Xosé Manuel Beiras: «Aznar és un nazi encobert i està darrere del que s'està fent a Catalunya»

Xosé Manuel Beiras (Santiago de Compostel·la, 1936) sempre recorda que va néixer amb el Front Popular. Sense la seva figura, no es pot entendre la política nacionalista i d'esquerres gallega. Després de forjar-se en el bressol marxista entre els anys 1957 i 59 a París, es va embrancar en la seva primera aventura política: la fundació del Partit Socialista Galec. Va ser líder als anys 80 del Bloc Nacionalista Gallec, fundador d'Anova, portaveu d'Alternativa Galega de Esquerda i impulsor de En Marea. Cul inquiet. Sempre buscant i regirant com des d'una esquerra sempre massa caïnita es podia convertir en l'assot més gran de Fraga primer i de Núñez Feijóo després. A l'exministre franquista li va estampar la sabata a l'escó l'any 1992 emulant a Nikita Kruschev. A l'escó de Feijóo va donar un cop de puny l'any 2013 en un ple que es va forçar perquè expliqués la seva estranya amistat amb el narcotraficant Marcial Dorado. Està retirat ja de la primera línia de la política, però segueix estant actiu i fent sentir la seva veu sempre combativa, poc ortodoxa i sense pèls a la llengua. En aquesta entrevista amb NacióDigital, analitza la convocatòria de l'1-O.

- Com definiria la situació que s'està vivint a Catalunya arran de l'estratègia judicial i policial del govern espanyol per impedir l'1-O?

- Estem en un estat d'excepció no declarat. S'han suspès les garanties constitucionals. Fa anys que dic que hi ha un "procés deconstituent" que es fa des de dalt. Les pròpies majories absolutes del PP van donar lloc a derogacions de facto dels preceptes bàsics de la Constitució, especialment del títol primer, el de drets, llibertats i obligacions; i el vuitè, el de l'organització territorial. I, per una altra banda, s'ha anat produint un moviment de rebel·lió cívica destituent des de baix.

- Fins a on creu que està disposat a arribar Mariano Rajoy per frenar l'1-O?

- Fins a on el deixin a la Unió Europea i el departament d'estat nord-americà. Però si és per Rajoy... i per Aznar, que és un nazi encobert i que està darrere de tot i és pitjor. Europa, si fos una construcció democràtica, no hauria de permetre que Espanya apliqués un estat d'excepció sense declarar-lo. Però sabem que la Unió Europea no és un edifici democràtic. Ja vam veure com els seus poders van practicar un cop d'estat contra Grècia tant després de les eleccions que va guanyar Syriza com quan els grecs, més d'un 60%, es van pronunciar en contra del memoràndum que se'ls va aplicar. No confio per a res en la Unió Europea, és una construcció del neoliberalisme quan es va implantar com a dominant amb Reagan i Thatcher als anys 80, la metamorfosi del capitalisme cap al capitalisme salvatge.
 
- Vista la reacció de la societat catalana, el govern de Rajoy ja ha perdut la legitimitat a Catalunya?

- El govern espanyol ha perdut en el conjunt d'Espanya també. Ja fa temps que ha perdut. La prova és el resultat de les eleccions del desembre del 2015. Aleshores el que va fer la Unió Europea és aplicar una variació de la recepta aplicada a Grècia. Allà, l'esquerra emergent va guanyar les eleccions, va formar govern, i aleshores des de la UE van mirar de carregar-se el govern. Aquí, com que l'esquerra emergent no va ser la primera força política, el que van fer va ser impedir que el conjunt majoritari de les esquerres, tant en l'àmbit estatal com de les confluències dels nacionalismes perifèrics, que estan en majoria al Congrés, poguessin formar un govern.

- La corrupció que assetja el PP no ha tombat Rajoy. El problema català pot posar punt i final al seu mandat?

- No ho sé. Jo crec que el règim espanyol està mort, però que es mou per inèrcia com els cadàvers dels contes de terror pels cucs que proliferen en ells.

- Si l'1-O s'arriba a votar, el resultat podrà ser considerat vàlid?

- Si s'arriba a votar en unes condicions que no siguin de coacció, de violència d'estat, i que no doni lloc a que la gent no vagi a votar per por o impossibilitat, si hi ha una situació normal, el resultat clar que serà vàlid. La sobirania popular és la que decideix en democràcia què s'ha de fer.
 
- Si surt que sí, Puigdemont ha de declarar la independència l'endemà?

- Jo no entro en aquests detalls. El que està clar és que si surt el sí a la independència en condicions raonables evidentment la gent haurà dit això. Hi ha una sentència del Tribunal de la Haia que diu que quan hi ha un conflicte entre la legalitat imposada per l'Estat i la voluntat plebiscitària del poble, preval aquesta davant la defensa de la legalitat per part del poder de l'Estat. Perquè és la voluntat popular la que fa les lleis. Quan l'estat imposa la legalitat, és un estat autoritari. La Haia va dir això sobre Kosovo i és perfectament aplicable al poble català.

- És l'1-O la data amb més poder de ruptura dels últims 40 anys?

- No és la data en concret, és el procés. És molt important la data de l'1 d'octubre, però també és important el que s'està creant com a dinàmica de tot l'espai social i cívicament democràtic de l'espai espanyol.

- Veu alguna possibilitat de solució pactada amb el govern espanyol?

- Hem de distingir l'Estat de la ciutadania espanyola i de les forces polítiques que representen la ciutadania en aquests moments a l'Estat. Amb les forces dinàstiques, que són els partits que exerceixen de columnes del règim de la segona restauració borbònica, PP i PSOE i la crossa inventada per les elits financeres per recollir els vots descontents de la dreta, que és Ciutadans, no hi ha res a fer. Semblava que el PSOE, des de la rebel·lió, entre cometes, de la militància que va tornar el poder a Pedro Sánchez optava per no ser un partit dinàstic amb les mans lligades pel seu compromís amb el règim borbònic. Però ara sembla que està tornant al mateix.
 
- No confia que el PSOE accepti a curt termini el dret a decidir?

- Si el PSOE opta per recuperar un posicionament, un projecte i un ideari socialdemòcrata i, per tant, demòcrata i republicà, sí. Però no el PSOE actual.

- Podem fixa massa la seva estratègia a un hipotètic canvi del PSOE?

- La situació és complicada perquè està molt assetjat. Quan diu alguna cosa democràtica sobre Catalunya se li tiren al damunt. Evidentment, si la situació continua on està difícilment Podem pot arribar a desbancar el PP del govern sense el PSOE. Aquí està el problema. Però amb aquest règim no hi ha solució per a res. Estic convençut que només amb una ruptura de democràtica s'obrirà un escenari per poder fer coses i només allò que se't permès fer. Fer només el que se't permet no és propi d'una democràcia, és propi dels règims del despotisme il·lustrat dels segles XVII i XVIII i no estem en aquests temps; tot i que els reaccionaris ens estan portant a un escenari d'abans de la revolució francesa.

- Per l'escenari que dibuixa, quina és l'opció més rupturista a l'hora de votar l'1-O?

- L'única opció rupturista és aconseguir que el referèndum se celebri i que els ciutadans votin. Després, que surti sí o no majoritàriament és un desenllaç determinat. Però per què el poder de l'estat està utilitzant tota la seva violència institucional, i no institucional, per impedir que els ciutadans votin? Perquè el propi procés en si és rupturista. Si s'aconsegueix que els ciutadans votin, s'obre una escletxa en el règim que vol impedir-lo.
 
- Què votaria vostè al referèndum de Catalunya?

- Votaria independència.

- Els "comuns" donen suport a l'1-O com a mobilització però no consideren que el resultat sigui vinculant. Com valora el posicionament que tenen?

- S'ha de tenir en compte que tenen una base electoral que no és coincident amb la d'ERC o de la CUP. Estan fent passos cada cop més definits. El que no poden ser és la punta de llança del procés. Tampoc ho han de ser les institucions, ho ha de ser la ciutadania. El millor és que va començar amb les consultes populars que les organitzava la societat civil. Jo vaig ser-hi a totes i això és el que dona força i el fa més invulnerable al poder de l'Estat. És molt més vulnerable el Govern que la ciutadania.

- Ada Colau votarà a l'1-O però el seu govern nega que hagi cedit espais municipals per celebrar la votació malgrat que en consten alguns en la llista facilitada pel Govern.

- Colau és alcaldessa de la capital de Catalunya. Està amb 11 escons sobre 40, no es pot arriscar a perdre el govern per una cosa que no se sap què passarà; no se li pot demanar el mateix tipus de compromís que a un govern municipal en el qual hi hagi una clara majoria dels seus veïns pel referèndum i per la independència.
 
- Confia que el procés a Catalunya pugui ser un motor de canvi a la resta d'Espanya?

- Clar. Aquest és un procés rupturista. Des de l'època de l'aznarat, quan el PP amb majoria absoluta va començar a actuar com un partit únic, es va engendrar una dinàmica rupturista. Aquesta tenia dos eixos: el dreta-esquerra, en el qual la ciutadania més agredida més conscient va començar a autoorganitzar-se per enfrontar-se al poder de l'Estat; i el de les qüestions nacionals, que en aquell moment no estava tan actiu. Després de la tardor del 2016, que marca un desenllaç en l'eix esquerra-dreta amb la traïció dels barons del PSOE de decapitar Pedro Sánchez, la dinàmica rupturista es dispara a Catalunya.

- Veu a curt termini un procés rupturista similar al català en cap altre territori?

- Ni tan sols la societat d'Euskadi en aquests moments està en condicions de fer el que està fent la societat catalana. Així ho reconeix l'esquerra abertzale. Pel que fa a la dinàmica de Galícia, que era esplèndida i als anys 80 i 90 el nacionalisme era hegemònic, va haver-hi una inflexió per errors greus comesos pel nacionalisme progressista gallec. Ara s'està recuperant a través de las Mareas.

- Què haurà de fer el dia 2 el govern espanyol si guanya el sí a la independència?

- És problema d'Espanya. Si segueixen així, tindrem de facto un règim feixista oligàrquic i totalitari amb totes les institucions comprades pel poder, com el TC i bona part de la magistratura, i serem reconvertits en súbdits.