26
de setembre
del
2017
Actualitzat
a les
11:14h
Mariano Rajoy tindrà avui, finalment, la foto que ha anat buscant des del novembre del 2016, quan Donald Trump va ser elegit president dels Estats Units. Des d'aquell moment, el canal entre la Casa Blanca i la Moncloa no ha estat molt fluid. L'Administració Trump ha tractat el govern espanyol com un aliat de segona fila. Va passar un mes abans Rajoy no va poder felicitar personalment Trump per la seva victòria. Va ser en una conversa telefònica el 12 de desembre. Una xerrada en la qual, per cert, Trump li va dir a rajoy que recordava la "magnífica ciutat" de Barcelona...
Trump i Rajoy només s'han vist un cop. Va ser el maig passat, en el transcurs d'una cimera de l'OTAN, en què es van saludar un moment. Pel govern espanyol, la trobada d'avui al despatx oval és crucial. Rajoy necessita la fotografia amb Trump i, si és possible, unes paraules de suport explícit a la unitat d'Espanya davant l'1-O i que puguin ser emprades com un aval a l'estratègia de repressió contra el referèndum.
Ahir mateix, la secretària de premsa de Trump, Sarah Sanders, a una pregunta d'un periodista, es va remetre a les declaracions de la portaveu de la secretaria d'Estat, Heather Nauert, que fa uns dies va dir que "treballarien amb el govern o entitat" que sorgís de l'1 d'octubre.
El precedent de Joan Carles
La relació EUA-Espanya han estat estratègiques per tots dos estats. Però, evidentment, han estat desiguals. Els mateixos acords de 1953 entre Eisenhower i Franco, que van suposar un aval al règim franquista, no van merèixer el rang de tractat. Quant a transcendència política, la visita d'avui de Rajoy vol tenir el mateix valor que la que va fer el rei Joan Carles la primavera del 1976. Però no té res a veure. En aquell moment, el monarca va viatjar a Washington per obtenir el suport explícit del govern i el Congrés al projecte de transició democràtica a Espanya. Joan Carles va ser rebut amb tots els honors i va parlar al capitoli. Res d'això passara avui, en un context completament diferent.
Rajoy amb Trump, Puigdemont amb Carter
Explicar el procés a la societat nord-americana ha estat una de les prioritats de la diplomàcia catalana. Des de Diplocat i la conselleria d'Exteriors s'han organitzat diverses visites a Washington i han trobat interlocutors al Congrés dels EUA. Alguns membres del legislatiu nord-americà, com el republicà Dana Rohrabacher, es va convertir en una bèstia negra de Madrid quan es va posicionar en favor del dret a decidir dels catalans. La que va fer el conseller Raül Romeva el setembre de l'any passat va ser considerada molt rellevant pel Govern.
L'esforç català per explicar les raons de Catalunya va culminar en la visita, el març passat del president Carles Puigdemont als Estats Units. Hi va mantenir un seguit de trobades amb congressistes, va donar una conferència a Harvard i es va traslladar a Geòrgia per entrevistar-se amb l'expresident Jimmy Carter, un fet que va irritar especialment la diplomàcia espanyola. En aquesta trobada hi va jugar un paper determinat Ambler Moss, exvicecònsol a Barcelona els anys seixanta, bon coneixedor de la realitat catalana i que va treballar a l'administració Carter.
Trump i Rajoy només s'han vist un cop. Va ser el maig passat, en el transcurs d'una cimera de l'OTAN, en què es van saludar un moment. Pel govern espanyol, la trobada d'avui al despatx oval és crucial. Rajoy necessita la fotografia amb Trump i, si és possible, unes paraules de suport explícit a la unitat d'Espanya davant l'1-O i que puguin ser emprades com un aval a l'estratègia de repressió contra el referèndum.
Ahir mateix, la secretària de premsa de Trump, Sarah Sanders, a una pregunta d'un periodista, es va remetre a les declaracions de la portaveu de la secretaria d'Estat, Heather Nauert, que fa uns dies va dir que "treballarien amb el govern o entitat" que sorgís de l'1 d'octubre.
El precedent de Joan Carles
La relació EUA-Espanya han estat estratègiques per tots dos estats. Però, evidentment, han estat desiguals. Els mateixos acords de 1953 entre Eisenhower i Franco, que van suposar un aval al règim franquista, no van merèixer el rang de tractat. Quant a transcendència política, la visita d'avui de Rajoy vol tenir el mateix valor que la que va fer el rei Joan Carles la primavera del 1976. Però no té res a veure. En aquell moment, el monarca va viatjar a Washington per obtenir el suport explícit del govern i el Congrés al projecte de transició democràtica a Espanya. Joan Carles va ser rebut amb tots els honors i va parlar al capitoli. Res d'això passara avui, en un context completament diferent.
Rajoy amb Trump, Puigdemont amb Carter
Explicar el procés a la societat nord-americana ha estat una de les prioritats de la diplomàcia catalana. Des de Diplocat i la conselleria d'Exteriors s'han organitzat diverses visites a Washington i han trobat interlocutors al Congrés dels EUA. Alguns membres del legislatiu nord-americà, com el republicà Dana Rohrabacher, es va convertir en una bèstia negra de Madrid quan es va posicionar en favor del dret a decidir dels catalans. La que va fer el conseller Raül Romeva el setembre de l'any passat va ser considerada molt rellevant pel Govern.
L'esforç català per explicar les raons de Catalunya va culminar en la visita, el març passat del president Carles Puigdemont als Estats Units. Hi va mantenir un seguit de trobades amb congressistes, va donar una conferència a Harvard i es va traslladar a Geòrgia per entrevistar-se amb l'expresident Jimmy Carter, un fet que va irritar especialment la diplomàcia espanyola. En aquesta trobada hi va jugar un paper determinat Ambler Moss, exvicecònsol a Barcelona els anys seixanta, bon coneixedor de la realitat catalana i que va treballar a l'administració Carter.