Ciència en societat: anàlisi

La contaminació, un assassí invisible

Estudis apunten que en una àrea metropolitana sense pol·lució podria haver-hi 3.500 morts prematures menys i l'esperança de vida pujaria en catorze mesos

| 27/09/2017 a les 17:00h
Especial: Les anàlisis de NacióDigital
Arxivat a: Societat, ciència en societat, contaminació, salut, cotxe, Barcelona
Avís de contaminació atmosfèrica a Barcelona | Adrià Costa
Divendres passat el trànsit a Barcelona es va reduir un 6,2% i va augmentar en un 3% el nombre de passatgers de transport públic, segons dades de l’Ajuntament encara provisionals. Els 128.790 desplaçaments menys en vehicle a motor van fer palès que en unes hores sense cotxes es pot reduir la contaminació atmosfèrica (en un 67%) i l’acústica (en un 11%). Setanta-sis carrers van recordar com era la vida quan l’espai era dels ciutadans. Com hem arribat fins aquí?

Ara fa un segle, l’adquisició de cotxes es va popularitzar gràcies a la producció en cadena del Ford T. Va ser una revolució social que va afectar molts àmbits de la vida quotidiana. Entre altres, els cotxes van anar prenent el terreny dels ciutadans; pel dret a circular lliurament, les ciutats van perdre la dimensió humana per passar centrar-se en els vehicles a motor. 

L’extensió de vehicles va provocar un efecte secundari: els accidents de trànsit. La primera mort enregistrada va ser a Londres el 1896. Des d’aleshores, els accidents han esdevingut un greu problema. Segons dades del Servei Català de Trànsit, l’any 2016 a les carreteres catalanes es van registrar cent cinquanta-tres víctimes mortals (en les primeres 24 hores després de l’accident). Un mort cada dos dies. Però hi ha efectes secundaris silenciosos més greus.

A Barcelona els vehicles a motor provoquen el vuitanta per cent de la contaminació atmosfèrica. Segons dades de l’AMB, per l’àrea metropolitana (una de les més denses d’Europa) cada dia es fan més de tres milions de desplaçaments en vehicle privat. Els més contaminants són els motors dièsel, i com més antics, pitjor. L’aire contaminat no és innocu: en els infants alenteix el desenvolupament del cervell. En els adults provoca càncer, afecta el sistema immunològic, contribueix a l’aparició d’asma i accentua les malalties càrdio-respiratòries. 

Vehicles circulant per la Gran Via de Barcelona. Foto: Adrià Costa.


En una àrea metropolitana sense contaminació hi podria haver 3.500 morts prematures menys i l’esperança de vida pujaria en catorze mesos, segons un estudi del CREAL (ara ISGlobal). És a dir, per cada mort per accident n’hi ha vint-i-tres morts per la contaminació dels vehicles. Gairebé deu afectats al dia.

El soroll és un altre factor ambiental que incideix en la salut de les persones. I, a les ciutats grans, el trànsit és responsable del 80% de la contaminació acústica. A més de dificultar la concentració i associar-se a l’estrès, agreuja altres malalties. Barcelona és considerada la ciutat amb més contaminació acústica de la península i la setena del món, segons un estudi de DKV i GAES. 

Es pot aturar aquesta tendència? Sí. L’amenaça que l’OMS anomena «assassí invisible» es pot reduir molt. En primer lloc cal saber que això succeeix. La campanya del Dia Mundial sense Cotxes vol sensibilitzar en aquest sentit. En segon lloc, escoltar les veus que cada cop hi ha més s’alcen a favor de la única solució: reduir el nombre de cotxes. 

L’administració ha d’aplicar zones de baixa emissió. Des del l’u de desembre de 2017 es preveu declarar una zona de baixes emissions en una àrea de més de 95 km2 (Barcelona i municipis circumdants),on es restringirà de forma progressiva la circulació de vehicles més contaminants. En principi només s’aplicarà els dies que hi hagi episodis d’alta concentració de NO2. Les restriccions s’ampliaran fins a ser permanents a partir de 2020. 

Aquesta disposició obliga a afavorir el recanvi de la flota per cotxes híbrids o elèctrics, de manera que es permeti de mantenir el transport de persones, com els taxis, i el de mercaderies. Els cotxes dits «ecològics» redueixen en un 85% les emissions d’òxids de nitrogen i en més del 90% les partícules en suspensió. I són també més econòmics pel conductor. 

L’expansió de les superilles a Barcelona inverteix la distribució actual de l’espai públic on predominen els cotxes per afavorir al vianant. El projecte ha estat finalista dels premis Cities4Mobility, entre altres vint-i-cinc, considerats entre els més ambiciosos i innovadors en ciutats per a combatre el canvi climàtic. La determinació final del jurat s’anunciarà durant la Cimera del Clima de Chicago del 4 i 5 de desembre vinents. 

En recuperar l’espai públic, una bona part es podria destinar a carrils bicicleta. Anar en bici minva el sedentarisme associat al cotxe, i protegeix front el sobrepès i l’obesitat. També és més divertit i, moltes vegades, més ràpid. Segons l’antropòleg francès Marc Augè en el seu Elogi de la bicicleta, fer-la servir habitualment ens duria a un nou humanisme que ens faria estar en harmonia amb el temps i l’espai de la ciutat.

Més espai públic per a les persones oferiria també millor condicions per als desplaçaments a peu, per als camins escolars i per als corredors verds. Segons l’escriptor i cineasta britànic Iain Sinclair, si vols sentir que formes part de la ciutat, cal que et posis unes bones botes i que la recorris a peu. Els beneficis són diversos; d’una banda, fas exercici. D’una altra, ens situaríem en la dimensió que ens permet de conèixer el passat de la ciutat on vivim; i ens fa sentir integrants d’un ecosistema on hi ha altres éssers vius, una altra fauna urbana. 

Imagineu la quantitat d’espai que recuperaríem per als ciutadans en reduir el nombre de cotxes? I la salut que guanyaríem? Cal fer pluja fina i aconseguir fer un tomb el l’opinió pública, com va passar amb la llei del tabac. A fi de comptes, com deia una de les pancartes del dia sense cotxes: «El teu cotxe és només teu. L’aire, però, és de tots».
 

Transport públic i bicicletes, vehicles alternatius al cotxe. Foto: Adrià Costa

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
A Catalunya cada any s'utilitzen 892 milions de tovalloletes | Adrià Costa
Guillem Genovès | 12 comentaris
01/01/1970
Les depuradores pateixen avaries per culpa de les tovalloletes llençades al vàter, que embussen les instal·lacions | Aigües de Barcelona impulsa una campanya per conscienciar d'aquest mal hàbit
Jordi Ballart, exalcalde de Terrassa | Adrià Costa
Sara González | 2 comentaris
01/01/1970
L'exalcalde de Terrassa denuncia les "connivències" entre el partit i la "multinacional del sector de l'aigua" | Després de renunciar a l'alcaldia i d'haver estripat el carnet socialista ha rebut, assegura, dues ofertes que ha refusat per anar a les llistes del 21-D | Considera que Pedro Sánchez ha estat "un gran engany"
01/01/1970
Catalunya registra el millor tercer trimestre i les millors xifres acumulades en els nou primers mesos de l'any
01/01/1970
Entrevista a l'alcaldessa de Barcelona a "Els Matins" de TV3 en deu frases
Una escena de la magnífica «Viaje al fin de la noche» | Alba Muñoz
Teresa Ferré
01/01/1970
La companyia Proyecto 43-2 acaba d’estrenar a Barcelona "Viaje al fin de la noche", la darrera peça de la trilogia sobre el conflicte basc i la memòria col·lectiva
Oriol Junqueras i Carles Puigdemont, en una sessió al Parlament | Adrià Costa
Oriol March | 7 comentaris
01/01/1970
Junts per Catalunya i ERC ja negocien el paper del president i del vicepresident en cas de victòria electoral, i aposten per restituir-los | En cas que els dos estiguin privats de llibertat, s'investiria un nou cap de l'executiu i d'aquí que aparegui el nom de Marta Rovira
Un dels cuiners del Fòrum Gastronòmic, en plena feina | J.M. Gutiérrez
01/01/1970
Recull de les millors imatges de J.M. Gutiérrez
Un cartell a la conselleria de Justícia, demanant l'alliberament de Mundó | Twitter @oburgada
01/01/1970
El conseller de Justícia reclama una "victòria inapel·lable" el 21-D