veu en el cas de l'absorció o coordinació del cos dels Mossos d'Esquadra. Això s'hauria d'haver fet a través de la via del 155. He estat fiscal més de vint anys, i l'estatut de la Fiscalia no li permet de fer de coordinador o cap de les forces d'ordre públic. Apel·lar al delicte de sedició és una forma fraudulenta de no declarar l'estat d'excepció. Si es vol ser coherent, caldria aplicar-lo directament, cosa que de moment no s'ha fet. Diu que ho estan meditant. Espero que ho meditin bé.
- El fiscal general ha especulat amb la possible detenció del president Puigdemont...
- Això em sembla una mica xocant. Un fiscal general, una de dos, o sap que hi ha fets constitutius de delicte i que la llei permet la detenció, o no. S'estan llançant balons fora fins a l'1 d'octubre.
- Què passarà aquell dia?
- No sé si hi haurà urnes, col·legis electorals o paperetes. El que sí que sé és que hi haurà milers, per no dir centenars de milers de ciutadans, que mostraran la voluntat de votar. Com s'afronta això? Fer-ho amb una concentració de forces d'ordre públic, el que és un error. Si el govern central creu que aquesta és la sortida, s'equivoca. Sembla que molts analistes no hi estan d'acord, tant espanyols com estrangers, com els editorialistes de The Economist i Financial Times.
- El que està passant a Catalunya deixa en evidència el funcionament de les institucions democràtiques a Espanya?
- Coincideixo amb el que ha dit The Economist. És un moment greu per a la democràcia. Qualsevol ciutadà demòcrata, sigui espanyol o estranger, veurà com es reacciona davant el que són drets com la llibertat d'expressió i de reunió. Es lesionarà la democràcia i costarà molt recompondre les relacions entre Catalunya i Espanya.
- Vostè ha escrit sobre memòria històrica. Fins a quin punt l'actuació del govern espanyol delata desmemòria?
- Aquí es va fer una transició de la dictadura a la democràcia, un pacte entre franquistes i antifranquistes, convivint junts, i els demòcrates van acceptar molts aspectes de l'arquitectura legal franquista. Va ser un procés en què no es va fer una reivindicació de la Segona República, que va ser l'anterior experiència democràtica a Espanya. Tot el que estem vivint ara és en bona part un producte de com es va fer la transició.
- Creu que Mariano Rajoy aconseguirà mantenir una mena d'"unió nacional" entorn del seu govern o, pel contrari, un sector de la població espanyola no acceptarà certes coses que vulgui fer l'executiu del PP a Catalunya?
- No ho sé. M'agradaria això darrer, però fins ara totes les enquestes que s'han fet, incloent les que s'han dut a terme quan el procés estava ja en un punt àlgid, continuen mostrant el Partit Popular com la primera força.
Va ser president de la Unió Progressista de Fiscals i portaveu de Jutges per a la Democràcia. Aquests dies, la seva veu s'ha tornat a escoltar per dissentir del llenguatge més oficialista amb Catalunya. Molt crític amb la tramitació de les lleis de desconnexió, adverteix que l'actuació de l'executiu espanyol a Catalunya lesiona la democràcia. Ara està col·laborant amb un grup d'experts per elaborar un projecte de referèndum pactat en la línia del que es va acordar al Quebec.
"El procés el visc com un episodi d'una història que és així des del 1640"
- El codi penal pot ser útil per cohesionar un estat?
- No, un estat no pot estar cohesionat pel codi penal, que serveix per posar de relleu que en una societat, determinades conductes han de ser sancionades. El codi penal desconeix els conflictes polítics, els problemes morals i aquelles qüestions que no afecten bens o interessos jurídics rellevants, com la vida o la propietat. Per tant, és un instrument ineficaç i fins i tot perjudicial per fomentar la cohesió d'un país.
- Com contempla els esdeveniments de Catalunya?
- Penso que són esdeveniments anunciats. Jo sóc un fervent lector de tot el que s'ha escrit sobre Espanya, fins i tot des del segle XIX, pels hispanistes anglesos, pels francesos, i sempre han posat de relleu que existia un problema específic, que és el problema català. Per tant, això no ha sorgit ara per la personalitat del president Rajoy o del president Puigdemont. Això té unes arrels en el passat i els quaranta anys de dictadura tampoc van contribuir a resoldre-ho.
- El referèndum és il·legal?
- Hi havia una figura en el codi penal que castigava la convocatòria d'un referèndum, però es va derogar. En aquests moments, estem davant d'una convocatòria d'un referèndum i una demanda d'inconstitucionalitat del govern espanyol que ha estat admesa a tràmit pel Tribunal Constitucional, i que molt probablement declararà inconstitucional la convocatòria. El referèndum està suspès i tot el que es faci a partir d'aquí no serà vàlid ni des del dret intern ni des del dret internacional.
- Creu que és il·legal, però?
- No, està suspès i és probable que es declari inconstitucional.
- S'ha mostrat crític amb la llei de transitorietat aprovada pel Parlament.
- És que els seus autors saben perfectament que el dret internacional no l'aprovarà. És un camí erroni. No m'ha agradat la manera amb què es va tramitar al Parlament i tampoc alguns aspectes del seu contingut, com tot el referent al poder judicial.
- Vostè ha estat fiscal. La Fiscalia General de l'Estat considera sediciosos els manifestants davant del Departament d'Economia. Això té base jurídica?
- La percepció de molts juristes, no únicament jo, és que el govern, que és l'encarregat de fer política, tenia en les seves mans l'instrument de l'article 155, que s'està aplicant per la porta del darrera, com es veu en el cas de l'absorció o coordinació del cos dels Mossos d'Esquadra. Això s'hauria d'haver fet a través de la via del 155. He estat fiscal més de vint anys, i l'estatut de la Fiscalia no li permet de fer de coordinador o cap de les forces d'ordre públic. Apel·lar al delicte de sedició és una forma fraudulenta de no declarar l'estat d'excepció. Si es vol ser coherent, caldria aplicar-lo directament, cosa que de moment no s'ha fet. Diu que ho estan meditant. Espero que ho meditin bé.
- El fiscal general ha especulat amb la possible detenció del president Puigdemont...
- Això em sembla una mica xocant. Un fiscal general, una de dos, o sap que hi ha fets constitutius de delicte i que la llei permet la detenció, o no. S'estan llançant balons fora fins a l'1 d'octubre.
"Afrontar la voluntat de votar de centenars de milers de persones amb una concentració de forces d'ordre públic és un greu error"
- Què passarà aquell dia?
- No sé si hi haurà urnes, col·legis electorals o paperetes. El que sí que sé és que hi haurà milers, per no dir centenars de milers de ciutadans, que mostraran la voluntat de votar. Com s'afronta això? Fer-ho amb una concentració de forces d'ordre públic, el que és un error. Si el govern central creu que aquesta és la sortida, s'equivoca. Sembla que molts analistes no hi estan d'acord, tant espanyols com estrangers, com els editorialistes de The Economist i Financial Times.
- El que està passant a Catalunya deixa en evidència el funcionament de les institucions democràtiques a Espanya?
- Coincideixo amb el que ha dit The Economist. És un moment greu per a la democràcia. Qualsevol ciutadà demòcrata, sigui espanyol o estranger, veurà com es reacciona davant el que són drets com la llibertat d'expressió i de reunió. Es lesionarà la democràcia i costarà molt recompondre les relacions entre Catalunya i Espanya.
"El que estem vivint ara és producte de com es va fer la transició"
- Vostè ha escrit sobre memòria històrica. Fins a quin punt l'actuació del govern espanyol delata desmemòria?
- Aquí es va fer una transició de la dictadura a la democràcia, un pacte entre franquistes i antifranquistes, convivint junts, i els demòcrates van acceptar molts aspectes de l'arquitectura legal franquista. Va ser un procés en què no es va fer una reivindicació de la Segona República, que va ser l'anterior experiència democràtica a Espanya. Tot el que estem vivint ara és en bona part un producte de com es va fer la transició.
- Creu que Mariano Rajoy aconseguirà mantenir una mena d'"unió nacional" entorn del seu govern o, pel contrari, un sector de la població espanyola no acceptarà certes coses que vulgui fer l'executiu del PP a Catalunya?
- No ho sé. M'agradaria això darrer, però fins ara totes les enquestes que s'han fet, incloent les que s'han dut a terme quan el procés estava ja en un punt àlgid, continuen mostrant el Partit Popular com la primera força.