referèndum

Fins a 825.000 immigrants obtindrien la nacionalitat catalana si el «sí» s'imposa l'1-O

Oriol Amorós defensa la mesura inclosa en la llei de transitorietat conforme la nacionalitat s'atorgaria a aquells nouvinguts que portessin cinc anys residint a Catalunya de forma legal

per Redacció, 24 de setembre de 2017 a les 18:42 |
Tancada en defensa dels drets dels immigrants a la UB del Raval. | @stopmaremortum
Aquesta informació es va publicar originalment el 24 de setembre de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Una de les novetats legals que incorporava l'articulat de la llei de transitorietat jurídica era la possibilitat que els immigrants amb més de cinc anys de residència a Catalunya sol·licitessin la nacionalitat catalana. Un element que, en la presentació del text, el diputat de la CUP Benet Salellas va destacar, ja que facilita l'adquisició de la nacionalitat en relació a una llei d'estrangeria espanyola que és "extremadament racista, ja que desgrana entre comunitaris i no comunitaris, i entre aquests segons, entre els que venen d'excomunitats espanyoles i els que no".

Ara bé, a quants nouvinguts afectaria aquesta mesura? En cas de guanyar el sí l'1-O i aplicar-se la nova legislació catalana, quants immigrants actualment sense la nacionalitat podrien sol·licitar la catalana? Hi va posar xifres divendres el secretari d'Igualtat, Migracions i Ciutadania del Govern, Oriol Amorós, en un acte de campanya d'ERC: "Si guanya el sí, 825.000 persones que fa més de cinc anys que resideixen legalment a Catalunya podran demanar la nacionalitat".


Així mateix, va explicar que aquest requisit simple dels cinc anys per obtenir la legalitat es el mateix que s'aplica "a França, el Regne Unit, el Canadà o els Estats Units". De fet, els 825.000 que obtindrien la nacionalitat són un bon gruix dels "1.100.000 catalans que viuen i treballen aquí, i que no poden votar ni ser votats en les eleccions". "Amb la República tindran drets polítics i això ens farà una societat més democràtica i justa. Actualment, la legislació espanyola discrimina per motius d'origen l'accés a la nacionalitat", va defensar. I és que, si s'aplica el full de ruta tal com està previst, aquests nous catalans sí que podran votar i ser escollits en les eleccions constituents que tindrien lloc, com a molt, el març del 2018.

D'aquesta manera, Amorós va defensar "una República plenament democràtica on tothom que hi visqui tingui dret a vot. Volem una República acollidora amb els refugiats que són perseguits i que els seus drets humans són violats en altres indrets del món".

Els terminis a l'Estat

En el cas espanyol, la nacionalitat s'obté després de deu anys de residència legal i continuada a l'Estat, malgrat que aquest termini es redueix a dos anys en cas dels nacionals de països iberoamericans, Andorra, les Filipines, Guinea Equatorial, Portugal o les persones d'origen sefardí. Sigui com sigui, la llei de transitorietat jurídica determina que la nacionalitat catalana serà compatible amb l'espanyola i, en aquest sentit, la Generalitat negociarà "en el temps més breu possible" un acord en matèria de nacionalitat amb l'Estat.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Participació